Com que els propers dies seran generosos en gravacions de tota mena, m’he estimat més avui reposar una mica de Beethoven (+ Boulez) i Barenboim i proposar-vos un divertiment.
Ahir en Xavier em donava peu a l’apunt d’avui i m’agradaria que us motivés a participar-hi. Ell ens deia “A banda de la veu, el meu instrument preferit és el clarinet. I el vostre?”
De seguida va trobar una rèplica amb en Jordi que deia de manera escarida “l’oboè“, i com no podia ser d’altre manera en Josep Olivé també ens deixava el seu: el piano, mentre aprofitava per fer-nos un altre pregunta que potser la tractarem més endavant.
Doncs bé, em resisteixo que la cosa quedi així i us proposo que ens digueu quin és el vostre instrument, el vostre alter ego fet instrument (no cal que sigui un habitual de l’orquestra simfònica), i que ens ho il·lustreu amb un Youtube, com faré jo, que no cal que sigui de música simfònica, vull dir que s’admeten tots els gèneres.
El meu és el violoncel, i si em feu dir el motiu, us diré que crec que és el més proper a la veu humana.
Per il·lustrar-ho em podia escollir molts, però jo he decidit abans d’anar a dormir que seria aquest famós preludi de la suite número 1 de J.S.Bach
Us hi espero, com a mínim sé que en Xavier C., en Jordi Magriñà i en Josep Olivé ens deixaran alguna cosa. El resultat final pot ser maco i si posem tots els youtubes en marxa al mateix temps, pot ser espectacular. S’admeten més oboès, clarinets, pianos o violoncels, ara bé, els youtubes estaria bé que no es repetissin.
Apa doncs!

Jo sóc el teu germà gran i gooorrdo, amb molts noms: violone, contrabaix, doublebass, verra…l’imprescindible veu fosca de qualsevol orquestra simfònica, de cobla o de jazz…fins i tot pot fer de solista
chico para todo!
http://www.youtube.com/watch?v=jOxhe_153pQ
Aprofito l’avinentesa per demanar als infernems que si tenen alguna imatge artística de contrabaix, me l’enviïn al correu del meu blog per completar una galeria que preparo. Gràcies.
M'agradaM'agrada
El meu germà gran, quan vol, és molt dolç i ves per on, ha fet maca la furtiva.
M'agradaM'agrada
Bé: ditets creuats. Ja ens diràs quan els podem tornar a deixar anar. I sigues tu mateix, que ja deuen saber amb qui es juguen les garrofes!
http://www.youtube.com/watch?v=6QAAZ29cvfU
M'agradaM'agrada
Aquest concert per a clarinet i orquestra de Mozart es una autèntica delícia i una elecció molt encertadal. Pel que fa a l’instrument, qualsevol interpretació de Benny Goodman també hauria estat molt bé.
M'agradaM'agrada
vols dir…
M'agradaM'agrada
Preciós “I had a farm in Africa….” i aleshores recorda com en Redford, com aquell que esta en un pícnic de Glyndebourne, li prepara un sopar amb gramòfon inclòs i toquen aquest deliciós fragment.
M'agradaM'agrada
Bona elecció. Com que finalment m’he decantat pel germà gran m’he quedat amb les ganes de posar el video d’una obra per clarinet que m’agrada molt, amb el teu permís el deixo aquí:
M'agradaM'agrada
El meu es el piano
M'agradaM'agrada
Impossible no rendir-se a tanta meravella, i el fragment és un duet preciós.
Sembla que siguis geminis, amb aquesta dualitat 🙂
M'agradaM'agrada
On era que es deixava constància de que el piano era el “rei”… 🙂
http://www.youtube.com/watch?v=hEChG-4whzM&feature=related
M'agradaM'agrada
No em negaràs que a vegades les imatges molesten 🙂
magnífic fragment i interpretació
M'agradaM'agrada
Ja que Londres está de moda a veure si us agrada aquest video. Bon estíu a tothom.
M'agradaM'agrada
M’hauràs de donar més pistes, ja que aquest enllaç té algun defecte.
M'agradaM'agrada
M ´agradaria sapiguer que he fet malament perque no es pugui veure el video. No soc gaire fort amb informática. Ho sento.
M'agradaM'agrada
Ja ho tens arreglat
s’ha de fer [yotube=xxxxxxxxxxxxxxx] i ja està, a les xxxxx has de posar l’enllaç que et proposa youtube en prèmer “compartir”.
M'agradaM'agrada
Escuchando a Reverter, decía algo así como
que la batuta de Bernstein era elástica, poética.
Quizá por eso y por su versatilidad es uno de mis músicos favoritos. Y también porque con
Él descubrí al Mahler más conmovedor.
Voy a escoger la pieza que por una casualidad
del destino dió origen a mi nick
Es el adagio assai del concerto in G de Ravel.
Así escrito es la primera opción de Youtube. Espero Joaquim, que me hagas el favor de insertarlo, no sé que pasa pero no puedo hacerlo desde el móvil . Desde luego que Bernstein no pasará a la historia por su faceta de pianista, pero si por la intensidad y expresividad de su interpretación.
Y, elegido el instrumento, quisiera decir que la elección de un instrumento va inevitablemente ligada al solista. Por eso, quisiera aprovechar para rendir homenaje a Alvaro Octavio, el solista
de flauta de Les Arts. En un descanso de Trovatore, Golaud y yo nos acercamos a felicitarle. Si en aquel momento me hubiesen preguntado por mi instrumento favorito, habría dicho la flauta.
M'agradaM'agrada
Espero, queridísima Assai que la versión escogida te haya gustado, a pesar del sonido deficiente. Tanto pianista como director son el colmo de la sensibilidad.
Un petó princesa de Cornualla
M'agradaM'agrada
Doncs jo estaria entre el piano i el violoncel. pero em decidiré pel piano! Perque és l’instrument que estudio (només porto 2 anys pero..)
Aquest concert m’encanta! jejeje
M'agradaM'agrada
Perdona Maria Teresa! No he vist que ens agradava el mateix 😦
Ara en poso un altre.
M'agradaM'agrada
el fragment és diferent i igualment meravellós.
No ens ho havies dit fins ara això del piano… 👿
M'agradaM'agrada
Doncs ara ja ho sabeu jejeje
M'agradaM'agrada
http://www.youtube.com/watch?v=g8ZWXfYLwUU&feature=fvst
M'agradaM'agrada
El meu instrument és el piano.
Admiro i envejo els pianistes.
M'agradaM'agrada
Un Bach a la Gould sempre és una experiència d’impacte.
M'agradaM'agrada
La meva primera opció és el piano, però per variar una mica, poso la segona, la viola. Amb aquest so fosc i avellutat tan seductor…
M'agradaM'agrada
per fi deixem una estona el piano, gràcies Sílvia per portar-nos aquest fragment concertant que de ben segur agradarà a tothom i també permetrà als violinistes sentir-se identificats.
M'agradaM'agrada
Jo també sóc un incondicional del violoncel, però com també m’agrada molt la música antiga vull col·laborar amb el seu il·lustre predecessor: la viola da gamba. Us en deixo un breu tastet.
M'agradaM'agrada
Maco, maco, maco i climàtic, tan aviat escolto aquesta música la intensitat lumínica baixa i tot pren tonalitats ocres i ens creix la barba.
gràcies Tristany
M'agradaM'agrada
Tot i ser pianista de formació, i considerar que qualsevol músic ha de tenir una base d’aquest instrument tan complet i complexe, el meu amor (impossible?) és el violoncel. I a propòsit d’amors tràgics i de la seva banda sonora, aquí us deixo el 1r moviment del concert de violoncel d’Elgar, amb la inoblidable Jacqueline du Pre dirigida per Daniel Baremboim.
M'agradaM'agrada
Això és tan gran, que només veure-ho anunciat ja m’entren calfreds.
M’agrada moltíssim aquest concert i és i serà de la du Pre.
Gràcies!
M'agradaM'agrada
Preferit…, jo no sé tocar cap instrument però per escoltar, el piano. Com a alter ego m’agradaria tocar la viola en un quartet. Tocar discretament i anar sentint els altres és una situació que envejo amb tota l’ànima. Diuen que entre els músics es considera el violista com el desgraciadet de la colla. Doncs aquest és el que envejo
M'agradaM'agrada
Ja que no ens dius cap, que et sembla aquest que et (us) proposo?
M'agradaM'agrada
Uf! quina dificultat! Depèn tant de l’obra i el context personal. Proposo el piano i concretament un adagio per orgue de Bach (BWV 564) transcrit per Busoni i tocat amb l’ànima per Gyorgy Sebok. El youtube és interessantísim el que diu, però si voleu sentir només la música heu d’anar al minut 2:34 aprox. … Tan simple i tan meravellós!
M'agradaM'agrada
Deliciós
M'agradaM'agrada
El instrumento que más me agrada es el violoncelo. Cada vez que lo escucho me da la impresión de que canta una contralto profunda como Ewa Podlès, que es el registro vocal que más me agrada y valoro.
Como yo no sé trasladar Youtubes y todas esas cosas, os aconsejo que escuchéis “El cant dels ocells” interpretado por Pau Casals; existe una grabación en la que el gran maestro catalán “canturrea” deliciosamente el tema en voz muy baja mientras lo interpreta.
M'agradaM'agrada
T’he posat dos versions, totes dues emocionants, i a la segona a la Casa Blanca, és on canta de manera molt audible
M'agradaM'agrada
Molt agraït.
Fede
M'agradaM'agrada
Jo es que quan vaig escoltar per primera vegada això, vaig tenir-ho clar, tot i que el piano o el saxo m’encanten.
M'agradaM'agrada
Gràcies Josep. Recordo ara una entrevista que li feien a Jordi Pujol i va arribar al punt de complicitat amb l´entrevistadora (crec recordar) que aquesta li va demanar de cantar alguna cosa. I ell s´hi va negar (No!. Això sí que no!) perquè, deia, això de cantar se li donava tant malament que (fixi´s vostè!) començava cantant La Marsellesa i, no sap quina nota tenien en comú totes dues i cóm s´ho feia per fer el salt d´una cosa a l´altra però, acabava cantant el Cara al Sol (amb la qual cosa, ja es pot imaginar vostè, no puc ni cantar La Marsellesa, amb el que a mi m´agrada). Tot això és per dir que no sé com m´ho he fet perquè ni és el mateix instrument, ni és ben bé la mateixa sonoritat, ni recordo haver-li sentit tocar mai això, però en veure ara aquest àudio que has penjat m´has fet venir el record del pare tocant la bandúrria, i m´ha emocionat molt. Gràcies, company.
M'agradaM'agrada
També per a mi això és molt evocador i la guitarra dóna moltíssim joc i en Yepes era absolutament únic.
Gràcies per canviar de registre.
M'agradaM'agrada
No és fàcil, no… Diria que el meu instrument favorit, després de la veu, és un quartet de corda o un quintet amb piano, però seria fer trampa. Un de sol? El piano, potser també el cello, però com que ja estan dits i repetits, posarem un de nou que també m’atreu molt. Ara, massa de seguit, potser arriba a cansar.
M'agradaM'agrada
Poca estona no et diré que no, però….
M'agradaM'agrada
El mío es también el oboe, pues antes de fraile, fui oboísta. Os dejo una música en extremo virtuosa donde reconoceréis algunas melodías.
M'agradaM'agrada
Creía que a parte del clarinete, nadie se acordaba del oboe
M'agradaM'agrada
Después de”meditarlo” resulta que estoy entre piano y violín y, por no repetir, hoy escojo violín.
M'agradaM'agrada
Això és glamur i també els uneixes encara que aquí el piano queda quasi anecdòtic.
M'agradaM'agrada
A mi m’agraden els instruments de vent i en especial el saxo. Per això, com a mostra he triat el clàssic Summertime, de Porgy & Bess, interpretat pel gran Charlie Parker.
M'agradaM'agrada
M’agrada que et posis jazzística
M'agradaM'agrada
Tot i qué tinc mols instrumens qué m’agraden , a l’hora de triar-ne un ho faig per el violoncel doncs el seu só es el qué cuant l’escolto més m’arriba a l’anima
M'agradaM'agrada
Ja que no ens proposes cap fragment, què et sembla aquest?
M'agradaM'agrada
Veo que el piano y el violonchelo ganan por goleada, como nadie se acuerda del violín y a mi me gusta mucho, voy a intentar subir la 1ª parte de la Chacona de Bach, Partita nº 2, interpretada por Itzhak Perlman.
M'agradaM'agrada
Gràcies Núria parece mentira que tan sólo sea un único instrumento.
Maravillosa interpretación
M'agradaM'agrada
És una difícil elecció, tinc clara la família, però no l’instrument! Dubto entre el clarinet i el clarinet baix, però escullo aquest últim. Els greus són extraordinaris, el problema és que al registre agut li manca un cert cos. Crec que la combinació perfecta és el corno di bassetto, llàstima que hi hagi tan poques obres interessants per a aquest instrument.
M’estalviaré deixar-vos algun dels coneguts fragments orquestrals (us recomano el solo del final de la 10a. de Mahler versió Cooke), o videos del gran Eric Dolphy. Per clarinet baix solista hi ha poques obres escrites i costa trobar-les a youtube. A mi m’agrada molt “Lullabies”, de Jan Vičar, però si la voleu sentir l’haureu de buscar a spotify. De youtube us proposo aquesta peça:
i com a curiositat, un video del quartet Edmund Welles on fan una autèntica exhibició de les possibilitats del cl.baix:
M'agradaM'agrada
Una variació excel·lent.
Gràcies Elio
M'agradaM'agrada
Mi alter ego es el corno inglés, cuyo sonido me fascina.
Del corno inglés hay muchos fragmentos solistas, pero el más conmovedor, sin duda es este:
Dentro de unos minutos en directo desde bayreuth
M'agradaM'agrada
Has escogido un fragmento triste donde los haya.
Esta música siempre entristece y el sólo es espléndido.
Gracias
M'agradaM'agrada
El mío es el violín, porque llora como ningún otro:
http://www.youtube.com/watch?v=Y_nivNSBlLw
M'agradaM'agrada
Estáis sumamente melancólicos y tristes. ¿No os parece?
Gracias por participar
M'agradaM'agrada
Arribo tard per dir que em quedo amb el piano, el violoncel, l’oboe…i ara escolto aquest meravellós corn anglès que, ves per on, era francès.
Salutacions, Joaquim and Co.
M'agradaM'agrada
Aparte de la voz, es el violín, siempre.
http://www.youtube.com/watch?v=wADSzrTif5w
M'agradaM'agrada