IN FERNEM LAND

BAYREUTH 2012: DER FLIEGENDE HOLLÄNDER


Samuel Youn (Der Holländer) i Adrianne Pieczonka (Senta) a Der Fliegende Holländer a bayreuth 2012. Producció Jan Philipp Gloger

Seguint el ritual de cada 25 de juliol, festivitat onomàstica de tots els Jaumes i variants diverses, als que aprofito per desitjar que passessin un bon dia, ahir es va estrenar el Bayreuther Festspiele 2012, amb la nova producció de Der Fliegende Holländer.

A part del tema tatuatge que ja ha donat dues voltes, com a mínim, per tot el món, i que ha significat la destitució fulminant de Nikitin, aquesta nova producció havia aixecat molta expectació.

Bayreuth i les germanes Wagner no es podien permetre un fracàs de dimensions siderals, com el assolit l’any passat a l’estrena del Tanhäuser i l’aposta, a jutjar per la resposta final, ha estat un èxit clamorós.

En a mi, que he escoltat a batzegades l’excel·lent retransmissió de Radio Clásica de RNE, no m’ha semblat que ho fos tant, tot i que he de reconèixer que el nivell vocal era molt millor que el d’altres anys i per tant, al menys no podia ser motiu de protesta, tot i que a l’Erik, potser jo li hagués cridat l’atenció.

Com era de preveure la direcció de Christian Thielemann ha estat esplendorosa i la resposta orquestral, al nivell del mestre. Aquí us deixo l’electritzant obertura

No m’ha semblat al mateix nivell el Cor del Festival, ja que les coses no han del tot bé, per quadratura i homogeneïtat sonora, o potser és un problema de presa de so, però tenint en compte els estàndards a que ens tenen acostumats, en la gran escena coral del tercer acte no m’ha fet el pes

Adrianne Pieczonka (Senta) a Der Fliegende Holländer a Bayreuth 2012

Youn, que em va sorprendre molt quan em van dir que substituïa a Nikitin, m’ha agradat bastant, malgrat que a la veu eminentment lírica, en algun  moments li manca més rotunditat. M’ha semblat que al final defallia una mica.  A Pieczonka, cantant que adoro,  no l’he trobat especialment rellevant, potser li ha mancat misteri i un cert dramatisme, potser la veu excessivament  lírica i els temors de l’estrena no l’ha ajudat gaire. En la seva ària de sortida no ha estat gaire reeixida i al tercer acte s’ha afermat tant en les seguretats vocals, com en les intencions dramàtiques, però sense acabar-me de seduir. M’esperava més.

Magnífic el Daland del “debutant” Franz Josef Selig i absolutament deficient l’Erik de Michael König.

En els rols més esporàdics de Steuermann i Mary, magnífics Benjamin Bruns i Christa Mayer, darrerament molt present a In Fernem Land.

Us deixo amb la sortida de Youn “Die Frist ist um”

I ara, per acabar aquests tasts, el gran duo de l’Holandès i Senta “Wie aus der Ferne längst vergang’ner Zeiten” (de temps passats, como un llunyà miratge)

Christa Mayer (Mary) a Der Fliegende Holländer a Bayreuth 2012

DER FLIEGENDE HOLLÄNDER
Richard Wagner

Director musical: Christian Thielemann
Director escènic: Jan Philipp Gloger
Escenografia: Christof Hetzer
Disseny de vestuari: Karin Jud
Disseny de llums: Urs Schönebaum
Vídeo: Martin Eidenberger
Dramaturgia: Sophie Becker

Director del cor: Eberhard Friedrich

Daland: Franz-Josef Selig
Senta: Adrianne Pieczonka
Erik: Michael König
Mary: Christa Mayer
Der Steuermann: Benjamin Bruns
Der Holländer: Samuel Youn

Cor i Orquestra del Festival de Bayreuth
Bayreuth 25 de juliol de 2012
grvació de Radio Clásica de RNE

ENLLAÇOS mp3

https://rapidshare.com/files/1095126807/01 Der Fliegende Holländer CD1.mp3

https://rapidshare.com/files/1901454215/02 Der Fliegende Holländer  CD2.mp3

I pel que fa al tema del tatuatge nazi, potser algú s’escandalitza, mentre escolta una gravació de Karl Böhm o de venerables cantants posats a l’altar i de passat directament relacionat amb la barbàrie, molt més que segurament aquest “gamberro”.

No vull justificar allò que és injustificable, però el tatuatge de Nikitin, fruit segons sembla de la insensatesa de l’adolescència d’un jove pertanyent a un grup de rock anti-sistema, ha servit per fer veure que a Alemanya han purgat tot el seu passat, i en canvi quan et passeges durant els entreactes per aquells bucòlics jardins del turó verd, a mi em va donar la sensació que molts dels presents no la porten tatuada al pit, no, la porten amagada al cor.

Espero que us agradi la magnífica gravació que m’ha proporcionat Colbran.

Recordeu que aquests mateixos intèrprets, orquestra i cor, amb excepció de Pieczonka, que serà substituïda per Ricarda Merbeth (ara em penso que no és una substitució gens menyspreable), i la molt sensible diferència de ser dirigits per Weigle, en lloc de Thielemann, és podrà escoltar en directa els dies 1 i 4 de setembre al Gran Teatre del Liceu.

33 comments

  1. Xavier C.

    “En el ‘asunto Nikitin’ veo de entrada un problema más de Bayreuth y de la familia Wagner que del propio cantante. Me parece hipócrita que la familia Wagner castigue ahora la locura de un rockero de 16 años que ya hace tiempo mostró su arrepentimiento y trató de enmendar el error. La gente normalmente acusa con el dedo a alguien cuando tiene un problema con su propia historia. Nikitin lamentó este episodio y expresó su pesar. No he oído a la familia Wagner arrepentirse de nada en los últimos 50 años”

    [Nikolaus Bachler, director artístico de la Ópera Estatal de Baviera]

    M'agrada

  2. Josep Olivé

    Christian Thielemann va ser assistent de Daniel Barenboim, i abans alumne jovenet i destacat de Herbert von Karajan. Si més no, això va explicar el ja familiar presentador de la transmissió de Radio 2 Clásica (Catalunya Música no conecta en directe aquest any veig, víctima de les retallades probablement, però curiosament la presentadora alemanya la va esmentar, entre moltes d’altres, com que sí ho feia). Bé, doncs jo diria que de qui va apendre més és de Georg Solti, fins i tot tambè del gran Sergiu Celebidache, tal va ser la gravetat i solemnitat en que va llegir l’Holandès Errant ahir. Ni en el famós tema del ball del tercer acte es va despentinar i el va ralentitzar i enfatitzar més encara que en la obertura. No sé si una festa marinera en ocasió de l’arribada a terra després de una llarga estada en alta mar dona per a tanta trascendència, però el resultat és que, tot i que sempre demano una mica de “salsa” en aquest fragment, no em va desagradar, tret del que em va fer l’efecte d’un considerable desgavell entre orquestra i cor durant breus moments. En definitiva, tot el que ahir vaig escoltar encaixa pefectament amb interpretacions d’altres obres que li he escoltat a Thielemann i en el seu conjunt la representació em va satisfer, sobretot l’orquestra i la direcció musical. La part vocal la vaig trobar irregular i molt en sintonia de lo descrit a la teva crònica.

    Com a Tannhäuser, una de les meves dèries amb aquesta obra és anar descobrint a mida que va avançant quina de les versions se’ns està oferint. Perquè el mateix Richard Wagner ens va deixar un bon grapat, i perquè posteriorment directors musicals han anat fent mica de poti-poti entre unes i altres. Total, que crec que no existeix un Holandès de referència i ni tal sols el seu “pare” es va esforçar en deixar una versió “autoritzada”. Doncs constatar que ser assistent de Barenboim no vol dir seguir els seus passos, perquè aquest no fa sortir el tema de la redenció ni a la obertura ni en els compassos finals de l’òpera com si va fer ahir, en totes dues parts, en Thielemann. Pel contrari, crec que sí que va optar per la mateixa solució a l’hora “d’arrodonir” els entreactes (interludis més o menys “arreglats”) i per no transportar la balada de Senta. En tot cas, versió la d’ahir allunyada de la més original (Paris, 1840, sense estrenar, que va tenir el seu principal defensor a Bayreuth amb Wolfgang Savallisch) i encara més de la de Dresde (1843, actes separats i sense interludis i balada transportada un to més baix entre d’altres diferències). Hi ha moltes més versions, però millor deixar-ho aquí, oi?

    I pel que fa al cas Nikitin, que les/els capitostes de Bayreuth (amb Thielemann al capdavant) no acceptin les explicacions donades pel cantant i no li perdonin una tremenda equivocació feta de ben jove…mmmm…doncs no sé, no sé… Vaja acte d’hipocresía, com ha dit molt bé l’intendent de l’òpera estatal de Baviera, Nikolaus Bachler. Veig que el “turó sagrat”, que té molt que fer-se perdonar, no perdona. “Ver para creer”, que diuen. Bé, ja veurem com acava la cosa. Potser l’han arruinat artísticament o podría ser tambè que i li hagin fet una publicitat enorme. Mai se sap. El temps ens ho dirà. Per a mi, si canta bé i està arrepentit l’aniré a escoltar si tinc l’ocasió.

    M'agrada

    • Sí que hi ha molta hipocresia però perquè Nikitin no s’ho esborra?estaríen tots contents. Aprofito per dir que qualsevol tattoo em sembla horrorós, fa lleig i hortera.

      Anem al Fliegende Holländer d’ahir: a mí em va sonar tot força bé i l’orquestra, el millor, però em vaig perdre el tercer acte. Amb els bisos del Joaquim t’adones que el cor està per sota de l’habitual i altres detalls. Si no baixen els preus no em veuran al Liceu..amb les ganes de veure un Holandès escenificat i modern que tinc, amb playmobil ensangonat i tot!

      M'agrada

        • Creo Brunnhilde que lo de gilipollas, es un adjetivo bastante ofensivo, en nada comparable al hortera que utiliza kalamar.
          No es costumbre entrar por primera vez en IFL y mostrar la artilleria pesada.
          Creo que te has equivocado totalmente, ya que si conocieras a kalamar le podrías decir muchas cosas, pero jamás gilipollas, es un encanto.
          Ah! a mi tampoco me ponen los tatuajes

          M'agrada

        • Aquí otro “gilipollas” a quien le desagradan los tatuajes y que piensa que los que los llevan llegará un momento en que querrán borrárselos y quizás no puedan, por ejemplo cuando llevarlos deje de ser “cool” para ser pasado de moda, ya que todas las modas pasan…

          Años ha sólo se tatuaban los marineros, especialmente los mercantes, como recordatorio ese cuplé-tango titulado “Tatuaje” que cantaba -y quizás estrenó- Conchita Piquer allá por los años 30 del siglo pasado.

          M'agrada

        • Xavier C.

          Fragment de Canciones para después de una guerra, de Basilio Martín Patino. Després de la projecció privada que es va fer a El Pardo (la resta de mortals va haver d´esperar fins al 76), la senyora de Carrero Blanco va dir “el hijoputa que ha hecho esto tendría que estar en Carabanchel”.

          M'agrada

        • Muchas gracias, Xavier C. “Canciones para después de una guerra” es uno de los films con más mala uva que se ha producido en España. No me extraña el comentario de esa señora, dada la época. En uno de los fragmentos musicales -“La gallina Papanatas”. las bombas iban cayendo mientras la letra decía “…ha puesto un huevo, ha puesto dos, ha puesto tres…”

          M'agrada

        • Josep Olivé

          Quieres decir que a ti te gustan y no los consideras nada horteras. Eso es lo que querias decir. (No me diras que no te lo he puesto en bandeja…y si de pasada te disculpas es que entonces lo bordas.

          M'agrada

  3. Vicent

    No crec que sigui una qûestió de perdó o de bayreuth sino de pura i dura correcció política (faig srevir aquesta expressió en sentit irònic). En tot cas, comparteixo els vostres punts de vista.

    M'agrada

  4. maac

    A mí me alarma que Nikitin tenga cadena perpetua en Bayreuth, porque los motivos por los que se ha tenido que ir subsistirán por los siglos de los siglos, el arrepentimiento no vale, si no ha valido ahora no lo tendría que valer nunca. Es tremendo.

    M'agrada

  5. La situació amb Nikitin és lamentable, però us imagineu què hauria passat si les germanes Wagner no haguessin pres aquesta decisió? Pàgines i més pàgines a tots els diaris del món parlant que Bayreuth continua amparant el nazisme, etc. No crec que tinguessin massa més opció.

    M'agrada

  6. Nina

    Gracias, Joaquim. Una función bastante redonda, con un Thielemann al altísimo nivel al que nos tiene acostumbrados, dan ganas de llevárselo a casa y no soltarlo jamás. Vocalmente, y dado que estoy acostumbrada en los últimos años a escuchar verdaderos horrores en Bayreuth, las cosas me parecieron también bastante correctas. Veremos Tristán, con un director bastante anónimo como es Schneider, aburriéndonos desde 2007 más o menos.
    Respecto al “caso Nikitin”, y aun teniendo en cuenta las contradictorias explicaciones que el interesado ha ido dando a lo largo de los días – que si era un error de juventud, que si la famosa imagen no era en realidad una esvástica sino un tatuaje inacabado que lo parecía, etc -, yo también lo veo más como un problema de Bayreuth y su pasada asociación con esa repugnante ideología. Y no poca hipocresía: al mismo tiempo contratan para el próximo Parsifal a Johnatan Meese, que se pasa la vida pintando esvásticas y opina que “la democracia es enemiga del arte”.

    M'agrada

  7. SANTI

    Ara tan sols faltarà que en cada contracte que cada any fan firmar a tots els artistes del Festival, obliguin a signar una clàusula de purificació ideològica.
    Deixeu-me dir-ho sense embuts, i si és nazi, què?, s’ha de suïcidar?, mentre no faci publicitat dels seus pensaments, més absolutament igual.
    O us penseu que cadascun dels artistes que tant ens agraden té afinitats amb nosaltres o pot oferir una cartilla de santedat?
    A Nikitin l’han etiquetat de per vida amb una decisió menyspreable, després de que aquest hagués demanat fins i tot perdó per portar un tatoo difícil d’eliminar.
    La condemna a que serà sotmès és terrible i no hi ha penediment que valgui.
    Odio a les germanes Wagner que haurien de demanar públicament en roda de premsa, renuncia de la genètica d’uns avantpassats propers que van oferir la seu del Festival com a casa per a un dels homes més abjectes que han nascut mai de mare.
    El pare i l’oncle, i sobretot l’avia d’aquestes dones arrossegaven un passat molt més inquietant que aquesta esvàstica mal esborrada.
    El canvi per Youn, i ara parlo de música, es va saldar amb un aprovat alt, però a Youn li manquen molts Holländers per erigir-se triomfant amb el rol.
    La resta en la línia de sempre.

    M'agrada

    • Xavier C.

      Ostres, és veritat, quina pífia! He felicitat fins i tot al Sr. Joaquim, el caixer del banc, i ni pensar en tu 😕 Mil excuses i moltes més felicitats!.

      P.S.: Doneu-me alguna bona notícia, que porto un dia…

      M'agrada

  8. Carlos R.

    Si queremos mirar hacia delante, sin mirar al pasado, este Holandés es digno. No estoy tan de acuerdo en el entusiasmo mostrado en todas partes hacia Thielemann, quien últimamente se me antoja caprichoso en exceso, en genialidades y tiempos, pero su dirección al menos es personal y no anodina cómo la de Schneider en Tristan.
    Las voces de son correctas y con eso ya nos parece mucho, pero sin necesidad de recurrir al 22 de julio de 1955, creo que hoy se podría sacar sin demasiado esfuerzo, un Holandés más perdurable en la memoria.
    En cambio las voces de Tristan, con alguna excepción, merecen un director que le de réplica a Thielemann. ?Para cuando un duelo entre Barenboim y Thielemann en un mismo verano en Bayreuth?
    El tema de la crucecita de marras es propaganda para el festival, un empujón decisivo para Youn y un desastre en la carrera de Nikitin, ellos sabrán lo que hacen, pero las hermanas no dan pié con bola.

    M'agrada

  9. Yo considero que si en esta producción el “Holländer” tenía que enseñar torso y el barítono ruso lleva tatuada una cruz gamada -bastante sorprendente, teniendo en cuenta que su país de origen fue invadido por los nazis-, insignia de tanta ignominia, es lógico que fuera despedido, pues hubiera sido considerado una provocación y borrar un tatuaje es muy difícil, si no imposible -según se haya realizado-. Creo que las nenas Wagner han hecho un corte de mangas a sus ancestros, tan próximos a la causa hitleriana.

    Si esa cruz gamada tatuada corresponde a un “pecadillo” de juventud, cada uno tiene que asumir los errores cometidos en su vida, si es que uno acepta que lo fueron y apechugar si tienen consecuencias en el presente.

    Moralina aparte, este “Der fliegende Holländer” ha sido una función fabulosa en cuanto a su parte musical y aceptable -con algunos reparos- en su parte vocal. Sin embargo el público asistente vitoreó a todos como si hubieran estado a la altura de Thielemann y la verdad es que por radio esto no sonó así, ni mucho menos. Por lo visto la crítica ha sido menos benévola que el público.

    M'agrada

    • Anem a veure, si els tatuatges que porta el Sr Nikitin són aquests:
      NIKITIN
      Costa trobar la creu i per molt que hagi d’ensenyar el tors, ni els de primera fila poden arribar a veure-la.
      Tot plegat és molt penós.

      M'agrada

      • Elio

        Aquesta foto que has penjat és un fotomontatge que corre per la web, burlant-se de la forma en què el cantant va dissimular el tatuatge i proposant una forma més efectiva de tapar-lo. La imatge que va iniciar la polèmica la podeu veure aquí:
        http://www.artsjournal.com/slippeddisc/2012/07/singers-swastika-in-bayreuth-picture.html
        Com es pot comprovar l’esvàstica és perfectament reconeixible.

        Estic d’acord amb moltes de les coses que aquí s’han dit al respecte. Per una banda no considero just condemnar d’aquesta manera a un bon cantant per un error de joventut, però també és cert que si li haguéssin permès cantar hauria sigut igualment un escàndol, potser fins i tot més gros.

        És lamentable que el complex de tot un país provoqui aquests problemes. L’esvàstica no és exclusivament un símbol nazi, i de la mateixa manera que no té sentit prohibir la música de Wagner a Israel pel fet d’haver sigut el músic predilecte del Reich, tampoc es pot produïr un escàndol per una creu que pot simbolitzar moltes altres coses (sembla ser que, segons Nikitin, aquest és el cas). Sóc conscient que l’holocaust marca una diferència entre el règim nazi i la resta, però estic una mica tip de veure com aquí hem d’aguantar polítics franquistes i manifestacions amb símbols i consignes falangistes, mentre que qualsevol referència al nazisme provoca un escàndol a qualsevol país. Aquí ens prenen per babaus, és cert, però a fora en fan un gra massa.

        Espero que la carrera de Nikitin no es vegi massa perjudicada. Segons ell es tracta d’un error i s’ha disculpat, que ja és més del que molts han fet. Si haguéssim de jutjar els músics per la seva ideologia pocs discs i entrades comprariem.

        M'agrada

    • Josep Olivé

      Estimado Colbran, por una vez no puedo estar en más desacuerdo. De tus palabras escritas en el segundo párrafo se deducen que Nikitin no tiene derecho ni al perdón. Pués aplicando a rajatabla tal sentencia la colina sagrada debería ser solo eso, una colina, y nada de sagrada, y hacer tabla rasa de ella, que para disfrutar de Wagner ya se dispone de lugares con un historial mucho más limpio.

      M'agrada

      • Xavier C.

        Quantes vegades t´ho he dit, Josep, que no ho facis això? I que Joaquim ja comença a tenir una edat en que s´ha d´anar amb compte amb segons quines coses? I si llegeix el teu comentari, li ve al cap la imatge del turonet verd arrasat i li agafa un cobriment de cor? Vigila amb el que dius, home, vigila!

        Joaquim, tranquil, noi…. va… que no ha estat res… Descansa, home, que ha estat només un exemple, però no ha passat res aquesta nit i la Festspielhaus segueix allà, t´ho ben asseguro… Vinga… va… ja ha passat… apa,… ja està… no hi pensis més…

        M'agrada

        • Xavier C.

          Disculpeu, però… algú pot trucar una ambulància? Al principi, quan ha començat a donar veus no li he donat gaire importància, i pensava que necessitava desfogar-se. Fins i tot pensava que calia deixar-li fer quan s´ha posat a trencar tota la vaixella, fotre-li patades a mobles, taules i cadires, i cremar tots els llibres i discos de casa al crit de ‘fillsdeputa…. heu arrasat Bayreuth!!!’. Però això de treure saliveres per la boca i córrer des del fons del passadís per agafar empenta a l´hora de donar-se cops de cap contra la paret no deu ser gaire normal, no?

          M'agrada

        • Josep Olivé

          Jejeje…Joaquim no s’ha de preocupar de res d’això, en absolut…”Bayreuth for ever…and ever”! I és que les coses que estimes tambè, de tant en tant, et donen disgustos. I jo m’estimo Bayreuth. Molt. I precisament per això estic intervenint decididament en aquest debat, que per a mi no és gens encès sino ben amistós, com no pot ser d’altra manera. 🙂

          M'agrada

      • Deduces mal, yo sólo digo que ha de asumir las consecuencias. Es decir, en este caso concreto tenía que exhibir el pecho y de ahí todo el lío. Pero esto no le tiene que impedir actuar dondequiera que le contraten. Otra cosa será que vuelva a tener que exhibir tórax y entonces -si no ha borrado el tatuaje- tenga problemas o no, pues puede que algún director de escena solicite un cantante que lleve ese tatuaje precisamente. Si va cubierto en escena, a nadie le importa que lleve o no el pecho tatuado; en todo caso a quien deba importarle es a él. Creo, Josep, que he aclarado mi postura.

        M'agrada

        • Josep Olivé

          Pere es que Fede, dime donde esta la cruz? Yo no acierto a verla. Pero no dijo que se la borró hace tiempo? No dijo Nikitin que estaba arrepentido? No dijo que fue un error de juventud? Y cuantos errores de “juventud” ha cometido Bayreuth como institución? Los ha borrado bien?

          Dices que a nadie le importa si lleva un cruz en el pecho mientras vaya cubierto. Pues a mi si. Me preocupa, y mucho, que un individuo lleve esa cruz…aunque vaya cubierto y no se le vea.

          M'agrada

        • Josep Olivé

          Perdona Fede…una vez más…¿me estas diciendo que si Nikitin aun tuviera la cruz marcada pero la escenografia no le obligara a mostrar el pecho entonces Bayreuth sí le hubiera permitido actuar? ¿Deduzco bien? Si es así, ya digo,si Bayreuth hubiera actuada así, entonces hipocresía sobre hipocresía….es decir, al cuadrado!

          M'agrada

        • Josep Olivé

          Aixi és, i dissortadament aquesta sembla que pels segles dels segles…I com diu en Joaquim, no vegis la de gent que a més la deu portar ben “tatauda”… al cor!

          M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

<span>%d</span> bloggers like this: