IN FERNEM LAND

PROMS 2012: THE YEOMEN OF THE GUARD DE GILBERT & SULLIVAN (video)


PROMS 49: The Yeomen Of The Guard al Royal Albert Hall, el diumenge 19 d’agost de 2012

Per acabar aquest atapeït més d’agost volia portar-vos el PROMS del darrer diumenge dedicat a Broadway, però encara no tinc el vídeo i per tant l’haurem de deixar per mes endavant.

Volia que la música dels musicals de Broadway que tant m’agrada com bé sabeu, posés la cirereta sobre aquest pastís gegantí que ha suposat el mes d’agost a IFL, però com que de moment no és possible, m’ha semblat idoni portar-vos un altre PROMS “lleuger”, aquest dedicat a l’opereta anglesa i que té en la parella formada per Arthur Sullivan i W. S. Gilbert, els màxims exponents del gènere.

D’aquesta parella d’èxit, el PROMS 2012 ha ofert The Yeomen Of The Guard (Els alabarders de la Guàrdia), una opereta estrenada el 3 d’octubre de 1888 al Teatre Savoy de Londres, que suposa l’onzena col·laboració de les catorze que van fer, obtenint un èxit molt considerable que va arribar a les 423 representacions. Va ser la sisena de les produccions de la parella estrenada al Teatre Savoy, en aquells moments el més modern i el primer edifici en tot el món que disposava de llum elèctrica. El teatre es va estrenar amb Patience, que prèviament s’havia estrenat a l’Opera Comique, i posteriorment va allotjar les produccions de Iolanthe, Princess Ida, The Mikado, Ruddigore, The Yeomen of the Guard i The Gondoliers, el darrer gran èxit de la parella. Després d’un conflicte absurd i de diferències de personalitat molt notables, malgrat la reeixida i llegendària col·laboració, la parella es va deixar de parlar, tot i així i gràcies als editors i empresaris que no volien deixar escapar a la gallina dels ous d’or, van aconseguir tornar-los a reunir, però el resultat van ser dos fracassos; Utopia, Limite (1893) i The Grand Duke (1896). Després d’aquesta darrera estrena es van deixar de relacionar i tan sols van coincidir en el Savoy a l’any 1898 per commemorar l’estrena de The Sorcerer, no es van ni tan sols saludar. Sullivan moriria l’any 1900, i sense el seu llibretista va estrenar The Rose of Persia i The Esmerald Isle, aquesta acabada després de la mort del compositor per Edward German.

The Yeomen of the Guard (1888), és l’única obra que van fer plegats amb un final seriós. Els protagonistes són dos actors (un bufó i una cantant) que es troben immersos enmig d’una arriscada intriga a la Torre de Londres al segle XVI.

En contra del que era habitual en ells, en la trama no hi ha cap tipus de sàtira en contra de les institucions i Sullivan va intentar escriure una partitura amb més pretensions i propera a les òperes serioses, començant per una obertura que defugia l’habitual popurri de les melodies més cantables de la partitura, com era habitual. També va ser la primera de les operetes de Sullivan que comptà amb una orquestra més complerta i una orquestració més elaborada.

SINOPSI:

L’acció es situa a la Torre de Londres en temps de Shakespeare.

La trama es refereix el coronel Fairfax, un cavaller, soldat i científic, que ha estat condemnat a ser decapitat en el termini d’una hora, per una acusació falsa de bruixeria.

Per evitar deixar els seus béns al seu cosí, que és qui l’ha acusat, i amb l’ajuda del tinent de la Torre, Fairxax es casa en secret amb Elsie Maynard, una cantant. La núvia de conveniència està d’acord amb casar-se amb el condemnat i portar els ulls embenats durant la cerimònia, ella espera ser una vídua ben pagada en el termini d’una hora.

La trama es complica amb tota una sèrie de personatges i situacions que s’acabaran per resoldre, i malgrat que Fairfax s’acabarà enamorant de Fairfax, tot i que això suposarà que el mentor de la cantant, el bufó Jack Point acabi amb el cor trencat, en un desenllaç impropi de les esbojarrades operetes de la famosa parella.

Números musicals:

Overture
ACT I
1. “When maiden loves, she sits and sighs” (Phœbe)
1a. “When jealous torments rack my soul” (Wilfred) – see “Cut music”
2. “Tower warders, under orders” (Crowd and Yeomen, solo Second Yeoman)
3. “When our gallant Norman foes” (Dame Carruthers and Yeomen)
3a. “A laughing boy but yesterday” (Meryll); – see “Cut music”
4. “Alas! I waver to and fro” (Phœbe, Leonard and Meryll)
5. “Is life a boon?” (Fairfax)
6. “Here’s a man of jollity” (Chorus)
7. “I have a song to sing, O!” (or, “The Merryman and his Maid”) (Point, Elsie, and chorus)
8. “How say you, maiden, will you wed?” (Lieutenant, Elsie, Point)
9. “I’ve jibe and joke” (Point)
10. “‘Tis done! I am a bride!” (Elsie)
11. “Were I thy bride” (Phœbe)
12. Finale Act I (Ensemble) “Oh, Sergeant Meryll, is it true?”
“To thy fraternal care, thy sister I commend”
“The pris’ner comes to meet his doom”
“M’lord, m’lord…. As escort for the prisoner”
“All frenzied, frenzied with despair they rave”
ACT II
13. “Night has spread her pall once more” (People, Dame Carruthers, Yeomen)
14. “Oh! a private buffoon is a light-hearted loon” (Point)
15. “Hereupon we’re both agreed” (Point and Wilfred)
16. “Free from his fetters grim” (Fairfax)
17. “Strange adventure” (Kate, Dame Carruthers, Fairfax, Meryll)
18. “Hark! What was that, sir?” … “Like a ghost his vigil keeping” (Meryll, Fairfax, Lieutenant, Wilfred, Point, Ensemble)
19. “A man who would woo a fair maid” (Fairfax, Elsie, Phœbe)
20. “When a wooer goes a-wooing” (Elsie, Fairfax, Phœbe, Point)
21. “Rapture, rapture” (Dame Carruthers, Sergeant Meryll)
22. Finale Act II (Ensemble) “Comes the pretty young bride”
“Oh, day of terror!”
“Leonard, my loved one, come to me”
“I have a song to sing, O!”

La versió que ens ofereix els PROMS és semi escenificada i té tots els ingredients kitsch del més ranci i genuí estil British. Per a tots els amants de les operetes de Gilbert & Sullivan, que sorprenentment en tenen molts, suposarà una deliciosa festa. Ja podeu anar escalfant l’aigua per el te i treure les pastes, no cal esperar a les cinc de la tarda.

Una mica amb l’ànim polèmic que em caracteritza faig una reflexió: Molts dels que fan fàstics a la zarzuela, s’omplen la boca amb elogis i virtuts a les delicioses operetes de Gilbert & Sullivan, de la mateixa manera que ho fan amb les de Jacques Offenbach, un altre beneficiat amb elogis universals. Doncs bé, o desqualifiquen la zarzuela per desconeixement i es deixen endur per tòpics i xenofòbies culturals inadmissibles, o exageren a l’hora de valorar les delícies angleses i francòfones.

Us deixo el duo del primer acte “I have a song to sing, O!”entre Point (Mark Stone) i Elsie (Lisa Milne).

La durada aproximada de l’obra és de 133 minuts, però el vídeo que us ofereixo conté les locucions prèvies al inici, així com les entrevistes de la mitja part.

Sullivan – Gilbert
THE YEOMEN OF THE GUARD

semi-escenificada
Leigh Melrose baritone (Lt Sir Richard Cholmondeley)
Andrew Kennedy tenor (Colonel Fairfax)
Lisa Milne soprano (Elsie Maynard)
Victoria Simmonds mezzo-soprano (Phoebe Meryll)
Felicity Palmer mezzo-soprano (Dame Carruthers)
Mary Bevan soprano (Kate)
Mark Richardson bass-baritone (Sergeant Meryll)
Tom Randle tenor (Leonard Meryll)
Mark Stone baritone (Jack Point)
Toby Stafford-Allen baritone (Wilfred Shadbolt)
BBC Singers
BBC Concert Orchestra
Directora Jane Glover
Direcció escènica: Martin Duncan

PROMS 49, diumenge 19 d’agost de 2012
Royal Albert Hall (Londres)

ENLLAÇOS VÍDEO:

Demà sabrem quina ciutat buscàvem en el disputat concurs del mes d’agost i òbviament coneixerem el nom del guanyador, però això serà passada la mitjanit. No patiu, la pujada del IVA no afectarà a IFL.

4 comments

  1. Fernando S.T.

    Nunca he entendido el éxito de estas operetas, sobretodo en la actualidad.
    Pudiera ser que Inglaterra, tan amante de la tradición, quieran conservarlas de la misma manera que se conservan otras tradiciones finiseculares, pero ni la música, ni los argumentos tienen, al menos para para mi, ningún tipo de gancho.
    Hace unos años en Barcelona se representó con mucho éxito el Mikado y con menos Los piratas de Pensanze, también puede asistir a una modesta representación de Ruddigore en una versión de pequeño formato que me recomendaron y de la que tampoco salí muy satisfecho.

    M'agrada

  2. Lo mejor de las operetas de Gilbert y Sullivan son los endiablados textos del primero, muy superiores a la música del segundo que no soporta una mínima comparación con la música de un Barbieri y un Chapí, pero ah! Sullivan era inglés y los otros “pobres” españoles de Madrid y de Villena (Alacant). La música de cualquier opereta de Sullivan es extraordinariamente parecida a cualquier otra del mismo autor y a menudo escasamente inspirada. No obstante yo siento un profundo respeto por “The pirates of Penzance” pues su marcha (“With cat-like tread”) es para mí lo mejor compuesto por Sullivan.

    Si los zarzuelistas españoles hubieran nacido en el Reino Unido estoy seguro que a todo el mundo le caería la baba escuchando sus maravillosas, diferentes e inspiradísimas melodías. Los textos de las zarzuelas son un caso aparte. Los pertenecientes al siglo XIX son dignísimos y también sus argumentos, los del siglo XX -salvo honrosas excepciones- piden a gritos recortes más drásticos que los que estamos sufriendo actualmente en nuestras economías-

    M'agrada

  3. Josep Olivé

    Si ja normalment se’m resisteix el gènere de l’opereta (amb algunes cèlebres excepcions), les obres relacionades amb Gilbert&Sullivan és que no puc. He arribat a pensar que deu ser quelcom de químic o genètic, però se’m fa bola i no m’ho puc empassar. Però fan bè els Proms en mostrar un botò de la seva història musical que ben segur té els seus seguidors, i fa bé IFL en fer-ne ressó.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: