INAUGUREM TARDOR


Avui 21 de setembre entrem a la tardor.

Estació propensa a les nostàlgies.

Estació propensa a la poesia.

Estació propensa als adagis.

Us deixo un poema de Gabriel Ferrater que ens parla del pas del temps, reflexió propicia quan ens endinsem en les estacions que ens conviden a recloure’ns.

GABRIEL FERRATER (1922 – 1972)
Cambra de tardor

La persiana, no del tot tancada, com
un esglai que es reté de caure a terra,
no ens separa de l’aire. Mira, s’obren
trenta-set horitzons rectes i prims,
però el cor els oblida. Sense enyor
se’ns va morint la llum, que era color
de mel, i ara és color d’olor de poma.
Que lent el món, que lent el món, que lenta
la pena per les hores que se’n van
de pressa. Digues, te’n recordaràs
d’aquesta cambra?
“Me l’estimo molt.
Aquelles veus d’obrers – Què son?”
Paletes:
manca una casa a la mançana.
“Canten,
i avui no els sento. Criden, riuen,
i avui que callen em fa estrany”.
Que lentes
les fulles roges de les veus, que incertes
quan vénen a colgar-nos. Adormides,
les fulles dels meus besos van colgant
els recers del teu cos, i mentre oblides
les fulles altes de l’estiu, els dies
oberts i sense besos, ben al fons
el cos recorda: encara
tens la pell mig del sol, mig de la lluna.

Musicalment també us deixo en bona companyia, Artur Rubinstein interpretant l’adagi del concert núm 23 per a piano i orquestra de W.A. Mozart 

Probablement demà tot seguirà igual…

Un comentari

  2. Miquel Gascon's avatar Miquel Gascon

    Poesia i concert que semblen fets l’un per l’altre. Preciosos… però tristos.

    Avui encara que comença la tardor estic ple d’esperançes com mai a la vida… A mes a mes tenim un cap de setmana de tres dies, les festes de la Merçè i de moment 2 obres de Teatre i un espectacle de dansa programats pel cap de setmana. No sembla pas la tardor…. Tindrem realment una primavera avançada la setmana propera ?

    M'agrada

    Respon
  4. Juli carbó i montardit's avatar Juli carbó i montardit

    Bé, avui encetem la tardor, una tardor plena de llum, festes, espectacles i d’esperança. Certament la poesia i la musica són dos arts diferents però compatible. La poesia per ser perfeca ha de tenir un ritme musial ( simbòlic ) i la música ha de tenir un ritme poètic que arribi a sensibilitzar els sentiments dels humans.

    M'agrada

    Respon
  6. gloria aparicio's avatar gloria aparicio

    Magrada la” tardor”, de fet es l’estació que espero amb més afany, el so de la pluja, la oloreta de la gespa després, els diversos i atractius colors de les fulles dels arbres…. i lo més important per a mí l’aire net i fresc que púc respirar ( tinc una miqueta d’asma ) es veritat que ara des que visc al “meu nou poble” púc gaudir molt millor d’aquestes meravelles que em brinda la natura i a més, amb aquest ambient la Música s’escolta una mica més….no sé , íntima ? en aquest temps es quan em llevo al matí amb més ganes d’obrir finestres, obrir l’ordinador, encendre cafetera, i tot seguit infiltrar-me en el excitant món d’INFERNEM-LAND i fins ara , sempre tinc la sort de trobar-me amb un bombonet per acompanyar el café , repeteixo, m’agrada la “tardor”.
    Per cert Joaquim, aquest paissatge tant bonic es el mateix que el del any passat? no es que t’ho retregui jé,jé,, m’encanta, es preciós, només ho voldría saber per demostrarme a mí mateixa que no estic tant malament de la memòria com sovint penso, un petó.

    M'agrada

    Respon
      • gloria aparicio's avatar gloria aparicio

        Si, ara ho recordo…. totes dues son molt boniques, perdona’m Joaquim, no era la meva intenció provocar una pèrdua de temps preciós per a tu, ara veig que el meu comentari va ser innecesari, amb el teu permís em pendré la excusa de que tenen força semblança, d’aquesta manera no em sentiré tant impertinent. un petó.

        M'agrada

        Respon
  7. Josep Olivé's avatar Josep Olivé

    Tot, tot em semblava efectivament molt propi de tardor, el paisatge, la pluja, el dia gris, el poema, l’adagi del 23…però el llegendari i venerable Rubinstein no m’encaixava aqui. He preferit doncs esperar, arribar a casa i escoltar tranquilament. Doncs sí, encaixa, encaixa, perfectament! Aquest meravellós adagi mozartià és dels pocs que permet ser interpretat amb alè romàntic.

    M'agrada

    Respon
  8. OLYMPIA's avatar OLYMPIA

    Si Mozart i Ferrater varen estar inspirats en llurs obres, tu, Joaquim no ho has estat menys aparellant-les. Un poema que des de fa anys m’ha inspirat bells pensaments, un concert del Mozart melangiós, potser el millor Mozart si és que es pot triar.
    Bona entrada a l’estació de les fulles seques!

    M'agrada

    Respon
  12. Pink's avatar Pink

    Hola , dons la tardor que segons lo natural son dies de pluja, en ve a la memoria el tema “Misty”en traducció catalana “tot es gris” : Tot és gris. Ho és el temps. Ho és el meu cor tan indecís. I darrere els vidres ho és el món que es perd qui sap on dins la boira, d’aquest món incert…. més bonica aquesta lletra que l’original, una mica melancòlica pro m’ho porta la foscor de les vuit del vespre. Salutacions

    M'agrada

    Respon

Deixa un comentari