IN FERNEM LAND

UNA IMPONENT ELEKTRA INAUGURA LA TEMPORADA DE CHICAGO


Elektra a la Liryc Opera de Chicago, producció de David McVicar. M. Spencer Green — AP Photo

El passat dissabte 6 d’octubre tenia lloc la inauguració de la temporada de la Liryc Opera de Chicago amb la cabdal Elektra de Richard Strauss i Hugo von Hofmannsthal dirigida per Andrew Davis, el director musical de la casa i que properament veurem al Liceu dirigint l’esperada Rusalka, i amb la nova producció de David McVicar.

En el rol principal hi trobem a la soprano nord-americana Christine Goerke, que va debutar aquest rol fa un any al Teatro Real de Madrid, alternant-se amb Deborah Polaski.

Quan l’he escoltat per primera vegada m´he sorprès molt, ja que la veu és veritablement dramàtica i atenent a la gravació radiofònica, que de ben segur la magnífica, impressionant i incisiva, amb un registre greu molt notable. És una veu en principi molt adequada a aquest rol sense concessions. El camí ascendent cap a les notes més agudes resulta a vegades menys impressionant, ja que la veu tendeix a perdre l’impressionant densitat que mostre en el registre central, però tot i així l’impacte està garantit.

Christine Goerke Elektra a la Liryc Opera de Chicago 2012. Fotpo Spencer Grenn/Associated Press

Escoltem com va cantar L’ària d’entrada “Allein! Weh, ganz allein” amb una veu penetrant que talla com l’acer quan ataca els aguts, veritablement imposa molt.

Goerke està ben acompanyada per una incisiva Emily Magee com a Chrysothemis i la terrorífica Klytämnestra d’una imponent Jill Grove. En els rols masculins de menys presència però puntualment essencials, compleixen amb escreix Alan Held com a Orest i Roger Honeywell com a repel·lent Aegisth.

Sense la imprescindible vessant escènica del sempre sanguinolent McVicar, que es deu trobar com peix a l’aigua amb aquesta òpera, hem de centrar-nos en la direcció enèrgica i ferotge en els moments més exaltats de Sir Andrew Davis, que reserva alguns moments de inquietant descans a la “disbauxa” sonora a que ens sotmet amb la lògica complicitat de Richard Strauss.

Us deixo ara amb l’angoixant escena entre Klytämnestra i Elektra, no apte per sensibilitats belcantistes. Ambdues cantants impressionen per la seva intensitat i per la força incisiva del seu cant. Com es troba a faltar la vessant escènica!, de ben segur al teatre saltaven les guspires. Estan veritablement imponents i Andrew Davis no els posa les coses gens fàcils. Necessiteu quasi 25 minuts per escoltar-la sencera, però si no teniu gaire temps, avanceu el reproductor aproximadament fins el minut 18 i deixeu-lo fins al final, estic segur que us quedareu garratibats (atenció al minut 22:13) a la cadira i voldreu escoltar-la tota sencera (l’òpera), és una experiència absolutament tel·lúrica.

Si heu superat la prova us deixo l’elenc sencer i els enllaços per baixar-vos l’òpera sencera

Jill Grove Klytamnestra a Chicago, producció David McVicar. Foto: Dan Rest)

Lyric Opera of Chicago
Live from the Civic Opera House
Opening Night of the 2012-2013 Season
Saturday, October 6, 2012

Richard Strauss
Hugo von Hofmannsthal
ELEKTRA

Elektra: Christine Goerke
Chrysothemis: Emily Magee
Klytämnestra: Jill Grove
Orest: Alan Held
Aegisth: Roger Honeywell
Orest’s Tutor: Jason Stearns
Overseer: Elizabeth Byrne
First Maid: Victoria Livengood
Second Maid: J’nai Bridges
Third Maid: Cecelia Hall
Fourth Maid: Rebecca Nash
Fifth Maid: Tracy Cantin
Confidant: Kiri Deonarine
Trainbearer: Emily Birsan
Young Servant: Bernard Holcomb
Old Servant: Kenneth Nichols

Lyric Opera of Chicago Chorus and Orchestra
Conducted by Sir Andrew Davis

ENLLAÇOS

https://rapidshare.com/files/701590672/ELEKTRA_LOC_06_10_12_CD1.mp3

https://rapidshare.com/files/3547037473/ELEKTRA_LOC_06_10_12_CD2.mp3

Potser el contrast entre els dos darrers apunts dedicats a sopranos belcantistes suposa un canvi massa violent amb aquesta Elektra electritzant d’avui, però creieu-me que quan la vaig escoltar no ho vaig dubtar ni un moment, tenia que ser protagonista a IFL.

Un comentari

  3. Carlos R.

    En la grabación lo que se escucha es impresionante, pero el año pasado en Teatro Real Goerke no lo parecía tanto. Es una voz muy penetrante aunque no tan grave y contundente como se aprecia ahora en los fragmentos que aquí se escuchan.
    La Klytämnestra de Jill Grove también es de impacto.
    La grabación ya la estoy bajando

    M'agrada

    Respon
  4. Atticus

    Cada vez me parece más interesante la programación de Chicago, creo que están llevando a cabo un trabajo muy bueno.
    Y contar con Sir Andrew Davis es un lujo, y dirigiendo Strauss, más. A veces se le ha acusado de rutinario, poco más que un eficaz pero poco emocionante director. Yo pude escucharle el año pasado en Ariadne auf Naxos y discrepo radicalmente, me pareció un trabajo de batuta fantástico. Y en esta Elektra, que ahora me bajaré entera, por lo que escucho creo que de rutinario no se le puede acusar.
    La Goerke está fenomenal. Es una cantante con carrera ya a sus espaldas y que puede estar ahora en su momento idóneo para empezar a ganar relevancia. Es verdad que en sus subidas al agudo pierde esa imponente densidad, pero ya quisiéramos muchas así.
    Gracias como siempre por seguir trayéndonos el mundo a este rinconcito que es nuestra segunda casa.
    Un abrazo
    Recuerda que, lo más tarde en enero, nos vemos. Ya tengo ganas joé.

    M'agrada

    Respon
  5. Mª Teresa Mir

    És una òpera preciosa molt interessant musicalment. No sols et posa la pell de gallina, també t’esgarrifa quan està ben cantada i interpretada vocalment, com és el cas d’aquesta versió. Al Liceu malgrat ser una òpera no massa prodigada, al llarg dels anys hem vist i escoltat bones representacions.

    M'agrada

    Respon
  6. Elio

    Quan pugui l’escoltaré atentament (partitura en mà). És una òpera imprescindible i si la versió és tan bona com dius…

    M’interessa especialment la direcció de Davis, necessito que la Rusalka del Liceu tingui una direcció musical de primera, sinó em disgustaré molt, ja que els cantants, a priori, no seràn cap problema. És tant fascinant l’orquestració de Rusalka!

    M'agrada

    Respon
    • Josep Olivé

      Probablement és Strauss un dels compositors més difícils de seguir partitura en mà, donada la seves orquestracions extraordinàriament denses i complexes, i aquesta òpera és un exemple paradigmàtic. Bon exercici de totes maneres, sí senyor. Fa poc el vaig fer jo tambè amb la trascendent partitura orquestral completa del preludi i mort de Isolde. Tota un experiència.

      M'agrada

      Respon
        • Elio

          Al contrari, és precisament per no perdre’m cap nota que ho faig! Sovint costa distingir les intervencions d’alguns instruments (per la densitat de l’orquestració, com molt bé diu en Josep), i amb l’ajut de la partitura és més fàcil parar-hi atenció. No et pensis que els meus coneixements musicals són res de l’altre món.
          També cal dir que, especialment en els enregistraments, molts directors i els corresponents enginyers de so, fins i tots alguns dels més cèlebres, no es preocupen gaire d’obtenir la “transparència” necessària, fins i tot en obres més senzilles que Elektra, i això ho trobo imperdonable. Per això m’agrada tant la música en directe i, si puc (quan l’obra s’ho val), repeteixo funcions des de diferents llocs de la sala, sempre descobreixo detalls nous encara que siguin obres que conec quasi de memòria.

          M'agrada

        • Josep Olivé

          Apreciat Jan, lo meritori no és anar llegint la partitura mentres sona la música, encara que realment és un exercici molt bonic i enriquidor. Lo realment meritori és llegir una partitura i sentir mentalment com sona. I a dominar completament això no he pogut arribar mai. I ha de ser meravellós! 🙂

          M'agrada

  7. Jan

    Fabulosa aquesta dona! M’ha agradat molt, i ja la tinc descarregada!
    L’Elektra és una de les meves operes preferides, que tot i no sonar del tot bé (que és la gràcia de la partitura) és impressionant! A més m’agrada que no sigui la típica òpera tràgica i dramàtica, on el final t’acavi caient la llagrimeta i que diguis “que maco”. Doncs no, aquesta és una òpera d’emocions fortes, que et fa por, i que no té com a tema primordial “l’amor”!
    M’encanta!!!!
    Gràcies Joaquim m’ha fet molta ilu! A més la germana d’Elektra és la Magee la meva Ariadne de l’estiu! També una gran cantant!

    M'agrada

    Respon
  8. Jan

    Aquesta versió és per a mi millor que la de Salzburg, tot i que allà hi teniem a la Meier, la Westbroek i una Theorin que en directe deuria ser boníssima! Doncs després de recordar els noms de Salzburg ja no sé si és pitjor… Jajajajajajaja

    M'agrada

    Respon
  9. Josep Olivé

    Una de les meves òperes predilectes. Ja em va agradar molt Christine Goerke a l’Elektra de l’any passat al Real que la veritat és que estava sevida amb dos repartiments molt bons. La dança final, tot i la seva corpulència, va ser impactant. Em baixo els enllaços perquè la cosa promet. I com bé dius, ben segur trobarem un David McVicar en la seva salsa.

    M'agrada

    Respon
    • Jan

      McVicar s’hi deu trobar bé, si! Aquesta producció em fa pensar moltíssim en la de la película de la Rysanek i la Varnay!
      De fet el McVicar també ens ha fet una Adriana Lecouvreur molt delicada i preciosa!

      M'agrada

      Respon
  10. Joaquim

    He anat una mica de bòlid, com bé sabeu, i no us he agraït els comentaris a aquest apunt, i no m’agradaria que us penséssiu que sóc un desconsiderat.
    Per a mi aquesta Elektra ha esdevingut una sorpresa inesperada i estic molt satisfet que us hagi com a mínim interessat.
    Gràcies Dandini, Xavier C, Carlos R., Atticus,Teresa, Elio, Josep Olivéi Jan per ser tan presents i actius.

    M'agrada

    Respon

Deixa una resposta a Josep Olivé Cancel·la la resposta