PREPARANT IOLANTA


P.I.Txaikovski Foto d'Alfred FedeckiKhar'kov, 14 de març de 1893

P.I.Txaikovski Foto d’Alfred Fedecki
Khar’kov, 14 de març de 1893

El dijous 10 i el diumenge 13 de gener propers tindran lloc al Gran Teatre del Liceu, per primera vegada en la seva historia, dues funcions en forma de concert de la darrera òpera de P.I. Txaikovski, Iolanta, òpera en un acte, llibret de Módest Ílitx Txaikovski basat en Kong Renés Datter de Henrik Hertz traduït del danès per Fiódor Miller. Estrenada el 6 de desembre de 1892 al Teatre Mariinski de Sant Petersburg.

Tractant-se de l’estrena d’una òpera de Txaikovski al Liceu ja es un fet important, però si a aquest fet l’acompanya el Cor i l’Orquestra del Teatre Mariinski de Sant Petersburg sota la direcció de Valeri Gergiev, l’esdeveniment és sensacional, ja que Gergiev en el repertori rus és incontestable. Per si l’esdeveniment no resultés del tot satisfactori la cirera, o cirerassa que remata el pastís porta el nom d’Anna Netrebko, que cantarà el rol protagonista en el que suposa el debut de la soprano més cotitzada del moment al teatre barceloní.

La resta del repartiment anirà a càrrec de: Sergei Skorokhodov, Alexander Gergalov, Sergei Alexashkin, Edem Umerov, Andrei Zorin, Yuri Vorobiev, Eleonora Vindau, Anna Kiknadze i Natalia Yevstafieva.

Txaikovki va escriure l’òpera al mateix temps que composava la música del famós ballet El Trencanous. És una òpera relativament curta (al voltant de l’hora i mitja) i està considerada una òpera de cambra.

Estructurada en 9 números, 6 dels quals de concepció clàssica i estructura tancada , té en els tres darrers números de considerable llargada i complexitat estructural, el més interessant de la partitura, ja que aquestes estructures tancades no permeten a Txaikovski desenvolupar una dramatúrgia més complexa. Iolanta en aquest sentit sembla com un retrocés a la complexitat estructural de l’òpera precedent La Dama de Piques.

A Iolanta no hi ha gaire acció escènica, i més aviat la historia evoluciona mitjançant el desenvolupament psicològic dels personatges. Mentre que a La Dama de Piques el tractament del leitmotiv estava bastant desenvolupat a Iolanta queda molt més difós i les intervencions corals, sempre significatives en el repertori eslau, es concentren en un petit cor de donzelles a l’inici, i en el concertant final. Per altra part l’absència d’elements musicals nacionalistes, i una orquestració atípica, van fer que l’òpera fos valorada negativament per Rimski, així com per la crítica musical que va assistir a l’estrena.

L’òpera és molt introspectiva, i en tota ella trobarem una dualitat entre llum i foscor que ens acompanyarà al llarg de les seves escenes. La foscor atribuïda a aquest món interior i solitari de la protagonista aïllada, més per el seu pare que no pas per la ceguera, i la llum que porta l’amor de Vaudémont i que esclatarà en l’escena de les dues roses, d’una càrrega psicològica i sexual prou evident.

L’ària de Vaudémont inicialment no estava prevista, però el tenor Nikolay Figner li va exigir a Txaikovski algun moment més de lluïment, i el compositor li va regalar això:

L’interpret que acabeu d’escoltar és Piotr Beczala en la representació de Iolanta l’estiu del 2009 a Baden Baden sot ala direcció de Gergiev.

L’òpera s’inicia amb un curiós preludi per a instruments de vent, que va motivar les crítiques més severes de Rimski-Korsakov. En realitat es tracta d’una original manera de introduir-nos en el món interior i d’obscures tonalitats de Iolanta, que es veuran embolcallades per la delicada ambientació de la primera escena amb la introducció de l’arpa i el tènue acompanyament de les cordes, clarament contrastat amb l’enigmàtic preludi.

L’Escoltem dirigit per Gergiev, el mateix director i la mateixa orquestra que escoltarem al Liceu, en la representació del mes de juliol del 2009 a Baden-Baden.

El tractament harmònic i instrumental per descriure els moments més lírics i transcendents amb la utilització de la corda i l’arpa, apropa l’escriptura musical a l’impressionisme, recurs molt poc utilitzat en obres anteriors del compositor.

El jardí on es situa l’acció troba en el clarinet, l’oboè o la flauta els instruments ideals per descriure l’ambient bucòlic i clos, mentre que la gran expansió lírica del gran duo l’orquestra esdevé plena i passional, però sempre buscant una transparència i un color que l’apropés a la mediterrània Provença i a un tractament vocal molt més proper a l’òpera italiana.

El personatge de Iolanta compta amb un arioso d’entrada, el gran duo amb Vaudémont que ocupa tota l’escena setena i un arioso durant el concertant per desenvolupar la psicologia d’un personatge d’ampla volada lírica i transcendent evolució psicològica. La resta de personatges principals compten amb una ària per desenvolupar la descripció psicològica.

Per a Vaudémont, Txaikovski desenvolupa una melodia etèria i delicada, com ja heu pogut escoltar, mentre que per Robert, escriu una ària molt més expansiva i brillant.

L’escoltem per Dmitri Hvorostovsky en l’enregistrament comercial de la casa Philips, dirigida per Gergiev.

L’ària del Rei és molt hieràtica, pròpia dels personatges autoritaris, amb un cantabile solemne que exigeix un registre greu molt poderós. Escoltem com la canta Sergei Alexashkin  que també ho cantarà al Liceu, en la preciosa gravació de la Philips de l’any 1994.

Mentre que l’ària del metge àrab constitueix una de les troballes de l’òpera, ja que Txaikovski utilitza un orientalisme molt poc habitual en les seves partitures i allunyat dels estereotips emprats habitualment. Escoltem-la en la versió d’Alexander Gergalov que també la cantarà al Liceu, provinent de la versió que Gergiev i els Mariinskis van fer a Baden Baden l’estiu del 2009.

Anna Netrebko Iolanta a Baden Baden 2009. Producció de Marius Trelinski.Foto: GP / Jolanthe

Anna Netrebko Iolanta a Baden Baden 2009. Producció de Marius Trelinski.Foto: GP / Jolanthe

I ara és clar, escoltem les intervencions de Iolanta, començant per l’arioso d’entrada “Atchevo eta prezhde ne znala”, tal i com ho va cantar Netrebko a Baden Baden l’any 2009 dirigida per Gergiev.

I ara l’esplendorós duo de Iolanta i Vaudémont, “Vy mne petstali kak veden’je”

L’estrena, que va comptar amb la presència del Tsar, no va aconseguir l’èxit grandiós que hom esperava després de l’assolit a La Dama de Piques amb els mateixos intèrprets en els rols principals. El públic es va mostrar força receptiu, però a la crítica no va agradar ni l’orquestració, ni la introspecció dels personatges,  ni l’absència d’elements nacionalistes en la partitura.

Personatges vocalitat Estrena de Sant Petersburg,
18 December 1892
(6 December O.S.)
director: Eduard Nápravník)
René, Rei Provença baix Konstantin Serebryakov
Robert, Duc de Borgonya baríton Leonid Yakovlev
Count Vaudémont, un cavaller de Borgonya
 tenor Nikolay Figner
Ibn-Hakia, un metge arab
 baríton Arkady Chernov
Alméric, porta-armadura del Rei René
 tenor Vasily Karelin
Bertrand, porter del castell
 bass Yalmar Frei
Iolanta, filla cega del Rei René soprano Medea Mei-Figner
Marta, esposa de Bertrand i mainadera de Iolanta 
 contralt Mariya Kamenskaya
Brigitta, amiga de Iolanta
 soprano Aleksandra Runge
Laura, amiga de Iolanta
 mezzo Mariya Dolina
Introducció
N º 1 – Scena
No.1a – Arioso Iolanta de
No.2 – Scena & Chorus
N º 3 – Scena & Chorus
N º 4 – Scena
No.4a – Ària Rei René
N º 5 – Scena
Monòleg d’Ibn-Hakia – No.5a
No.6 – Scena
No.6a – Ària de Robert
No.6b – Romanç de Vaudemont
No.7 – Scena i Duet
No.8 – Scena
No.9 – Finale

Iolanta

Resum argumental  (extret del web del Liceu)

Acte únic

A la Provença medieval governada pel Rei René, l’òpera ens presenta la singular història de la La filla del monarca, Iolanta, cega de naixement, a la qual el pare ha aïllat en un castell apartat de la cort, voltat de bells jardins, per aconseguir que no sigui conscient de la seva desgràcia. Els servents –que en tenen cura amb gran afecte i benevolència– tenen prohibit fer cap al·lusió a la llum o al color que podrien assabentar-la que existeix un sentit, el de la vista, que ella té vedat. Jove de gran bellesa, ara ja passada l’adolescència, mostra a l’inici de l’obra certa inquietud indefinida que sent darrere el món amable que l’empara. D’altra banda, el seu pare ha fet venir un prestigiós metge àrab, Ibn-Hakia, que dictamina que la curació només és possible si Iolanta és conscient del seu estat, a la qual cosa el monarca es nega decididament per evitar el sofriment de la seva estimada filla. 

L’arribada inesperada de dos nobles amics, el duc Robert de Borgonya –destinat a ser el marit de Iolanta des de molt jove– i el cavaller borgonyó comte Vaudémont, que s’han perdut mentre caçaven i sorprenen la princesa sola, adormida, canvia radicalment la situació. Vaudémont s’enamora immediatament de la princesa i s’adona de la seva situació quan li demana una rosa vermella i ella li dóna dues vegades una rosa blanca. Mentre el duc Robert, que confessa a l’amic que estima una altra dona, Matilde, no veu clara la situació i es retira, Vaudémont, en un bell duo amb la princesa, decideix explicar-li la cruel veritat, i quan ella li demana què signifiquen les seves paraules, fa una exaltada lloança de la llum, que ens permet gaudir del prodigi de la Creació. Iolanta afirma, de manera sorprenent, que la presència divina es troba també en les seves criatures, en la calidesa, olors i sons de la natura, però finalment confessa que voldria ser com ell i poder veure la llum del Sol.

Aviat servents i amigues decobreixen la trobada entre els dos joves, i també s’hi presenten el rei René –que sospita tot seguit que la seva filla ja sap la veritat de la seva condició– i el metge àrab, que afirma que ara sí que pot intentar el guariment. Quan Iolanta assegura que no pot desitjar amb força una cosa que no coneix, el rei actua amb astúcia i fa veure que condemnarà a mort Vaudémont si ella no recupera la vista. L’amor que ella també sent pel noble li fa acceptar de grat el tractament d’Ibn-Hakia. Vaudémont demana al monarca la mà de la seva filla i quan aquest li diu que ja està promesa al duc de Borgonya, arriba aquest i demana a René que el deslliuri del compromís, perquè s’ha enamorat d’una altra dona. El rei l’allibera del jurament i cedeix la seva filla en matrimoni a Vaudémont. Apareix Iolanta, finalment curada, que dirigeix una fervent oració al Senyor de l’Univers. Els dos estimats es lliuren a l’alegria i a l’amor i s’inicia el cant final de gràcies al Creador que entonen tots els presents.

Us deixo la magnífica versió que Gergiev va dirigir a Baden Baden l’estiu del 2009, amb una Anna Netrebko esplèndida que presagio que es superarà al Liceu, ara amb una veu més ample, un Beczala esplendorós, radiant i ideal, un espectacular Robert de Alexei Markov i el mateix Ebn-Chakia, que ja heu escoltat . La resta compleixen més o menys. El Rei de Mikhail Kit és molt insuficient en el registre greu.

P.I.Txaikowski
IOLANTA

Iolanta: Anna Netrebko
Comte Vaudémont: Piotr Beczala
René, Rei de Provença: Mikhail Kit
Robert: Alexei Markov
Ebn-Chakia: Alexander Gergalov
Almerik: Andrei Zorin
Bertran: Fyodor Kuznetsov
Marta, muller de Bertran: Natalia Evstafieva
Brigitta: Eleonora Vindau
Laura: Ekaterina Sergeeva

Cor i Orchestta del Teatre Mariinsky de Sant Petersburg

Director musical: Valeri Gergiev
Festspielhaus Baden-Baden , juliol 2009

Iolanta a Baden Baden, Producció de Marius Trelinski /2009)

Iolanta a Baden Baden, Producció de Marius Trelinski /2009)

ENLLAÇ mp3

http://rapidshare.com/files/1143071594/Iolanta_Txaikovski_BB_09.mp3

Discografia recomanada:

  • 1974 VOGUE: Tamara Sorokinam Evgueni Nesterenko, Vladimir Atlantov, Yuri Mazourok, M.Maslov, Nina Novoselava, Orquestra del Teatre Bolxoi  Director Mark Ermler gravació en directa 12/12/1974
  • 1984 ERATO: Galina Vishnevskaya, Viorica Cortes, Nicolai Gedda, Tom Krause, Dimiter Petkov, Walter Groenroos, Orquestra Nacional de Paris. Direcció Mstislav Rostropovich
  • 1994 PHILIPS:Galina Gorchakova, Larissa Diadkova, Gegam Grigiorian, Nicolai Putilin, Sergei Alexashkin, Dmitri Hvrorostovsky, Orquestra del Teatre Marriionski. Direcció Valeri Gergiev

Enllaç al Web del Liceu:

Curiositats:

Txaikovski insistia molt que la protagonista era Iolande, malauradament ningú li va fer cas i s’ha imposat la Iolanta tan poc francesa.

He buscat coses del tenor Sergei Skorokhodov i en lloc de cantar òpera russa, ja no demanava el Vaudémont de Iolanta, he trobat un Edgardo de Lucia di Lammermoor dirigit per Gergiev !!!! del Teatre Mariinski al 2010, el belcanto no sembla que sigui el repertori ideal. Per visionar el Youtube, premeu AQUÍ. Ja veurem com resulta en directa i al Liceu. La veu és molt lírica i ekm sembla que el rol necessita més consistència.

Un comentari

  1. Jan's avatar Jan

    Gràcies Joaquim!!!!! No saps com t’agreeixo la preparació d’aquesta òpera!!! GRÀCIES!!!!

    Abans en un altre post he preguntat si algú sabia com és la veu de la Netrebko en viu???
    Algú ho sap???? Ésuna veu gran?????? (aquesta és la cosa que més ilu em fa) jejejeje 😉

    M'agrada

    Respon
  2. Alex's avatar Alex

    Gracias, Joaquim!
    Muy recomendable la grabación del 84 que citas con espléndida dirección de Rostropovich , pese a que la Galina ya estaban entonces en la fase descendente de su carrera vocal

    M'agrada

    Respon
  4. Leonor's avatar Leonor

    Mejor no nombrarlo… ¡Estupendo apunte! A Jan;pude escuchar a Netrebko en la Scala,como Donna Anna y sí que se notaba una hermosa voz que,en la Iolanthe,será ideal,por color y amplitud ¡Piratead hoy mucho y disfrutad!

    M'agrada

    Respon
  5. SANTI's avatar SANTI

    Magnífic per preparar-nos.
    Ja m’agradaria que el tal Skorokhodov s’assemblés una mica a Beczala.
    A veure si Netrebko ens regala una nit d’aquelles que no s’obliden.
    Quin dia hi vas?, el primer suposo

    M'agrada

    Respon
  6. José Luis's avatar José Luis

    Gracies Joaquim, un més dels teus imprescindibles preparatoris que un dia hauries de reunir a un altre web, com Kareol ho fa amb els librettos: Traduïts al angles, al espanyol i al fiancés, i preparat per el milió de visites mensuals. Tú fes-me cas. 😉

    Dema trec unes notes sobre el meu descobriment de Iolanta, i veig amb alegria que son complementaries de les teves, salvant les mateixes distancies que hi han entre La Eneida i el Mortadelo, no cal dir-ho.

    M'agrada

    Respon
  7. Josep Olivé's avatar Josep Olivé

    L’any passat vaig poder disfrutar d’aquesta òpera a Madrid amb escenificació de Peter Sellers i va ser una sorpresa monumental. No la coneixia, però sabia que era obra de petit format, efectivament de cambra, com una “pastoral” dins del catàleg d’obres de Txaikovski. Qui esperi trobar rastres del gran Txaikovski simfònic, o el de les grans obres de ballet, o com efectivament dius el de la seva òpera anterior (La Dama de Piques) i fins i tot el del majestuós trio per a piano o el de la meravellosa serenata per a cordes no en trobarà. Trobarà el segell, però no el rastre. En canvi, si veig en ella les escènes líriques intimistes de Eugene Oneguin. No és un Txaikovski menor, no és un txaikovski diferent, és sencillament un Txaikovski superb que s’adapta, en la seva última òpera, al context i a l’entorn provençal del conte, perque és com un conte que jo entenc la història que ens explica. I és un conte preciós. La visita de Netrebko i de Gergiev i al seva orquestra és enlluernadora, digne de les més altes celebracions musicals del Liceu, però tambè ho és la música de Txaikovski i la preciosa història del conte. No deixeu de llegir-la abans d’anar-hi, és colpidora, és emocionant, és l’història d’una noia cega que no sap que ho és, i que veu a través dels ulls del seu estimat Vaudémont, però és aquest qui necesita que Iolanta vegi, perque és Iolanta, veritablement, la llum…dels seu ulls.

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim's avatar Joaquim

      Vaig estar a punt de deixar els enllaços del vídeo d’aquesta representació del Real, de producció mooooooooolt discutible.
      Certament és una òpera preciosa que no mereix ser relegada de les temporades. N’hi ha un altre Mazepa que ja tocaria veure representada al Liceu.

      M'agrada

      Respon
  9. J's avatar J

    Thank you for the great information!!!

    Unfortunately the links (just like all the other ones that you recently) posted do not work…

    Rapidshare says that “File owner’s public traffic exhausted. (da3c7b74)”

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim's avatar Joaquim

      Per tal de que les coses rutllin s’ha de treballar molt i cansat si que ho estic, de fet de moltes coses que passen de manera inexplicable i que ens fan la vida més difícil, però aquest és un altre tema.

      M'agrada

      Respon
  11. maac's avatar maac

    Estaba esperando esta entrada como agua de mayo, ya está aquí. Gracias, Joaquim, seguro que la visito más de una vez durante la próxima semana.
    Uno de los problemas de esta ópera para poder acceder al repertorio es que se queda un poco corta, combinarla con El cascanueces, como en el estreno, a mí no me parece adecuado, no me gusta el emparejamiento ópera+ballet. Habría que encontrarle un novio ¿se te ocurre alguno?

    M'agrada

    Respon
  12. OLYMPIA's avatar OLYMPIA

    M’ha agradat molt el teu treball de preparació i realmeent l’argument, com sensiblement sap recalcar Josep Olivé, és preciós. Sentir cantar Piotr Beczala et fa oblidar la immensa majoria de tenors del moment. Espero tornar a llegir aquest post tan gtenerosament informat i el dia 10 anar a gaudir de Netrebka i els seus acompanyants.

    M'agrada

    Respon
  13. Rose's avatar rosetapiccina

    Molt interessant la reflexió sobre la dualitat llum-ombra. Curiós que el preludi de vent fos criticat. A mi em crea una intensa angoixa que em recorda el que sentia de petita quan sonava la música introductòria de la sèrie I, Claudius.

    Jo hi aniré diumenge, i em fa una mica de mandra perquè és la primera vegada que vaig a l’òpera sense saber-me l’obra gairebé de memòria. Tot i ser una música preciosa, entre que no hi havia tant de material a la xarxa, i la barrera de l’idioma, m’ha resultat més difícil entrar-hi. Vaig adquirir la versió discogràfica de 1994 PHILIPS:Galina Gorchakova, que m’ha agradat molt i molt, i vaig fent. Però temo que, en versió concert, tot el que no són àries i cors se’m pot fer llarguet.

    Això sí, sentir la Netrebko en directe és prou estímul.

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim's avatar Joaquim

      T’agradarà, al teatre tot és magnifica, també les emocions d’escoltar la música i les veus allà, al teu costat.
      L’òpera és molt bella i Gergiev, els Mariinskis i Netrebko faran la resta, ja ho veuràs.

      M'agrada

      Respon
  15. Maria Josep's avatar Maria Josep

    Moltes gràcies Joaquim per tot el que has ensenyat. Tho agraeixo moltíssim.
    Ara sembla que hi ha un problema amb els links de rapidshare que ja va advertir un company: jo porto quatre dies intentant-ho i no hi ha manera (a més, segons he llegit per internet, els plaços per esborrar els fitxers sembla que els volen escurçar força). Abusant un cop més de la teva generositat, ¿podries sisplau pujar aquest fitxer -i els de Il Pirata- a un altre web com per ex. depositfiles o rapidgator? T’ho agrairia infinitament.
    Moltes gràcies.

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim's avatar Joaquim

      Hola Maria Josep.
      Ho has provat a mitjanit?, a les 12 en punt no hauries de tenir cap problema, Sé que és una molèstia esperar-se fins a mitjanit, però és l’única manera, ja que a aquella hora s’allibera cada dia el límit de 5GB diàries que RS ofereix.
      Sort! 🙂

      M'agrada

      Respon
  16. Marta B's avatar Marta B

    Moltes gràcies per l’apunt. Ja tinc l’òpera baixada i escoltada. He escoltat els fragments que ens has deixat un parell de vegades, així com la teva explicació. Aquesta òpera m’està agradant força, potser m’estic creant moltes expectatives, però pensar que la dirigirà Gergiev i sentiré a la Netrebko en directe fa que tingui ganes que arribi diumenge, ja.

    M'agrada

    Respon

Deixa un comentari