IN FERNEM LAND

LICEU: IL PIRATA



pirata 002

És una llàstima que una festa belcantista d’aquesta categoria reunís tan poca gent al Liceu, queda el proper dilluns per a compensar aquesta “manca de respecte” al belcantisme en estat pur per part d’un públic fuetejat per la crisi, ja ho sé, què m’heu de dir en a mi!, però aquest Il Pirata és una fita i per tant cal aprofitar-la.

Hi havia molta expectació, sobretot per escoltar a Mariela Devia que amb quasi 65 anys feia front a un dels rols més exigents del repertori belcantista. La Devia és una llegenda en vida i malauradament al Liceu no l’hem pogut gaudir, més per pròpia voluntat que no pas per ganes del Teatre que sempre li ha ofert títols per fer. Finalment i després de l’espentada de l’Anna Bolena de fa dues temporades, ha tornat després d’aquella anodina Adina que va representar el seu debut liceista al 2005, i ha triomfat.

Però malgrat que Imogene (la soprano) tanca l’òpera, aquesta s’anomena Il Pirata i és el tenor el protagonista i per tant em sembla just començar per Gregory Kunde, el tenor nord-americà que ha triomfat de manera rotunda i espectacular interpretant aquest rol quasi impossible.

Els que seguiu el blog de fa temps sabeu que a Kunde l’he qüestionat alguna vegada, sobretot quan a Pesaro li han encomanat rols de baritenor o quan ha fet algun rol verdià, però sempre he lloat la seva entrega i valentia, tret d’un recital a l’estiu del 2009 al Conservatori Rossini de la ciutat italiana, on no va estar del tot encertat. Ahir al Liceu, després d’una escadussera participació a l’Anna Bolena substituint a Bros, que jo no vaig veure, va fer una “presentació oficial” de grandíssim nivell. La veu de gran volum es projecta més que mai, de tal manera que no sorprèn gens que acabi d’assolir l’èxit inesperat a La Fenice cantant l’Otello de Verdi, quan encara canta l’Otello de Rossini, un fet inaudit (sembla ser que té previst fer el de Rossini al Liceu). Veus de tenor tant grans com la Kunde no sovintegen els escenaris, i tant grans que cantin belcanto amb estil, no en conec cap. Potser el volum li juga una mala passada, ja que encara que és capaç de fer totes les coloratures, de fer mitges veus i mantenir el legato suficient per cantar les àmplies frases amb elegància i control expressiu, també ataca tots els aguts i sobreaguts amb inusitada potència, aquest volum precisament en l’extrem més agut de la partitura, sobretot quan no canta en solitari, és excessiu. El cant és més elegant que el resultat, ja que és aquest  portentós volum el que trenca l’equilibri  d’una part certament heroica però també belcantista i si tenim en compta que el que varem escoltar ahir al Liceu, ni Bellini ni el public que va escoltar a Rubini ho va escoltar tal com ho va cantar Kunde, convindreu amb mi que a part de ser una proesa, potser resulta fins i tot excessiu. A mi em va entusiasmar quan va cantar les dues àries, però en els duos i en els números de conjunt jo crec que hagués tingut que recollir una mica més la veu per intentar equilibrar els conjunts i Devia que segurament no li preocupa gens que Kunde l’ofegui  (ella no caurà mai en el parany de forçar la veu per tal de que un sobreagut no quedi tapat), sap que té els seus moments en solitari i els aprofita. Crec que Kunde hauria de pensar el mateix, sobretot perquè té un control d’emissió notable i no li hagués costat res adaptar-se una mica més a les característiques de la resta. És un retret que no pot negativar una actuació tan espectacular com acurada, malgrat que la veu a vegades sona mancada d’esmalt i el registre greu és sord. Escoltar un tenor madur (el mes de febrer en farà 59) amb aquesta potència, agilitat i aquests sobreaguts que sobrepassen de molt el temut Do de pit, és quelcom que no es pot deixar perdre, ni ens pot deixar indiferents.

Així va cantar l’ària del segon acte “Tu vedrai la sventurata”

Mariella Devia, ens va oferir una lliçó magistral de belcanto com feia molt temps que al Liceu no ho feia una soprano. Sé que això aixecarà ampolles, però és la meva opinió i que carai! això és casa meva. Ni un crit, ni una calada, ni una desafinada, ni cap portamento, res que adulteri la puríssima línia de cant belcantista. A la seva edat Devia ens mostra un estat vocal extraordinari. La veu té un volum suficient, per tant aquella sensació del poc volum a l’Adina dóna la raó a la tesi que va cantar desganada. Ahir no, ahir estava especialment motivada i tenia ganes d’agradar a un públic que cal dir que tant aviat va poder li va demostrar adoració, amb un tímid aplaudiment quan va sortir a l’escenari, malgrat que l’orquestra interpretava el preludi orquestral que precedeix a la seves primeres frases.

El seu cant és pulcre, elegant, just, mesurat en tots els detalls tècnics i expressius, no hi ha res que sobri, ni res que es trobi a faltar, tret d’una particularitat que fa que l’excel·lència que assoleix sense cap mena de dubte, no esdevingui còsmica. És una cantant freda, el seu perfeccionisme i fidelització a l’estil i a la partitura, fa que li manqui un bri d’emoció que traspassi allò purament musical per esdevenir catàrtica. Tot allò que Gruberova té per fascinar al públic, el risc vocal d’un cant més circense que estilístic, no existeix en Devia. Ella es manté fidel a l’essència, com podria fer-ho Alfredo Kraus en les seves interpretacions, i per això sedueix més per aquest rigor que no pas per una nota inesperada que a vegades surt bé i altres surt com un xurro, o per un prodigi tècnic enlluernador. La soprano italiana s’estima més emprar altres recursos per acabar convencent. Devia, que tampoc té la veu absolutament adequada, si l’estil, ja que li manca una mica més de cos en el registre greu per interpretar aquest rol de soprano sfogata, sap com jugar les seves cartes, sap que totes són asos i que els ha d’anar dosificant per guanyar la partida i al final va superar el difícil repte de tallar la respiració de la sala i endur-se’n cap a casa una atronadora ovació, tant al final de les seves àries, com de la funció, va fer esclatar el Liceu i la seva actuació va ser un triomf incontestable.

Ara es prepara per cantar Norma, jo crec que no té la veu com tampoc la té per Imogene, i en canvi …

Així va cantar l’escena final.

Vladimir Stoyanov com a Ernesto ho tenia difícil al costat d’aquest dos fenòmens vocals. Ni el rol dóna gaire de si, ni els seus mitjans són especialment notables o elegants. Va resoldre bé la part, però en cap moment podia competir amb el nivell dels seus col·legues, per això em va semblar excessiu que volgués acabar el duo del segon acte amb Imogene amb un sobreagut absolutament innecessari i que tampoc va millorar la correcte actuació, sense més. No és Renato Bruson.

La resta de rols van estar ben servits per Elena Copons com Adele, amb una veu molt centrada i bellament emesa i projectada, el sempre eficaç Vicenç Esteve Madrid com a Itulbo, i el sorprenent Fernando Radó com a Goffredo amb una notable intervenció inicial que em va fer aixecar de la cadira. Té futur en rols més rellevants.

El Cor del Gran Teatre del Liceu, visiblement reduït, va sonar molt compacte i potser una mica massa estrident en les intervencions en solitari, com si el director musical volgués suplir la manca de cantants amb un cant més contundent. El resultat va ser en qualsevol cas brillant i molt ben rebut per el públic que contagiat de l’entusiasme de les grans nits va ser just i generós en les seves càlides expressions de satisfacció.

Una òpera com Il Pirata no necessita un gran concertador, amb un mestre que respecti les veus, porti l’orquestra amb empenta i no deixi caure els tempos al caprici dels divos, equilibrant i acompanyant, tot intentant arrodonir el so orquestral amb elegància i una càlida sonoritat, n’hi ha prou.

Antonino Fogliani ho va assolir i l’Orquestra del Liceu, que cal dir que darrerament sona molt millor que no fa pas gaire, tret d’algun petit desajust en algun instrument del metall, va estar a l’alçada d’una nit francament apoteòsica.

ENLLAÇOS mp3 gravació de Ràdio Clásica de RNE

http://rapidshare.com/files/2090322037/01%20Pirata_Liceu_040113_A1.mp3

http://rapidshare.com/files/4205789648/02%20Pirata_Liceu_040113_A2.mp3

Demà toca Les Troyens des de el MET, amb l’alegria de la substitució de l’impossible Giordani per l’esperançador Hymel, i el dubte de saber si les senyores Voigt i Graham estaran a l’alçada del repte.

86 comments

  1. Barak

    Et llegeixo sempre i gairebé sempre coincideixo amb les teves valoracions de les funcions del Liceu. Avui l’he escoltat per la ràdio i he gaudit molt, tant que hi aniré dilluns. No ho tenia previst, però després d’escoltar això tinc ganes de sentir-ho al teatre, i com que hi ha entrades…
    Per cert, he volgut baixar-me la gravació de rapidshare i no he pogut, em surt un missatge d’error.
    Tinc moltes ganes de tornar a sentir una dona-dona fent bel canto al Liceu, estic tip d’aquella mena de nina mecànica descontrolada escoltant-se a ella mateixa mentre emet sons bellíssims però buits de contingut dramàtic que ens porten els darrers anys. No cal dir noms…
    Fins una altra

    M'agrada

    • Hola Barak
      Quan vaig publicar l’apunt el límit de descàrregues del meu compte a RS ja s’havia esgotat, són 50GB que no duren ni tres hores, però els de RS són així d’avars. Aquesta mitjanit es tornaran a alliberar els 50GB diaris i si vols la gravació i t’afanyes, la podràs tenir.
      Tampoc hauríem de tenir por a dir G R U B E R O V A, però sembla que tinguem por al seus seguidors i només ens faltaria això. Ahir ni havia molts al Liceu que bavejaven amb Devia, no m’estranya 🙂
      Crec que feia molt que no comentaves, des de l’Andrea Chénier de Cura, i ja ha plogut una mica. No triguis tant

      M'agrada

      • Barak

        Gràcies per l’aclariment sobre la gravació. Després d’haver-ho escrit ja em vaig adonar que ho explicaves a l’esquerra. Aquesta nit procuraré baixar-me-la, a les dotze en punt estaré preparat. I gràcies també per la invitació a comentar, però crec que entre mig de tant entès en òpera els meus comentaris són prescindibles.
        Ja tinc entrades pel dilluns!

        M'agrada

      • Barak

        Ho faré, segur. I perdona que et corregeixi, però he escollit el nom del propi tintorer. És que sempre m’ha fascinat aquesta òpera i Barak és dels pocs personatges amb nom propi del llibret. Trobo que posar-me Der Kaiser hauria sigut una mica massa pretenciós.

        M'agrada

      • 🙂 és clar que és el propi tintorer, però he fet un incís especial per fer notar a tots aquells que no ho sàpiguen, algú hi deu haver, que Barak no és qualsevol cosa i si t’agrada Die Frau ohne Schatten diu molt, però molt de tu. I si t’agrada més Barak que el Kaiser, més encara.
        Et deixo, que perdré el jet que m’ha de portar al “Licoln Center” i no vull fet tard 😉 a Les Troyens.

        M'agrada

  2. Josep M.

    Al vespre vas al Liceu per a gaudir d’una vetllada magnífica i a l’endemà, amb el café amb llet, et trobes aquesta magnífica crònica il·lustrada amb fragments sonors del concert. Aquest blog és un luxe asiàtic i tu, Joaquim, ens malacostumes. Gràcies una vegada més i procura no deixar de fer-ho mentre puguis.

    M’agradat molt la teva crònica, ahir va ser una nit d’aquelles rodones i nomès hi ha una que em va desagradar i que tu ja n’has fet esment alguna vegada: la punyetera mania que tenen alguns impacients de començar a aplaudir abans d’hora. Tant costa esperar uns segons a que acabi de sonar la música?. Ahir no nomès van ser aplaudiments, vam poder sentir algun bravo o brava força sorollos pràcticament trepitjant el so dels cantants.

    M'agrada

    • Si Josep M. tens raó, aquell embogit dient bravo quan no tocava i tenint un “cop de gallet” sense poder contenir el seu entusiasme amb uns bravos isolats i abans d’hora van ser una de les pífies de la nit, com un mòbil impertinent, però cansa repetir el mateix sempre.
      Aquests que han de cridar els primers per guanyar la cursa de voler ser la queen de les queen’s fan molta ràbia, ja que amb la seva demostració “d’estima” trenca part de la bellesa del que la seva diva/o acaba de fer. Patètics/ques.
      Gràcies per seguir-me
      Ahir es va donar la casualitat que ho transmetien per radio (per mig Europa) i abans d’arribar a casa ja hi havien disponibles a la xarxa gravacions provinents de múltiples països. L’expectació era màxima i el resultat assolit un exitàs, tot i que la ràdio mai dóna la veritable dimensió del que s’escolta in situ. El mateix Kunde al teatre produeix un impacte que per ràdio potser no s’entén.
      Una nit memorable, si senyor.

      M'agrada

  3. Trepit

    Ahir a la nit vaig estar al Liceu i, al tornar a casa, vaig obrir internet i vaig comprar una entrada per la funció del proper dilluns dia 7. Està tot dit !

    M'agrada

  4. Il pirata era també un ciclista (Pantani) que va morir ara fa uns anys. No va acabar guanyant tot el que podia haver guanyat perquè va coincidir en el temps amb Indurain, que ja sabeu que era imbatible: ni una esbufegada, ni una calada, ni una desafinada, ni necessitat de portamento pels companys, res que adulteri la perfecció ciclista. Jo, però, sempre vaig ser més de Perico Delgado. No estava tant dotat, però em feia vibrar molt més, amb una planificació de cursa absolutament inesperada, que a vegades sortia bé i altres surt com un xurro. Uih… perdó… havia marxat de tema. D´ahir? M´ho vaig passar molt bé i vaig aplaudir molt, però –tot i el goig d´haver coincidit amb tants amics infernemlandaires i l´alegria de conèixer en persona a Josep Olivé- no tenia la sensació d´haver viscut una nit apoteòsica. Quines coses, això de no tenir-ne ni idea d´òpera…

    M'agrada

  5. maria tezeta

    increiblemente buena , la devia!! una gozada. ahora mismo vuelvo a escuchar fijándome sobre todo en kunde que no me gustó tanto en la radio. lástima de no estar allí!!!
    muy interesante la asociación con el ciclista!! simpático! yo soy cilcista urbana! tomemos la calzada!
    devia forever!

    M'agrada

    • A Kunde hay que escucharle en el teatro. Su voz, que no es precisamente bonita y armoniosa y si muy voluminosa, le perjudica esa presencia del micrófono, como les suele ocurrir a las voces tan grandes.

      M'agrada

  6. Jo tampoc hi entenc d’òpera… però m’agrada i molt especialment el belcantisme., Ahir vaig sortir molt satisfet del que vaig escoltrar, i tot i que la partitura de Bellini té alts i baixos, la interpretació tant de Kunde com de Devia em va semblar magistral. Sens dubte una nit meravellosa.

    M'agrada

  7. bocachete

    Tinc entrada per al dillluns, però després del comentari, em penedeixo de no “doblar”… El que és preocupant és que hi hagi tan poca entrada, i que sigui la tònica general en la majoria d’espectacles musicals. S’entèn en part, però per a l’any que vé, els gerents han de pensar alguna cosa: ara, que ho facin, ja és una altra història.

    M'agrada

    • L’any vinent s’haurien de posar d’acord els principals organitzadors de concert i en lloc de competir, col·laborar, no fer coincidir un mateix dia tants esdeveniments. Divendres vinents sense anar més lluny, hi havia Rusalka al Liceu, Garanca (que ha cancel·lat per manca de públic) al Palau i Gergiev i Prats a l’Auditori. Barcelona avui, no s’ho pot permetre.
      Els preus escandalosos + l’IVA al 21 han acabar de rematar-ho.
      Aquests any creien (il·lusos) que portant molts noms, molts divos i dives, el públic respondria fins i tot augmentant el preu de les localitats a uns nivells que ni els països rics paguen. La patacada és monumental.
      Els que programen no pateixen la crisi a la seva butxaca o no de la manera que ho patim els que passem per taquilla, potser ho entendrien millor si els deixéssim un parell de mesos amb un sou mileurista.

      M'agrada

  8. afectado por la crisis

    Si en el Liceu no entra dinero rápido habrá un colapso de tesorería que hará imposible atender los pagos inmediatos e imprescindibles para atender el día a día.
    La plataforma ciudadana es un fracaso y los bancos han cerrado el grifo.
    Sé que no toca hablar de esto aquí pero la situación es muy grave y nadie parece enterarse

    M'agrada

    • Ho sento, però això aquí no toca.
      El que ens expliques si és cert, és preocupant, però sobrepassa en molt la finalitat d’aquest blog.
      Són afers interns que desconeixen la majoria dels aficionats i que fins que no afectin el nostre interès, no mereixeran un apunt en el blog.
      En qualsevol cas estarem atents.
      Malgrat tot, Bon Any!

      M'agrada

  9. Vamos con mi particular crónica, del ESPECTACULO presenciado ayer noche y sin haber leido todavía, lo s comentarios aquí aparecidos

    IL PIRATA ( que como partitura musical, no alcanza para mi gusto, los niveles tan completos de una NORMA o unos I PURITANI), es….una putada vocal por sus dificultades tecnicas ( linea de canto, tesitura, ) para tenor y soprano .
    No me extraña que no se represente ( no hay voces para cantar ese PIRATA) y gracias a esos dos fuera de series actuales ( con sus virtudes y algun defectillo) como Mariella Devia ( 64 años la contemplan!) y Gregory Kunde ( 58 o 59 años también le contemplan), se puede representar algo que hasta ahora ha sido patrimonio vocal de Callas, Caballe, Gencer, Corelli, Miranda Ferraro, Blake y poquísimos más.

    Del cast vocal, hay que destacar a DEVIA y a KUNDE, KUNDE y DEVIA ( Todos los demás, incl. el insuficiente Stoyanov, puro anecdotario)

    DEVIA con 64 años repito, representa la sobriedad belcantista y el último vestigio de sus antepasadas como las citadas al principio Imogenes.
    Canta lo que está en partitura, la respeta, no hace ni sobreagudos inventados, ni cursilerías, ni adornos innecesarios de cara a la galería, sino que se dedica a mostrar belcantismo aunque pueda parecer algo fría a algun@s. ( a mi, no)
    La voz al principio sonaba algo justa de volumen o reservona ( apenas tiene ya registro grave), pero de forma muy inteligente y dosificándose ante lo que le quedaba, empezó a exhibirse con línea de canto ligado e inmaculado, matices de mucho gusto, control y homogeneidad de registro a partir de su centro vocal, colocando agudos precisos, todo ello a partir de la cabaletta desu primer aria y especialmente del duo del primer acto con Gualtiero, donde en un momento exhibió una escala ascendente y descendente maravillosa, imposible de hacerse hoy en día.
    Su segundo acto fue de gran nivel y su escena final de la locura ya desde el recitativo y sobre todo, como fraseó y expresó su…col sorriso… más la cabaletta final, prueba o ha probado que Dña.MARIELLA es la última de la grandes y tradicionales grandes divas belcantistas.
    ¿ Tiene posible sustituta ??? No lo creo, no lo veo en estos momentos, salvo salvo salvo…. que unas tales Jessica Pratt o Irina Lungu, decidan o puedan coger el relevo de la italiana.

    Vamos al protagonista “Pirata”, D. GREGORY KUNDE al que definiría particularmente, como ” casi morir con las botas puestas ( de modo irónico o cinematográfico ). En plan de admiración : Todo un Valiente!
    Se le nota y se le notó dese el incio que su voz o instrumento está desgastado, suena dura en bastantes ratos, incluso áfona ( sobre todo en su aria y cabaletta final, “donde el botellín de agua milagrosa antes de la cabaletta” le salvó de un posible accidente vocal)
    Es todo un espectáculo ya que aún descuidando la línea de canto, es D.Gregory todo un espectáculo de como meter pirotecnia arriba, agudos y más agudos por muy difíciles que sean . En la cabaletta del ..nel furor delle tempeste… ( en el aria , estuvo irregular), colocó -creo- un do sostenido y prolongado marca de la casa que ya produjo el primer y justo entusiasmo del público.
    Luego, en el duo con la soprano del primer acto, Kunde estuvo más controlado y cantó a ratos, bien en cuanto a cuidado de la línea
    Su escena final antes de la supuesta ejecución y tal como empezó el aria….”Tu vedrai la sventurata”.., podía presagiar a mitad de la misma un posible incidente vocal ya que el instrumento parecía afónico y Kunde seguía valiente repartiendo pirotecnia, pero en la cabaletta se repuso ( botellín de agua “milagrosa” incl.) y la acabó de modo casi hasta brillante.

    De los demás cantantes, diría que lo más destacable es el joven y desconocido bajo que cantó el Goffredo , un tal Fernando Radó que exhibió un futuro muy prometedor.
    El tercer rol en importancia que es el Duque de Caldora en la voz de VLADIMIR STOYANOV, pues diría que pese a conocer lo que es el belcantismo baritonal y cuidar más o menos la línea de canto, me pareció una voz de escaso volumen y proyección, con notables problemas de estrangulación del agudo y cierta dosis de engolamiento además ( creo que de no haber existido anoche el entusiasmo generalizado, a Stoyanov más de un buuh. le hubiera caido!)

    De la Orquesta y Coros, decir que no molestaron con lo cual ya es buena señal.
    El Maestro Fogliani, cuidó muchísimo a las voces , se limitó a acompañar , a no engrandecer sonidos ni volúmenes exagerados, o sea que discreción y pasar inadvertido lo cual no es mala señal.
    Del coro, aceptables y como casi siempre en el Liceu, mejor la sección de voces masculinas que las féminas

    Finalmente, un placer haber podido saludar a Joaquim antes de comenzar la funci´ón

    M'agrada

  10. Josep Olivé

    “Il pirata” es va estrenar el 27 d’Octubre del 1827, i “I puritani” el 24 de Gener del 1835. Menys de vuit anys separen la tercera i la darrera òperes de Bellini. I pel cami tenim, entre d’altres, ni més ni menys que “I Capuleti e i Montecchi”, “La Sonnambula”, “Norma” i “Beatice di Tenda”. La progressió doncs de Bellini és espectacular, donat que “Il pirata” ni en lo musical ni en lo dramàtic és comparable als altres títols esmentats. La malaurada desaparició de Bellini als 34 anys (1835) ens ha privat ben segur de moltes altres bellíssimes partitures belcantistes que encara haguessin ofegat més a “Il pirata” en l’oblit. Si a més, les exigències vocals fan que costi trobar cantants que les superin aleshores tenim totes les dades per a entendre el per què és obra tan poc programada. Però renoi, ahir, al Liceu, Mariela Devia i Gregory Kunde em van fer disfrutar de belcanto en estat pur, i vaig gaudir de veus belcantistes com poques vegades he disfrutat en la meva vida operística, que no és molt llarga comparada amb d’altres que sovintegen IFL. Ni seguia l’argument, ni seguia el sobretitolat, ni estava pendent del director, ni dels músics…no seguia altre cosa que la bellesa del cant, i la puresa amb que era cantat. Per tot lo dit doncs, vaig sortir molt satisfet del Liceu, moltíssim, per haver caçat un tan fluixet i escadusser “pirata” amb dos cantants tan superbs!

    M'agrada

    • Qualsevol òpera d’aquestes que ho deuen tot a la veu, si no compten amb un excel·lent equip de cantants no s’aguanta per en lloc. Els mateixos I Puritani o La Sonnambula, sense uns cantants d’excelsa categoria, al menys per a mi, és fan insuportables.
      T’imagines una Norma per cantants mediocres?
      Ahir no era el cas, pots estimar més un tipus de veu, o una cantant determinat, però la categoria musical i vocal dels dos protagonistes principals era evident.

      M'agrada

      • Josep Olivé

        Amb cantants mediocres es fan insuportables moltes òperes…no sols la de Bellini…no? 🙂 Però et dono la raò, tota, em passa lo mateix amb la majoria d’obres belcantistes. He volgut resaltar simplement la diferència qualitativa, en la meva opinió, que hi ha entre “Il Pirata” i per exemple “Norma”. 🙂

        M'agrada

  11. SANTI

    Ja era hora, belcanto al Liceu després de molts anys.
    Pensava que no ho podria contemplar, i també creia que el públic s’hauria oblidat de com es canta aquest repertori. No va ser així i el clamor final demostra que mentre hi ha vida hi ha esperança.
    Ens hem perdut molts anys de Mariella Devia, ella se’n haurà adonat de l’equivocació que ha comés no volent venir al feu de Gruberova a demostrar-nos que es pot cantar radicalment diferent i triomfar.
    Kunde a cops de geni, tira endavant un rol matador, però el belcanto ahir el va fer ella, ell va fer unes notes increïbles, però no és suficient.
    Gràcies per la gravació, estàs en tot

    M'agrada

    • Segurament Devia deu pensar, després del que va viure ahir, “El que m’he perdut”.
      Un teatre i el seu públic és capaç de gaudir dels cantants bons sense tenir que liquidar-ne a un per fer viure l’altre. Això els cantants no ho tenen en compte.
      Kunde continua sent un belcantista, però la veu s’ha eixemplat molt i la veu ha perdut brillantor, però qui sap cantar, sap cantar sempre i com que no és un covard, és capaç de fer el que va fer, sense xarxa i enlluernar.

      M'agrada

  12. El Compte

    Totalment d’acord amb el teu post: nit memorable per recordar!!
    Va ser una master class de belcanto de la Devia sobre una partitura que em va agradar molt.
    Ens calen nits així: surts del teatre com nou.
    Però quina pena que no s’ompli el teatre en una nit així.
    Que el Reis us portin tot el que us mereixeu!!

    M'agrada

  13. Leonor

    Maravillosa y digna de recordar la noche de ayer. Sólo espero que el lunes se mejore, puestos a pedir. Gran regalo de Reyes anticipado y gran noche de belcanto de mano de Devia y Kunde o Kunde y Devia. Breve y concisa: apoteósica noche, con esas pequeñas pegas que, por ello mismo, engrandecen a los artistas. Serían dioses y, por tanto, perfectos, sin mérito alguno. Como humanos, fueron los dos valientes y, a su manera, ofrecieron una lección preciosa de cómo interpretar Bellini…A las puertas de los 60 el uno y pasados los 64 la otra. Creo que no merece más comentario, salvo mi envidia eterna(y espero conseguir la descarga) ¡Saludos, infernems afortunados!
    ¡Felices Reyes a tod@s!

    M'agrada

  14. Ayer volvimos a escuchar bel canto después de unos 30 años de no escucharlo. Enhorabuena!!!

    A mí Gregory Kunde me gustó muchísimo, sobretodo por su valentía y por sorprendernos con rotundos agudos y sobreagudos de pecho donde Rubini hacía falsetes, pues en 1827 aún no se había “estrenado” el Do de pecho que tuvo lugar en 1831 con la versión italiana de “Guglielmo Tell” de Rossini. Cada vez que le oigo en vivo me gusta más, aunque no carezca de defectos que en este post ya ha señalado Joaquim, así como diversos comentaristas (Alex, por ejemplo), pero señores qué arrojo! Quién se atreve hoy en día a cantar así y no morir en el intento?

    Mariella Devia dió una clase magistral de bel canto con su voz de lírico-ligera/lírica, pero desde luego no es la dramática de agilidad que requiere el rol y eso se nota con sus graves apenas audibles, especialmente en las frases “il palco funesto” y en la cabaletta final, pero su canto es de una calidad extraordinaria, sus agudos son brillantísimos, modulados y atacados con precisión, sin la menor sombra de portamento, haciendo uso de un control laudable de la respiración. Una gozada, a la que sólo me atrevería a añadir que un poco más de “empuje” y “desmelene” en el “Sole, ti vela!” hubiera sido muy de agradecer (no olvidemos que es un “aria de locura”). Sea como sea, quién le puede negar el sitio que ocupa en el bel canto desde hace tantos años y que nadie ha conseguido superar ni igualar? Actualmente debe ser la única auténtica representante de cómo se debe cantar este tipo de música. Lástima que la edad limite su posible futuro, aunque en estos momentos no se le noten signos de deterioro en su voz, gracias a un control inteligentísimo de la emisión y a no forzar nunca el volumen, aunque se encuentre al lado de un tenor de los “bemoles” de Kunde.

    “Il pirata” es un título menor, pero crece cuando está interpretado por voces como las de Kunde y Devia.

    Una recomendación para todos aquellos que quieran escuchar una ópera bien cantada, en el estilo que fue concebida aunque con algunas ligeras adaptaciones para satisfacer las exigencias actuales.

    M'agrada

    • Llevado de la euforia he cometido un error, ya que en los últimos años hemos podido escuchar a Bartoli, Flórez, DiDonato y Garanca, por ejemplo, que nos han dado muestras de su gran calidad de belcantistas, pero no cantando Bellini precisamente -al menos en el Liceu- Pido disculpas.

      M'agrada

    • A DEvia ni li podem demanar que deixi de ser Devia. Mai farà el “sole, ti vela” que voldríem, ella és així i així ha triomfat a tot arreu on ha anat. A la seva manera allò és tornar-se boja.
      Jo en qualsevol cas continuo tenint el referent a l’any 1971 fins que ningú em demostri el contrari.
      Caballé tenia el pur belcantisme de la Devia i la rauxa amb l’empenta que demanes.

      M'agrada

    • simone

      Hola Fede, ya me he “puesto al dia ” con los debers, digo los audios, que nos dejó Joaquim para preparar Il Pirata y por supuesto tienes toda la razón, insuperables las dos divas! Pero eso no quita ni un ápice a la maravillosa función que hemos tenido la suerte de poder oir y ver. Ya me gustaría repetir hoy pero con una vez ya me conformo. Escucharé la retransmisión por la radio. Que tengas un buen comienzo de semana. Un abrazo.

      M'agrada

  15. pio

    contento di essere stato smentito, ma amo molto mariella devia e mi sarebbe spiaciuto che mal figurasse proprio al Liceu, cosa possibile alla sua età.
    ancora ricordo la prima lucia che vidi con lei: era il 1982 ed era la prima per me, non per lei

    M'agrada

  16. tenorino

    Gran nit la que va viure el Liceu!! Nit de veus belcantistes on va predominar la veu de les últimes reines del bel canto. Devia, que als seus 64 demostra una capacitat vocal envejable, ens va donar una lliçó de com es canta Bellini. Crec que Il Pirata ha sigut una obra poc representada al Liceu, però podem estar satisfets de les Imogenes que han passat, la Gran Caballé en un dels seus millors paper i la Sra. Devia hereva de la tradició que ens han deixat les grans figures del cant començant per la Ponselle, la Callas o la Gencer, entre d’altres.

    En quan al públic del Liceu m’agaradaria dir que no sap com amagar els refredats, tot i els consells que el mateix Liceu fa en diferents folletons. Hi ha molta gent que és extremadament poc respectuosa i , em dóna la sensació que, no van al Liceu a sentir òpera sino a treure l’ànima per la boca, trencant l’atmosfera musical que es genera…en fi, ens haurem d’aguantar.
    Salutacions

    M'agrada

    • Jo ahir, mentre hi havia aquell tercet improvisat de grollers estossecs a l’inici del segon acte, vaig pensar que per sobre de la mala educació evident que demostren, hi ha l’afany de notorietat, doblement desagradable, de persones disposades a molestar i ser tan desgraciades, que no se’n adonen.
      La mala educació que es respira arreu no té l’accés restringit al Liceu, no era de tots? 😥
      Gràcies per comentar.

      M'agrada

  17. Jan

    Lo d’ahir encara no m’ho puc creure!!! 😀
    Mariella Devia és impressionant! Quina veu té en 64 anys! No sembla real!
    Ella és freda fins un cert punt, perque la escena final la va cantar amb molta passió, la tenia molt aprop i ho vaig veure, jo crec que ella no es podia creure que cantés Il Pirata d’aquella manera tan magnífica!
    Per un cop a la meva vida hi ha algú que en algun moment em recorda a la caballé (tot i tenir una veu diferent).
    El Kunde… Un gran tenor amb uns aguts que fan por! Jo mai hagués dit que té una veu de 59 anys!!! Quasi tot ho va fer bé, i lo que més em va agradar d’aquest cantant és que ho donava tot! No es va reservar en cap moment! Mare meva! Encara no m’ho crec jajajaja
    La resta normalets.

    Repetiré el dia 7 pero crec que no es podrà superar lo d’aquesta nit! 🙂

    Gràcies Joaquim per els àudios i tot! 🙂

    M'agrada

    • Devia no té el grau de genialitat de Caballé, tècnicament és perfecta i controla i domina la veu com vol, però la seva intensitat dramàtica és més limitada, ella ho vol així, i no per això ha deixat de triomfar.

      M'agrada

  18. dandini

    Doncs que vols que et digui?La Sra Devia és una boníssima belcantista pero a mí em passa com al Xavier C:no m’encen l’entusiasme(ni tècnic ni expressiu).Per cert segons lo llegit en diversos comentaris sembla ser que el gust per Devia és directament proporcional al odi que sentis per
    Gruberova.(no anem be) Tornem a la psicologia de teatre de patacada que per agradar-te Caballé semblava obligat despreciar a Victòria de los Angeles.Acte seguit voldria trencar una llança per Patizia Ciofi que va fer una Marie fabulosa o per Diana Damrau que va fer una espectacular Linda.Elles tambe tenen dret a competir amb Devia(i de pas superar-la).L’odi és un mal conseller i en pla artístic redueix perillosament les opcions.Visca Devia ,Gruberova,Ciofi,Damrau,Jaho,Fleming,Pratt.etc etc.Totes elles tenen les seves virtuds i els seus defectes.
    Desde el punt de vista musical l’obra em va semblar bastant dolenta.Sembla ser que a en Vincenzo Bellini no se li va apareixer la musa de l’inspiració fins l’escena final.Excepte aquest fragment esmentat la resta puc estar uns altres 43 anys sense escoltar-los que no em passará pas res…
    De debó trobes que el registre central i greu de Mariella Devia té l’atractiu suficient per determinar una nit apoteòsica? Sincerament a l’escena final(que tú has penjat) no la trobes una mica gallina de vegades….Amb la ma sobre la tomba de Bellini crec que hi está millor(per exemple) una menys coneguda Ermonela Jaho. Perdona que te l’envii de nou pero si les sents totes dues seguides a mí em queda molt clar.(els qui odiin a Gruberova i veigin com única alternativa a Mariella Devia no cal que ho escolteu)

    M'agrada

    • No és odi, és no suportar-la, que és molt diferent. La senyora Gruberova no m’ha fewt res personalment, fins i tot m’ha donat nits de glòria, quan no canta belcanto, això si.
      La resta, deixa que cadascú s’expressi com cregui més convenient. Ahir el Liceu va viure una nit d’aquelles memorables, t’agradi més o menys, jo m’hauria estimat més que Devia hagués arriscat una mica més, però que allò que ens va oferir ahir era una classe magistral de cap a peus, ja t’ho ben asseguro.
      L’excel·lent Ciofi no té res a fer davant de Devia.
      El vídeo de torn demostra que Jaho està molt bé, però t’asseguro que Devia és millor.
      Ah! i no parlem de gallines, no obrim la porta de l’aviram 🙂

      M'agrada

      • Alex

        El tema Gruberova y otras citadas sopranos belcantistas que nunca han cantado entera la Imogene, no sé que pinta en este interesantísimo hilo sobre IL PIRATA belliniano cantado ayer.
        ( y no lo digo por Joaquim )
        Si hablamos de Imogene que si se han cantado recientemente en teatro y lo digo por el amic Dandini, no os olvideís de la soprano creo madrileña que lo cantó en Sabadell hace creo dos o tres temporadas y asimismo en algún teatro menor italiano, llamada Saioa Hernández, para mi gusto mejor voz y más fuerza que la Jaho

        M'agrada

      • Es normal que salga la Sra Edita Gruberova, que casi ha monopolizado el repertorio belcantista en el Liceu y que parecía que sentaba cátedra, cuando está claro que hay otras maneras, o mejor expresado, la manera de hacer belcanto “comme il faut” sin recurrir a la extensa gama de artilugios vocales exhibidos por la soprano eslovaca.
        En cualquier caso lo mejor es que existan muchas maneras de cantar un repertorio y que cada cual escoja la suya, todas o ninguna y sobretodo que aquí todo el mundo hable y opine de lo que quiera, eso nos enriquece

        M'agrada

  19. KÀTIA

    Jo senzillament m’ho vaig passar pipa,em va agradar tantissim que penso de tornar-hi dilluns.Kunde,magnific,en tots els aspectes,a banda de la veu brutal que té acompanya amb la seva presència.Devia,encisadora.A veure ara ,diré una cosa que probablement em tirareu una bufada.M’agrada molt com canta Devia peró el timbre,no.He dit una cosa espantosa??Ho comento perqué normalment a les sopranos les reconec desseguida i em sembla que amb Devia em costaria una mica.
    Perdoneu peró ho sento així.
    Gràcies,Joaquim,per la magnifica exposició que has fet.
    Colbran,estàs millor???

    M'agrada

    • Jan

      A veure, la Devia no té un timbre preciós ni molt menys, però és perfecta!
      Jo sota el meu punt de vista crec que la veu de la Devia es reconeix en l’instant! no creieu?

      Doncs Kàtia! A veure si ens veiem el Dilluns!!! 🙂

      M'agrada

  20. Albert

    Gràcies Joaquim per la fantàstica crònica. Jo ho vaig gaudir moltíssim i coincideixo al 100% amb tot el que dius, com és habitual, per cert. També va ser bonic per què, vam tenir acalorades discussions amb els amics que ens vam trobar. Això vol dir que van passar coses i no com aquelles Forze que t’obligàvem a marxar al primer entreacte empipat per la pèrdua de temps i de diners. També malgrat l’entusiasme que va despertar vaig veure alguns que marxaven empipats fent que no amb el cap. Bé això també és part de la sociologia del públic de l’òpera :). Però, sobretot, que et faci sentir, no que et faci perdre la il·lusió. Una abraçada i bon any.

    M'agrada

  21. JaumeM

    Quan ja estava plorant a tot drap per haverme perdut aquesta gran nit, vet aqui que hi ha arxius per baixar.
    GRACIES.
    A mi GKunde sempre m’ha agradat, pensava que era mes jove.Crec que tambe ha superat un cancer.
    Be, ara a baixar els arxius i tancant els ulls imaginar que estic al Liceu.

    M'agrada

  22. Fortheringay

    Buenas noches. Siempre me gusta entrar para conocer vuestras opiniones y compararlas con la mía. En este caso, lamento decir que yo salí con un regusto extraño. No puedo decir que Devia me decepcionase totalmente, pero desde luego no me entusiasmó. Desde su salida me pareció una voz minúscula, que apenas se oía desde el 4º piso, cuando había otros solistas o coro. Y eso a pesar de que estaba situada casi en el centro de la sala. Lo que muchos justificáis por su inteligencia y dosificación yo lo achaco a su cicatería, tratando de reservarse durante toda la ópera para conseguir una escena final digna. Reconozco que es una artista muy elegante, que tiene todas las notas, un fraseo perfecto y buena dicción, pero carece de la potencia necesaria para cantar esta ópera (por no hablar de lo fría que resultaba). Y creo que la carencia es simplemente producto de la edad. Si vamos a aplaudir y loar a Devia como se aplaudió a Callas (y a Caballé) en sus últimos años, por lo que habían hecho y no por lo que estaban haciendo en el momento, me parece perfecto y me sumo al aplauso. Pero ayer, me sorprendió tanto bravo y tanto entusiasmo, en un teatro que ha vivido momentos más memorables en mi opinión.
    Por otro lado, decir que el tenor “hagués tingut que recollir una mica més la veu”, me parece reprocharle lo que debería ser visto como virtud. En todo caso el problema de la voz era de la soprano. Lo ideal, desde luego, habría sido que la potencia de Kunde y la elegancia y savoir faire de Devia se hubiesen repartido a partes iguales. El resto de cantantes, cumplieron. Poco más, excepto el bajo Fernando Radó, que resultó una muy grata sorpresa.
    En mi opinión, la de ayer resultó una noche interesante, por el rescate de esa ópera, por ver a Devia -sin duda-, pero poco más. Esta mañana he escuchado a Callas y a Caballé en las mismas arias… no hay color.

    Por cierto, no sé si alguien más lo detectó, pero desde mi posición en el centro del 4º piso, no dejaron de oírse unos pitidos muy molestos y ruidos de la calefacción. Incluso, diría que se oía un poco de eco cuando sonaban las voces masculinas, fruto del cajón que se monta en la boca del escenario para estos conciertos, supongo.
    Un saludo a todos. Espero con interés vuestros comentarios sobre Iolanta, cuando llegue.

    M'agrada

    • Hay algo que no entiendo de tu exposición. Pareces dejar a entender que Devia está en declive y que se la aplaudió por lo que fue y no por lo que nos ofreció. Siento discrepar mucho.
      Devia tiene una salud vocal que nada tiene que ver con los años que tiene, por lo tanto creo que aptitudes compasivas ante lo que se escuchó, como si ha ocurrido otras veces en el Liceu, nada de nada.
      Otra cosa es que Devia guste o no. Su canto siempre ha sido así de pulcro, discreto incluso diría, no haciendo más alardes de los que la partitura marca, como otros puristas hicieron en su carrera (por eso cito a Kraus, que solamente al final se permitió algunas licencias que de joven criticaba). Devia es austera, quizás demasiado, pero es una gozada escuchar ese fraseo, esa dicción, la emisión de las notas, el ataque a los agudos, sus escalas, su reguladores, en fin, no creo que su Imogene sea precisamente la de una soprano caduca, ni muchísimo menos.
      En cuanto a Kunde:
      Yo creo que el belcanto necesita de una sutileza, también de emisión, que no lo hubiera venido nada mal, al menos cuando cantaba con el resto.
      Resumen:
      Si comparamos, está claro y yo ya me he manifestado al respecto, que mi Pirata, o mejor dicho mi Imogene he de ir a buscarla a principios de los 70 🙂

      En cuanto a las particularidades acústicas, yo que estaba en un extremo, no las percibí, aunque a veces (no el viernes) he percibido ese pitido.

      M'agrada

      • Fortheringay

        No me refería a un declive general; ya dije que tenía todos las notas, etc, pero sí que achaco su falta de volumen a la edad. Aunque debo reconocer que nunca antes la había oído en directo, me cuesta que creer que con 10 o 20 años menos Devia tuviera tan poca potencia. También es cierto que uno va con determinadas expectativas y con unas grabaciones de referencia (Callas, Caballé) y esta función poco tenía que ver con ellas.
        Un saludo y gracias por los regalos de Reyes 🙂

        M'agrada

  23. Mercè Pardo

    Bufa! quants comentaris! Els llegiré a poc a poc, però voldria dir que ahir vaig veure “Il pirata”. Potser ho considerareu un sacreilegi però no em va portar a cridar “bravos” ni a picar de peus a tort i a dret.

    L’òpera, que no havia escoltat mai (em falta escoltar encara moltes coses) és bonica, sens dubte, però… el senyor Kunde no em va arribar a emocionar. Entregat i valent, sí, una veu voluminosa, també (té una caixa toràcica important) els aguts, estratosfèrics, fins i tot excessius per a l’oida perquè tens la impresió que d’un moment a l’altre es pot esquerdar. Aquesta potencia vocal trobo que li resta emotivitat i dolçor en moments que, a parer meu, caldria, com quan diu Imogene de fugir. Com deia, no em va arribar a emocionar.

    La senyora Devia em va agradar molt.

    Pel que fa al cor… ai! que negativa que estic! Potser se li va encomanar la potencia de’n Kunde, però una mica més de suavitat l’hagués agraït. Molt bé en els moments (no sé dir-vos quins) que acompanyen els cantants “de lluny”.

    I l’orquestra, em va semblar que, sovint, es “menjava” els cantants.

    Tot i així, m’ho vaig passar bé.

    Salut!

    M'agrada

    • Cert Kunde no emocionava, impossible amb aquell torrent desbocat de facultats i volum, però escoltar una veu així és un luxe i de tant en tant va bé, sobretot en una òpera com aquesta que no no tens facultats més val deixar-la, com s’acostuma a fer.
      De ben segur el que feia Rubini a l’estrena res tenia a veure amb el que hem escoltat amb Kunde, però de fet el que feia Rubini si es fes ara no ens agradaria gens, per tant, després de instaurar-se la pràctica de cantar les notes de pit, aquestes partitures esdevenen quasi impossibles i trobar algú que sigui capaç de interpretar-les amb aquesta contundència potser excessiva, no et dic que no), és una festassa operística de les grans, com ho va entendre la majoria de l’escàs públic que va assistir al concert.

      M'agrada

  24. dandini

    Gràcies als amics Àlex i Jan que m’ha augmentat la curiositat he trobat a you tube una excel·lent versió de Saioa Hernández (1979) que recorda lleugerament a la jove Elena Souliotis.Em sembla una versió espectacular amb un registre greu portentós(ben lluny d’alló que li reclamariem tant a la Devia com a la Gruberova).No se com cantará quan tingui 64 anys pero ara per ara en conjunt i tot i ser estilisticament inferior la prefereixo a la versió del passat divendres ,es bastant més “exciting”.A veure que us sembla.Es tracta d’un enregistrament efectuat l’ú d’octubre de 2012 al Theatro Municipale de Rio do Janeiro sota la batuta de Tiziano Severini i al costat del Gualtiero de Fernando Portari.(recomanat per oídes ben obertes i poc partidistes).

    M'agrada

    • Alex

      Saioa es una soprano diría casi una dramática de agilidad, igual te canta belcantismo del más difícil como la Imogene,la Norma, la Lucia, como de spinto dramática ( Abigaille y hasta Tosca ).
      Hace dos años Saioa fue invitada a una Gala post Concurso de Canto M.Caballé ( ha participado en masterclasses con Montserrat ) y creo cantó el final de la Bolena, con gran éxito.
      Mas que a Suliotis, Saioa Hernandez me recuerda a otra soprano actual que aún no ha cantado en el Liceu sorprendentemente, que es casualmente otra griega y que atiende al nombre de Dimitra Theodossiou ( voz poderosa, valiente cantando aunque irregular en sus actuaciones )

      M'agrada

      • Es una soprano con muchos defectos de forma para cantar belcanto, la voz es muy interesante, tiene arrojo y se adecua a la perfección a la vocalidad original, pero no hay la perfección belcantista.
        En cuanto a Theodossiou y atendiendo a audios y vídeos, no me inetresa nada, me molesta, otra cosa debe ser en teatro, pero estas voces que tienen tantas posibilidades y que parecen comerse el mundo, acaban destrozadas y haciendo carrera en teatros de provincia.
        Por cierto, alguien se acuerda de aquella que tenía que ser la gran soprano del Liceu, Susan Neves?, es que podia llegar a ser un caso similar.
        Cuando Dandini ha dicho que le recordaba a Suliotis he pensado “No anem bé”. Esas sopranos que se comen el mundo tienen muchos números de agotarse en cinco años, antes de hacer la gran carrera que todos pronostican. Hay una tal Lucrezia García que cuando la he escuchado (dirigida por Muti) he pensado que la grabación era defectuosa, y no, parece que es así como canta o grita (según se mire). 😯
        Mi pariente Saioa pudiera ser otro caso, ojalá me equivoque.

        M'agrada

  25. Rosa

    Una nit de Liceu inolvidable. Dos cantants excepcionals, però molt ecepcionals. Un gran regal de Reis avançat. Demà l’escoltaré per la ràdio.

    M'agrada

  26. bocachete

    Res a dir al que ja s’ha comentat: ahir vaig anar-hi i, la veritat, hi vaig gaudir del cant (una altra cosa és que l’obra és fluixa, però fluixa, fluixa… tot i tenir alguns números francament bons). Un gran estil i una mostra de dots canores en uns papers realment escrits per al pur lluïment o, ves a saber, des de la ignorància de la joventut belliniana, que el faria escriure notes impossibles. Em va fer pensar que una parella així, en una òpera com La fattuchiera que vam veure fa uns anys, podria haver donat un resultat sorprenent en una partitura de dificultats extremes similars, però amb més suc i consistència musicals (el llibret, si fa no fa, igual de convencional).

    No se la pot convèncer, aquesta senyora, que viatgi més i vingui més sovint? Ni que sigui convidant-la a dinar o sopar a la casa de cadascú quan vingui, perquè se senti com a casa seva… Encara que no sembla que mengi gaire, tot s’ha de dir.

    M'agrada

    • Segons m’han dit fons ben informades, aquesta senyora era convidada al Liceu i era ella qui no volia venir, per motius múltiples segurament, però el cas és que hem estat masses anys sense gaudir-la i ara tot i un estat vocal esplèndid no podrà oferir-nos tot allò que els teatres, sobretot italians, han gaudit.
      Jo crec, com en el cas de Gruberova, que ha cantat sobretot darrerament, rols que no són per la seva veu, si pel seu acurat estil, però com la soprano eslovaca no té la vocalitat per Il Pirata, Norma o Anna Bolena.

      M'agrada

  27. M’ha agradat, d’aspectes tècnics no entenc així que descriuré una mica logopaticament el que vaig sentir…

    Amb Devia havia llegit tant que dilluns ja tenia com la idea preconcebuda que seria una crack…. Home la veritat és que em va agradar (sobretot les parts en que canten fluixet, no se com es diu, m’encanten….) però no em va arribar del tot… el que sí em va emocionar, si, emocionar, va ser Kunde. Jo el veia en el paper, vivia el que cantava i em va arribar de veritat, no se si perquè m’agrada la potencia o valentia que heu comentat… no se….

    El cert és que el bel canto m’agrada, però escoltant-lo a casa el que m’entrava en moltes parts (sobretot a les de més d’una veu) una espècie de son, jeje però dilluns m’hi vaig reconciliar total i ara no paro de posar-me gravacions!

    Per cert al principi de l’scena finale a ningú li ve al cap l’”Una furtiva lagrima”??????

    Gràcies Joaquim, sempre aprenent. Salut!
    Nacho.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: