Quan menys t’ho esperes et topes amb un disc deliciós. Feia dies que el tenia a la pila de pendents i no trobava mai el moment de desvirgar-lo i no em feu dir quin ha estat el motiu, jo no ho sé, però tan bon punt ha començat a sonar el Díptic venecià de Josep Pascual, m’he aturat en la lectura que volia fer i m’he escoltat el disc sencer.
Com que els anys em van fent més selectiu, i això no sé si és bo o dolent, quan escolto coses que desconeixia i m’interessen, ho trobo una troballa i em fa sentir feliç, com qui fa una descoberta important, qui sap si per allò de que ja quasi m’he escoltat tot el que calia, i ara toca revisionar, i per tant quan t’ensopegues amb música de Josep Pasqual, Marcel Olm, Zulema de la Cruz, J.B.Meseguer, Pablo Moras, Jesús Rodríguez Picó, Robert Muczynski, i també Ernest Chausson i Claude Debussy, i no et saltes cap track, és un regal inesperat i feliç.
La tria és eclèctica i abraça molts estils, quasi tots extremadament melòdics, malgrat tractar-se en la majoria dels casos de compositors del segle XX i XXI i el gran mèrit de la tria suposo que es deu al duet protagonista, el clarinetista Josep Fuster (clarinet assistent a l’OBC) i la pianista Isabel Hernàndez, que amb extrema claredat i naturalitat ofereixen aquest ventall sensorial, que com diu l’excel·lent ressenya d’Albert Ferrer, són d’una modernitat amistosa, que és la millor manera de dir que no et saltes cap track, ja sigui des de la clàssica Première rhapsodie de Claude Debussy, el bellíssim Andante et allegro d’Ernest Chausson o l’enjogassat C’est magnifique de Jesús Rodríguez Picó, que recrea unes particulars variacions del clàssic de Cole Porter maridat amb l’allegro molto de la simfonia 40 de Mozart i que preludien la darrera obra del disc, Time Pieces del compositor nord-americà Robert Muczynski (1929-2010) un neoclàssic que beu de Bartók i de la senzillesa harmònica i melòdica, amb atonalitats amables i la sensació de sinceritat.
Pel mig trobareu l’encisador díptic venecià de Josep Pasqual (1964) que enceta el disc, el Kaleidoskop de Marcel Olm (1937), la balada del amanecer de Zulema de la Cruz (1958), i la bellíssima Rapsòdia de Pablo Moras, el compositor més jove, ja que va néixer a Oviedo al 1983
El disc editat per Columna Música es va gravà a la Sala Manuel de Falla del Real Conservatorio Superior de Música de Madrid, els dies 29 i 30 de juny de l’any passat i té una generosa durada de 78’23”.
Hi ha molts moments destecables, però jo us deixaré un tast corresponent a una peça breu i deliciosa, potser perquè és la banda sonora ideal per una nit plujosa d’hivern, i mentre escolto com l’aigua s’estavella plàcidament al terra del celobert, el so sincer i càlid del clarinet, i les notes que s’esmicolen pel teclat del piano amb un toc arabesc, em fan sentir una plaent enyorança.
La peça és titula així, Añoranza i és del compositor J.B. Meseguer Llopis (1959) que la va escriure a l’any 2010. No busqueu avantguardes, però és una delícia.
Segur que us ha agradat i és que tant Josep Fuster com Isabel Hernández ho fan preciós.
Us desitjo un bon dia, especialment als que avui celebreu l’aniversari. Per molts anys!
IN FERNEM LAND 
Clarinet + piano + trobat a Spotify… ja tenim deures pel cap de setmana!
M'agradaM'agrada
Gaudiràs d’una bona estona, garantit!
M'agradaM'agrada
El track que ens deixes és prou bonic com per imitar al Xavier i fer una escoltada prèvia a Spotify.
Sempre he pensat que Josep Fuster mereixia ser el clarinet solista de la OBC.
M'agradaM'agrada
Penso el mateix de’n Josep Fuster, és un gran músic i definitivament el millor clarinetista de l’OBC. Els dies que el veig al primer faristol me n’alegro molt i se que gaudiré de tots els solos de clarinet, cosa que no aconsegueixo gaire sovint quan hi ha el solista oficial.
Clar que també és un luxe tenir-lo com a solista de clarinet en Eb, les parts per aquest instrument solen ser molt difícils i arriscades i ell les toca amb gran seguretat i un magnífic so.
Aquest disc no l’he escoltat encara, però tinc els anteriors i valen molt la pena.
M'agradaM'agrada
Tractant-se d’un disc de clarinet i piano m’hagués jugat qualsevol cosa que feries un comentari ;).
Jo no coneixia els altres dos volums, però aquest l’he trobat deliciós, tant per la interpretació com per les obres escollides.
Josep Fuster té un so magnífic i quan es llueix amb l’OBC es gaudeix molt.
Ens veiem aviat a Sabadell!
M'agradaM'agrada
No ets l’únic que ho creu, té un so esplèndid, gens agressiu ni cridaner. Gaudiràs del disc i de les obres que amaga
M'agradaM'agrada
M’agrada que de tant en tant canviïs el pas i ens surtis amb propostes com aquesta d’avui.
Per cert, això de Spotify deu ser el tret de gràcia a la industria discogràfica.
M'agradaM'agrada
Me n’alegro que t’agradin aquests camins imprevistos. La veritat és que a mi m’agrada fer aquestes propostes malgrat que sé que no són “gaire” populars i la baixada de visites podríem dir que s’apropa a la davallada socialista 🙂
Efectivament, jo també crec que el Spotify no facilita gaire la venda dels discs
M'agradaM'agrada
És curiós com aquest post ha generat menys afluència de comentaris… una llàstima. Jo també opino que el disc és bonic i que les peces són agradables d’escotlar. Com tu Joaquim, la peça de’n Messeguer i la de Pablo Moras em semblen dues obres interessants. D’altra banda, hi ha una tendència del piano a romantitzar-ho tot per assolir més presència però bé… Són dos grans músics.
M'agradaM'agrada
HOOOOOOOOOOOOLA, quants dies sense l’ombra llardonera!!!
No és gens estrany. Ja dies que sé que l’apunt no tindrà gaire afluència (ahir 1547 pàgines vistes i 166 per l’apunt del disc).
Normalment quan parlo de discs, a no ser que siguin de cracks mediàtics, les visites baixen i si el disc és de clarinet i piano… Però i què?, a mi m’agrada i per això he fet l’apunt. Tinc molts discs que no m’agraden gaire i d’aquests no en faré mai un apunt, però d’un disc com aquest si.
pensa que si els visitants no l’han pogut escoltar difícilment faran un comentari, per a mi serà suficient que s’interessin per escoltar-lo, ja que quan comencin a fer-ho, estic segur que agradarà molt a la majoria.
M'agradaM'agrada
scusa l’off topic ma sai per caso che sta succedendo su rapidshare? quando mi connetto compare una pagina vuota, anche se ho un account pro ma qualsiasi link maetto è lo stesso
grazie e scusa di nuovo
M'agradaM'agrada
ne parliamo per e-mail 😉
M'agradaM'agrada
Bonica composició, ben interpretada, m’ha agradat…
M'agradaM'agrada
El disc és bonic. Quan et vegi et preguntaré a que és degut el retorn als orígens, potser al bicentenari Wagner? 🙂
M'agradaM'agrada
Preciosa pieza, escucharé el disco completo en Spotify, pero no quería dejar de pasar la ocasión de decir que es siempre un placer tocar al costado de Josep quien además de ser un excelente clarinetista es una bellísima persona y un fiel compañero.
M'agradaM'agrada
Tu que lo conoces bien hablas con mucho conocimiento de causa. Hazle llegar mi más sincera felicitación.
M'agradaM'agrada
gràcies Joaquim. sempre descobrint noves musiques a IFL, una de les raons per les que cada dia passo per el teu blog. una abraçada.
M'agradaM'agrada
Em fa molta il·lusió fer-ho, i que us agradi (encara que no sigui a tothom) encara més.
M'agradaM'agrada
Desconegut company,
moltíssimes gràcies pel reconeixement envers aquest disc i més en concret pel meu Díptic venecià. Comentaris com el teu donen sentit a la tasca creativa que es desenvolupa sempre en solitud.
Cordialment,
Josep Pascual
M'agradaM'agrada
Benvolgut mestre Pascual, és un honor rebre’t a IFL.
No he dit res que no ho sentís de veritat, és més, en el cas que el disc no m’hagués agradat, no n’hagués parlat.
Començar per el Díptic venecià és tot un encert, ja que predisposa molt a escoltar tot el disc i si bé després es complica amablement en algunes altres obres, el treball és esplèndid gràcies a una interpretació senzilla, honesta i bella.
Moltes gràcies per deixar un comentari, t’esperem sempre que vulguis.
M'agradaM'agrada