El tenor maltès Joseph Calleja està fent una gira per promocionar el seu darrer disc Be my love, un homenatge a Mario Lanza.
La gira de concerts per vàries ciutats d’Estats Units i Europa s’ha reemprés, ara acompanyat per l’Orquestra Simfònica de Navarra dirigida per Frédèric Chaslin, i l’ha portat el 28 de gener passat a la Wiener Konzerthaus de la capital austríaca per oferir un concert tradicional, vull dir que res a veure amb el CD de la Decca que si és un tribut al gran tenor nord-americà. A la gira, o al menys en aquest concert de Viena que avui us porto, canta les àries més habituals que qualsevol tenor pot cantar, amb els corresponents respirs orquestrals d’obertures, preludis i interludis, sense que ningú se n’adoni que és un homenatge, i tant sols a la tanda de propines ens regala, aquí si, un petit homenatge a Lanza amb un Tosti (A vuchella), l’imprescindible Be My Love que dóna títol al disc i a la gira, i finalment repeteix “E lucevan le stelle” cantada a la Fleta. Qui esperés “Because” de “The Great Caruso”, “Serenad” de “The Student Prince” o “Arrivederci Roma” de “The Seven Hills of Rome” entre moltes de les recordades melodies que tant va popularitzar el tenor nord-americà i que algunes ha inclòs al CD, es va quedar amb un bon pam de nas.
Calleja és un tenor honest, que cau bé per la seva bonhomia i a alguns per una veu excessivament vibrada, però que sense cap mena de dubte té registre de tenor, amb aguts timbrats i generosos. És normal que vulgui rendir un homenatge a Lanza, jo crec que això és inherent a tots els tenors, alguns ho confessaran de manera ben oberta i altres potser se’n guardaran prou de dir-ho, com d’escaldar-se, però a tots ells estic segur que els agradaria perdurar com perdura Lanza.
Però a Calleja li falta rauxa, canta bonic i en aquest concert llueix moltes mitges veus i pianíssims, cosa que l’honora, però no acaba de connectar amb el públic que potser endut per aquest tribut a Mario Lanza del títol, creia que Calleja desbordaria passió, visceralitat i sentiment, i no és ben bé així, ja que ell fidel a si mateix es manté a mig camí entre una tímida contenció i un certa i controlada emotivitat.
Aquí us deixo el concert, però prèviament us proposo escoltar la tanda de propines sense solució de continuïtat, és a dir, “a vuchella”, “Be my love” i “E lucevan le stelle”
A.Ponchieli
LA GIOCONDA
Cielo e mar
Georges Bizet
CARMEN
fantasia orquestral
La fleur que tu m’avais jetée
Giacomo Puccini
LE VILLI
interludi
TOSCA
Recondita armonia
E lucevan le stelle
Giuseppe Verdi
I VESPRI SICILIANI
Obertura
RIGOLETTO
La donna è mobile
Pietro Mascagni
CAVALLERIA RUSTICANA
Mamma quel vino è generoso
Jules Massenet
THAÏS
Meditació
WERTHER
Purquoi me reveiller?
LE CID
O souverin o jugue o pere
Francesco Paolo Tosti
A vuchella
Nikolaus Brodszky
Be my Love
Giacomo Puccini
E lucevan le stelle
Orquesta Sinfónica de Navarra
Joseph Calleja, Tenor
Frédèric Chaslin, Director
Wiener Konzerthaus, 28 de gener de 2013
ENLLAÇOS VÍDEO
http://rapidshare.com/files/1683987531/CallejaTributeLanza280113.avi.001
http://rapidshare.com/files/2878219095/CallejaTributeLanza280113.avi.002
http://rapidshare.com/files/2344116715/CallejaTributeLanza280113.avi.003
ENLLAÇ ÀUDIO mp3
http://rapidshare.com/files/1018336519/Calleja_Viena_280113.mp3
Bon dimarts, demà us parlaré del segon repartiment de Les Comtes de Hoffmann al Liceu.
IN FERNEM LAND 
Sempre és un regal per l’oída sentir la veu lluminosa,vibrada i preciosa de Joseph Calleja.Aquesta veu omple i impressiona molt en un teatre de grans dimensions.Les seves interpretacions s’allunyen d’aquell tipus de tenor que sembla” l’etern emprenyat”,aquest quan está enamorat de la soprano deu saber fer algo més que no tant sols cridar.Dit aixó crec que s’hauria de dir que el seu domini del pianíssim i del regulador ” a la Fleta” és absolut i únic entre els gran tenors de l’actualitat i molts del passat.A mí “els millors” m’agraden tots i Calleja és un d’ells.
M'agradaM'agrada
Jo no el trobo tant important com tu, però vista l’escassedat de tenors dignes, Calleja esdevé top, que ja és esdevenir.
M'agradaM'agrada
Aquest també m’agrada!!!!.
M'agradaM'agrada
Me too! 🙂
M'agradaM'agrada
Visca!
M'agradaM'agrada
M’agrada, però… no se com explicar-ho, per a mí falta un punt de sentiment en allò que canta. Al meu entendre demostra allò que es diu molt bon ofici, però… li manca un toc de genialitat, potser?
M'agradaM'agrada
Le faltan… bemoles. Es un cantante blando que sabe hacer cosas bonitas con la voz, pero que a mi no me entusiasma y no por su vibrato -siempre tan acusado- sino porque parece que no tenga sangre en el cuerpo. Pretende emular a Mario Lanza que era todo corazón y pasión, junto a una voz portentosa y hermosa que aún causa admiración y vende discos a montones en todo el mundo -incluso en estos momentos de receso de ventas- pasados casi 54 años de su muerte.
Esta “A vuchella” es un auténtico aburrimiento y no le comunica ni un átomo de picardía, cosa que el texto de la canción se la sirve en bandeja. El regulador final en pianísimo es bonito pero a mí no me “engresca”. Cuando le ví en el Liceu en “L’elisir d’amore” estuvo de un sosaina mayúsculo y Mariola Cantarero se lo comió vivo; le costó muy poco porque entonces ella quería llegar alto y además actuaba muy bien, él estuvo soso incluso como actor, claro que habíamos visto a Rolando Villazón en sus buen momento y la comparación le ponía a la altura del betún.
Su “Be my love” es una birria de sosez y aburrimiento y la orquesta y dirección que le acompaña también le ayuda a potenciarlo.
Lo mejor es sin duda su “E lucevan le stelle”, a pesar de ese “cabriteo” que en este aria es especialmente molesto, pero está muy musical aunque nada dramático.
Me parece muy bien que guste, pero yo no daré ni un paso por verle porque me produce sueño de tanta sosería.
Si añadimos su enorme afán por parecerse a Pavarotti ya me “acaba los cuartos”. Para quien le guste. A mí me gustan los cantantes que además de poseer buena voz y cantar bien sean expresivos y pasionales y a poder ser que tanbién sean buenos actores.
M'agradaM'agrada
+1
Creo lo mismo que tu!
M'agradaM'agrada
Exactament, comparteixo opinió.
M'agradaM'agrada
devo dire che apprezzo molto questo tenore e ti ringrazio per avermi dato la possibilità di ascoltarlo in questo bel recital
M'agradaM'agrada
di niente caro
M'agradaM'agrada
¡Nada que ver! Las comparaciones son odiosas, pero éste sale perdiendo. De acuerdo que puede ser que a Mario Lanza lo sobrevaloremos, porque fue el que llenó de ópera y amor por la misma en nuestro años mozos, cuando no teníamos otros referente, pero este tenor no le llega a la suela de los zapatos, aunque quizás no sea para tanto como le parece a Colbran.
M'agradaM'agrada
A mi Mario Lanza me pone un poco nervioso, pero es indudable que tenía un gancho que Calleja no tiene, y seguramente Lanza no hubiera hecho en teatro la carrera que está haciendo el maltés, pero arrebatar, lo que se dice arrebatar, no hay color.
M'agradaM'agrada
És un tenor molt correcte i segur, però els tenors necessiten el plus d’aixecar al públic dels seients i per a mi Calleja no el té. Ho té Villazón sent molt més irregular, tenint una tècnica més defectuosa i un estat vocal sempre dubtós, també ho té Kauffmann tot i els seus engolaments,o també ho té Alagna, però Calleja no té aquest component de connexió degut possiblement a un cant massa tou.
Fa coses molt boniques, això no es pot pas dubtar, però si veieu el vídeo us adonareu que els vienesos estan distanciats del tenor, cosa que no acostuma a passar en els recitals i concerts d’altres col·legues de la mateixa corda.
M'agradaM'agrada
Però també cal dir que Villazón viu de la renda del passat, no et sembla?
M'agradaM'agrada