La Santuzza d’Elīna Garanča amb Yonghoon Lee i Vitaliy Bilyy a l’ONP

Elïna Garanča (Santuzza) Cavalleria rusticana ONP Producció de Martone © Elisa Haberer / OnP

Elïna Garanča (Santuzza) Cavalleria rusticana ONP Producció de Mario Martone Fotografia © Elisa Haberer / OnP

A principis de desembre l’Opéra National de Paris va emparentar la Cavalleria Rusticana amb Sancta Susanna de Hindemit, un acoblament si més no curiós. Semblaria més lògic associar l’òpera de Hindemit amb la Suor Angelica pucciniana tenint en compte que ambdues passen a convents de monges, tal i com van fer a Lió l’any 2012, però l’òpera parisenca ha anat a buscar dues produccions de Mario Martone, per a la Scala la de Mascagni (allà es va representar amb els tradicionals Pagliacci) i la de Lió per Sancta Sussana. Jo avui només us parlaré de l’òpera verista i de la seva protagonista, Elīna Garanča.

La mezzosoprano letona canta una voluptuosa Santuzza, sense la visceralitat sangínia que la tradició imposa, segurament des d’una vessant més moderna, però amb unes facultats vocals d’impacte, amb la seva bellíssima veu i el seu registre ample, generós i seductor. Sembla més Lola que Santuzza i costa entendre com Turiddu pot deixar escapar una bellesa tan exòtica i tan poc meridional, tan nòrdica i tan poc camperola, tan elegant i fins i tot tan aristocràtica. Continua llegint

LICEU 2016/2017: DMITRI HVOROSTOVSKY

001

Ambient de màxima expectació el diumenge per la tarda al Liceu per assistir al concert que el baríton rus Dmitri Hvorostovsky acompanyat per l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu dirigida per Mikhail Tatarnikov, va oferir en aquest moment especialment sensible de la seva vida, superant una greu malaltia que aparentment no ha deixat gaires seqüeles a la veu, si a la força i la intensitat de l’emissió.

El preciós programa estava format per una part íntegrament eslava, només per això calia anar-hi ja que és molt difícil escoltar les obres programades als  escenaris, no només al del Liceu, i una segona part italiana i un afegitó francès molt més habitual tot i que amb una concessió no gens habitual en concerts i recitals. Tot plegat una proposta que cal agrair al carismàtic baríton rus.

Comencem per les coses formals: Continua llegint

IRIS DE MASCAGNI A MONTPELLIER: YONCHEVA-CARÉ-VIVIANI-DIDENKO;HINDOYAN)

Sonya Yonchea (Iris) i Domingo Hindoyan

Sonya Yonchea (Iris) i Domingo Hindoyan

Avui una protagonista d’excepció per a una òpera poc representada i que bé mereix més oportunitats, Iris de Pietro Mascagni, l’òpera japonesa del compositor de Cavalleria Rusticana, estrenada el 22 de novembre de 1898, quatre anys abans que la japonesa operística universal, Madama Butterfly de Puccini, i potser aquí rau part del motiu del seu injust oblit.

L’òpera és bellíssima, malgrat que el llibret no sigui el millor text ni la millor trama teatral, quelcom que no va ser obstacle per tal de que Mascagni composés una partitura desbordant de melodies, originalitat i un exotisme potser no tan filològic com el que va desplegar Puccini en la seva reconeguda òpera, però d’impacte garantit, gràcies a la arrevolada inspiració melòdica, al tractament emocionalment intens  de les veus i a una orquestració menys treballada i mestrívola que la pucciniana, però d’efectes d’impacte directa en l’oient. Continua llegint

Concert d’Ermonela Jaho i Charles Castronovo a París

ermonela-jaho charles-castronovo

Doncs sí, un concert, un bon concert, amb una soprano i un tenor (que no necessàriament han de ser parella fora de l’escenari), cantant àries d’òpera i fins i tot incloent alguns fragments orquestrals poc habituals, és possible.

Només cal agafar dos cantants amb la passió necessària per transmetre emocions, escollir un repertori quasi idoni a les seves vocalitats i amb unes  certes pretensions per incloure obres una mica diferents.

Això és el que la soprano albanesa Ermonela Jaho i el tenor nord-americà Charles Castronovo proposen en un concert celebrat el passat 7 de juny al Théâtre des Champs-Elysées de Paris, acompanyat per l’Orchestre National d’Ile de France sota la direcció de Marco Zambelli. Continua llegint

PRESENTANT A: Janinah Burnett, Deborah Nenstiel, Redzhinald Smit Jr i Isaiah Savage.

Avui la cosa és ben simple.

Un concert operístic a la Sala Txaikovski de Moscou, sala i orquestra que darrerament està esdevenint familiar per la quantitat de  concerts i òperes concertants que es retransmetre en streaming, un director i quatre cantants, tots ells nord-americans i tots ells de raça negre. El públic rus s’ho passa d’allò més bé i acaba de manera exultant i ja sabeu la dita que diu “bé està el que bé acaba”.

Són quatre veus joves, desconegudes per a la immensa majoria de tots nosaltres, que amb encerts i també amb coses per polir, algunes notables, ofereixen amb una matèria prima excel·lent, sobretot en dos dels quatre solistes, més que prometedores esperances d’una possible carrera internacional. Compte perquè hi ha un heldentenor! Continua llegint

ANITA HARTIG: CONCERT A MOSCOU

Avui us parlaré d’un streaming celebrat el mateix dia de la representació londinenca de l’apunt d’ahir, és a dir el 14 de desembre, però ara a Moscou on a la sala Txaikovski va tenir lloc un concert operístic amb el protagonisme de la soprano romanesa Anita Hartig, que sota la direcció de l’italià Giuliano Carella, va desplegar la seva portentosa veu de soprano lírica pura en un repertori bastant previsible, però magníficament brodat amb l’esclat d’una veu jove, tècnicament preparada i molt expressiva.

Una soprano que encara ha d’evolucionar cap a un perfeccionament que en els grans cantants no acaba mai, però que com és el cas, ja s’intueix perquè Hartig, com ja va demostrar amb la seva Violetta al Liceu, té molt i molt bo a dir. Continua llegint

LA ROH 2015/2016 AL CINEMA: CAVALLERIA RUSTICANA I PAGLIACCI

Que la retransmissions al cinema ha esdevingut el gran fenomen operístic dels darrers anys ja no ho dubte ningú, i que molts teatres ho veuen com una inversió imprescindible i una font de ingressos directa i indirecta per donar-se a conèixer  i alleugerir les tensions del compte de resultats, és una evidència.

Que el Liceu fos pioner i que directors posteriors no fossin capaços en el seu moment d’aprofitar la visió de futur i situar-se en el lloc avantatjós  que sempre suposa ser el primer, és quelcom digne d’estudi, i que ara recuperem el temps perdut, si bé amb una única i escadussera retransmissió per temporada, és com a mínim esperançador.

Hi ha teatres que han optat per la modalitat del streaming de pagament (la Staatsoper de Viena) i altres en obert (Munich), alguns també s’han adherit a canals e televisió (Arte, Medici o The Opera Platform) sempre amb el mateix i lloable intent, la difusió, els ingressos suplementaris a la recerca de nou públic.

El Metropolitan de Nova York i la ROH de Londres, són les dues cases operístiques més actives al cinema, i en menor mesura la ON de Paris. En un mes de gener especialment prolífic que s’iniciava amb  la inauguració de la Scala amb la “Giovanna d’Arco”, ha seguit Londres i immediatament Paris, a l’espera de “Les pêcheurs de perles” del mes de gener al MET. A Londres va ser el prop passat 14 de desembre el tàndem operístic més popular, Cavalleria rusticana i Pagliacci, mentre que el dia 17 des de La Bastille parisenca tindrem un dels esdeveniments de la temporada amb “La Damnation de Faust” de Berlioz a París amb un repartiment molt estelar. Continua llegint

UN CONCERT AMB RENÉE FLEMING

Renee Fleming - The Melbourne Symphony Orchestra, dirigida per Sir Andrew Davis. Photo: Supplied

Renee Fleming – The Melbourne Symphony Orchestra, dirigida per Sir Andrew Davis.
Photo: Supplied

De mica en mica Renée Fleming ens va acostumant a no veure-la tan sovint com anys enrere quan era la soprano de referència absoluta. Renée Fleming tot limitant sempre el seu repertori i les seves aparicions a comptats i prestigiosos escenaris operístics, era un nom imprescindible de les millors temporades, de les produccions més esperades  i dels teatres i directors de referència. Sense que la seva carrera s’hagi vist afectada per un declivi vocal escandalós, va espaiant aparicions, o li van espaiant, però el cas és que la llei de vida també es compleix per a ella, de la mateixa manera que en el seu moment va ser el relleu de les grans sopranos que van abraçar el repertori líric i líric spinto dels anys 70 i 80, tant de l’òpera italiana i francesa, com de l’alemanya, si bé de tots tres repertoris ella va ser prou curosa i sobretot intel·ligent en escolir aquelles òperes que li esqueien més. Continua llegint

KAUFMANN-OPOLAIS-NELSONS: EL VÍDEO DEL CONCERT A BOSTON

 

El passat 2 d’octubre del 2014 vaig publicar l’apunt de la primera part del concert inaugural de  la temporada de la Boston Simphony Orchestra, amb el seu nou director, el letó Andris Nelsons, que va comptar amb la luxosa col·laboració de la seva senyora, la soprano Kristine Opolais i el tenor Jonas Kaufmann, per fer a la primera part un programa totalmente operístic. Per recuperar-lo només heu de prémer AQUI.

A la segona part que en l’apunt esmentat no vaig detallar, la BSO i Nelsons van interpretar el poema simfònic de Ottorino Respighi, “Pini di Roma” que avui sí que s’incorpora en el vídeo que us deixo. Continua llegint

EL MET AL CINEMA 2014/2015: CAVALLERIA RUSTICANA I PAGLIACCI vídeo

La temporada 2014/2015 del MET al cinema es va tancar dissabte passat amb el programa doble més famós de la història de l’òpera, Cavalleria Rusticana de Mascagni i Pagliacci de Leoncavallo, sent el tenor argentí MarceloÁLvarez qui va fer-se càrrec del rol de Turiddu i Canio, com feia poc havia fet Kaufmann a Salzburg, amb resultats per a mi molt més convincents, i com va fer després a Bilbao Gregory Kunde amb resultats molt més sorprenents, com fa quatre dies vareu poder comprovar amb els fragments que us vaig deixar a IFL. Continua llegint

EL TURIDDU I EL CANIO DE GREGORY KUNDE

Coincidint amb la transmissió des del MET del debut de Marcelo Álvarez com a Turiddu i Canio i poc dies després d’haver-ho fet Jonas Kaufmann a Salzburg, a Bilbao ha debutat en el doble rol el tenor nord-americà Gregory Kunde, disposat a entrar en el llibre de les llegendes operístiques com el cantat que en més rols ha debutat després d’haver celebrat la seixantena.

No pretenc entrar en una batalla perduda, ja que hores d’ara no hi ha ningú que s’atreveixi a discutir cadascuna de les proeses de Kunde en tots el estils i repertoris sense risc de morir sepultat per una allau d’exabruptes, i molt menys ho faré amb aquest doble debut que li escau molt millor que les aventures verdianes (Otello a banda) que ha anat incorporant, ja que tant el Turiddu però sobretot el Canio, s’escauen còmodament en aquest cant estentori i declamat que ostenta en l’actualitat Kunde, amb un registre to tan ampli com sembla, però que gràcies al més que generós volum i a un agut trompetejant fa les delícies de platees i galliners àvids d’emocions fortes i passió desbocada, al cap i a la fi estem parlant dels dos emblemes de l’òpera verista, que més que refinaments, mitges veus i pianíssims nòrdics sempre han demanat testosterona meridional, sang i fetge i insolència vocal. Continua llegint

FESTIVAL DE PASQUA A SALZBURG 2015: CAVALLERIA RUSTICANA I PAGLIACCI (vídeo)

El doble programa més famós de la història de l’òpera, és a dir Cavalleria Rusticana i Pagliacci era un dels punts de màxim interès dels festivals de Pasqua del 2015, quelcom que podria arribar a semblar fins i tot irreverent, si no fos perquè el Festival de Pasqua de Salzburg ha apostat fort i bé.

Jo no us diré que m’estimi més Cavalleria i Pagliacci que un Parsifal o la Missa en Si menor, però no hi ha dubte que comptar amb Jonas Kaufmann com a Turiddu i Canio era un reclam important, com ho era que l’acompanyessin noms d’alçada: Monastyrska, Agresta, Maestri, Stroppa Platanias, tots dirigits per Christian Thielemann que no em sembla el paradigma del verisme musical, però que garanteix qualitat. Continua llegint

EL VÍDEO DE LA GALA TUCKER 2014

Fidel a la cita anual, també a IFL, avui us deixo la Gala Richard Tucker del 2014, on com és lògic va intervenir el guanyador del premi Richard Tucker de l’any 2014, atorgat al tenor nord-americà Michael Fabiano.

Com sempre a la gala intervenen altres cantants ja consagrats, també guanyadors d’edicions anteriors, i joves que si tot va bé estan demanant pas, m’atreviria a dir de manera estentòria. A la gala estava previst que cantes Anna Netrebko que per aquells dies estava cantant Lady Macbeth al MET, però després de fer anar de corcoll als organitzadors de la gala amb l’a`ria que cantaria, finalment va decidir que després d’una Lady al MET l’endemà no podia cantar res. La decepció va ser gran. La va suplir Joseph Calleja Continua llegint

LICEU: HOMENATGE A JOAN PONS

Joan Pons Liceu

Un desafortunado accidente de un muy buen amigo y habitual comentarista de este blog en el interior del Liceu y durante el entreacto, impidió a Joaquim ver la segunda parte de este homenaje, ya que trasladó a urgencias al accidentado -y a su esposa-, razón por la cual se me ha encomendado la crónica del citado homenaje. Desde aquí deseamos a nuestro gran amigo una feliz y rápida recuperación.

Puede que alguien considere que un homenaje no debe ser criticado con el mismo rigor que una función habitual. Yo no estoy de acuerdo, el homenaje debe ser aún más espectacular y emocionante porque se ensalzan las cualidades del homenajeado/a o de una importante efemérides y eso conlleva una infinidad de recuerdos y vivencias. Me vienen a la memoria los enclenques homenajes a Pedro Lavirgen y el del estreno en el Liceu de “Parsifal“, ambos en el Foyer del Liceu y no en la sala de las representaciones.

Continua llegint

LA FENICE: CONCERT DE CAP D’ANY (Giannattasio-Brownlee;Matheuz) vídeo

Concert de Cap d'ANy a La Fenice de Venècia 2014 Carmen Giannattasio-Lawrence Brownlee i Diego Matheuz

Concert de Cap d’Any a La Fenice de Venècia 2014
Carmen Giannattasio-Lawrence Brownlee i Diego Matheuz

Si ahir vam passar el dia amb el concert de Sant Silvestre, és a dir, el darrer dia de l’any, avui ens apropem a Venècia per assistir des de el meravellós teatre de La Fenice, al concert de Cap d’Any que aquest any ha tingut com a protagonistes a la soprano italiana Carmen Giannattasio i al tenor nord-americà Lawrence Brownlee, i que van oferir un concert acompanyats per l’orquestra del teatre sota la direcció del jove mestre veneçolà Diego Matheuz.

Per la televisió només van oferir la segona part i podreu comprovar, a part dels aspectes que més ens interessen a IFL, com la realització televisiva,  abusa del “marc incomparable” de la ciutat i el teatre, per farcir el concert de imatges i ballets interposats a la música, en una copia del que es fa cada any al tradicional concert vienès i que deixeu-me dir que jo sempre he detestat. Sembla com si amb la música no n’hi hagués prou per gaudir i necessitin, si o si, omplir d’imatges sovint molt ensucrades, la pantalla per tal de fer-ho més assequible a tothom. Continua llegint

CONCERT ELINA GARANCA-JONAS KAUFMANN A BADEN BADEN

Jonas Kaufmann i Elina Garanca

Jonas Kaufmann i Elina Garanca

Avui recuperem un concert del juliol passat al Festival de Baden Baden, que va reunir a la mezzosoprano Elina Garanča i al tenor Jonas Kaufmann, amb la Deutsche Radio Philharmonie Saarbrücken Kaiserslautern sota la direcció de Karel Mark Chichon, i que van oferir un programa operístic espectacular, per bé que poc original, amb tres blocs bàsics amb fragments de Werther, Carmen i Cavallerioa rusticana, més les habituals propines, tampoc gaire originals

Potser el blog final amb la Santuzza de Elina Garanča esdevé el més interessant pel que suposa de “novetat”.

Com que els dos protagonistes tenen una legió de seguidors i admiradors, i com que tots dos estan senzillament espectaculars, us deixo un enllaç sense les peces orquestrals, que estic segur que faran les delícies fins i tot dels que arrufen el nas davant d’un programa tan estandarditzat. Continua llegint

JOSEPH CALLEJA A VIENA: TRIBUT A MARIO LANZA (vídeo)

Calleja

El tenor maltès Joseph Calleja està fent una gira per promocionar el seu darrer disc  Be my love, un homenatge a Mario Lanza.

La gira de concerts per vàries ciutats d’Estats Units i Europa s’ha reemprés, ara acompanyat per l’Orquestra Simfònica de Navarra dirigida per Frédèric Chaslin, i l’ha portat el 28 de gener passat a la Wiener Konzerthaus de la capital austríaca per oferir un concert tradicional, vull dir que res a veure amb el CD de la Decca que si és un tribut al gran tenor nord-americà. A la gira, o al menys en aquest concert de Viena que avui us porto, canta les àries més habituals que qualsevol tenor pot cantar, amb els corresponents respirs orquestrals d’obertures, preludis i interludis, sense que ningú se n’adoni que és un homenatge, i tant sols a la tanda de propines ens regala, aquí si, un petit homenatge a Lanza amb un Tosti (A vuchella), l’imprescindible Be My Love que dóna títol al disc i a la gira, i finalment repeteix “E lucevan le stelle” cantada a la Fleta. Qui esperés “Because” de “The Great Caruso”, “Serenad” de “The Student Prince” o “Arrivederci Roma” de “The Seven Hills of Rome” entre moltes de les recordades melodies que tant va popularitzar el tenor nord-americà i que algunes ha inclòs al CD, es va quedar amb un bon pam de nas. Continua llegint

ELS INICIS DE BRYAN HYMEL (vídeo’s)

Bryan Hymel

Bryan Hymel

Si l’altre dia us vaig fer una aproximació al tenor Bryan Hymel arran d’un concert recent, avui us porto un vídeo amb fragments d’actuacions primerenques del tenor nord-americà que recull els inicis de Hymel des de l’any 2000 fins el 2010. Per tant si tenim en compte que el tenor va néixer el 8 d’agost de 1979, vol dir que són gravacions de quan tenia entre 21 i 31 anys, provinents de recitals a piano, concerts amb orquestra i representacions de teatre.

Segurament apreciareu, més enllà de les errades pròpies de les inseguretats primerenques, una interessant evolució i sortosament una millora, durant aquests anys d’aprenentatge.

Aquí teniu un ampli mostrari que no ens posarà les coses gaire clares en aquella investigació estèril de si es tracta duna veu lírica o més aviat s’apropa a una de tenor líric spinto. Continua llegint

PERALADA 2012: L’ÒPERA PROTAGONISTA

Ahir es va presentar al Gran Teatre del Liceu el Festival del Castell de Peralada 2012, amb la grata sorpresa de veure que retorna als seus inicis, bàsicament operístics, amb els afegitons eclèctics a altres gèneres, que acaben oferint una àmplia i atractiva proposta per a tota la nodrida colònia d’estiuejants i passavolants de l’estiu gironí.

Aquesta edició s’inaugura el 20 de juliol, amb una única sessió i en forma de concert de Il Trovatore de Giuseppe Verdi, amb Misha Didyck, Angela Meade, Marianne Cornetti i Leo Nucci, acompanyats de l’OBC i el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, tots sota la direcció de Roberto Rizzi-Brignoli. Preu de les localitats 2140-115-90 i 40€

El 2 d’agost Ramón Vargas oferirà un recital a l’Església del Carme, acompanyat al piano per Mzia Bachtouridze. Preu 50 i 30€

El divendres 3 i el diumenge 5 d’agost, es presenta Continua llegint

EL VÍDEO DE LA GALA BJÖRLING A ESTOCOLM 2011

Jussi Bjórling (5 de febrer de 1911 – 9 Setembre de 1960)

El 5 de febrer de 1911 naixia a Borlänge, el mític tenor suec Jussi Björling, per tant durant aquest any es celebra el centenari d’aquest esdeveniment amb diferents concerts i homenatges per diferents teatres on ell va actuar. Com és natural a Suècia, el seu país, el passat 2 de setembre van organitzar una gala homenatge amb l’assistència de les testes coronades i un reguitzell de cantants de la casa (als països nòrdics van ben assortits de veus), més dos tenors invitats, ja que bàsicament es va interpretar peces que Björling havia cantat al llarg de la seva carrera.

Els dos tenors invitats van ser l’interessant novaiorquès Charles Castronovo i l’eminència alemanya, Jonas Kaufmann, que com podreu veure va fer aixecar literalment de les butaques al presumptament fred públic suec, amb les seves apassionades i perquè no dir-ho sensacionals versions.

El programa de la TV sueca que avui podreu baixar-vos en versió vídeo, en tan sols dos arxius que espero que no us donin cap problema, fa un parell de dies que es pot veure prement la fotografia de Jussi Björling que tinc en l’apartat de recomanacions a la columna de l’esquerra i està format per els següents fragments i artistes: Continua llegint