Rolando Villazón (Lucio Silla) Foto Matthias Baus
Desconcertant aquest Lucio Silla ofert aquest final de gener passat al Mozarteum de Salzburg sota la direcció de Marc Minkowski i els seus Les Musiciens du Louvre, de qui apenes fa dos dies gaudíem amb un tast del concert que van fer a finals d’any a Colònia interpretant un programa íntegrament dedicat a Offenbach.
Ara amb un canvi de registra estilístic però sense abandonar mai l’elegància i frescor que caracteritzen les seves direccions, el director francès ens ofereix una magnífica versió d’aquesta òpera mozartiana, amb un equip de cantants encapçalat erròniament per Rolando Villazón, que com bé sabeu cerca un lloc en un repertori que requereix unes característiques vocals i sobretot estilístiques allunyades del repertori que sovintejava abans del greus problemes vocals.
La veu de Villazón ha perdut potència i registre, potser per això ara cerca en el repertori barroc i en Mozart una nova via per desenvolupar amb les facultats actuals, altres repertoris “més còmodes”, si bé aquest nou repte li suposa fer front a una evolució vocal que no sembla fructificar en resultats esperançadors. No parlo d’estat vocal, parlo més aviat d’estil.
Villazón té una certa facilitat per el cant ornamentat, però jo crec que està a anys llum del recitatiu elegant que Mozart requereix. No hauria de fer front a aquest recitatius com qui canta verisme, ja que aquest intent de ser expressiu i dramàticament convincent amb una declamació exagerada i allunyada de l’estètica del classicisme, fa que la interpretació esdevingui grollera, fora d’estil i quelcom més que discutible.
Per aquesta òpera, Mozart no va poder comptar amb l’eminent Arcangelo Cortoni, que va caure malalt i en el seu lloc va haver de comptar amb un tenor de l’església de Lodi, Bassano Morgnoni, i així com per els rols de Giunia i Cecilio tenia a disposició dos rellevants cantants de l’època, la solució d’urgència de Morgnoni va tenir incidència en la partitura, ja que de les quatre àries previstes per a ell, l’òpera en va acabar tenint dues, com si es tractés d’un personatge secundari com la parella Lucio Cinna i Celia.
Per contrarestar aquesta presència musical tan “anecdòtica” que limitava pràcticament la intervenció de Silla a 20 minuts, incloent els recitatius ja que les dues àries sumades no arriben a 8 minuts, i en cap cas són de la complexitat tècnica i expressiva dels altres dos rols estel·lars de l’òpera, Villazón incorpora al tercer acte una ària que Johan Christian Bach va escriure per la seva òpera Lucio Silla, “Gloria, rispetto…Se al generoso ardire” estrenat tres anys més tard que la de Mozart, el 5 de novembre de 1775.
Escoltem com va cantar Villazón aquesta ària, el passat 24 de gener de 2013 al Mozarteum de Salzburg, amb evidents problemes de tota mena.
Olga Peretyatko (Giunia) i Marianne Crebassa (Cecilio) a Lucio Silla al Mozarteum de Salzburg (c)Matthias Baus
Per a mi, a part d ela magnífica direcció de Minkowski, les dos triomfadores de la nit van ser la soprano Olga Peretyatko i la mezzosoprano francesa Marianne Crebassa.
Peretyatko va fer una demostració de tècnica i expressivitat si bé el perfecte estil mozartià que llueix es va veure incomprensiblement alterat en la darrera ària del tercer acte, en acabar-la amb un agut més propi del belcanto que no pas de Mozart i sembla mentida que caigués en un efecte tan poc adient, com també sorprèn que Minkowski li deixés fer.
Escoltem-la primer en la vibrant interpretació de l’ària del segon acte “Ah, se il crudel periglio”, on la soprano ha d’arribar a un Re entre mig de tota una demostració d’agilitats, coloratures, escales i trinats.
I ara escoltem-la com adultera, per una maleïda i única nota, tota una ària. No li calia demostrar res més després d’haver escoltat l’ària anterior, fent el que està escrit n’hi havia prou, però aneu a saber el motiu per el qual se li van creuar els cables i va acabar l’ària com la va acabar. L’efecte que potser buscava no es produeix i el públic sembla reaccionar de manera poc entusiasta.
Així va cantar “Sposo, mia vita…Fra i pensier più funesti”
Per concloure aquest tast, us deixo la preciosa i delicada ària de Cecilio “Pupille amate” ària que precedeix la que acabeu d’escoltar, a càrrec de la mezzo-soprano Marianne Crebassa. La mezzo francesa veu exposat al límit el seu registre agut, però el gust i la tècnica són admirables..
No m’han agradat tant Inge Kalna que canta el rol de Lucio Cinna i Eva Liebau que canta el rol de Celia, però en qualsevol cas m’han semblat més idònies que no pas Villazón, que ben bé no sé que fa cantant d’aquesta manera aquest repertori, acompanyat per especialistes que no acaben de quadrar amb la seva desconcertant manera de cantar i interpretar Mozart. El públic no em dóna la raó, com heu pogut apreciar.
Us deixo els enllaços
Wolfgang Amadeus Mozart
LUCIO SILLA/KV 135
Rolando Villazon (Lucio Silla)
Olga Peretyatko (Giunia)
Marianne Crebassa (Cecilio)
Inge Kalna (Lucio Cinna)
Eva Liebau (Celia)
Salzburger Bachchor
Directore del cor: Alois Glaßner
Les Musiciens du Louvre Grenoble
Patrick Sepec /Violoncello, Continuo
Francesco Corti /Cembalo, Continuo
Director musical: Marc Minkowski
Salzburg, 24 de gener de 2013
ENLLAÇOS mp3
http://rapidshare.com/files/1035636164/Lucio%20Silla%201.mp3
http://rapidshare.com/files/1070386120/Lucio%20Silla%202.mp3
Bon dissabte!
IN FERNEM LAND 
Cada vegada comencem a preparar les òperes del Liceu una mica més aviat. 😉
M'agradaM'agrada
No home no, el dia que preparem aquesta òpera serà de manera més exhaustiva i amb una versió sense polèmiques afegides.
Aquesta entrada és pura actualitat 😉
M'agradaM'agrada
Una pregunta,por si tengo problemas con los enlaces… ¿Y las otras arias de Giunia? ¿Qué tal en las bellísimas y terribles “Dalla sponda tenebrosa“ y “Vado, m‘afretto“? Lo siento por Villazón… ¡Buen finde,infernems!
M'agradaM'agrada
Bellísimas y terribles. Peretyatko es una cantante mozartiana muy notable, se ha pasado con ese final, y en algún momento no resuelve las coloraturas y la emisión con total pulcritud, pero sin duda hay que tenerla en cuenta en este repertorio.
M'agradaM'agrada
Jo no se si es habitual aquest “pastiche” d’incloure l’ària de Johan Christian Bach en mig de l’òpera mozartiana. A banda d’això,trobo que RV està incòmode, insegur i, potser m’equivoco, li falla en algun moment la veu. En resum, no em convenç aquest Caravado… vull dir Silla.
M'agradaM'agrada
Si, en l’època de Mozart era habitual incloure àries d’altres autors, també Mozart havia inclòs àries en òperes d’altri.
En Villazón no està gens bé, no només per l’estil, que és terrible, sobretot en els recitatius, tampoc té la veu segura, no és qüestió de pèrdua de volum, que aquí no s’aprecia, és la inseguretat del instrument, la inseguretat tècnica de poder fer allò que segurament desitjaria fer. Masses handicaps a superar i masses excessos comesos en els anys d’esplendor que ara ja passen factura, massa aviat, sense cap mena de dubte, però aquella manera de cantar inicial multiplicava el desgast per dos o tres i aquí tenim el resultat. Una lliçó per a molts que comencen
M'agradaM'agrada
Que malament que està el Villazón, sembla que cridi! Pobre, 40 anys i quasi se li ha acabat la carrera…
M'agradaM'agrada
No sé si la carrera s’ha acabat, fixat que no para, ara bé quan durarà això i així
M'agradaM'agrada
Això no podrà durar massa…
M'agradaM'agrada
Mai se sap, potser òpera no, però altres coses si.
M'agradaM'agrada
Absolutament d’acord amb Xavier. Encara que no hagi estat el propòsit d’IFL, al menys per a mi i per a lo poc que conec aquesta òpera i malgrat una no del tot satisfactoria versió, el post d’avui és una valuosa i autèntica pre-preparació, a la que sens dubte hi tornaré cap allà el mes de Juny.
M'agradaM'agrada
No, això és com un lleuger vermut, la preparació d’aquesta òpera necessita molta més teca.
M'agradaM'agrada
En Villazón, si segueix així, aviat farà nòduls a les cordes vocals (això si no fa pòlips) La Montse, la meva peixatera (i mira que és cridanera!)
no fereix tant el “cuc” de l’orella com en RV.
M'agradaM'agrada
Els problemes que menciones ja els ha tingut, això va acabar amb una operació molt seriosa de la que molts no creiem que es recuperes pel cant. De manera miraculosa i gràcies a uns metges extraordinaris no tant sols va recuperar la veu, sinó que va poder tornar a cantar, ara bé, sembla com si Villazón no hagués aprés res del passat i això no m’agrada i quan l’escolto en aquest Mozart, menys encara.
M'agradaM'agrada
Sense cap mena de dubte Peretyatko va ser la gran triomfadora de la nit i la seva capacitat musical deriva d’aquest professionalitat que demostra en tot el que fa….tant de bo la tinguem com a protagonista aviat al Liceu, m’encantaria tornar a escoltar-la més enllà d’un paper secundari com el que va desenvolupar al Rapte.
Personalment m’agrada molt la nota aguda que concedeix al final de l’aria, i crec que ajuda a acabar de crear l’atmosfera d’agoniam, deseperació i patiment que cal en la mencionada aria…tampoc estàn escrits els sobreaguts de la Lucia o els de la Bolena i els hem acceptat sense cap mena de problema…més enllà del belcantisme, crec que qualsevol aproximació a la psicologia del personatge amb introducció de notes o eliminació de notes és per a mi un encert…però, com bé diu la ditaa “para gustos los colores”…
Felicitats Joaquim per aquest blog que cada dia segueixo i que si no puc mirar el mateix dies que publiques vaig acumulant el visionat pel cap de setmana!
M'agradaM'agrada
Possiblement a Bellini, Donizetti o al mateix Verdi un agut final li ofereixi un plus d’emoció que a Mozart o al mateix Rossini no li calen, ja s’han fet prou prodigis tècnics i virtuosístics durant la majoria d’àries i fixat que Richard Strauss quan escriu una ària per la Zerbinetta no l’acaba en un sobreagut, creus que alguna boja se li passaria pel cap canviar-ho?, però és que estèticament el que fa Peretyatko no em sembla correcta, em grinyola.
Gràcies per col·laborar a fer IFL més plural.
M'agradaM'agrada
Great review thank you. It was a fantastic show (here’s my review).
M'agradaM'agrada
Thank you for sharing
M'agradaM'agrada
Em sap greu això d’en Villazón, però és bastant lamentable..
M'agradaM'agrada
Apreciado Joaquin, ante todo felicitarle por su labor. Valoro muy positivamente su dedicación escribiendo en el blog In Fernem Land
Me permito copiar y pegar unos comentarios publicados en facebook de la soprano Olga Peretyatko y una servidora puesto que a petición de la misma Peretyatko, que me ruega encarecidamente le haga llegar en éste su blog una frase en la que ella me escribe explicándo que fue el propio maestro Minkowski quien le dijo a ella que cantara ese agudo final, me he permitido traducir todo en los tres idiomas, y espero no haber cometido errores; querido Joaquín, reciba un saludo muy cordial de la soprano y de una fan de la misma ( la que abajo firma)
Paz Juan
https://ximo.wordpress.com/2013/02/09/lucio-silla-villazon-peretyatko-crebassa-kalna-liebanu-minkowski/
😀
Peretyatko va fer una demostració de tècnica i expressivitat si bé el perfecte estil mozartià que llueix es va veure incomprensiblement alterat en la darrera ària del tercer acte, en acabar-la amb un agut més propi del belcanto que no pas de Mozart i sembla mentida que caigués en un efecte tan poc adient, com també sorprèn que Minkowski li deixés fer.
LUCIO SILLA (Villazón-Peretyatko-Crebassa-Kalna-Liebanu; Minkowski)
ximo.wordpress.com
Desconcertant aquest Lucio Silla ofert aquest final de gener passat al Mozarteum de Salzburg sota la direcció de Marc Minkowski i els seus Les Musiciens du Louvre, de qui apenes fa dos dies gaudíem…
Ya no me gusta · · Dejar de seguir esta publicación · Compartir
A ti, Olga Peretyatko y otras 16 personas más personas más les gusta esto.
Paz Juan é in catalano, Ha bisogno di una traduzione?, personalmente non sono d´accordo, de gustibus disputandum non est…
El Sábado a la(s) 18:04 · Me gusta
Olga Peretyatko Non sei d’accordo con che cosa? E si, traduzione sarà benvenuta)))
El domingo a la(s) 20:11 a través del celular · Ya no me gusta · 1
Paz Juan Non sono d´accordo con la opinione di chi sottoscrive il post, perche secondo quello che lui ( Joaquim) scrive: – “finire l´ultima aria del terzo atto con un acuto piú proprio del belcanto che proprio di Mozart; ci sembra inverosimile, che Peretyatko…Ver Más
El domingo a la(s) 23:41 · Editado · Me gusta · 1
Olga Peretyatko ma era proprio Minkowsi, che mi ha detto di cantare quell’acuto. Non ce voluto tanto per convincermi a farlo però, eh..))) certo, che non si sente spesso di Mozart un acuto finale. Ma era la richiesta di Maestro. Anche mi bemol nella prima aria ha voluto lui. Quando non potrò più cantare le note acute, canterò tutto come scritto.))) ora puoi scrivere un comment sul suo blog, spiegandogli la cosa))
Ayer a las 0:38 a través del celular · Ya no me gusta · 3
Paz Juan mi pareva… comunque, abiba conto che é solo un opinione personale di questo appassionato di lírica, Joaquin, e lascia il tempo che trova. Cari saluti!
Ayer a las 10:44 · Me gusta
Olga Peretyatko Comunque Paz mi faresti un favore scrivendo un commento sul suo blog, perché lui è sicuro che fosse la mia idea del do finale))
Hace 11 minutos a través del celular · Me gusta
M'agradaM'agrada
Muchísimas gracias Paz Juan y bienvenida a IFL, la información es muy valiosa y para mi más desconcertante aún, puesto que del maestro Minkowski yo espero tanto rigor vocal como el efectua en sus interpretaciones instrumentales.
A mi admirada Peretyatko, que he podido ver en Pesaro y en el Liceu, le puede transmitir mis más cordiales saludos y felicitaciones. Su interpretación de Giunia, a pesar de ese agudo final que no me gusta, ya que poco aporta a la interpretación dramática del personaje, me parece espléndida.
Regresa cuantas veces quiera e incluso puede decirle a Olga que será bienvenida si le apetece comentar, puede utilizar el idioma que desee, yo intentaré responderle.
Un cordial saludo
M'agradaM'agrada
Deus estar content no? quants divos/dives deuen visitar-te el bolg???? jejeje
M'agradaM'agrada