SALZBURG 2016: IL TEMPLARIO DE NICOLAI (Flórez,Sampetrean,Kaiser,Margaine, Salsi;Orozco-Estrada)

Otto Nicolai va anar a Roma al 1834 per estudiar música religiosa però es va topar amb l’òpera belcantista i va quedar absolutament corprès. Tant és així que de les òperes que es coneixem de Nicolai,

  • Enrico II (Trieste, 1839)
  • Il templario (Torí, 1840)
  • Gildippe ed Odoardo (Gènova, 1841)
  • Il proscritto (Milà, 1841)
  • Mariana (Milà, 1841)
  • Die Heimkehr des Verbannten (Viena, 1843)
  • Les alegres comares de Windsor (Berlín, 1849)

només les dues últimes tenen un llibret alemany, i justament la darrera ha esdevingut la més popular i reconeguda al menys fins ara, del seu opus operístic, Die lustigen Weiber von Windsor (Les alegres comares de Windsor), potser ara les coses s’aniran posant  al seu just lloc.  Continua llegint

FESTIVAL DE PASQUA A SALZBURG 2015: CAVALLERIA RUSTICANA I PAGLIACCI (vídeo)

El doble programa més famós de la història de l’òpera, és a dir Cavalleria Rusticana i Pagliacci era un dels punts de màxim interès dels festivals de Pasqua del 2015, quelcom que podria arribar a semblar fins i tot irreverent, si no fos perquè el Festival de Pasqua de Salzburg ha apostat fort i bé.

Jo no us diré que m’estimi més Cavalleria i Pagliacci que un Parsifal o la Missa en Si menor, però no hi ha dubte que comptar amb Jonas Kaufmann com a Turiddu i Canio era un reclam important, com ho era que l’acompanyessin noms d’alçada: Monastyrska, Agresta, Maestri, Stroppa Platanias, tots dirigits per Christian Thielemann que no em sembla el paradigma del verisme musical, però que garanteix qualitat. Continua llegint

ORFEO ED EURIDICI DE GLUCK (Mehta-Tilling-Quintans;Minkovski)

Bejun Mehta photo: Marco Borggreve

Estrenem el mes de febrer amb una òpera que serà recurrent durant tot l’any 2014, ja que el seu compositor, Christoph Willibald Gluck va néixer el 2 de juliol de 1714 i per tant celebrarem el tercer centenari, però és que Orfeo ed Euridice és la seva obra més popular i emblemàtica, no sabria dir-vos si la millor, encara que possiblement ho sigui.

La versió prové de l’edició d’enguany del Festival “Mozartwoche Salzburg 2014” que es celebra a Salzburg i que va tenir lloc el passat 23 de gener amb el contratenor Bejun Mehta com a Orfeo, sta la direcció de Marc Minkvski i els seus “musicies du Louvre”.

Temps lleugeríssims i dramatització intensa per part de Mehta, ben acompanyat per l’Euridice de Camilla Tilling i l’amor d’Ana Quintans. Continua llegint

SALZBURG 2013: DIE ENTFÜHRUNG AUS DEM SERAIL (vídeo)

«Die Entführung aus dem Serail» a l'hangar 7 de l'aeroport de Salzburg. Foto: Barbara Gindl

«Die Entführung aus dem Serail» a l’hangar 7 de l’aeroport de Salzburg. Foto: Barbara Gindl

El Festival de Salzburg anuncia així la nova producció de l’òpera de Mozart, Die Entführung aus dem Serail:

Bassa Selim és un tsar de la moda, Blondchen un artista de maquillatge i Konstanze es debat entre una relació burgesa i les passions seductores. El Festival de Salzburg i ServusTV presenten una producció molt especial de l’òpera. Tot l’Hangar-7 es convertirà en un imperi de la moda, un set de filmació i el lloc d’actuació per a una versió espectacular de l’òpera de Mozart Die Entführung aus dem Serail.

Els visitants d’Hangar-7 són protagonistes de la transmissió en viu i també testimonis del seu procés de producció. L’òpera es gravarà en diversos llocs dins de l’hangar i muntat com un trencaclosques per l’audiència televisiva. Només en pantalla seran les parts de la producció en directe formar un tot. El Entführung aus dem Serail de Mozart s’interpreta aquí com la seducció de Konstanze per les promeses del món de la jet set – una aventura per a qualsevol persona interessada en una forma d’experimentar l’òpera de manera nova i diferent a TV. Continua llegint

LUCIO SILLA (Villazón-Peretyatko-Crebassa-Kalna-Liebanu; Minkowski)

Rolando Villazón (Lucio Silla) Foto Matthias Baus

Rolando Villazón (Lucio Silla) Foto Matthias Baus

Desconcertant aquest Lucio Silla ofert aquest final de gener passat al Mozarteum de Salzburg sota la direcció de Marc Minkowski i els seus Les Musiciens du Louvre, de qui apenes fa dos dies gaudíem amb un tast del concert que van fer a finals d’any a Colònia interpretant un programa íntegrament dedicat a Offenbach.

Ara amb un canvi de registra estilístic però sense abandonar mai l’elegància i frescor que caracteritzen les seves direccions, el director francès ens ofereix una magnífica versió d’aquesta òpera mozartiana, amb un equip de cantants encapçalat erròniament per  Rolando Villazón, que com bé sabeu cerca un lloc en un repertori que requereix unes característiques vocals i sobretot estilístiques allunyades del repertori que sovintejava  abans del greus problemes vocals.

La veu de Villazón ha perdut potència i registre, potser per això ara cerca en el repertori barroc i en Mozart una nova via per desenvolupar amb les facultats actuals, altres repertoris “més còmodes”, si bé aquest nou repte li suposa fer front a una evolució vocal que no sembla fructificar en resultats esperançadors. No parlo d’estat vocal, parlo més aviat d’estil.  Continua llegint