Tot i que ja fa uns mesos que va sortir al mercat (novembre del 2012), el disc del baríton alemany Christian Gerhaher dedicat a les àries romàntiques de l’òpera alemanya va arribar a casa meva de la mà amb el CD de Jonas Kaufmann dedicat a Wagner.

El baríton alemany, bàsicament dedicat al món del concert i el lied amb escasses incursions al món de l’òpera, té previst el proper més de juny cantar el Rodrigo del Don Carlo, per tant en italià, al Théâtre Capitole de Tolosa sota la direcció de Maurizzio Benini, i el mes següent a la Royal Opera House Covent Garden cantarà l’Olivier del Capriccio de Strauss, al costat de Renée Fleming sota la direcció d’Andrew Davis.

En el seu primer disc operístic que avui es motiu d’un apunt, bàsicament per calmar una mica la voràgine de baixades, que d’immediat prosseguirà amb unes perles que estan en llista d’espera, Gerhaher canta àries de Wagner, Schubert, el seu adorat Schumann, Nicolai i von Weber, en un recull d’òpera romàntica alemanya que segueix amb fidelitat la línia dels treballs discogràfics d’altres il·lustres col·legues, com els compatriotes Fischer Dieskau i Hermann Prey, o el nord-americà Thomas Hampson, dedicats al repertori romàntic alemany.

El primer que sorprèn a la primera escoltada és la bellesa vocal i el timbre vellutat d’un baríton sense trampes de timbre i emissió. Emissió sempre clara i dicció perfecte fins al límit d’entendre les paraules encara que no sàpigues el que diu, si no coneixes l’alemany com és el meu cas, però que en canvi gràcies a la claríssima dicció i el detall i cura en dir el text, així com remarcar les síl·labes de cada paraula, fa que el text arribi de manera admirable i quasi obsessiva.

El cant de Gerhaher és sempre suau, mai crispat, ni tibat, tampoc utilitza la grandiloqüència per arribar a l’oient, la seva interpretació es vesteix d’una elegància i musicalitat exquisides, no gaire propens a les exaltacions emocionals i si a lligar perfectament text i música en un recitatiu d’exemplaritat obligada per a qualsevol estudiant de cant. Potser per això el disc comença de manera sorprenent am “Blick’ich umber in diesem edlen Kreise” la intervenció que Wolfram té en el concurs de cant del segon acte de Tannhäuser, quan el més fàcil hagués estat començar per la més popular “Wie Todesahnung…O du, mein holder abendstern” la famosa cançó de l’estel del tercer acte de  la mateixa òpera i que en el disc canta en el penúltim track. En aquesta cançó inicial, bàsicament un recitatiu acompanyat de manera prodigiosa per l’orquestra, Gerhaher ens dóna una masterclas i possiblement allunyarà del disc a tots aquells que busquin el de sempre i de la manera més fàcil possible, és a dir exhibint aguts i tot això que acostuma a agradar tant al públic operístic, no exempt d’una certa artificiositat exhibicionista i egòlatra.

Gerhaher un cop ha fet la seva targeta de presentació, no enganyat a ningú, desplega el millor de si mateix en obres poc conegudes i molt properes al món del lied que li és tan estimat, amb una ària de l’òpera de Franz Schubert “Der graf von Gleichen” D918 que va completar Richard Dünser, l’ària “Ja, wart’du bis zum Jüngsten tag” de l’única òpera de Robert Schumann, Genoveva, per seguir amb Norton! du bist es, der mit frevler-wut…verfehmt kehrt er wins vaterland” de l’òpera d’Otto Nicolai Die Heimkehr des Verbannten. El disc continua amb dos àries de la més coneguda Alfonso und Estrella de Franz Schubert, “sein mir gegrüsst, o soone” i “O sing mir, vater…Der Jäger Ruhte hingegossen”, per acabar amb l’esmentada ària de l’estel que canta Wolfram a Tannhäser de Richard Wagner i acabar amb l’ària que Lysiart canta a Euryanthe de Carl Maria von Weber, “Wo berg’ich mich?…so weih’ ich den rach’gewalten”

El baríton està magníficament acompanyat per la Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks sota la direcció de Daniel Harding, i compta amb la intervenció del tenor Maximilian Schmitt en les àries de Genoveva, Die Heimkehr des Verbannten i Alfonso und Estrella.

És un disc que s’escolta amb enorme interès i plaer i que us recomano si no busqueu pinyols i caballetes. No cal dir, com ja és prou conegut que el Wolfram de Gerhaher ha esdevingut una referència i potser per això m’estimo més que l’escolteu en la bellíssima i delicada “Der Jäger ruhte hingegossen” que canta el personatge de Froila a Alfonso un Estrella de Franz Schubert

Der Jäger ruhte hingegossen,
Gedankenvoll, im Wiesengrün,
Da trat, vom Abendlicht umflossen,
Das schönste Mädchen zu ihm hin.

Sie lockte ihn mit Schmeicheltönen
Und lud ihn freundlich zu sich ein:
Dir ist das schönste Glück erschienen,
Willst du mein Freund, mein Diener sein?

Siehst du dort auf dem Berg sich heben
Mein vielgetürmtes, gold'nes Schloß?
Siehst du dort in den Lüften schweben
Den reichgeschmückten Jägertroß?

Die Sterne werden dich begrüßen,
Die Stürme sind dir untertan,
Und dämmernd liegt zu deinen Füßen
Der Erdenqualen dumpfer Wahn.

Er folgte ihrer Stimme Rufen
Und stieg den rauhen Pfad hinan,
Sie tanzte über Felsenstufen
Durch dunkle Schlünde leicht ihm vor.

Und als den Gipfel sie erreichen,
Wo der Palast sich prachtvoll zeigt,
Als mit der Ehrfurcht stummen Zeichen
Der Diener Schwarm sich vor ihm neigt,

Da will er selig sie umschließen,
Doch angedonnert bleibt er steh'n:
Er sieht wie Nebel sie zerfließen
Das Schloß in blaue Luft verweh'n.

Da fühlt die Sinne er vergehen,
Sein Haupt umhüllet schwarze Nacht,
Und trostlos von den steilen Höhen
Entstürzt er in den Todesschacht.

Més informació del disc a la pàgina web del baríton:

• http://www.gerhaher.de/index.php/en/discography

El disc a Spotify

• http://open.spotify.com/track/3TI2c9wKheR8O2vwqRXO5W

Bona setmana amics!