EL VÍDEO DEL 125è ANIVERSARI DEL CONCERTGEBOUW


concertgebouw1930_70011

L’onze d’abril de 1888 s’inaugurava una de les tres millors sales de concert del món, segons diuen els experts, juntament amb el Musikverein de Viena i el Boston Hall de la ciutat nord-americana, el Concertgebouw de Àmsterdam.

La sala holandesa va ser dissenyada per l’arquitecte Adolf Leonard van Gendt, inspirant-se en el Neue Gewandhaus de Leipzig, malauradament desapareguda en el ignominiós bombardeig que va destruir completament la ciutat  l’any 1943.

El Concertgebouw consta de dues sales, La Grote Zaal (Gran Sala) amb una capacitat per a 1974 persones, consta de 44 metres de llargada, 28 d’amplada i 17 d’alçada. ​​La Kleine Zaal (Sala Petita), amb una capacitat per a 437 persones, és ideal per la música de cambra i el lied. Està situada darrera de la Grote Zaal i té 20 metres de llarg, per 15 d’amplad

Llueix una de les millors acústiques del món (en dono fe), d’una calidesa extraordinària, gràcies segurament als materials amprats en la seva construcció i a la  reverberació del so, que amb la sala plena és de 2,2 segons. Aquesta magnífica acústica es va aconseguir després de múltiples retocs, ja que en la seva inauguració no va ser així.

La sala ha sofert diverses remodelacions, l’última a la dècada dels 80, degut a unes perilloses esquerdes que van aparèixer i que van denotar seriosos problemes en els fonaments. Es va haver de fer una campanya de recollida de diners per fer front a les obres. En aquesta profunda remodelació es van tenir molta cura en respectar els materials originals de les sales, per tal de no perjudicar la mítica acústica. També es va construir un modern annex amb estructura de vidre, on s’ubica la cafeteria-restaurant, obra de Pi de Bruijn.

El Concertgebouw a l'actualitat

El Concertgebouw a l’actualitat

No cal dir que la formació resident a la casa és la Koninklijk Concertgebouworkest, és a dir L’Orquestra del Reial Concertgebouw, que ostenta tanta fama i prestigi com el seu contenidor, i que actualment compta en la direcció titular amb el director letó Mariss Jansons, després d’haver comptat amb els noms de: Willem Kes (1888-1895), Willem Mengelberg (1895-1945), Eduard van Beinum (1945-1959), del 1961 al 1965 la titularitat va ser compartida per Eugen Jochum i Bernard Haitink. Haitink va esdevenir director únic de l’orquestra des de 1963 fins a l’any 1988. L’any 1988 es va escollir per primera vegada a un director no holandès com a titularitar, va ser l’italià Riccardo Chailly, que va ocupar el lloc fins l’any 2004. El relleu a Chailly el va agafar Mariss Jansons que encara té en vigència el contracte, inicialment previst per tres anys.

La prestigiosa sala de Àmsterdam té una intensa activitat, actualment al voltant dels 900 concerts anuals i es visitada per prop de 900.000 persones.

Per celebrar aquesta important efemèrides el Concertgebouw es va vestir de gala el passat 10 d’abril per oferir un concert que es va emetre pel canal MEDICI TV i que avui us porto a IFL, en un únic enllaç de vídeo de dimensions raonables i visió de qualitat.

La retransmissió compta amb reportatges intercalats que també es podien veure a la sala, mitjançant dues pantalles situades als laterals del hemicicle.

Òbviament va comptar amb l’orquestra de la casa i Jansons al capdavant, però també van ser convidats el baríton nord-americà Thomas Hampson, la violinista holandesa Janine Jansen i el pianista xinès Lang Lang, per oferir aquest programa:

Richard Wagner 
Preludi “Die Meistersinger von Nürnberg” 
Gustav Mahler 
Lieder eines fahrenden Gesellen 
“Ging heut morgen uebers Feld” 
Des Knaben Wunderhorn 
“Rheinlegendchen” 
“Lob des Hohen Verstandes” 
Piotr Illitx Txaikovski 
Serenata per a cordes en Do major, op. 48 
Elegie – Larghetto 
Camille Saint-Saëns 
Introducció i Rondo Capriccioso, op. 28 
Richard Strauss 
Suite Orquestral de “Der Rosenkavalier”, op. 59 
Bob Zimmerman 
Variacions sobre “Komt vrienden in het rondin”   

Thomas Hampson, baríton 
Janine Jansen, violí 
Lang Lang, piano 

Royal Concertgebouw Orchestra 
Director: Mariss Jansons  

ENLLAÇ vídeo

http://rapidshare.com/files/2077807957/125_aniversari_Concertgebouw110413.flv

Desitjo que gaudiu de la festa i que passeu un bon dissabte

Un comentari

  1. Josep Olivé's avatar Josep Olivé

    Efectivament tant l’edicici (d’estil que recorda Palladio?), com la Grote Zaal, tenen una magnificiència imponent, i sents que camines damunt d’un pòsit musical especial quan passeges pels passadissos i pels seus quatre foyers, simètricament repartits. La sala és una meravella total i el diseny de l’escenari fa que sigui tota una ceremònia l’entrada i sortida de director i de solistes per una de les dues escales (normalment la de la deta) de galdosa alfombra vermella i prou pendent (em pegunto si algú no s’haurà entrebancat causant una situació hil.larant i perillosa al mateix temps). Davant mateix de l’entrada principal hi ha un parc enorme, amb el museu Nacional i el Van Gogh ben a la vora pels qui volguin disfrutar d’un dia d’art total.

    L’altre dia deia que normalment no em baixava enllaços. Però avui si. Avui si. Ja el tinc i l’he visionat tot. I si voleu disfrutar de sala de concerts, de la seva història, del seu escenari, del seu sostre (final del video), d’orquestra, de director (impagable quan li diu a un alumne en una classe magistral com pot fer anar sola a l’orquestra i del misteri que allò suposa), si voleu disfrutar com Yo Yo Ma li diu a una alumna, amb vehemència ben simpàtica, que si us plau es relaxi (“relax! relax!”), si voleu escoltar en un petit fragment a Victoria dels Angels en una “Una voce poco fa”, de solistes com Jansen (dits màgics en el finale del rondó de Saint Saënts), Lang Lang (està tocant a vista?…és ben capaç!), Hampson, de la millor música i d’una obra poc coneguda, d’original format concertant i que és una delicia, com la de Zimmerman… Ja dic, si tot això voleu, ja esteu tardant massa!

    M'agrada

    • Efectivament Josep, és un concert/documental magnífic. Tu que ets un bon gurmet ho has olorat ben aviat i t’ho has cruspit amb avidesa, assaborint les delicatessen que amaga aquest vídeo.
      Me’n alegro molt.

      M'agrada

  2. D´això que dieu de l´esplèndida acústica de la sala, Haitink ho va resumir una vegada dient que el Concertgebouw és el millor instrument de l´orquestra del Concertgebouw.

    (I després sóc jo el que fa els jocs tontos de paraules… 😕 )

    M'agrada

Deixa una resposta a Xavier C. Cancel·la la resposta