IN FERNEM LAND

EL QVIXOTE QUARTET A SABADELL


Qvixote

Ahir va tenir lloc el darrer concert de la temporada de cambra de Joventuts Musicals de Sabadell, i tot i que inicialment no estava previst que fossin ells, em vaig alegrar que fos  el Qvixote Quartet l’encarregat de fer-ho, amb un programa integrat per tres obres i tres compositors cabdals, Haydn, Mozart i Schubert.

El Qvixote Quartet està integrat per Helena Satué i Maria Sanz, violins, Daniel Cubero, viola i Amat Santacana violoncel. Van néixer l’any 2006 i no paren de guanyar premis, són molt joves i tenen un futur esplèndid que els espera, ja que posseeixen talent i sensibilitat i tots ells llueixen una contrastada formació. Els manquen coses, coses que s’aprenen amb els anys, el treball i l’experiència, però no és res greu, ja que a hores d’ara ja tenen tot el que cal per triomfar en el difícil i exclusiu món de la música de cambra.

Jo diria que encara han de trobar el so definitiu i personal, ja que a vegades no acaba de ser del tot rodó i càlid, ni tampoc el balanç és del tot equilibrat i mentre l’excel·lent viola i el referent violoncel mostren una notòria projecció, els dos violins queden més apagats o tímids, no sempre, però sobretot en les obres més clàssiques que integraven la primera part; el quartet número 64 en Re major de Haydn i en el quartet núm 23 en fa major de Mozart, és quan ho he notat més.

En contra del que pensava, en el famós, preciós i difícil Quartet núm 14 en Re menor “La mort i la donzella” de Franz Schubert, els membres del Qvixote Quartet han tensionat correctament el dramatisme en una versió molt intensa i expressiva, que si bé deixava entreveure coses per polir, també constatava una maduresa que no creia possible a la primera part.

Quan han ofert la repetició d’un moviment del quartet de Haydn com a propina, per agrair els aplaudiments rebuts, han mostrat més seguretat, equilibri i projecció que en la primera part, senyal inequívoc que estan en un moment de creixement i no dubto gens  que en sentirem a parlar molt, i molt bé, en el propers anys.

És magnífic comprovar com després de l’esclat del Quartet Casals han aparegut a casa nostra altres formacions, com el Qvixote i el Gerhard sorgit posteriorment, que agafaran ben aviat el seu relleu i el mestratge. Cal per tant donar tot el suport a aquestes joves formacions i als cicles com els de Joventuts Musicals, que davant la gravíssima situació actual i a l’oblit al que sempre sotmeten a la cultura i la música, acabem veure perillar les programacions que fan possible que els joves musics puguin desenvolupar les seves carreres. Estan ben preparats, tenen l’entusiasme, l’empenta, el talent i les capacitats tècniques per desenvolupar una important carrera professional, esperem veure’ls créixer i gaudir amb ells del seu art.

Desitjo que la propera temporada del cicle de Cambra de JJ.MM de Sabadell continuí  oferint tan bona música amb tan bons musics.

Gràcies per les bones estones que ens heu fet passar aquesta temporada.

5 comments

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: