IN FERNEM LAND

QUO VADIS L’AUDITORI?


L'Auditori

Feia dies que ho tenia pendent per comentar, però després de la perplexitat inicial em va venir una mandra monumental a comentar una temporada que no mereixeria cap comentari si no fos que fins ara, o bé m’ha passat per alt o bé ningú s’ha atrevit a dir ni piu del gran nyap que han fet els responsables de L’Auditori de Barcelona en intentar omplir de continguts, més enllà del cap de setmana i de l’activitat que genera l’OBC, a l’equipament musical de la capital de Catalunya.

Per a mi és evident que estem davant d’una de les mediocritats més inexplicables d’aquesta malmesa cultura, que dia que passa veig més abocada al finiment, al menys tal i com la teníem admesa i assimilada fins ara.

Que L’Auditori no té un projecte fa molts anys que ho sabem, de fet que jo sàpiga no l’ha tingut mai o mai s’ha presentat en públic. Que L’Auditori deu estar en una situació econòmica tan o més complicada que el Liceu, ens ho imaginem i que L’Auditori més enllà del seu epicentre que és justament l’OBC, esdevé un contenidor, un calaix de sastre sense cap altre finalitat que llogar les sales a grups i artistes de diferents àmbits i tendències, és una evidència, només cal fer una ullada a la programació agrupada sota el nom de L’Auditori Més, per adonar-se’n:

Aquí dins hi cap tot, i tant s’aixopluguen els concerts de programadors privats com el cicle Orquestres Internacionals a L’Auditori a càrrec d’Ibercamera (5 concerts), com els 7 concerts del Quartet Casals (5 per la integral de Schubert més altres 2) o la visita de Lang Lang, al costat de Raimon cantant Espriu o Toni Xucla i Àngels Gonyalons, de qui no tinc res en contra, però no em sembla que sigui un programa a encabir en la programació del cicle L’Auditori Més, el que no vol dir que no puguin tenir dret a llogar un dels espais disponibles i fer una única actuació, que és el que ens ofereix l’oferta de la propera temporada.

Aquesta oferta no té ni cap ni peus, ja que al costat d’un cicle tan interessant com obligat, a càrrec del Quartet Casals, com és la integral Schubert presentada l’estiu passat a la Schubertíada de Vilabertran, hi ha molta ferralla i que cadascú en tregui les conseqüències pertinents.

El principal equipament concertístic de Barcelona no pot tenir una temporada tan mediocre o directament dolenta. Potser es pensen que amb una única actuació de Lang Lang amaguen la vergonya que suposa que els joves i no tan joves pianistes catalans i espanyols, tret de Josep Colom, no apareguin a la seva temporada. I el mateix podríem dir dels violinistes, els violoncel·listes o qualsevol altre instrumentista de prestigi que sovintegen els cicles i temporades d’arreu i que aquí no tenen cabuda. No estic parlant de grandiosos concerts mediàtics, estic parlant de donar l’oportunitat als intèrprets formats en molts casos a l’ESMUC, l’edifici del costat, estic parlant de L’Auditori com un centre generador d’activitat  i oportunitats als musics locals en un moment que ho necessiten tant.

Amb una bona promoció de màrqueting (mai com ara aquests departaments tenen tan sentit i mai com ara en la majoria dels casos es mostren tan ineficients) i una política de preus coherent, assequible i no deficitària, estic segur que generarien fins i tot un nou públic.

No tot s’inicia i acaba amb Jordi Savall i el Quartet Casals, ambdós referencials i reclinatoriables, però fixeu-vos bé en la resta de la programació i un cop exclosa la sempre magnífica oferta d’Ibercamera. Que ens queda per tot un any i tres magnífiques sales de concert?

Amb la quantitat de sales disponibles i la quantitat de dies lliures un cop descartats els concerts de l‘OBC, ens adonem sense gaire esforç  que l’equipament està infrautilitzat i quan s’utilitza, no sempre és amb la qualitat que hauríem d’esperar de la principal sala de concerts pública de Catalunya.

El cicle cobreix 48 dies, als que hauríem de sumar els altres promotors (3 concerts fins al juliol del 2013) i els de la Banda Municipal que no he sabut trobar a la pestanya pertinent o és que encara no ha sortit la programació.

No sé amb quina sala hauríem de comparar L’Auditori de Barcelona, no vull fer-ho amb les sales londinenques, ni amb les parisenques, ni tampoc amb el Auditorio Nacional de Madrid, no m’atreveixo. És clar que em direu que aquí hi ha el Palau que diversifica i alhora fa la competència, i jo us diré que això també passa a les altres ciutats esmentades i en cap cap cas ningú ha presentat una temporada tan poc atractiva, tan poc ambiciosa i tan d’estar per casa. En alguns casos cultureta i en altres foc d’encenalls.

De què serveix que hagin abaixat els preus com diuen, si el que s’ofereix no ens crida l’atenció?. Com s’ocupa la sala Pau Casals?

Durant el mes de setembre, atenent al calendari del web, tan sols hi ha 5 dies ocupats (7,11,14,23 i 214), a l’octubre 13 (cap dilluns, dimarts o dimecres i tan sols un dijous), al novembre 18 dies, al desembre 11, al gener del 2014 15 dies i per primera vegada una setmana amb activitat diària (la del 20 al 26 de gener). El mes de febrer ja està més farcit, amb 22 dies i dues setmanes d’activitat complerta (del 10 al 23). Quan parlo d’activitat complerta, vol dir que un dia potser hi ha una activitat escolar (L’escola va a L’Auditori), però per a mi ja és vàlid tot i que millorable. El mes de març 21 dies amb activitat i a l’abril 16 dies amb una setmana buida (Setmana Santa? i els turistes?) El mes de maig és el més actiu amb 28 dies amb activitat a l’agenda, mentre que el mes de juny del 2014 l’activitat cau en picat, ja que són 11 dies, concentrats en la primera quinzena, ja que després no hi ha activitat i durant el mes de juliol malgrat estar marcats dos dies, són activitats de l’OBC fora de L’Auditori, per tant vol dir que des de el 15 de juny i a manca de l’activitat del 2014/2015 tenim un desert musical. TOTAL DE DIES AMB ACTIVITAT 147, un 38% (comptant la temporada de l’OBC)

Jo no sé com ho veieu vosaltres, no crec que L’Auditori hagi de compatir amb el cicle Palau 100, un cicle privat o quasi que aposta per els grans noms i les grans formacions internacionals,  L’Auditori no hauria de programar de la mateixa manera tot i que fa bé en oferir les seves sales als promotors que les vulguin llogar, ja que no és el mateix escoltar a la Berliner Philarmoniker a L’Auditori amb totes les seves deficiències, que al Palau on una orquestra de més d’una seixantena de musics ja no llueix ni respira com ho hauria de fer. L’Auditori s’ha de regir per altres criteris, i sense perdre diners ha d’oferir una oferta tan +amplia com sigui possible, al servei dels musics de aquí.

El programa i projecte de L’Auditori ha de ser un altre, però si us plau, que quan presentin les temporades ho expliquin bé i sobretot que dignifiquin la institució i honorin als musics, formacions i compositors de Catalunya i Espanya, n’hi ha molts i molt bons, la llista seria interminable i no m’agradaria deixar-me a ningú,  i de tots ells en aquests 48 concerts n’he trobat pocs i alguns repetits, és a dir molt pocs.

Quan l’amic Joan insistia en saber la nova temporada de L’Auditori potser ja la sabia i el que realment pretenia era que acabés publicant un apunt com aquest d’avui per mostrar la meva perplexitat.

Estar en crisi econòmica no vol dir estar en crisi creativa, però els responsables d’aquest nyap s’hi amagaran com tants d’altres davant la seva mediocritat que ja no poden ni tan sols dissimular.

A la cultura la fereixen de mort amb polítiques injustes, però sobretot posant-la en mans de ineptes. La suma de tot plegat és catastròfica.

Espero un debat enriquidor, respectuós i contundent. Us agrairia les vostres aportacions al respecte. Sé que ens espien i ens llegeixen, potser que entre tots fem reflexionar a qui calgui i si no aconseguim gran cosa al menys que s’avergonyeixen de fer-ho tan malament, ells potser no se’n volen adonar i com al Rei del conte, ningú els diu que van despullats, a què esperem?

41 comments

  1. Jo no començaré a reclamar més concerts als que probablement no hi podria anar. Així que apuntaré una cosa que estic segur que hauria fet el possible per abonar-m´hi: integral d´operes (VC) de Britten amb l´ESMUC i gent del Viñas. Entre que s´hagués promocionat molt fàcil amb l´efemèride i que la caixeta de CD´s segur que resulta molt atractiva per una Naxos o similar, penso que es podria haver fet a preus ben econòmics (seguint el model de l´integral de Schubert pel Quartet Casals) i atraure prou públic. Jo ho veig factible. I crec que, amb una mica d´imaginació, més coses així podrien ser-ho. El que passa és que no confien prou en el jovent. I a sobre, deixen escapar Thiago per 18M d´euros. Algú hauria de dimitir.

    M'agrada

    • Després de llegir a en Josep Olivé i Bocachete i rellegint el que he posat jo (què passa? A mi també m´agrada mirar-me el melic!) veig que potser no queda clar el que volia dir. No dic que Thiago li hagi de treure el lloc a Iniesta o Xavi. El que dic és que s´hauria de muntar també un equip basat en nois de la casa i fer-los jugar determinats partits. O traduït al nostre idioma: penso que concerts d´alt nivell ja en tenim (en aquest sentit, l´oferta és bona) i que ampliar per aquí tampoc portaria enlloc, perquè moltes butxaques ja estan al límit. Llavors, que aquesta infra-ocupació de l´auditori s´hauria d´aprofitar amb orquestres/intèrprets d´un perfil més baix però lligats a projectes concrets que permetin tant el desenvolupament d´aquestes promeses com ampliar l´oferta respecte al que ens ofereixen (si fa o no fa, sempre el mateix) les grans estrelles que ens delmen. Ja sé que, com està el panorama, aquests joves no els traurem de la inòpia, però si més no tindran projectes amb cara i ulls i encara podrien treure per pagar-se l´autobús. El seu nivell pot pujar molt amb Bartóks, Hindemiths i Henzes (o Lullys, Rameaus i Caldaras)… i el nostre també! Els músics d´aquí tindrien obertes portes que ara tenen tancades, ocuparíem espais en un projecte amb cert sentit (promoció de joves, de la música del país, de repertoris alternatius,…) i, no tractant-se de primeres figures, els preus podrien ser relativament assequibles per tots nosaltres. Per què no es fa? No ho sé. Però Zubi dimissió!

      M'agrada

      • Més que perfil baix, cosa que no atrau a ningú, ni als guiris, ja que aquests van al Palau a fotografiar, és canviar els esquemes fins ara vàlids. S’ha de donar sentit a la música, als equipaments i als artistes.
        S’ha de mirar i copiar que fan a fora, ja que sembla que aquí els nostres responsables, són irresponsables.

        M'agrada

        • Uhm… amb l´expressió perfil baix no he estat gaire afortunat. Volia dir low cost però high quality. Els que tots tenim al cap: JONC, ESMUC, OSV, Vivaldi,… Gent que per la meitat de la meitat que altres pot fer coses de molt nivell, i per tant haurien de tenir un espai garantit a l´Auditori. El públic, com diu Bocachete, no estem ja per gaires dispendis, però entre un poc nosaltres (qui no pensa que 5 concerts dels Casals per 25 € no és un regal?) i una mica les administracions públiques (es suposa que els dèficits dels equipaments haurien de sortir d´això i no de segons quines Vises, oi?) podrien oferir programes de qualitat per créixer ells i fer-nos créixer a nosaltres. Per mi, aquest 62% de dies d´inactivitat s´haurien de cobrir amb més Hindemiths-Casablancass-Skriabins de la JONC a 6 euros. Està tirat. I amb una mica de sort, alguns d´aquests altres dies no ho faran coincidir amb la Denoke del Liceu, i podrem anar-hi i tot!!! 👿

          M'agrada

        • Mira Xavier, que es trenquin el cap ells, que per això cobren, però està clar que s’han de buscar formules noves, res a veure amb que s’ha fet fins ara, coses sorprenents que sacsegin i sorprenguin, però sobretot que donin vitalitat a la vida cultural.
          El futur immediat pinta molt més malament del que creiem fins avui. 😦

          M'agrada

  2. Juli Carbó i Montardit

    Em sorprèn la vostra perplexitat artística quan al Liceu s’hi están realitzant activitats alienes al món musical i operístic.
    Flamenc, rumbes, cantants nacionals i estangers, cantants catalans, concerts de rok,etc. etc. han passat i passaran per aquest escenari tan emblemàtic i especial, però ningú protesta. És això admisible?
    No obstant els directors i administradors del nostre teatre líric estan en contra de representar-hi de tant en tant una sarsuela representada dignament perquè la consideren indigne de ser representada en tan luxós escenari. No és més asequible aquesta comparació malgrat la seva injustificada opinió i en canvi permeten altres representacions que res tenen a veure en el món el bel-cant ?
    No tinc res en contra de tot el que no sigui ópera o ballet però crec hi ha altres teatres més adients per aquesta mena d’activitats Els administradors del Liceu haurien de ser una mica més respectuosos a la ideología en que es va fundar aquesta institució.
    A l’Auditori li succeix gairebé el mateix.tot i que considero que aquest espai permet ser una mica més flexible a les diverses actuacions. Malgrat això si segueixen així, l’Auditori acabarà sent “El corral de la pacheca”.
    Diuen que el qui paga mana, però la respetuositat i la ética dels organitzadors i empresaris hauria de prevaler al’hora d’oferir espectacles poc adients a la fita en que es van crear aquestes institucions.
    La crisi o els interessos econòmics són l’excusa per oferir un ventall d’activitats que a llarga passaran factura a la bona reputació d’aquestes institucions considerades el pódium de la nostra cultura musical.
    Així va el món i els seus representants.

    M'agrada

    • Però no és pas el Liceu qui ho programa, benvolgut Juli, el Liceu lloga l’espai a qui ho pugui pagar. Si jo un dia vull reunir-vos a tots i trio el Liceu, pagant sant Pere canta, però el problema de l’Auditori és que són ells els que ho programen, de fet també el lloguen a qui calgui, però aquest concerts avui no estan reflectits al calendari i jo no els he tingut en compte, òbviament.

      M'agrada

    • Benvingut a IFL Bernat, i gràcies per comentar. M’hauràs de perdonar, però aquell dia no vaig llegir la teva columna, de fet fixa’t que em curo en salut dient “o bé m’ha passat per alt o bé ningú s’ha atrevit a dir ni piu”.
      Gràcies per l’enllaç i òbviament no puc estar-hi més d’acord.

      M'agrada

  3. Fernando S.T.

    L’Auditori es tan grande y tiene tantas posibilidades, que me parece lógico y necesario que la oferta sea amplia y variada, loi que ya no me parece tan bien es que la programación que realiza la propia casa, sea esta.
    Entendería que la dirección artística -dudo que exista tal cargo en el Auditori- programara ese 38% de actividad y que el resto lo pusiera en manos de promotores privados para complementar la actividad e intentar captar recursos, pero que el total de la actividad solamente sea ese porcentaje y que en él se incluyan conciertos y actividades tan dispares, privadas y públicas, no me parece de recibo.
    La mayoría de los conciertos se adecuan a la sala 2, para la Pau Casals prácticamente quedan los conciertos de Ibercamera y los de fin de semana.
    Esto no es crisis, es incapacidad laboral no transitoria.

    M'agrada

  4. Jordi

    Excel·lent apunt.
    Tens més raó que un sant.

    Feu la següent comparació:
    Jo he agafat com a referent el THSH de Birmingham, una ciutat que no es pot comparar amb Barcelona amb res, i que té una orquestra molt notable gràcies entre altres coses a Simon Rattle, més notable que l’OBC.
    El fantàstic auditori de la ciutat anglesa no atura l’activitat ni durant els mesos de juliol i agost. Hi ha de tot, ben variat, però l’oferta és notable, fins i no escatima cap gènere.
    A Barcelona durant els mesos d’estiu, encara que estiguem saturats de turisme, el Palau, el Liceu i l’Auditori abaixen la persiana.

    Aquí teniu l’enllaç

    http://www.thsh.co.uk/symphony-hall/

    Estic segur que si féssim el mateix exercici en altres ciutats de segona trobaríem que l’oferta és millor que la que oferim aquí, i és que hores d’ara algú dubte que ja no estem a segona B.

    M'agrada

  5. Rosa

    Tens molta raó, Joaquim. Són tres sales de concerts pagades amb diners públics (per nosaltres) i desaprofitades.
    Desaprofitades per músics joves, que podrien actuar-hi desaprofitades per a nosaltres, que, amb preus assequibles podríem anar-hi molt més sovint.
    El que dic és el que tu dius, no tan ben expressat, però el teu post fa pensar molt i adonar-nos de la trista realitat musical que tenim.

    M'agrada

  6. Josep Olivé

    1.- Barcelona en té prou amb un teatre d’òpera i un auditori, equipmants tots dos que haurien de tenir la necessaria flexibilitat i infraestructures per acollir diferents formats concertístics: recitals, cambra, òpera, concerts simfònics, etc… Optimitzant aquets dos grans equipaments el coeficient d’utilització sería molt millor.

    2.- Afegir un equipament com el Palau ara ja és anacrònic, és edifici poc adient per a la música clàssica, crea competència innecesaria, pertorba l’equilibri entre oferta i demanda i el que és encara més absurd, es donen coincidències tot restant-se mutuament efectivitat de convocatoria.

    3.- El conjunt Auditori-Esmuc hauria de funcionar com una autèntica universitat d’ensenyament, perfeccionament i cultura musical.

    4.- La potenciació i diversificació d’oportunitats a músics i formacions amb justificat i demostrat potencial artístic(instrumental i/o creador) és bàsic per a crear un pòssit musical a la ciutat amb projecció de futur.

    5.- Les institucions han d’apostar per la música clàssica. Sense creare en ella res de lo escrit es pot dur a terme. I per creure en ella lo primer que haurien de fer els seus dirigents és pagar religiosament l’entrada i anar a concerts. Les coses s’aprecien quan se sap el que costen. D’aquesta manera, i entre d’altres coses, per fi se’n adonarien de que de que Barcelona és la ciutat més cara de l’estat a l’hora d’escoltar una simfonia en viu i en directe. D’altra banda, amb el temps probablemente es convertirien en aficionats, com nosaltres i captarien les coses una mica com nosaltres.

    Nota a l’apartat 5 i coda final:

    Rés de lo escrit passarà. Només en el concert de Lang Lang els veurem, nosaltres pagant, ells amb invitació, per descomptat. Això si, al dia següent, a la cafatera, el que presumiran de cultura musical!

    M'agrada

    • D’entrada tant Auditori, com Liceu i Palau en aquests moments haurien de fer un front comú i no trepitjar-se els ulls de poll.
      Després caldria canviar esquemes, sobretot a L’Audityori i al Liceu, sobretot pel que fa als abonaments.
      No crec que avui per avui, tingui sentit fer tres concerts de cap de setmana amb l’OBC a L’AUditori, si el públic que hi va tots tres dies no omple de mitjana ni un dia.
      No té sentit fer 10 Lucio Silla amb dos repartiments.
      Els abonaments haurien de ser molt més flexibles.
      No s’hauria de caure mai en una oferta barata i dolenta.
      Quan l’oferta és excel·lent i cara s’omple més que amb concerts de costellada sense cap interès.
      S’ha de donar sentit a la JONC, els concerts aïllats no tenen sentit, potser una temporada adhoc per a ella, si.
      Hi ha concerts que no tenen sentit a la sala Gran, el fiasco de Alessandrini i la inicialment prevista Leznheva és la prova evident.
      Portar grans orquestres al Palau és malbaratar-ho tot
      I finalment (tot i que no acabaria) per acabar també amb la teva coda, si ja no venen de franc, com vols que vinguin pagant.

      M'agrada

      • Josep Olivé

        Això sí és concreció i accions que no necessiten altre cosa que voluntat per executar-les. I els que ho vivim i ho veiem ben sensates que ens semblan. Potser per això mateix no les tinguin en compte. Llàstima, perquè dones solució eficaç a molts problemes.

        M'agrada

  7. bocachete

    En el fons teniu raó i és trist, però hi ha un problema al darrere. Aquesta temporada passada s’han hagut de cancel·lar molts concerts (només dels que jo tenia ja comprats, cinc, l’últim el dilluns passat) perquè no s’havien venut prou entrades. Dels altres, programats a sala petita, la majoria han passat a la sala més petita, suposo que perquè els intèrprets no es deprimissin de veure que hi havia cinquanta persones i prou.

    I no eren mals concerts: la majoria de cambra, de conjunts amb prestigi i de conjunts de joves, amb bons programes, però no… no n’hi ha demanda. A la penúltima cancel·lació, hi havia la cap de sala per disculpar-se’n. Deia que el programa tenia potser “massa Bártok” i que això encara espantava (n’hi havia dos quartets i un d’un altre autor). el públic. Li vaig que no era això, que el problema era de preus o de poc líquid en el públic: la crisi buida teatres i l’auditori no en serà excepció. Sí que vaig aprofitar per dir-li que, sabent-ho, les facilitats per a abonats i per al públic en general eren mínimes i que no fomentaven comprar més entrades.

    En tot cas, jo veig més que, a banda de la poca definició de línies, la programació pateix del que ha passat les dues últimes temporades: veient que ni concerts gratuïts (com solen ser els de BCN216 i de membres de l’ESMUC) tenen entrades acceptables, que d’altres s’han de cancel·lar perquè deu sortir més barat això i compensar els intèrprets que obrir per a quatre gats, han programat una temporada “de mínims” i per anar trampejant. Que és trist, és clar…. No donem per a tanta oferta? No sé. El de sempre: no hi ha prou públic per a ofertes que no siguin “el de sempre” i els grans noms. Sigui pel preu, perquè la gent no té un duro o pel que sigui.

    M'agrada

    • És cert, i s’han sospès concerts inicialment atractius, per tant cal reflexionar i ser molt més agosarats. Els models que funcionaven fins ara ja no valen.
      A què esperen a posar-se les piles?
      El projecte Auditori no existeix, és com un Titanic amb vies d’aigua.
      Han decidit posar tots els ous a la cistella de l’OBC, pot ser una solució inicialment fàcil d’entendre, però a la llarga això es girarà en contra. No hi ha cap projecte que doni sentit a un equipament que d’aquesta manera em sembla innecessari.
      L’OBC s’ha de moure molt més i pel públic de Barcelona, amb dos concerts n’hi ha prou. Més val dos plens que tres quasi buits i hi ha molta població a Catalunya que no la veu mai.

      M'agrada

      • tristany

        No volia intervenir perquè en aquests temes faig molt l’estruç, ho reconec. Em fan mal i miro d’evitar-los. Però a Lleida l’OBC va venir un grapat d’anys i no calia ser un mag de les finances per veure que allò no es podia sostenir de cap manera. L’Enric Granados té una capacitat al voltant de les 800 localitats i als últims concerts no s’arribava a omplir ni la meitat de l’aforament. I no vull ni saber les entrades que es regalaven (tot i que sovint ja es veia prou amb certes actituds de cert públic :@ ) I també em consta l’esforç que ha fet la direcció actual per atreure (nou) públic. No sé. El que et deia, tot plegat em fa mal.

        M'agrada

        • Si a Lleida encara estem així caldrà començar de zero, per tant l’OBC pot fer un programa per a públics no iniciats amb fragments ben populars, fins i tot podria fer programes pedagògics explicant les obres. Es tracta de canviar esquemes, també mentals. S’ha acabat tot allò que era vàlid fins ara i l’OBC no pot ser una orquestra que només toqui a l’Auditori, al Palau i al Liceu, que ja té pebrots la cosa, i no ho faci a L’AUditori de Girona, que s’omple quan l’oferta és bona, a Lleida que potser el públic està per formar o a Tarragona que mai surt a la foto.
          Falten projectes més que no pas programacions, això ha de venir després, però sense projectes…

          M'agrada

        • bocachete

          Doncs vaja…. Jo pensava que si es fessin més concerts fora de Barcelona, s’omplia segur, ni que fos per les ganes o l’excepcionalitat del fet. Que es poguessin fer dos o tres concerts a Barcelona i, cada setmana un a fora, alternant auditoris. Si són 24 concerts la temporada, en cada un d’ells podria haver un minicicle de quatre o cinc concerts, potser un al mes o cada cinc setmanes. Ja no dic que l’OBC faci dos concerts el dia (matí i tarda del diumenge, en dos auditoris, que suposo que deu ser impracticable). Lleida (té bon auditori), Girona (ídem), Vic (l’Atlàntida fa goig) o Manresa (el Kursaal), Tarragona, Tortosa (el Felip Pedrell) i en algun lloc més pirinenc, potser alternant-se, quedaria cobert ben bé el territori i l’OBC acompliria la C de “Nacional de Catalunya”. Plantejant uns quatre o cinc concerts la temporada, en cada un d’aquests auditoris, ¿no hi hauria prou gent que s’hi volgués abonar i anar-hi? Segur que sí. I la despesa d’uns autocars es justifica.

          M'agrada

    • Joan

      Que jo sàpiga es va cancel-lar el del trio Miró. Quins altres? En el meu cas m’hauria encantat no perdre’m la integral dels quartets de Bártok, però, és clar, amb uns altres preus

      M'agrada

  8. Anna A. i J.

    Impressionant i esperançadora activitat la que ha generat aquest apunt de ximo. Tots els comentaris són interessantíssims i tranquil.litza que des de l’altra banda de les sales hi hagi gent que vegi les coses com les veiem els músics. Abans d’ahir mentre participava en un nou format de concerts del Konzerthaus (tot venut i públic content amb l’experiència) parlava amb una responsable d’allà que em deia que estaven treballant a marxes forçades per iniciar un canvi de rumb en la sala. Duraria uns anys, però era necessari artísticament parlant. El nou intendant ja havia estat escollit amb aquesta fita. Renovar-se o morir. Cap cultura, país o pressupost se salva d’això.
    Amb tota l’humilitat, i recolzant les vostres idees, vull compartir amb vosaltres un comentari meu:
    http://www.esmuc.cat/esmuc_digital/Esmuc-digital/Revistes/Numero-17-abril-2013/L-entrevista
    “T’exposo la idea de l’artista quilòmetre zero, que prenc de les noves tendències en comerç sostenible. Vivim en un país que inverteix molts diners en formar joves músics però que després no en recull el fruit, més aviat el recullen altres països que reben els nostres músics amb els braços oberts. A la vegada no crea una connexió entre el fruit de la inversió (músic) i el públic autòcton, tolerant una maquinària que deliberadament provoca que el públic prefereixi un nom estranger davant d’un d’aquí. Fins que s’assabenta que és el seu veí, o el fill de la tal. Aleshores reneix un sentiment de pertinença i curiositat, i has guanyat una nova persona a la sala. Consumir producte musical de qualitat de la terra no és provincianisme, és gaudir de que per una vegada han invertit bé els teus impostos. Per la nostra banda, però, cal que busquem nous formats perquè n’hi ha alguns, com el recital, que estan en el passadís de la mort.”
    I la meva coda seria citar la professora Ana Luisa Chova, quan diu que no coneixerem mai fins a on pot arribar un músic del nostre país si no el deixem provar-se en escenaris perquè maduri i evolucioni. Al que jo afegeixo: tot Lang Lang ha tingut una època d’assaig-error, de desenvolupament… però a nosaltres només ens arriba quan està perfecte. Com acostem els nostres músics a la perfecció, deixant-los a casa, anul.lant-los concerts?

    M'agrada

    • Hola Anna, benvinguda i moltíssimes gràcies per aquesta entrada triomfal. T’ho agreixo (agraïm) molt.
      És obvi que els esquemes que coneixíem fins ara han de canviar, tots els que no ho veuen així es quedaran pel camí, els responsables i directius dels equipaments culturals els primers, ja que la mamella està seca i no saben treballar i fer-ho amb altres paràmetres que els que han servit fins ara.
      Cal canviar-ho tot, cal ser més àgils, hàbils, enginyosos, brillants, eficients, arriscats, cal utilitzar la cultura com a eina de transformació i creixement. la cultura no és un entreteniment, però la cultura pot ser molesta i ja saps que els polítics no volen traves…
      És molt tard, t’agreixo molt que ens hagis deixat aquestes reflexions i t’invito sempre que vulguis a participar i a fer-nos veure les coses de diferent manera, tal i com ho diu l’amic Josep Olivé cal felicitar-te.
      Gràcies

      M'agrada

    • bocachete

      Sí, segurament ningú no dirà que no. Però nosaltres mateixos tenim “mandra” per anar-hi (ja el sentirem, ara no va bé, queda lluny, tampoc no serà per tant o simplement, que aquella setmana has de triar entre un o l’altre i no pots estar cada dia de concert…) a sentir un desconegut (sigui autor o intèrpret). Hi ha tot un “circuit” de concerts en centres cívics, parròquies, institucions culturals a preus simbòlics o gratuïts, amb intèrprets joves, primerencs, estudiants, etc., que no solen estar gens malament. I hi ha públic: públic segurament poc habitual de palaus i auditoris, però que són en aquells que fan a la biblioteca de vora casa i els agrada. Falla alguna cosa: aquest públic que va a aquests concerts no fa el salt a les sales grans (per preu? perquè pensa que serà una cosa massa seriosa que no és per a ells?) I el públic habitual de les sales, no fa el salt a aquests concerts “petits”, on justament pot “descobrir” els valors del futur. I el cas és que hi ha iniciatives ben interessants que sembla que propicien aquest pas: els concerts de la banda, amb un preu assequible i programació variada (i no sempre “popular” amb allò més punxat), s’omplen amb un públic heterogeni. I és l’Auditori, que suma allò que encara sembla que està “fora del centre”. No sé, la veritat… Les extintes sesssions al Foyer del Liceu també omplien: potser era diferent, però el plantejament era original i, sense cantants d’anomenada, omplia un buit i omplia les butaques. Potser es tracta de coses així.

      Això de l’error-prova és cert. Jo, el pitjor concert que he sentit (o un dels pitjors), va ser d’aquest tipus, a Munic, amb un pretès liederista que havia acabat feia poc estudis al conservatori. Era per suspendre’l, però hi havia gent, a banda dels seus companys de classe, i probablement tothom n’aprengué (espero: suposo que el tenor va aprendre que el lied no era per a ell…).

      M'agrada

      • Per a mi calen persones a la direcció diferents a les que fins ara han portat l’Auditori. El repte és massa gran i ens juguem masses coses per deixar-ho en mans de buròcrates i perfils polítics poc adients.
        Suposo que hi ha molts interessos, també dels agents artístics, no ens oblidem d’aquesta part tan important.
        Si a la Conselleria hi hagués una voluntat de construir jo no patiria, però la conselleria és tant o més inepte i ineficaç que els directius de les principals institucions culturals del país, i sense projecte ja m’explicaràs com es dóna un gir de rumb radical.
        Els nostres equipaments són mastodòntics i deficitaris, i mira que estem malament, eh?, doncs continuen mastodòntics i deficitaris. No cal dir que això no es toleraria a cap empresa, i que passaria amb els dirigents irresponsables?, aquesta pregunta reconec que ara no és de fàcil contesta. Només al mirar el TN per dubtar de tot.

        M'agrada

  9. Josep Olivé

    Per lògica de “blog” vull deixar respondre a Joaquim a l’entrada d’Anna A. i J. Però no em puc estar de felicitar-la pel que ha dit, i com ho ha dit, tant en l’entrada com en l’entrevista.

    M'agrada

  10. Oscar V

    Vergonyós que en tota la temporada no hi hagi ni un pianista de casa, d’aquests en la trentena, en plenes facultats, que no paren de tocar per tot el mon, a festivals, que treuen discs, que reben crítiques boníssimes, etc etc,,,i no dic noms perque n’hi ha varios. I no em digueu que Josep Colom ja ho cobreix això perque si aquest senyor, que és més aviat un professor que no pas un intèrpret, ha de mostrar la seva maduresa interpretativa tocant una obra de Casablancas, tal i com està programat, apaga i vamonos. Vergonyós i penós, i parlo del piano com a instrument “Rei”, però és aplicable a molts altres. El proper cop que senti qualsevol d’aquests dirigents parlar de Catalunya els tiraré una pedrada!!!

    M'agrada

      • Oscar V

        Una mica de les dos coses. Recordo quan es va destapar el cas Millet que unes setmanes després va sortir un manifest per part de músics, tipus Albert Guinovart i altres, dient que “ells ja ho sabien però que no feien res per temor a les represalies”. Però què és això, la mafia calabresa? Doncs una mica passa això ara. Lamentable que la mateixa comunitat musical es presti a segons quines coses que només fan mal a tothom.

        M'agrada

        • Suposo que s’estimen més no posar en perill el plat a taula, però dels periodistes i premsa especialitzada si que ho espero i m’agradaria pensar que aquests s’han de guanyar el plat a taula dient-ho.

          M'agrada

        • Oscar V

          Doncs no esperis gaire de segons quins periodistes. Jo me’n fio més de bloggers com tu 🙂 En realitat crec que la regeneració vindrà per aquí. Gent a la que no donen veu als principlas mitjans i sales, però que té molt a dir i que trobarà la plataforma per fer-ho, ja siguin músics, periodistes, crítics, escriptors. etc…
          Salut!

          M'agrada

  11. Joan

    La programació de l’auditori més per a mi arriba tard (després del liceu, palau, ibercamera i la mateixa obc) i malament: sense prevenda per els abonats, una data clara a partir de la qual es poden comprar les localitats… Explicaré el meu cas:

    Pocs dies abans que sortís el post vaig veure el banner de la programació a la web de l’obc. Vaig agafar l’agenda i em vaig posar a fer la llista dels concerts que a priori trobava interessants. Les incompatibilitats amb la resta d’equipaments musicals a la ciutat suposo que en molts casos són degudes a temes de contractació i agendes dels intèrprets però potser en algun cas es pot fer quelcom més, encara que només sigui anunciar la programació abans de forma que, per entendre’ns, en Xavier C. pugui decidir si prefereix assistir al recital de l.A. Denoke, a la Passió segons St. Joan, segons M.Suzuki o al poema de l’Èxtasi de la JONC amb totes les cartes sobre la taula:programa/preu/intèrprets.
    Em sembla absurd que algú no vagi a l’auditori aquell dia perquè ja s’havia comprat una entrada pel palau per exemple. Però suposo que és el que deuen entendre per contraprogramació.

    Un cop dit això el que més em crida l’atenció a mi (pels gustos estan els colors) és:

    1. Excel.lent Messies: Prohaska/Blaze/Davislim/López que em perdré perquè l’han programat el mateix dia que la flauta màgica de R.Jacobs.

    2. Savall 4 concerts sense, de moment, cap abonament específic i amb l’esperit d’Armènia previst pel mateix dia que l’auditori programa l’única funció de Boris Godunov.

    3. Janine Jansen: Espléndid programa amb els concerts per a violí de Bach el mateix dia que al palau canta Núria Rial.

    4. Any Rameau: Atractiu abonament 3 concerts a 25€: K.Weiss coincidint amb el Winterreise de Kaufmann, i les Folies Françaises en el meu cas-que no serà generalitzat en el públic d’IFL- amb la suite de la sombra del viento que Zafón amb l’OSV tocarà el mateix dia al palau.Així que només podria escoltar P.Hantaï/S.Sempé

    5. Lang Lang: Aquest tot i no coincidir-me amb res me.l perdré també perquè quan se’m va acudir trucar a l’auditori per preguntar quan es posaven a la venda les entrades per la programació més em van contestar: “fa dues setmanes”. Quan els vaig dir que com era possible si les de l’OBC no sortien fins el setembre em van dir que una cosa és l’OBC i una altra cosa és la programació més i que haver estat més atent perquè es va fer una roda de premsa i va sortir als diaris. (sic) resumint que com que només quedaven entrades de 58€ i 73€ me’l perdré. 😦 Això sí, suposo que aviat (per tant tard i malament)rebré la programació en paper a casa per a veure si vull comprar alguna altra entrada d’altres concerts que sempre en sobren

    6. Quartet Casals Integral de Schubert. Ja ho ha dit en Xavier C.: A 5 € concert… la sala 2 hauria de quedar petita i reprogramar-los a la sala 1. Quan els he comprat encara estava bé tret del concert nº4 que, no sé si perquè és el Rosamunda o què, tota la platea central està plena. El de la mort i la doncella si és la seva intenció -que no ho sé- de ben segur restarà també espectadors al Somni d’una nit d’estiu del liceu a l’auditori. Jo igualment m’hauria decantat per l’abonament al cicle sencer però penso que el fet de que dos concerts siguin 5€ més cars que tot el cicle és com per fer-s’ho mirar. No cal dir que si fos un turista estranger que passés un cap de setmana a la ciutat o bé visqués fora de barcelona i vingués un cap de setmana a escoltar els dos primers me’l quedaria també tot sencer encara que sabés del cert que no hi tornaria cap altre dia.

    7. J.G.Queyras: Reprogramant la mateixa 1ª suite de Bach que l’any passat i el mateix dia del recital de la Netrebko ( a preus desorbitats tot s’ha de dir)

    Per tant en el meu cas m’he comprat els tres de Savall que no em coincideixen amb res i els de Schubert dels Casals que encara que em coincidisin a aquests preus em seria . La resta? Si hi ha alguna promoció especial ho tornaré a considerar en el seu moment.

    Ah i a mi els concerts tipus M.Pintó/M.Carulla, T.Xuclà/A.Gonyalons, Raimon/Espriu, C.Cases/Ll.Llach em semblen d’allò més bé. Trobo important que l’auditori s’obri a noves propostes i s’adreci a un públic diferent. I sí, m’agradaria veure a la programació més intèrprets de km 0. Per exemple m’agradaria escoltar-hi els 24 preludis de Chopin per l’Alba Ventura (que els té en cartera) l’E.Bagaria, Ll.Grané, C.Trepat,…

    M'agrada

    • En primer lloc feliç dia del teu onomàstic.
      Esperava que el teu anàlisi de la temporada de l’Auditori fos diferent. Em sorprèn, però la respecto.
      per a mi la programació de la primera sala de concerts del país és poc ambiciosa, potser no ho pot ser més degut a la situació econòmica, però podria ser més original i de més qualitat, això tan sols necessita de dirigents amb més ambició i més capacitats, no funcionaris buròcrates que segueixen unes inèrcies esgotades.
      Dius que els concerts tipus M.Pintó/M.Carulla, T.Xuclà/A.Gonyalons, Raimon/Espriu, C.Cases/Ll.Llach em semblen d’allò més bé ja que l’Auditori s’ha d’obrir a noves propostes, no et dic pas que no, però l’anàlisi requereix més aprofundiment i saber les condicions d’aquests concerts, no fos cas que estiguessin supeditats al taquillatge, però sobretot el que em preocupa més és que no diguis res de la ocupació real de l’Auditori, de la quantitat de dies que roman sense cap activitat i en canvi hi hagi tants musics, fins i tot els de la pròpia casa, que no tenen sales on oferir concerts.
      Si mires l’activitat de les principals sales de concerts de les principals ciutats europees tenen una activitat que res té a veure amb l’Auditori, és més, un despistat que no sàpiga de que va la cosa creuria que la principal sala de concerts de Catalunya és el Palau. No m’agradaria pensar que a la Conselleria ja els hi està bé, adduïda per aquesta pandèmia de privatitzacions o beneficis a les entitats privades per sobre de les públiques, que abraça la sanitat, l’educació i és clar, la cultura.
      Potser alhora de retallar, caldria veure que s’emporta el palau d’aportacions de les administracions, qui sap si sense elles l’ESMUC no hauria de retallar tant, no sé, però sent l’Auditori i el seu entorn, un generador potencial d’activitat musical, que les seves sales estiguin tant dies tancades sense connectar amb la ciutat i el país, em sembla molt lamentable.
      Potser no es calen patums i en canvi, mentre duri aquesta situació tan delicada, podrien invertir en una pedrera musical que de ben segur conté alguns musics d’altíssim nivell. Trist seria que una vegada més trobessin l’oportunitat i el reconeixement en altres sales i equipaments que els felicitessin l¡oportunitat que aquí se’ls nega.
      Finalment, obrir-se a noves propostes és imprescindible, però per favor entrar en una programació de festa major provinciana, no si us plau.

      M'agrada

      • Joan

        Gràcies Joaquim!

        Jo em sumo al comentari d’en Xavier C. I tampoc seré qui exigeixi més concerts als que probablement no podria anar.hi. N.apunto un que m’agradria escoltar.hi perquè sé que l.ha fet al conservatori del liceu I perquè- no ens enganyem – amb tanta oferta ens acabem movent o per l’intèrpret o bé pel programa. Per tant, per l’any vinent tinc entrada pel Sokolov que no se sap el programa I no pel J.Colom pianista que conec, segueixo I m’agrada però que en aquest cas escoltar-li l’apassionatta no em sembla imprescindible. Un altre factor per a mi important és l’emplaçament: Aniré a escoltar l’I.Martín amb independència del programa perquè el palau és al rovell d’ou I l’auditori encara ara, I més al vespre, en una mena de descampat. Penso que això ho pensen també els turistes que ens visiten. No crec que no vinguin a escoltar posem al J.Perianes només perquè visualment prefereixin l’estètica de Domènech i Montaner a la de Moneo. Un altre factor molt important és el preu I moltes vegades l’auditori no ho facilita: Escoltar la integral dels quartets de Bartok creu-me que m’hauria agradat però no es pot arribar a tot. Sobre l’anàlisi de la temporada més em sembla que el que diem és complementari Conclusió: un desastre. Tu però ets més trascendent. Només discrepo en les propostes que cites que com que no són dins d’abonament hi va qui vol I santes pàsques. A mi em sembla perfecte que es programin que s’ intenti ser innovador I interdisciplinar i no sé però no ho trobo tampoc d’envelat

        M'agrada

        • No es tracta dels concerts que no puguis anar tu o jo, de fet no pretenc que tots els que concerts que facin siguin del meu gust, es tracta d’omplir de continguts els espais. Potser en a mi no em farà il·lusió el concert de la Gonyalons, no és precisament la nostra Mary Martin o la Ella Fitzgerald, però segur que tindrà el seu públic i tindrà un ple de gom a gom.
          L’activitat de l’Auditori fa riure, sobretot si pensen amb el que Barcelona hauria d’oferir o no ofereix.
          Pensant amb allò que podem abraçar nosaltres, en allò que ens agradaria veure i poder anar a tot, tenim una visió molt curta de vista, no t’ho sembla en a tu?.
          Mira només el que fan al Barbican de Londres, o al Royal Festival Hall, o al Royal Albert Hall, i després de descartar tot allò que no aniries a veure/escoltar, mira el que et queda, fa goig, oi?.
          Jo quan he anat com a guiri a Londres, t’asseguro que he anat a les sales de concert i als teatres més allunyats del West End. Si l’oferta és interessant ja veuràs si es desplacen els turistes. Els que van a fer la foto al Palau i així que poden marxen, hi hagi qui hi hagi tocant (total no els coneixen), no és el públic que hauria de interessar al Sr Oller, però com que a ell allò que l’importa és que que li comprin l’entrada encara que després emprenyin fins i tot a l’artista, no l’importa.
          L’AUditori ha de fer una oferta interessant per a turistes i sobretot per a la gent de tot Barcelona i Catalunya. Veure la programació de l’Auditori hauria de ser obligat quan es ve a Barcelona. Amb concerts de gran categoria i per tant de preu més car, concerts més econòmics, concerts molt populars i concerts gratuïts. No estic demanat res més que imaginació i talent dels nostres dirigents culturals. Per suposat jo seré com a molt un client del 10% de l’activitat però ara potser n’hi ha mases que es queden fora per molts motius.

          M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: