IN FERNEM LAND

ANNA NETREBKO i JOSEPH CALLEJA, LA BOHÈME A CHICAGO


Joseph Calleja i Anna Netrebko a La Bohème. Lyric Opera de Chicago 2013 Foto Dan Rest

Joseph Calleja i Anna Netrebko a La Bohème. Lyric Opera de Chicago 2013 Foto Dan Rest

El passat més de març feia el debut a la Lyric Opera de Chicago la soprano Anna Netrebko, al costat del tenor Joseph Calleja, que tan sols hi havia cantat una vegada.

L’òpera escollida La Bohème de Giacomo Puccini, i l’èxit, com no podia ser d’altre manera, garantit amb el sould out a la taquilla. La producció de La Bohème, procedent de l’òpera de San Francisco, la van protagonitzar en els mesos de gener i febrer la soprano Ana María Martínez (una habitual de la casa) i el jove tenor Dmitri Pittas, però no hi ha cap dubte que l’esperat debut va suposar un dels esdeveniments notables de la temporada.  Quin segon repartiment a Chicago, oi?

L’àudio, a part dels estels anunciats és una versió més aviat rutinària de l’òpera pucciniana, amb una direcció de Emmanuel Villaume que no passarà a la història de la direcció, i uns companys de repartiment no gaire lluïts (nefast el Colline), però tothom esperava a Netrebko i va ser rebuda amb una ovació, tal i com s’acostuma a fer en els teatres nord-americans, a partir d’aquest moment ja va ser ella la que es va la mestressa de la festa, sense defraudar i captivar.

Calleja ja sabeu que no em sedueix, és un cantant molt delicat, amb recursos expressius, sensibilitat i musicalitat, un bon noi, però per a mi a aquesta veu li manca seducció i li sobra vibrato, malgrat això reconec que canta molt bé. Us deixo uns quants fragments

Primer acte, des de “Che gelida manina” fins al final de l’acte. A la presumpta manca de seducció de la veu i el cant de Calleja podria afegir-li la sempre perillosa lluita amb l’afinació i la curtedat del fiato en les àmplies frases puccinianes (ària), en canvi l’agut de la speranza esclata com cal i fa uns pianos i unes mitges veus esplèndides. Al final del duo sembla que no, però SI. A ella poques coses se li poden retreure, si és que cal retreure-li res, una graduació més emotiva a ma quando vien lo sgelo?

Tercer acte, quasi sencer (qui pot tallar-lo?) a partir de “Mimì?…Son Io speravo di trovarvi qui”, que servirà per escoltar al baríton Lucas Meachem i a la soprano Elizabeth Futral, al costat dels nostres protagonistes. El baríton Meachen no és gran cosa, ella està veritablement captivadora en aquest tercer acte, sumptuosament patètica, potser li falta una mica de tisi. Enlluerna. El tenor que canti Rodolfo al tercer acte m’ha de trasbalsar amb el rosari de frases que Puccini li posa amb una música tan colpidora, Calleja ho intenta, hi posa voluntat i intenció, però… La Musetta del tercer acte no és precisament el més rellevant i el “Donde lieta usci” de la Netrebko és magnífic. Millor en el directa que en la gravació provinent de la banda sonora de la fallida pel·lícula/DVD.

Quart acte, des de la sobtada entrada de Musetta fins el trasbalsador Mimì de Rodolfo. Ja em perdonareu que això suposi escoltar la vecchia zimarra d’Andrea Silvestrelli,però paga la pena escoltar amb deteniment tota la mort de Mimì. Calleja no encerta a trobar el to just al moment. 

Giacomo Puccini

LA BOHÈME

Rodolfo: Joseph Calleja
Marcello: Lucas Meachem
Schaunard: Joseph Lim
Colline: Andrea Silvestrelli
Benoît / Alcindoro:  Dale Travis
Mimì: Anna Netrebko
Musetta: Elizabeth Futral
Parpignol: Bernard Holcomb
A sergeant: Will Liverman
A customs guard: Evan Boyer
Stage Band Conductor: Philip Morehead
Chicago Children’s ChoirArtistic Director: Josephine Lee
Lyric Opera of Chicago Orchestra & ChorusGuest Chorus Master: Ian RobertsonConductor: Emmanuel Villaume

Chicago, març de 2013Civic Opera House, Ardis Krainik Theater

ENLLAÇOS mp3

Espero que l’amplíssima sel·lecció us hagi agradat, teniu els enllaços d’àudio a disposició.

Aprofito per recordar-vos que tant els àudios, com sobretot els vídeos, ja que ocupen molt espai, romandran actius durant uns tres mesos des de la publicació de l’apunt, ja que al tenir un espai limitat per deixar arxius (abans no passava i per això pago una quota) em veig en l’obligació d’anar esborrant els més antics o els menys baixats. Per tant us aconsello que no us adormiu, després serà difícil trobar la possibilitat de tornar a deixar-los disponibles amb la quantitat de material que m’arriba.

45 comments

  1. Oriol

    Moltes gràcies Joaquim, estic descarregant ja els audios i haveure que tal. La producció igualeta que a Salzburg pel que veig jeje.(es broma) Realment la Mimì de la Netrebko és de les que m’agraden més perquè per aquest paper trobo que es necessita cantar-lo amb sentiment, que es noti que ho vius. Com per exemple quan ella canta el donde lieta uscì i per descomptat el duet final abans de morir amb el Rodolfo. I amb ella trobo que ho vius intensament, no només canta bé sinó que t’endinssa en el personatge.

    Espero veure-li algún dia al Liceu, encara que potser m’hauré d’esperar sentat jaja.

    M'agrada

  2. rosetapiccina

    Gràcies.
    Encara recordo quan vaig dir que el Calleja em recordava al Fleta, i gairebé em linxen. Je, je. No parlaré ara. 🙂
    Independentment de com canta, a mi no em cau molt bé el tenor maltès.
    Visca la Netrebko. Visca el Joaquim.

    (Avís: El xirimbolo per sentir directament el 4art acte sense descarregar no està ben posat.)

    PD: els millors desitjos pel Colbran

    M'agrada

    • Pobre noi, precisament té una pinta de bon xicot que no pot amb ell. Ara la veu…
      Els visques compartits amb la Netre, em fan enrojolar 😳
      En Colbran a partir d’avui estic segur que ja donarà guerra

      M'agrada

  3. Isolda

    Ja l’he escoltada, francament aquests cantants no tenen cap possibilitat al costat del “monstre” Netrebko, m’atrebeixo dir-la mès grossa, encara se’ls nota més dolents del què són en realitat.
    Té un color de veu preciós, canta sense esforçar-se -si més no aquesta és la sensació que jo percebo- sense cap fissura a la veu com si canta òpera fos bufar i fer ampolles, en fí per mi és un fenòmen i aquí està “bestial”
    Com sempre, moltes i moltes gràcies Joaquim.

    M'agrada

    • No crec que tots siguin tan dolents, però el Colline si que està francament deplorable.
      Per “compatir” amb ella l’has d’envoltar del millor del millor, com ella.
      De res, de res, de res, Isolda 😉

      M'agrada

  4. Jan

    M’agradava la Mimí de la Netrebko abans, la de la película per exemple, amb una veu molt més lírica. Ara mateix no es pot dir que sigui una lírica, per a mi és una spinto. Té una veu moooooolt ample, que està molt bé, però que per la Mimì (per mi) és massa. Jo prefereixo una veu més a la Cotrubas, més dolça. Actualment la “meva” Netrebko és més Tosca que Mimì.

    M'agrada

  5. Uns talls excel·lents els que ens has deixat. La Netrebko està molt bé i el Calleja, irregular, però amb detalls impecables com els pianíssims. La resta del repartiment i l’orquestra “no maten”.
    Una abraçada

    M'agrada

  6. Jofre

    Tens el millor bloc.
    Ens regales quasi a diari coses magnífiques.
    Fonamentes les teves experimentades opinions.
    Ets tolerant amb tothom
    Mantens el interès diari amb una àmplia diversificació d’estils i temes.
    Connectes amb tothom
    Una troballa, et felicito.
    D’aquesta Boheme n’aprofito fins l’úlmtima nota de la Netrebko, està impressionant.

    M'agrada

    • tristany

      Subscric tot el que dius, excepte la referència a la Trebs, que segur que també, però és que encara no m’ho he escoltat. 😉

      Ahir em vaig adonar que se m’havia passat per alt la retransmissió de Iolanta (Netrebko, vés per on) per CM i vaig dir-me: potser un dia en Joaquim… Ja me n’havia oblidat, entro a IFL i, patapam!, què hi trobem a novetats…? Joaquim, és impossible no adorar-te. Ergo, primera feina (internàutica) del dia: clicar les cinc estrelletes abans de llegir l’apunt i tot.

      M'agrada

      • aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaah la Iolanta jo no podia disposar de la meva font natural de subministrament local, però ves per on i quan ja havia disposat d’una ambaixada, em va arribar via internacional, quines coses oi?.
        Si no has entès res, no t’amoïnis, ja te’n faré cinc cèntims en privat.

        M'agrada

  7. Josep Olivé

    Enlluernadora Netrebko. D’acord completament en no tallar el tercer acte. Inspiradíssim tot ell…i si Mimí és qui és aleshores sería pecat sobre pecat! 🙂

    M'agrada

  8. dandini

    Sóc un gran admirador de l’Anna Netrebko la seva veu és exhultant ,poderosa,bonica ,no fa patir.A tot aixó s’ha de afagir que és una dona molt atractiva que a sobre té el neguit per actuar de forma convincent sense treva.El resultat de tot aixó és la converteix en” la soprano més desitjada del moment”.
    Pero la Mimí cal recordar-ho és una noia senzilla,discreta,fràgil ,somiadora i malalta d’amor i de tisi que malgrat tot ha de tenir veu suficient per sobrepassar l’orquestra pucciniana.La seva Mimí amb Michieletto vestida amb “chupa de cuero”favoria una visió d’una dona més forta que casava molt be amb la seva veu.
    No dubto que al teatre valorant veu+escena sigui la millor de l’actualitat.
    Pero si només ens fixem en l’audio li manquen detalls musicals, de dicció i interpretatius.
    Em segueix seduint la veu i el tarannà interpretatiu de Joseph Calleja.El seu vibrato a algú li semblarà excessiu i d’altres el trobaran atractiu.Jo crec que el fa més poeta,insegur i menys prepotent.És questió de gustos.De totes maneres reconec que al finale li manca poder de convicció( se l’hauria de repensar! )
    El Colline de Andrea Silvestrelli és més perro-flauta que no pas filòsof puccinià.

    Us deixo un enllaç de Maja Kowalevska (1979) que canta un “Si mi chiamano Mimí” per mí de manual ,el seu estudi del personatge és complet i a seva imatge és totalment compatible amb el rol.

    M'agrada

    • Ja veus, jo me la crec molt més tant sols escoltant-la que veien-la tan repollo. Jo crec que mai com en aquests àudios ha cantat la Mimi. La Netrebko s’està humanitzant, cosa que encara la millora.
      La Kowalevska, bé, gràcies.

      M'agrada

  9. Aquí estoy de nuevo. Algo “handicap-ado” pero deseando disfrutar de todo cuanto pueda. Muchas gracias a todos los que os habéis interesado por mí; otros quizás no pudieron comprender lo que Joaquim insinuaba. Soy todos muy buenos conmigo.

    No he escuchado todos los fragmentos de esta “Bohême”, pero Anna Netrebko me parece impresionante, el único pero es que su lozanía y robustez se apartan bastante de las que corresponden a Mimi. Algo semejante le sucedía a Renata Tebaldi cuando la ví el 11 de noviembre de 1954 y recuerdo el día porque era mi segunda función en el Liceu, la primera fue (cómo no!) “Il barbiere di Siviglia” dos días antes. Pero ambas cantantes emocionan (Netrebko) y emocionaban (Tebaldi) por su hermosa voz y su musicalidad. La Netrebko supera a la Tebaldi en agudo, pero ésta ha sido para mí la intérprete musicalmente más compenetrada con el personaje que he escuchado jamás. Son de manual su “Ma quando vien lo sgelo” y “Sono andati”; hay que escucharlos para convencerse.

    Pero ahora tenemos a Anna Netrebko, la soprano infinita que digo yo que puede con todo y a mí en todo me gusta, unas veces más y otras no tanto, pero siempre haciedo uso de una calidad vocal y de una teatralidad que subyugan.

    Joseph Calleja, no puedo decir que cante mal, sería injusto, pero ese cada vez más acentuado vibrato que en una cantante -si sabe jugar inteligentemente con ello- puede ser picaresco y seductor, en un cantante masculino me agota y descoloca. Por otra parte su comportamiento escénico acostumbra a ser muy poco convincente. En el caso que me ocupa no puedo hacerme el fuerte porque aquí se trata de un audio.

    Del resto del elenco no puedo hablar porque no los he escuchado a todos, pero los comentarios no son demasiado favorables, por lo que leo.

    A disfrutar de la Netrebko!

    M'agrada

  10. rosetapiccina

    Parlant de la Boheme, tinc una intriga de fa temps. Què vol dir lo de “i fior ch’io faccio, Ahimè! non hanno odore”. És una metàfora d’alguna cosa, o és per omplir?

    M'agrada

      • rosetapiccina

        ja, però pensava que igual tenia alguna significació menys literal, perquè quan la soprano ho diu, ella i el tenor es posen trists, com si les flors que no fan olor podien ser símbol, per dir alguna cosa, de la tisi, però no veig la simbologia.

        M'agrada

  11. dandini

    Jo me la crec més veien-la. Pero en tot cas la solució es ben fàcil:qui ho desitji pot optar per tancar els ulls i tots contents. Aquí en tens un exemple,diuen que la inmensa majoria del públic assistent va decidir no mirar per millorar la credibilitat de l’escena.
    Molt bon dia a tothom.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: