IN FERNEM LAND

LICEU: PROPOSTES PER A UNA NOVA CRISI ANUNCIADA


sostre

Com que lamentar-se no serveix de gaire i com sembla que pitjor no es pugui fer, jo llenço una bateria de propostes que segurament seran inacceptables, inviables i risibles, però no me’n puc estar. Hi ha coses que no entenc i algú amb coneixement de  causa m’agradaria que ens ho expliqués públicament a veure si en traiem l’aigua clara.

Entenc perfectament el que és un ERO, que el motiva i per què serveix. Entenc per tant el que és un ERTO, el mateix que un ERO però de caràcter temporal. Entenc que en una empresa privada això serveixi per alleugerir de manera pactada el costos que ha de suportar una activitat deficitària, alleugerint temporalment les càrregues salarials i pactant amb l’administració no acomiadar a ningú per tal de que aquesta faci front durant aquest període, de les despeses salarials mitjançant la prestació corresponent. Si algú té una esmena a fer ara és el moment….

Segueixo:

No entenc que sent el Liceu un ens de caràcter públic s’envií a la gent a casa amb un ERTO (expedient de regulació temporal d’ocupació) que haurà de pagar la mateixa administració. No seria més senzill que l’administració fes una aportació al teatre per fer front a les despeses salarials que es pretenen estalviar i alhora els treballadors continuessin produint en lloc d’estar-se a casa angoixats? Aquí no necessito preguntes, necessito respostes.

No entenc que el teatre faci l’ERTO en un moment potencialment molt productiu, ja que els mesos de juliol i setembre la ciutat bull de turisme i si l’oferta que pot oferir el Liceu és atractiva, estic segur que els resultats podrien ser espectaculars. No s’ha de pensar en l’abonat de temporada, s’ha de pensar en el turista i en els visitants, així com en aquell públic autòcton que no s’apropa mai al teatre per molts motius.

Quina activitat es pot fer? Activitat musical òbviament que podria afegir-se a un paquet de visita cultural al teatre i sopars en acabar els espectacles, a un lloc emblemàtic i únic, la taulada del teatre sota el cel de les Rambles, per què no? no ho van fer no fa gaire per no sé qui o no se què? (no cobraré res per les meves idees esbojarrades. ho cedeixo a fons perdut a la plataforma d’ajuda al Liceu).

Quina mena d’activitat musical es pot oferir, jo crec que bàsicament òpera, també podria ser dansa, però sobretot una temporada de zarzuela, si, ZARZUELA, potser que ens comencem a treure els els perjudicis i pensem una mica com donar vida al Liceu, als musics i als cantants que estan a l’atur i volen fer música i cantar, amb un gènere magnífic, popular i que atresora veritables obres mestres de teatre líric. El públic estic seguríssim que el tenim garantit, per tant si ajustem bé el compte de resultats, segur que hi ha beneficis. Compte!, no cal que les produccions vagin a càrrec de Guth, Konwitschny, La Fura, Py o Tcherniakov, segur que que amb poca cosa, molt talent (el tenim) i ben assajat es poden fer veritables i magnífics espectacles de sarsuela o el que sigui. Preus assequibles i promoció ben feta que justifiqui un departament de màrqueting, avui per avui, nefast.

Amb qui?, entenent que els musics de l’orquestra i els membres del Cor han de fer vacances, podríem establir un conveni de col·laboració amb l’ESMUC i el Conservatori del Liceu, contractant a bon preu i millor estímul a la JONC, o fer una orquestra amb alguns dels seus membres. Contractes de caràcter temporal, que doni oportunitat a uns joves ansiosos de fer música de veritat, amb públic i de manera regular. Quelcom més i millor que un “mini job”, no creieu? De la mateixa manera estic segur que podríem aconseguir un Cor de qualitat per a aquesta temporada estiuenca i ja no parlo de cantants, doncs la llista de cantants disposats i ansiosos de ser contractats segur que seria enorme i farcida d’excel·lents professionals.

Què més podem proposar pel Liceu? Doncs incrementar l’activitat en lloc del que ja han anunciat que faran (recordeu que volen buscar més diner i reduir l’activitat), segurament ells en saben més que jo, és clar, no cal ni dir-ho, però ells encara miren el Liceu amb ulls i estructures que jo crec que ara ja no funcionen. S’ha de perdre la por a trencar amb l’esquema d eles temporades conegudes fins ara i també dels torns d’abonament que condicionen de manera perniciosa la pròpia activitat, Són rígids i no optimitzen les possibilitats reals d’ocupació. Hi ha abonats que s’estimen més perdre un títol que no l’interessa tot deixant perdre la localitat, i possiblement hi pugui haver algú que es queda sense entrar perquè les entrades de la tarifa que pot pagar estan exhaurides, quan després veiem que moltes butaques d’aquesta zona estan desocupades.

Jo feria abonaments temàtics (repertori alemany, belcanto, Verdi/Puccini, òpera contemporània, barroc, dansa, zarzuela), tots a preus diferents, res de tarifes unificades i si algú es volgués abonar a tot que fos possible, fins i tot amb raonables avantatges per fidelitat absoluta a la casa. Els preus haurien de ser també diferents als actuals,  segons les ubicacions, condicions visuals i acústiques. És incomprensible que les butaques laterals d’amfiteatre tinguin el mateix preu que les centrals o les butaques de platea, però també a platea s’hauria de distingir, i molt, el preu de les butaques més a l’extrem, les que queden sota el voladís de l’amfiteatre i no cal dir que les llotges de platea, que tenen difícil remei, ja que haurien de repensar-se de dalt a baix.  Tot això s’hauria de fer per incentivar la compra i no veure tantes zones buides.

Suposo que el preu d’una platea per assistir a La llegenda de la ciutat invisible de Kitege, deu venir motivat pel cost de l’imponent producció, però jo no vaticino un sold-out ni de conya, per tant 205€ las platea, encara que sigui l’òpera que em fa més il·lusió, no crec que sigui el preu convenient, ja m’agradaria en a mi que s’esgotessin, voldria dir que estem molt millor del que estem, i parlo de nivell musical.

El número de representacions per títol i els segons repartiments, tal i com s’han quedat ara sense el benefici econòmic dels torns populars, em sembla erroni. 10 representacions de Cendrillon? Ens hem begut l’enteniment. 15 de Tosca i 3 repartiments diferents hipotecant tot el mes de març amb el mateix títol, em sembla incomprensible i musicalment frustrant per a musics i públic. No es poden fer 15 però repartides tenint en compte els períodes estiuencs?, partint de la base que l’ERTO no es fes, és clar. Fins i tot 9 representacions de Die Walküre em semblen moltes. Una cosa és el que nosaltres volem i l’altra és la que és en realitat. Aquell Liceu de 22.000 abonats que ho omplia tot ja s’ha acabat, tots sabíem, fins i tot sense saber que vindria una crisi com aquesta, que allò no perduraria.

No seria més rendible fusionar torns d’abonament fins fer una ocupació raonable i així reduir costos?.

No seria millor simplificar les produccions, alhora que abaratir-les (apunt d’ahir) i agilitzar assajos, alternar títols, oferir paquets de cap de setmana, en col·laboració amb altres espectacles i concerts de la ciutat, com a oferta cultural unitària?

Insisteixo en que no hem de pensar amb estructures actuals, per tant cal donar molta activitat productiva a una macro instal·lació que aturada ens costa molts diners. Enllaçant amb l’apunt dedicat a l’Auditori, un altre Titanic amb una fuita important, no pot ser que la majoria de dies romangui amb la sala tancada a pany i forrellat.

El Liceu no és un lloc adequat per recitals de Lied, però la ciutat necessita un cicle de lied. Per què no s’organitza una temporada d’abonament separat i es fa al magnífic Auditori del Conservatori del Liceu, tot aprofitant cantants que ja estiguin a Barcelona en algun repartiment de l’òpera que es representi, així també estalviaríem no?, alhora que garantim unes ocupacions de la sala més satisfactòries i estimulants per a els propis cantants no deixem a la ciutat orfe d’un gènere que es necessita?

El Cor, pertinentment estimulat i ampliat, hauria de nodrir, alhora que l’activitat operística de la casa, altres ofertes corals de l’activitat simfònica de Barcelona (Auditori i Palau), així com d’altres concerts a Catalunya, Espanya o de caire internacional. L’orquestra ha de consolidar el projecte del mestre Pons i això vol dir entre altres coses incentivar l’activitat concertística, també cambrística amb el seus musics,  però no tinc gaire clar que hagi de fer la competència als cicles simfònics ja existents a Barcelona, per tant hauria de buscar activitat externa, a Catalunya i en l’àmbit espanyol i també internacional, quan la qualitat ho permeti. Cal buscar per a els cicles de cambra una activitat més propera al barris, tan orfes d’activitat musical de qualitat, així com nodrir als principals auditoris catalans d’activitat de qualitat.

Quin sentit té que l’Orquestra del Liceu actuí al Palau de la Música Catalana, mentre al Liceu hi ha el Mariinski? O quin sentit té que l’Orquestra del Liceu hagi de compatir dia i hora amb l’OBC, la OSV o una orquestra de renom internacional, oferint totes elles un repertori simfònic?. Per a tots els musics de l’Orquestra del Liceu, deu ser important tocar a L’Auditori o al Palau, però encara ho deu ser més fer-ho amb públic, amb quatre gats no deu ser gaire estimulant. Quin mal hi hauria en fer els concerts simfònics de l’Orquestra al mateix Liceu?, si es programen bé i les obres, solistes i directors tenen atractiu poden ser una activitat amb benefici, tot i que les temporades simfòniques a la ciutat ja estan molt ben nodrides i crec que seria més adient sortir i donar-se a conèixer a altres ciutats.

Sense tantes representacions i per tant sense dobles o triples repartiments, els assajos poden disminuir i l’activitat diversificar-se, augmentar.

Cal sobretot pensar en la rendibilitat de l’activitat global del teatre.

Hi ha tot un tema cabdal que darrerament s’està mostrant ineficaç. La promoció i divulgació de la imatge i la marca (això que ara està tan de moda) la marca Liceu. D’acord que el desgavell dels darrers anys l’ha desprestigiat bastant, però és que el departament de màrqueting no ha estat gaire lluït. Gran part de les desastroses ocupacions de grans espectacles que s’han ofert és a la nul·la o errònia divulgació que s’ha fet. El paradigma del més gran fracàs va ser la visita del Festival de Bayreuth, ja ho hem dit moltes  vegades, però no pot ser que el Liceu es vengui tan poc o de manera tan deficitària en el mitjans audiovisuls i la premsa especialitzada. Els vídeos promocionals de les òperes de la propera temporada haurien de ser presents a tot arreu, no cal dir al web, també a les pantalles de metros i autobusos de la ciutat, i també a Girona, Tarragona, Lleida i a les principals ciutats de Catalunya, també al sud de França i a les comunitats veïnes. És ara quan comença la venda de localitats per la temporada vinent, quan aquesta campanya ha de ser exhaustiva, atractiva i engrescadora. No tinc la percepció que s’estigui fent, ni que als webs o revistes especialitzades hi hagi informació gràfica que cridi l’atenció.

Si el Liceu el fem petit, l’ofegarem i esdevindrà residual, Un contenidor magnífic amb contingut minso.

He dit moltes coses, però segur que n’hi ha moltes més que vosaltres m’ajudareu a visualitzar. Ens llegeixen, per tant sigueu generosos i respectuosos, donem idees de manera altruista encara que les medalles se les acabin penjant ells, m’ho estimo més així que unes properes temporades tan escarransides com la 2013/2014 i de qualitat minvant.

136 comments

  1. simone

    Felicitats Joaquim! Has sortit moltísimes idees, totes molt bones, si nomes aprofitessin unes quantes ja ganariem molt. Entenc i conec massa poc de com funciona el Liceu pero el que escrius es de sentit comú. Aplicant el sentit comu, un bona dosi de creativitat i aprofitant els mitjans a l’abast i els talents que tenim n’estic segura que es podria fer molt. Cal voluntat de fer-ho. Personalment et proposaria com asessor creatiu per reflotar el Liceu. On es te que presentar la sol·licitut?

    M'agrada

    • Assessor creatiu?, em sembla que no és el moment i els assessors no estan gaire ben considerats, sobretot els que treballen per l’administració. Alguns són uns penques i altres fan la feina que hauria de fer qui no la fa. No sé si és una bona idea, però t’agraeixo molt la intenció.

      M'agrada

      • simone

        em refereixo com ‘creatiu’ de idees creatives per sortir d’aquesta (que es lo que de fet ja has fet amb les teves propostes), no com ‘creatiu artístic’… i assesor en el sentit real no administratiu 😉

        M'agrada

  2. La imaginació al poder!!
    (si això s’arribés a produir algun dia, en algun lloc, seria la fi de l’amiguisme i el malbaratament, per dir-ho d’una manera diplomàtica)

    M'agrada

  3. Has facilitado tantas ideas, Joaquim, que en este momento se le debe estar cayendo la cara de vergüenza a más de uno de no haber pensado en ninguna de ellas, pero tener ideas significa luego elaborarlas y ponerlas en la práctica y eso reclama mucha dedicación y trabajo y en el Liceu ganas de trabajar y de esforzarse no hay o al menos eso es lo que parece.

    La zarzuela es un género dignísimo con una música excepcional, especialmente la de los autores del siglo XIX, coetáneos de los grandes compositores que abastecen las temporadas habituales de todos los teatros de ópera del mundo. Sólo se precisa un retoque: reducir el texto de algunas y si es preciso actualizarlo, la música y los cantables deben permanecer intocables. La mayoría de coliseos de ópera no tienen ningún sonrojo en programar operetas -o comedias musicales- como “Die Fledermaus”, “Die lustige Witwe”, “The king and I”, “Kiss me Kate”, “La Perrichôle”, “La belle Hélène”, “Le chanteur de Mèxico”, “The Mikado” etc. Pues bien, “Los diamantes de la corona”, “Jugar con fuego”, “La tempestad”, “La bruja”, “El anillo de hierro” y tantas otros títulos de Barbieri, Chapí, Marqués, Gaztambide, etc. contienen música y libro de tanta calidad o más que los títulos internacionales mencionados. Repito una vez más que durante el siglo XIX estos títulos de zarzuela se alternaban en el Liceu con “Rigoletto”, “Il barbiere di Siviglia” -actualmente una rareza en nuestro teatro de ópera”- y “Lucia di Lammermoor”, por ejemplo, y nadie objetaba al respecto. No digo con ello que la zarzuela figure en la temporada como se hacía hace 150 años, pero sí se podrían hacer esos ciclos en los meses de julio, agosto y septiembre, alternando con recitales y conciertos populares a cargo de orquestas tal comoJoaquim indica, entre las mil y una ideas que él proporciona al Liceu y que los dirigentes del mismo no quieren o no saben tener.

    El Liceu se cede a la Pantoja y Cia. y todos contentos. Por qué no se ofrece a compañías que llevan en su programación zarzuela y ópera española? Muchas producciones son itinerantes y se ven en Madrid, Sevilla, Oviedo, Bilbao, etc…, por qué no se les hace recabar en Barcelona? También existen títulos en catalán que están durmiendo en el sueño de los justos y podrían programarse. Y al público internacional le gusta la zarzuela y cada vez más, pues casi todas las grandes figuras importantes de la lírica la interpretan en sus recitales y conciertos e incluso la graban. Si esos eventuales turistas vieran anunciados en el Liceu títulos que han escuchado por Domingo, Garanca, Villazón, Genaux, Nedelmann, Netrebko, Alagna, Alvarez, Flórez…”picarían” y entrarían en el Liceu. Sólo haría falta que el departamento de marketing se esforzara en dar a conocer los eventos, mediante una publicidad bien dirigida, ya que poco o nada se hizo por llenar el Liceu el pasado mes de septiembre con las actuaciones de Bayreuth, como si se llevó a cabo en 1955…

    Hay que rentabilizar el Liceu y no cerrarlo a “cal y canto” durante los meses estivales que son los más propicios para ofrecer géneros más populares y atraer a turistas y a nuevos públicos -aparte de los habituales- con precios también populares y espectáculos no de temporada pero dignos. Tenemos cantantes, músicos, directores de escena,…todos con profesionalidad contrastada y con ganas de trabajar. Joaquim lo ha dicho muy bien y yo creo que es el único que se esfuerza en encontrar soluciones. Habéis leído algo así reflejado en los rotativos o escuchado en radio o televisión?

    Un ERO o ERTO no es la solución sino el desprestigio.

    M'agrada

    • simone

      Claro, zarzuelas y la Operette alemana y austríaca! En el Theater an der Wien programan producciones muy interesantes (inlcuida ópera contemporánea) que seguramente no son tan costosas y que ya me gustaría verlas aquí!! (eso, por si fuera ‘necesario’ importar algo de fuera)

      M'agrada

      • Leonor

        De igual manera que se están exhumando otras (como “El Juramento” en La Zarzuela y de brillante factura musical y vocal), vía estudios y revisiones musicológicas. Los recitales son buena idea. No sabéis lo que alegra en Viena encontrarlos en julio (en agosto, más difícil). Dichosos complejos…

        M'agrada

      • Esta zarzuela que citas es la más famosa de Joaquín Gaztambide que cito en mi comentario y ya es la segunda vez que se repone en el Teatro de la Zarzuela de Madrid en los últimos años. Afortunadamente la retransmitieron hace unos 15 años por TV y pude conseguir una copia. Es una verdadera joya.

        M'agrada

      • Leonor

        Es cierto, es cierto; lástima que no la viera entonces, nunca es tarde ni para otras muchas que tienen a un referente operístico: “La Fosca” (ya que habrá muchas “Toscas”) de Luis Arnedo. El caso es aprovechar, que es cierta la existencia de un inmenso material zarzuelero, género chico, juguetes cómicos que se podrían representar.
        PD: a ver si consigo yo esa joya de hace 15 años ¡Un saludo, infernems!

        M'agrada

    • Doncs no crec que els caigui res, ni la cara de vergonya, ni res de res, senzillament deuen dir: què diu aquest?, no sap el que és portar un teatre d’òpera, i el més trist és que jo penso el mateix d’ells,

      M'agrada

  4. Felicitats per l’anàlisi Joaquim! Tant de bo el llegeixin i n’adoptin idees!
    Jo, com Simone, tampoc conec massa sobre el funcionament del Liceu però estic totalment d’acord en que els mesos de Juliol i Setembre podrien ser molt rentables pel Liceu amb una programació atractiva, enfocada al turisme, traient profit de tants i tants artistes talentosos d’àmbits diversos que tenim. Som molts els qui quan viatgem no volem deixar escapar l’oportunitat de conèixer el teatre de la ciutat i més quan es tracta d’un lloc emblemàtic com es el Liceu. Parles molt de música i lírica (Zarzuela) i molt poc de dansa que penso també hi podria jugar un paper molt important. El Barcelona Ballet d’Àngel Corella es aquí, sota mínims, es cert, però acaba de fer gira per Argentina amb molt bones crítiques i es podria incloure en aquesta proposta. Ara, s’hauria de fer molt ben fet, amb una bona campanya publicitària per tal que als turistes, sobretot americans, russos i japonesos, els hi arribes la informació i també als possibles espectadors autòctons, amb preus assequibles i un programa variat capaç d’arribar i satisfer tant als balletòmans de pro, com als neòfits que es sentirien atrets pel nom del reconegut artista, per la possibilitat de descobrir el Liceu i per la curiositat d’apropar-se a la dansa. Campanya publicitària a Barcelona i als millors hotels de la Costa que igual que organitzen visites a La Roca Village o a Montserrat podrien fer-ho al Liceu i segur que hi hauria molt quòrum!

    M'agrada

    • Llegir-me segur, ja t’ho dic jo, ara adoptar idees, no ho crec pas.
      La dansa ha de tenir un lloc, una temporada específica al Liceu, amb abonament especials que no vagin lligats als de l’òpera com s’ha fet sempre i no és just, ni bo que sigui aixì.
      La companyia estable és un altre tema, del que jo no m’atreviria a pronunciar-me. El tema Corella ja et vaig dir que no el conec i penso que hi deu haver quelcom més del que es diu, però no em facis opinar ja que no ho conec. És una llàstima, això si, que hagi de marxar, però fixat que ha de marxar de tot arreu.
      Totes les propostes per portar gent al Liceu em semblen bones.

      M'agrada

  5. raimon

    No es poden afegir massa coses al magnífic apunt d’avui; deixem afegir algunes reflexions.
    1. No entenc com en els assaigs generals el Liceu està ple de gom a gom de persones que no han pagat cap localitat. La major part d’ells ja no cal que paguin cap localitat per veure l’òpera; si a aquests assaigs hi poguessin anar els abonats, que ja paguen la localitat, al menys no es perdrien compradors de localitat.
    2. M’agradaria saber quantes localitats es regalen a cada funció a polítics, promotors, endollats i altres.
    3. Es fan dobles i triples repartiments molt desiguals. Si es segueixen produint, potser seria convenient que els abonats poguessin escollir el repartiment que més els agradi.
    4. Cal tenir tant personal a les diferents entrades per utilitzar les maquinetes de control d’accés al teatre?.
    5. Està ben estudiat l’organigrama del teatre i tot el personal que hi ha és necessari? (no parlo d’orquestra ni cor que mereixin molt més de respecte).
    6. El canvi de situació de les taquilles és lògic? Quan eren a la mateixa entrada del teatre, feia que fossin més visibles i de més fàcil accés, especialment per a persones de pas, turistes, etc. No he entès mai per què es va fer el canvi … solament per donar espai a la botiga, bar, etc.?
    7. El tema potser més greu és el que vas tocar ahir mateix pel que fa a les produccions exagerades, incomprensibles i d’un cost absurd. No cal afegir res al que vas escriure amb tan bon criteri.
    Segur que hi ha més coses a dir, i l’anàlisi que has fet és magnífic i poc s’hi pot afegir; el problema és qui pren les decisions, amb quins criteris i amb quins coneixements. El problema és si s’escolta als músics, als cantants i als professionals. El problema és si els polítics de torn (i ara el seu màxim representant, el Sr. Molins, amb despatx i tot a la casa) saben escoltar i deixen de creure que són ells els únics que hi entenen, els únics que en saben i els únics que han de seguir fent el ridícul més espantós dia rere dia.
    Mentre els polítics i els responsables d’institucions com el Liceu segueixen fent el que volen sense respondre davant de ningú, no hi ha solució. Sempre van al més fàcil … la retallada, l’ERO, fer fora músics i cantants, però seguir mantenint llocs de treball inútils, seguir cobrant magnífics sous, i no utilitzant la imaginació i la creativitat mai. És curiós que ningú es plantegi que potser caldria buscar persones més creatives o que tinguessin propostes concretes, ningú dimiteix, ningú accepta que no en sap més i ningú es belluga.
    Si el tema del Liceu fa por, el de l’Auditori fa pànic. No sé com anirà la temporada, però pinta malament, la veritat. I al costat mateix de l’Auditori, ja veurem com se’n surt el TNC, que també va per camins sense sortida. I no es digui que la crisi ha pogut amb tot, perquè el teatre Lliure ha estat funcionant i funciona i el mateix Palau està tenint millors expectatives.

    M'agrada

    • El tema dels assaigs pagant em sembla perfecte. Molts hi van sempre hi no tornen a les funcions de pagament, i no són escolars i universitaris precisament.
      El punt número 2 no els sabràs mai.
      Hauríem de passar a un repartiment en la majoria de representacions i en aquelles que es facin diverses tandes del mateix títol, mai hipotecant un mes sencer com fan ara, jo crec que els re`partiments són bastant homogenis.
      El personal d’accessos a la sala és extern, però suposo que es paga per ñla quantitat de casaques vermelles que es necessiten, no ho sé, sincerament
      El punt 5 estic segur que no està ben estudiat, seguríssim, en sobren uns quants que si no es substitueixen per ningú altre, no ho notarem, bé la tresoreria si, i l’ambient laboral millorarà.
      Les taquilles a la Rambla eren genials, això que van fer a Sant pau és un nyap monumental que és col·lapsa molt aviat i l’accés és ingrat.
      Tema produccions és potser el més fàcil d’entendre i aplicar-hi solució, mira el que et dic.
      Tot plegat fa pànic, estem d’acord,i sobretot en fa perquè al capdavant de tots els equipaments hi tenim gent que fa pànic.

      M'agrada

  6. EPL

    es sorprenent que un departament de marketing amb nom pompós i sou generós sigui incapaç de gestionar el Liceu i tú, en canvi, has estat capça de tenit tant magnífiques idees en dos fulls. La diferència suposu estar en estimar de debó el Liceu i la música. I en ser coherent. (Zarzuela no, Pantoja sí per exemple). La Plataforma deuría canviar de nom i anomenar-se ” Salvem el Liceu”.

    EPL

    M'agrada

    • Gràcies per comentar EPL, et dono la benvinguda.
      És un recull de idees mil cop dites i comentades, són bastant òbvies i no crec que hagi dit res que la majoria d’abonats i assidus no pensin. No té gaire mèrit, a part d’escriure-ho al blog.
      La plataforma amb més bona voluntat que altre cosa, tan sols ha posat un pedaç per dissimular el forat, han cremat unes naus molt importants, però ja estaven avisats, què consti!, des de el primer dia. Va ser una maniobra del maco per intentar salvar-se

      M'agrada

  7. bocachete

    Res a dir: només puc assentir, adherir-me (i si és amb Loctite, millor) i dir que és UN APUNT DE RECLINATORI. Aquest s’hauria de repartir entre els responsables liceístics i probablement fent la meitat de coses proposades, lògiques i raonables, i barates fins i tot, alguna cosa guanyaríem. El Poliorama feia aquell curiós combinat turístic de “Òpera i flamenc” que sembla que tenia èxit i no estava malament. El Liceu pot fer més coses: des de còctels per l’estil, amb sarsuela, música popular o grans hits operístics, i representacions com les que dieu, etc. I, si voleu, també caldria “explotar” més les funcions que a final de curs fan al Conservatori, les que abans es feien al Cicle d’Òpera a la UB, al Pati de Lletres: també podrien tenir continuïtat al teatre gran. No sé… hi ha tant a millorar i tan poca imaginació, sembla, en els caps…

    M'agrada

    • Gràcies bocachete. Hio ha milers de propostes.
      Qui podia dir que es faria teatre a la Biblioteca de Catalunya i amb un exitàs enorme?, doncs el Liceu ha de buscar gent que amb pocs recursos puguin fer molt. Hi ha molta gent disposada a treballar, amb idees i amb ganes. Els que no ens convenen són els que porten una inèrcia caducada de funcionariat milionari i sense rendir comptes a ningú, això s’ha acabat

      M'agrada

      • bocachete

        Efectivament: però la diferència és que a la Biblioteca tenien una directora que sabia on era i què volia fer-ne (obrir-la a la ciutat, dinamitzar-la, aprofitar recursos, etc., tot i tenir un pressupost molt migrat i una situació de partida molt pitjor de la que hagi pogut tenir el Liceu) i sembla que al Liceu no és el mateix cas. Si et dic la veritat, vaig anar al primer espectacle que van fer (El misantrop) i vaig trobar-ho bé, però no donava un duro per la continuïtat de la proposta: avui dia, penso que és un dels espais teatrals més interessants de la ciutat (no tant pel lloc sinó pel que s’hi fa, però tot té a veure i acaba repercutint en el lloc). Conclusió: no és qüestió de recursos, només, sinó de voluntat i imaginació.

        M'agrada

      • montserrat

        Colbran, vés amb compte., Lo de “se la ganan muy descansados” suposo que ho dius per desconeixement. Prova de cantar a tota birra ni que sigui durant 5 minuts. llavors entendràs que fer-ho durant 6 hores com a mínim cada dia (naturalment amb algunes honroses excepcions) no només cansa mooolt, sino que desgasta qualsevol instrument. I a més fes tots els malabarismes escènics que se’t demanin. Hummmm, prova-ho, creu-me i suposo que canviaràs d’opinio. Ei, i tot això de memòria, afinadet i donant la cara cada dia, no està gens malament, eh?

        M'agrada

      • Me refería al staff directivo, no a coros y orquesta, como respuesta a Bocachete. Siempre he defendido la labor artística, excepto cuando no me ha gustado el resultado vocal/orquestal porque últimamente ya me importa un bledo la escena y la dirección escénica ya que la mayor parte de las veces es incongruente con lo que estoy escuchando y me distancio tanto que ya todo lo que montan me da lo mismo, por muy hermoso que sea. Opto por ver teatro por un lado y escuchar ópera por otro. Y no creas es un ejercicio difícil porque es doble trabajo de asimilación, pero cuando una cosa me parece fea no puedo por menos de indicarlo.

        M'agrada

  8. N. Porpora

    Malgrat no estar-hi d’acord per altres qüestions sí puc entendre l’ERTO com una mesura -sensible- d’estalvi. És cert, com dius, que la mateixa Administració haurà de fer-se càrrec dels sous dels treballadors durant els mesos que s’apliqui (n’excloc els directius perquè no tinc clar que es vegin afectats per aquesta mesura). Ara bé, com sabem, no és el mateix pagar un sou íntegre que una prestació d’atur topada. Sense entrar en els sous de cap col·lectiu en concret, amb l’ERTO qualsevol treballador passarà a cobrar, com a màxim, uns 1.000 i poc euros nets mensuals (aquesta dada sí és de caràcter públic). L’estalvi per part de l’Administració, per tant, és evident. Qualsevol gestor té l’obligació de pensar en aquest recurs; ara bé, després d’haver exhaurit totes les altres possibilitats. En el cas del Liceu sorprèn (per dir-ho finament) que hagi preferit tirar per aquesta via que no pas explorar el camí de la creativitat. En qualsevol cas, però, d’aquesta decisió se’n desprèn novament un missatge molt clar (i que molts ja heu recollit per aquí): ningú no lidera el Liceu. I ja fa massa!

    M'agrada

    • Tens tota la raó que l ´estalvi és allà on dius. Però l´estalvi real és molt minso. L´experiència em diu que aquests ERO temporals que afecten a tothom al final acaben afectant només a uns quants. I casualment, aquests quants són els que ja són poc més que mileuristes. Així que, sortint tots els diners igual de butxaca pública, estalviar-estalviar, el que es diu estalviar, estalviaran més aviat poc. Em sembla que en el fons hi ha una altra raó per respondre a per què prefereixen fer un ERO que aportar directament els diners. I te a veure amb la llufa que després penja de tot això. La direcció del Liceu prefereix l´ERO per demostrar que són capaços ( 😕 ) de gestionar els números sense que hagi de venir mamá administració a salvar-los la temporada. I el poder polític també prefereix aquesta solució perquè tenen por que si injecten ara (posem per cas) un milió d´euros cash al Liceu es veuran tots a primera pàgina dels diaris amb caràcters tipogràfics 120 i una referència comparativa als diners que no es posen (i realment caldria posar) a hospitals, escoles, residències d´avis i tantes i tantes coses. Així que, entre els uns i els altres, que es prepari el que empeny el decorat, la que ven les entrades, el que fa les perruques, la que introdueix les dades de les nòmines, el que reserva l´hotel dels cantants, i la que revisa els subtítols: se´n van tots cap a casa un parell de mesos. Dels que manen i són veritables responsables d´això… be… fins i tot els nens negrets de l´Àfrica saben que aquests no cobraran al setembre només mil euros…

      M'agrada

      • el mes de setembre i el de Juliol s´em redueix el salari aproximadament un 62%…i sort que tinc una nena sinó seria més d´un 70%. Ja em diran com em quedaran tot una vegada pagui els meus deures davant l´estat i els bancs….Però sabeu el pitjor de tot??…Cor i Orquestra teniem feina per a tots els dies de setembre i tots els dies de juliol. El tema és tan trist que, o tots o ningú, i si treballen Cor i Orquestra hi haurà gent que no ho veurà bé…clar que si!…treballar fa mal a la salut. Però no se m´està permés parlar de la meva situació perquè tan sols sóc un músic i no tinc perquè creurem que sóc imprecindible i molt menys tindre l´opció de fer ús del meu dret de protestar…caaalla!!!…que igual encara em lapidaran demà mateix!…qui m´hauré pensat que sòc??.

        Parlem més clar encara…el problema del Liceu, a part de la gestió que ha quedat evident, és estructural!!!…ningú vol veure això i es calla les veus que intenten fer veure la realitat. Açò és un Teatre d´òpera, com altres MET, Covent Garden….tan sols hi ha que fer comparatives a TOTS ELS NIVELLS i veureu que hi han molts més problemes dels que volen fer creure.
        No confundiu moltes de les coses que diuen de la realitat, molta de la gent que comenteu ja estan externalitzats des de fa anys.

        Paro perquè res del que digui anirà enlloc i no més farà que em salten a la yugular…així és aquest món, el del Liceu.

        M'agrada

      • N. Porpora

        Benvolgut Xavier C:
        Lamento no poder aportar dades objectives sobre l’estalvi real. Si m’ho permets, però, m’aventuro a projectar una hipòtesis: suposem que, de mitjana, l’ERTO prevegi un estalvi aproximat de 500 euros per treballador (prefereixo no entrar en el càlcul per arribar a aquest resultat). Tenint en compte que la plantilla del Liceu resta configurada per 350 treballadors l’estalvi rondaria, hipotèticament, els 350.000 euros o, en altres paràmetres, rondaria gairebé l’1% del seu actual pressupost (val a dir, òbviament, que es tracta d’un pressupost fraudulent). En qualsevol cas, el que sí sembla un despropòsit és que 18.600.000 euros de subvencions públiques no serveixin ni per cobrir despeses de personal, manteniment i equipament. Francament, no entenc amb què se’ls gasten…

        M'agrada

    • Hola N.Porpora gràcies per comentar, et dono la benvinguda.
      Jo només voldria imaginar-me que els treballadors del Liceu s’alcessin contra aquesta aturada del seu lloc de treball. perquè no hi han hagut fins ara mobilitzacions de cap tipus? Aturar l’activitat del teatre sense activitat ho trobo normal, però per què tenen aturat el teatre els mesos de setembre i juliol?, dos mesos per fer un calaix magnífic. cal pensar en construir, no en aturar. pensar que la temporada vinent es ventila amb menys de 90 representacions és indignant.
      No voldria posar a tots els treballadors en el mateix sac, no ho vull fer, però hi ha treballadors que ja es deuen haver organitzat l’activitat paral·lela durant aquest període de inactivitat i de moment callo.
      El lideratge és essencial. I un que vol liderar un projecte i que té idees per no aturar-lo, li fan el llit, no anem gens bé.
      Torna quan vulguis

      M'agrada

      • N. Porpora

        Benvolgut Joaquim:
        Segueixo el teu blog amb interès i admiració i, encara que discretament, en alguna ocasió he deixat algun comentari (Joan Matabosch entrevistat per Francesc Cortès, Suggeriments) amb el nom de Porpora. Intueixo que amb el teu darrer comentari et refereixes a algú a qui acabo d’esmentar… Si és així coincideixo amb tu però quan apel·lo a la figura d’un líder ho faig per manifestar la necessitat d’algú que sap imposar-se (per definició, a un líder no li fan el llit).
        Una vegada més, felicitats!

        M'agrada

      • Perdona, tens raó, però sou tants que em faig un embolic. Jo parteixo de l’aprovació dels comentaris, tots aquells que canvieu el e-mail o el nick, encara que sigui lleugerament, wordpress us identifica com a nous, i jo com a nouvinguts .
        Moltes gràcies, no sé si és ben bé en Matabosch, jo més aviat parlo del projecte del mestre Pons, un projecte de transformació radical d’orquestra i cor, un projecte ambiciós que esperona o hauria d’esperonar als treballadors, però és un projecte que es contradiu amb el darrer missatge oficial que hem rebut, menys funcions i més diners, objectiu per la propera temporada.
        Sincerament, el mestre Pons no s’ha pronunciat encara, però quan ho faci espero que no sigui per dir que plega al no complir-se el projecte per el qual va acceptar dirigir el Liceu, aleshores si que serà la davallada definitiva.

        M'agrada

    • I a quin diari les vols portar amic JL?. La darrera vegada varem recollir signatures per evitar arribar on som i mira quin cas ens van fer.
      Gran part d’aquest desgavell és d’una gestió extremadament dolenta en els pitjors anys. No dic que haguéssim evitat tot aquest desori, però gran part s’hagués evitat si ens haguessin fet cas amb aquell patracol de signatures. Des de la Conselleria al Ministerio, passant per la Dipu i acabant a can Trias, tothom es va fer l’orni

      M'agrada

    • No sé que dir-te, cada vegada tinc més dubtes que interessi la gent que pensa, per això volen anar reduint la cultura i l’educació a uns nivell elitistes i controlar més fàcilment a base de La Roja, el Barça i passa que t’he vist.

      M'agrada

  9. montserrat

    La millor solucio, sens dubte, seria la d’adaptar-se als temps de crisi, com fem tots a casa nostra . Cosumir productes (o artistes i produccions) de proximitat, prescindir de les grans produccions comprades amb musics inclosos ( tipus Bayreuth, un forat milionari en temps de crisi, una vergonya pels afectats pels acomiadaments). I fer produccións mes petites i mes populars per omplir el teatre cada dia. Ja vindran temps millors. Ara, a funcionar amb el que tenim i no despilfarrar. Com fa tothom a casa seva.

    M'agrada

    • Sentit pràctic, ni més ni menys, però no oblidem que tenim un públic potencial importantíssim que vol molta qualitat, no podem renunciar-hi, per tant, molt de seny, pressupostos ajustats, pocs riscos i talent.

      M'agrada

  10. jordi magriña

    Molt bè Jaquim, trobo molt encertades les tevés sugerencias.Lo que dol es que por lo que es veu, a ningú de la dirección del Liceu s´ha li han acudit cap de les teves propostes i aixó demostra el baix nivel artistic (o potser hauriem d´escriure intelectual) d´aquesta gent. Una pena.

    M'agrada

    • Jo crec que pensen en models obsolets, models que potser encara funcionen en algun teatre però que tenen els dies comptats, com en tot cal anticipar-se i aquí encara estan pensant amb una estructura enorme, poc productiva i caríssima.

      M'agrada

  11. demo

    Moltes felicitats Joaquim,si sempre ets formidable avui has estat magistral..Gran il-lusió em faria tornar a veure Jugar con fuego,La tempestad,El anillo de hierro,La bruja ,Grans sarsueles que no he vist desde la meva juventut i ja han passat una pila d´anys.

    M'agrada

    • bocachete

      Jo ja signaria si tingués la possibilitat, no de tornar-les a veure, sinó de poder-les veure en un teatre “com cal” (no vull menystenir ara les molt meritòries produccions d’afeccionats a casals i ateneus, gairebé l’única oportunitat que tenim ara de veure sarsuela, fora dels cops que les fan a Sabadell i alguna, a un altre nivell, al Coliseum).

      M'agrada

  12. Anna M. Codina

    Encara que el meu comentari no sigui productiu, no per això vull deixar de dir-te que t’haurien de fer Gerent del Liceu a tu. D’altra manera els aniria i ens aniria. Totes les idees que els dones (espero que algú d’allà les llegeixi, segur que sí) son molt pensades, acabades, acurades i de sentit comú. Les veig encertadíssimes i sobretot son fetes des del punt de vista d’una persona que s’estima amb passió la institució, l’òpera i la música i que hi té una llarga trajectoria en tot plegat. Es veu desseguida que tens un profund coneixement del que està passant i enfoques bé la problemàtica. Gràcies per tot i que el teu esforç ens sigui profitós a tots.

    M'agrada

    • Hauries de partir d’una premisSa imprescindible, benvolguda Anna N, i és si jo voldria, en el cas hipotètic que tingués el perfil adient, que ja et dic que no, de voler-ho ser, i et responc que NO.
      Moltes gràcies per l’estima demostrada.
      El que si haurà de fer el proper director és escoltar al treballadors, als abonats i públic en general, però escoltar-los de veritat no com han fet fins ara, fer-nos la garagara per tenir-nos ben pacífics i després fer el que els ha donat la gana, no, escoltar i posar en pràctica mesures que acabin donant fruits. Programar i gestionar d’esquenes al públic que t’ha d egarantir la continuïtat té els riscos que ja coneixem.

      M'agrada

  13. Rosa

    Molt bones i raonables propostes, Joaquim. Llàstima que es pagui una empresa per escollir u director i no escoltin les teves propostes gratuïtes i engrescadores.

    M'agrada

    • Jajajajajajaja
      Si no ho vull ser ni de l’escala de veïns com vols que ho sigui del Liceu, jajajajajaja, ni parlar-ne jajajajajaja Jo vull entrar cada dia al teatre ha gaudir. Ara seriosament, no tinc ni de lluny el perfil. Potser us heu imaginat que sóc qui sap què, i això que he dit amb una mica de seny ho pot dit tothom.

      M'agrada

  14. Jan

    Joaquim ets “collonut”!!!!!! 😀 És que dius tot el que és necessari!! Ojalá puguessis ser tu qui portés aquest teatre, ens aniria bé a tots! 🙂

    M'agrada

      • Jan

        Sóc generós perquè ho penso! 🙂 El que de tan en tan vaig pensant, és com pot ser que Barcelona, la ciutat amb més turistes d’Europa (si tinc ben estès) no tingui òpera a l’Agost. A l’Agost no faria falta fer-ho al Liceu, però i fer una setmana o dues al teatre lliure??? Crec que ja s’havia fet, i és una pena que ara BCN es quedi sense temporada d’estiu… I a més estic convençut que els cantants voldrien venir, i a més estaria pleníssim i costaria trobar entrades 🙂 Que en penses?

        M'agrada

      • No és senzill, però fins i tot el Grec, que a l’agost ja s’ha acabat el Festival de teatre, podria ser un marc magnífic per a representar un parell d’òperes durant el mes d’agost. Quan es va fer anys enrere eren molt celebrades. És un marc magnífic, no calen gaires complexitats escèniques. Uns títols atractius, una orquestra, un cor i bons cantants. Hi ha molta activitat que pot donar vida musical en aquests mesos i en canvi s’estimen més tancar i el que és pitjor programar un ERO pel juliol del 2014.

        M'agrada

  15. Maribel i Victor

    Ens adherim a la proposta de José Luís, però seria millor fer un manifest per lliurar al President de la Generalitat. No al Conseller de Cultura. L’haveu vist alguna vegada en alguna representació d’òpera
    ( a part de Bayreuth ) o Concert per molt important que fos ?. Si el Conseller no demostra que li agrada la música, com ha de fer alguna cosa per millorar la situació del Liceu o de l’Auditori ?.
    Bravo Joaquím per les teves magnifiques reflexions tant d’ahir com d’avui. Toques tants temes i tan encertadament que els responsables del Liceu haurien d’analitzar un a un i ja tindrien el seu full de ruta.
    Si tots ens involucréssim més, potser aconseguiríem canviar alguna cosa.

    M'agrada

    • I al President quantes vegades l’heu vist a l’òpera, a l’Auditori o al Palau en ocasions normals?, res, no hi ha res a fer amb tota aquesta colla, i si ha de ser el President en persona qui ho solucioni, també hauria de plegar per no tenir un Conseller que sigui capaç de solucionar-ho.
      Jo amb aquest tema m’he involucrat molt i si cal hi torno, però la sensació és bastant frustrant.

      M'agrada

  16. albertodossi

    Novament, Joaquim, brillant!
    Lamentablement, no et faran cas: no ets de cap partit polític.
    La classe política ho vampiritza tot i els tècnics o professionals experts són arraconats i no se’ls escolta (sé del que parlo).
    Les teves idees són d’un sentit comú incontestable. Però no ho faran.
    Només saben que xuclar de nou als de sempre (aficionats) o apretar als de sempre (treballadors).
    Si els diners fossin privats, de ben segur que algunes d’aquestes iniciatives s’haguessin posat en marxa, però com es gestiona diners públics, doncs, com tota la gestió pública …(reitero: sé de que parlo)

    Respecte a la teva primera qüestió, la diferencia rau en l’administracio que posa els diners: amb l’ERTO els diners els posa lAdministració central; pagant el Liceu, ho fan en proporció les administracions que conformen el Liceu. (Si estic equivocat, em podeu corregir, si us plau)
    JOAQUIM FOR PRESIDENT!

    M'agrada

  17. timamót

    Realment estan sent molt interessants les reflexions de “final de curs” de l’estat de la qüestió a l’Auditori, i al Liceu …
    Si com dius et llegeixen, espero que algú amb sentit comú reflexioni i prengui decisions encertades.
    Per cert, l’ERTO és una de les últimes decisions del Marco?

    M'agrada

    • És que el curs, estimada timamót, ha donat per molt i és clar, a l’hora de fer balanç em surten uns apunts sucosos.
      Aquest ERTO està inclòs a un pla de viabilitat necessari per sortir d’un atzucac financer de far uns quants mesos, i ara exigeixen la seva aplicació. Ho va signar el Director General, és a dir en Joan Francesc Marco, que va hipotecar el teatre fins a aquests extrems, juliol del 2014. És molt fort. En el cas que això no sigui així que algú em rectifiqui si us plau.

      M'agrada

  18. Joaquim, m’apunto a les felicitacions. I com sempre caldria fer amb el Liceu el mateix que s’hauria de fer a totes les administracions: fotre fora la gent que NO FA RES. Assessors a dit, buròcrates, etcètera.

    M'agrada

  19. contrapunto

    Director General

    Director Artístico

    Director Económico-Financera

    Director de Márqueting, Comunicación y Mecenazgo

    Director del Departamento musical

    Director de Producción y Giras

    Director de Recursos Humanos y Servicios Generales

    Director Técnico

    Jefe de Gabinete de la Dirección General y Relaciones Institucionales

    Jefe del Servicio Asesoría Jurídica

    Secretario general

    Y es que con una estructura así…Muchos para mandar…pocos para pensar

    M'agrada

    • Si fueran todos buenos sería ideal. ¿Porqué no se pide una consecución de objetivos, previo seguimiento exhaustivo del presupuesto económico y de gestión? Directivo que no consigue los objetivos, a la calle.

      M'agrada

      • Hola deria, benvinguda a IFL i gràcies per comentar. Algú em va dir una xifra i com que no ho creia possible m’estimo més no saber-ho, no fos cas que fos veritat. estriparia l’abonament, quelcom similar a una heretgia.
        Torna qual vulguis, estarem contents de llegir-te

        M'agrada

  20. Marta B

    Tant l’apunt d’ahir com el d’avui són dels que fan reflexionar de valent. Tant de bo tot això que proposes arribi a algú amb poder de decisió i que s’ho faci seu.

    M'agrada

    • Jo benvolguda Marta hi poso molta voluntat, arribar, arriba però ves a saber que en pensen, són tan hermètics…
      Mai compten amb l’opinió de la gent, fan veure que si, però ho fan per “manipular-te”, per tal de que no parlis malament d’ells, et donen peixet i després fan el que els sembla i mira com ens va…

      M'agrada

  21. alex

    Triste el nuevo ERE o ERO presentado el pasado lunes! Y mira que yo estuve por la noche en la función del casi insufrible ( para mi ) LUCIO SILLA la misma noche y agradecer la profesionalidad y buen hacer de la orquesta muy bien dirigida por cierto por H.Bickett.

    Dicho esto y estoy con Joaquim de acuerdo con eso de las costosísimas producciones en estos momentos y varios repartos para determinadas ópera! Por ejemplo, ¿ no se podría haber evitado el ERO, si no se hubiera permitido a los Sres. Matabosch y al cesado ya Marco, efectuar este despilfarro de un LUCIO SILLA que está interesando a muy pocos ( teatro medio vacío) con una producción de Guth dificil de entender y costosísima, con dos casts vocales que llevan más de un mes ensayando ?
    A ver si nos ponemos las pilas de una puñetera vez., tener conciencia del difícil momento que estamos viviendo y se pone a la dirección artística y general en su sitio,de no estirar más el brazo con la manga con sus caprichos sobre todo escénicos!!!!

    M'agrada

    • Hem de veure com evoluciona tot plegat, però em sembla inadmissible que la solució a la viabilitat siguin aquestes aturades d’activitat en dos períodes potencialment molt potents.

      M'agrada

  22. Josefina

    Em sembla molt bé tot el que dius. Entre altres coses, jo prefereixo comprar entrades soltes per a les òperes, dies i cantants que m’interessen, en comptes d’abonar-me en els paks rígids, que t’obliquen a veure coses que no t’interessen i que llavors has de comprar entrades a part. Sense anar gaire lluny, a l’Opéra de Paris hi ha una modalitat d’abonaments “Champ Livre” que et permet triar dies, títols i cantants que t’interessen i tens tots els avantatges d’abonat.

    Es carregaven el Liceu dels propietaris però era més fácil aconseguir entrades allà on volies. l’administrador d’aquella època, el Sr. Pàmies, feia jocs de mans per mantener el Liceu amb pocs recursos. D’ençà que és el “Liceu de Tots”, hi ha molta gent a sucar i poc interés en “trencar-se les banyes” per veure com es pot tirar endavant.

    Josefina

    M'agrada

    • alex

      Josefina tiene bastante razón.
      Se ha pasado del Liceu de los propietarios ,al Liceu mal llamado de “tots” donde los buRRocratas y amiguetes de los políticos han tomado el mando del teatro.

      Tal como está la situación , me siento muy satisfecho de lo que hacemos nosotros : abono de turno popular ( 3 o 4 óperas) y mismas facilidades luego para sacar entradas para todo lo que te interese. Importante ahorro de dinero, en general

      M'agrada

      • Home Alex, aquest Liceu és de tots, això no ho pots negar, mai com ara hi ha tantes possibilitats d’anar i veure una òpera i mai com ara s’ha treballat per oferir espectacles d’alt nivell. Abans quan la cosa anava molt bé, tot eren les veus i res més. No hi ha cap teatre del món que funcioni com aquell Liceu, i cap teatre important que presenti espectacles com els presentava el Liceu.
        No hi ha cap motiu per la nostàlgia, que sempre acostuma a ser traïdora.

        M'agrada

    • Hola Josefina, benvinguda a IFL i gràcies per comentar.
      No enyoro per a res l’època anterior al Consorci, estic segur que ara no resistiríem la majoria de representacions que tant ens agradaven, però és que aleshores en prou feines s’assajava, no crec que sigui convenient comparar dues coses tan antagòniques. Hem idealitzat molt un teatre i una institució que tenia discriminat el seu públic en classes socials, quelcom incomprensible i elitista fins a un nivell ofensiu.
      Comprenc que amb aquella estructura es feien meravelles, això és veritat, però pretendre que ara un teatre funcioni d’aquella manera és tan impossible com impensable.
      Cal emmirallar-se en teatres que funcionen molt bé, res més.
      Torna quan vulguis, el blog necessita de moltes opinios

      M'agrada

  23. Giacomo

    Voldria expressar amicalment una opinió contraria. Tenies tota la raó amb les teves crítiques dels costos excessius de les produccions. Al contrari, aquestes propostes per incrementar els ingressos em semblen equivocades. M’agradaria equivocar-me jo, però la experiència internacional em sembla massa clara.

    1) És poden reduir les pèrdues oferint més expectacles? No, de cap manera coneguda. Les pèrdues només es redueixen en reduint les produccions i enviant els treballadors a casa una estona.

    Tots els grans teatres d’òpera del mon generen pèrdues, no pas beneficis. L’òpera no és una activitat rendible al segle XXI, si mai ho ha estat (i és dubtós). Al Liceu la venda d’entrades contribueix un terç dels ingressos; és un percentatge normal a Europa, fins i tot bó. Als Estats Units arriben fins a la meitat, però de maneres que no ens agradarien — en parlaré més avall. L’òpera sobreviu gràcies a les subvencions públiques i al mecenatge privat.

    No tan sol cada teatre, sinó cada producció genera pèrdues. El problema no és tenir un teatre gran i bonic i no fer-lo servir. Espolsar la sala tancada durant uns mesos és una llastima però és força barat. Els costs que aixafen l’òpera són els costos laborals. Aixó és sabut i s’anomena “malaltia de Baumol.” Per tant, si es fa un ERTO les pèrdues es poden aturar, tot i que de manera desagradable; sinó les perdues s’acumulen cada dia. No sé si la direcció del Liceu és menys competent que la d’altres teatres d’opera; potser que ho és. Però ningú al mon ha descobert una manera de guanyar diners amb produccions d’òpera. Evidentment, si els treballadors seguissin treballant però amb un salari reduit del 70% com a l’ERTO, llavors sí que l’òpera seria rendible. Però aixó no els podem demanar.

    Cal afegir que fer 10 representacions de una mateixa òpera costa força menys que 5 cadascuna de dues òperes diferents. Hi ha el cost de la producció i del seu muntatge, i també s’han de considerar els assaigs. Per tant, potser tens raó que es fan massa funcions per cada títol, però l’alternativa no podria ser programar més títols, sinó menys produccions totals i encara més ERTO.

    2) Es poden incrementar els ingressos baixant el preu de les entrades i augmentant la ocupació? No o molt poc. Al contrari, es podrien incrementar pujant els preus i reduint la ocupació.

    Consta a les memòries anuals del Liceu que per a les seis òperes del repertori clàssic al 2011-12 es va vendre mitjanament el 90% de les butaques. No es pot ingressar més augmentant la ocupació, tot el contrari. És el que ha escrit en Raimon dels assaigs oberts: per augmentar els ingressos, s’hauria de reduir la disponibilitat d’entrades barates i vendre menys entrades més cares. Per comprar una entrada per Madama Butterfly al final del mes (que no està als abonaments) avui no queda res per menys de 100 €. I els seients millors estàn esgotats àdhuc a 240 €. Aixó no deixa cap dubte: totes aquestes entrades són massa barates. S’haurien de pujar els preus i encara es vendrien.

    Ara bé, estic d’acord que són massa cars els laterals d’amfiteatre i potser també les butaques més perifèriques de la platea i les llotges centrals de platea. Però s’ha d’anar amb compte en reduir el preu de cap localitat. Per fer-ho i augmentar els ingressos, desprès s’hauria de prohibir al públic de moure’s. Encara que quedin butaques centrals de platea buides, que els que han comprat les laterals es quedin allí!

    Als Estats Units fan ambdues coses: preus més alts i controls força severs perquè ningú no es desplaci. A Europa no ens agrada. I és difícil justificar les subvencions públiques si l’òpera es fa més inassolible i elitista. Però aixó significa que els ingressos de la venda d’entrades no poden pujar.

    3) Es poden incrementar els ingressos amb una programació més variada? No. Al contrari, es podrien incrementar amb una programació més convencional.

    El públic vol veure les òperes més famoses, no pas les desconegudes, antigues o contemporànies. Aixó es veu molt bé a les memòries del Liceu. Al 2011-12, es van fer quatre òperes entre massa modernes i massa antigues, i van fer un 64% d’ocupació. Els ballets, 72%. A mi m’agradaria que la zarzuela i l’opereta fossin populars, però aixó també va passar avall fa decennis. Al 2009-10 Doña Francisquita va ser un desastre: ocupació del 56%, la pitjor de tota la temporada. Una altra vegada, als Estats Units molts teatres ho fan: La Bohème i Carmen, i compte amb tot el que no sigui conegudíssim. A Europa, ens sembla que aixó no compliria la tasca cultural per la qual el teatre rep subvencions públiques. Per tant, es programen òperes intel·lectuals que interessen a quatre gats i generen pèrdues molt previsibles.

    Potser es podrien guanyar diners amb el teatre musical en el sentit de Les Misérables i The Lion King. Però ens agradaria que el Liceu programés aquests espectacles? De totes maneres, ho podria fer un teatre públic i subvencionat, quan existeixen promodors privats que ho fan sense subvencions?

    4) Es poden incrementar els ingressos amb més flexibilitat als abonaments? No, a menys que no es pugin els preus i s’eliminin les produccions d’òperes menys que famosíssimes.

    Si només programes espectacles que els agraden molt a moltes persones, és cert que pots guanyar més venent cadascú a un preu molt alt als aficionats més espécifics. Així els podriem vendre La Bohème a 350 € a algú que estima Puccini, tot venent Parsifal a 350 € a un altre que prefereix Wagner. Però, primer, aixó funciona si els preus pugen molt, i no ens agradaria (n. 2 amunt). Segons, hauriem acabat amb Soler y Martín o els composidors contemporànis, i tampoc ens agradaria (n. 3 amunt). Poquíssimes persones volen pagar ni 50 € per veure aquestes òperes. Jo mateix, tot i ser força melòman, no me les compraria. El Liceu les ven perquè les posa als abonaments, així que per tenir un bon seient per La Bohème o Parsifal has de comprar la entrada per l’òpera contemporània també. Que els abonats tinguin la entrada i no la utilitzin no és una coincidència, és el disseny del sistema.

    5) Es pot evitar l’ERTO programant concerts simfònics o de cambra arreu de Catalunya? No, a menys que no s’acomiadin altres orquestres competidores.

    Al país tenim moltes orquestres a més de la del Liceu: OBC, Camera Musicae, Camerata XXI, de Cadaquès, de Granollers, de Sant Cugat, del Vallès, GIO, Julià Carbonell, sense comptar Hespèrion XXI, ni les orquestres de joves o d’estudiants, ni el que queda de l’Orquestra de Cambra de l’Empordà, ni les que pugui desconeixer. I per cert, sense mirar fora de Catalunya. Totes aquestes orquestres necessiten subvencions públiques i mecenatge privat. No hi ha demanda per tots els concerts que poden oferir. La música clàssica, ho sabem, ens interessa a poquets. I nosaltres també a vegades preferim un enregistrament de la Filharmònica de Viena a una actuació de les orquestres locals. Per tant ja hi ha un excés d’oferta de concerts orquestrals. Probablement tindria més sentit si Catalunya tingués menys orquestres millors i més itinerants. Però com podem des de Barcelona dir-los als gironins, lleidatàs, tarragonins i altres que les seves orquestres locals haurien de tancar i al contrari vindrien les nostres a fer uns concerts a les seves ciutats? Creiem que els polítics dels quals depèn la existència de cada orquestra catalana ho acceptarien?

    6) I la promoció i publicitat? No sóc optimista.

    Les òperes que tenen al·licient ja es venen gairebé completament. Amb més publicitat i millor es podrien pujar els preus, però hem vist que ja es podrien pujar avui i no es fa perquè no és políticament acceptable (n. 2). Llavors, què ens queda? Fer publicitat per vendre més entrades de Lucio Silla i de L’Art de la fuga en versió ballet? Sort! La lamentable veritat és que la majoria dels barcelonins no hi aniria ni de franc perquè ho troben avorridor, i si en veiessin els vídeos promocionals a la web o al metro seguirien trobant-ho avorridor. Jo intento fer publicitat al Liceu amb tots els que conec, i es tracta de persones cultes, fins i tot intel·lectuals. No he pogut mai convèncer ningú a abonar-se ni a venir a cap òpera estranya. Només se’n pot parlar quan sigui L’Elisir d’amore o Madama Butterfly.

    Finalment, pel que concerneix la taquilla, temo que el Liceu només pugui pujar els preus i/o limitar la seva programació als grans clàssics. Les dues coses amb compte, perquè podrien posar en perill les subvecions públiques. Potser es podrien augmentar els donatius, però no sé en quina manera.

    Per tant, principalment queda el camí més desagradable: reduir els costos. En aquest tema estic totalment d’acord amb tu, s’hauria de començar amb els costos que determinen menys la qualitat artística: sens dubte els muntatges; probablement el personal directiu i administratiu. He cercat els pressupostos del Liceu, però no els he trobats. Aquesta falta de transparència no dona confiança.

    M'agrada

    • Hola Giacomo. Gràcies per aquest extens, detallat i magnífic comentari.
      Coneixes bé el tema i t’agreixo aquesta exposició que intentaré rebatre des de una posició segurament menys coneixedora en profunditat de l’interior del Liceu i qualsevol altre teatre d’òpera del món.
      A veure si me’n surto

      Per què és tan cara una producció operística?. Potser es carrega en ella la part corresponent a les despeses d’estructura?
      Estem segur que l’estructura del Liceu és la idònia?, què el grau d’eficiència dels seus treballadors és l’òptim?, que la flexibilitat i disponibilitat de la plantilla de treballadors és la que cal? Quin impacte econòmic té això en la partida de sous i salaris?

      Jo no ho sé, tinc els meus dubtes i alguna informació que no sé si és prou de fiar, però que em diu unes coses que d’entrada jo no permetria i que de ben segur alleugerarien els costos de personal sense que s’acabés notant en el resultat final.
      Hi ha prou transparència al Liceu?, sabem quins son els veritables sous i salaris de la tota, he dit TOTA la plantilla?
      Amb tota aquesta informació que no sabem i que hauria de ser pública, potser caldria afegir algunes mesures pactades i consensuades amb el comitè, òbviament que de ben segur deu voler vetllar per la continuïtat de l’activitat del teatre per sobre de qualsevol cosa, refent les condicions actuals de treball, que res tenen a veure amb la de fa ni tan sols cinc anys enrere, per tant caldria evitar la duplicitat de feines que priven en molts casos la plena disponibilitat d’alguns treballadors, beneficiats per un conveni molt rígid que no permet abaratir el costos d’estructura i artístics, i que els beneficia amb activitats paral·leles externes.

      Jo crec que la teva complerta exposició està més fonamentada en un immobilisme ancorat en el passat, i ja des de un bon inici de la meva argumentació deia que calia canviar models, clixés i estructures, abaratir processos, eliminar intermediaris, renegociar o eliminar agents, comissionistes i altres paràsits que res tenen o haurien de tenir a veure amb l’activitat directa d’un teatre. No parlo tan sols del Liceu, però algú haurà de començar a dir prou i refer-ho tot, i com que el Liceu està tan malament i té tantes urgències, de ben segur d’aquesta partida també podrem esgarrapar alguns milers d’euros.

      Estàs d’acord en buscar la plena ocupació a les representacions?, si o no?, si en tens prou amb omplir mig teatre a uns preus astronòmics i ja fer benefici o cobrir les despeses, estan deixant de banda una de les funcions del teatre, sobretot si és un teatre públic, per tant aquesta permanent baixa ocupació perjudica molt a una institució que està obligada a oferir un servei.

      Per què el Liceu s’estima més no rebaixar els preus de les entrades que no es venen i omplir la sala? Quin servei està donant, no seria un increment adicional de tresoreria (que bona falta fa) i molt millor que res i un buit a la sala lamentable?

      No em parles de les despeses de produccions pròpies que no es tornen a fer mai més. Encara que estiguin amortitzades a la primera, que ho dubto bastant, ja que basant-me amb el que tu mateix em dius, tots els teatres donen pèrdues, per tant es tractaria com a mínim de fer menys pèrdues amb reposicions. És clar que si es fa una producció de Lucio Silla difícilment podrà reposar-la, després de les 10 funcions d’enguany amb el teatre buit i regalant entrades a tort i a dret. Quantes produccions ja s’ha destruït sense que haguem tingut l’oportunitat de veure una reposició? Aquesta és una practica molt habitual a molts teatres, però el Liceu repeteix pocs títols i en canvi quan ho ha fet (Le Nozze di Figaro, L’elisir o Zauberflöte) ha obtingut bons resultats, o no? Potser que no inverteixi en produccions d’òperes que necessiten molta promoció i é slimiti a llogar-les o a fer-les en versió de concert (una pràctica que no m’agrada gens)

      Cal canviar moltes coses Giacomo, estem parlant potser de la primera institució cultural del país i si no tenim un projecte de teatre (/musical sembla que si, però ja veurem si es pot dur a terme), que no el tenim, és lògic que em diguis que les subvencions s’han de repartir entre molta gent i formacions, però com que això de viure de l’Administració s’ha acabat, tots haurem de començar a pensar com sobreviure sense la seva plàcida protecció i si ja ho estan privatitzen tot, qui et diu que el Liceu no tornarà de facto a mans privades, o és que el que es pretén ja no ho és una privatització? No hi haurà propietaris com abans, però d ela mateixa manera que avui qui mana és La Caixa, quan la cosa es sanegi del tot (ho espero), hi haurà un consell d’administració que tindrà entre els seus membres un representant de la Conselleria, però poca cosa més, o potser es pensen que els que acabaran posant els diners deixaran com ha fet l’Administració fins ara que es llencin i malbaratin els recursos. Com que ets coneixedor del que parles potser no em caldrà entrar amb més detalls.

      Si el nostre públic és tan simple i vulgar (això ho interpreto jo del que dius i et donaria la raó quasi al 100%) com dius, més que més per no programar més de 5 funcions per títol poc conegut. És absurd fer moltes representacions d’un títol cabdal si aquest no es atractiu a la taquilla. Que se’l mengin els abonats, per cert, cada vegada menys, ja que també pateixen la crisi i comencen a estar tips de ser l’ase dels cops i que els carreguin coses que no tenen interès (sempre hi ha quelcom que no interessa). Fa molta por flexibilitzar els abonaments, i amb l’excusa que els abonats volem estar asseguts sempre a la mateixa butaca, seguim un esquema que ens perjudica. Estic convençut que amb abonaments temàtics ben pensats i estructurats us trobaríeu sorpreses.

      Pregunta: Si Madama Butterfly ja està pràcticament venuda, per què el Liceu es gasta tants diners a publicitar-la (autobusos, ràdio)? Potser que ens ho gastem de manera brillant (els departaments responsables no en són gens de brillants) amb aquelles òperes desconegudes. Una altra pregunta que m’interessa?, Perquè la temporada vinent té “tants” títols que caldrà fer propaganda per omplir? Agrippina, Cendrillon, Atlantida (VC), La sonnambula (no és un títol actualment de repertori al Liceu), Kitege, Il prigionero i Suor Angelica. És molt atractiva per ami, però tu creus que aquesta temporada tan curta de representacions i títols és sostenible?, ni anomeno els concerts Verdi.

      Em parles de musicals i obvies la sarsuela, un gènere, insisteixo que molt popular, que quan s’ha programat (poquíssim) ha obtingut una resposta del públic unànime. I no et sembla que aquesta és una manera de portar un públic que es pot acabar abonant, no a tota la temporada, però a uns certs títols? Les col·laboracions amb orquestres, cors i solistes més econòmics, que no vol dir més dolents és cabdal per oferir un repertori estimat, d’alt valor musical, arrelat i que és un atractiu pel turista musical, no el de la xancleta, és clar.

      S’han de buscar altres activitats per mantenir el teatre actiu, i no totes han de ser representacions a la sala gran, el que convé és crear una activitat musical (sessions de cambra i recitals al Foyer) al voltant de la programació (com ja s’havia fet amb molt d’èxit) i que genera a mig termini una afluència als espectacles de la sala gran. Potser el retorn no és immediat, però tota collita necessita sembrar, regar i esperar que no caigui una pedregada en forma de director general, que s’ho endugui tot per endavant i refer-ho és més costos encara, i enviant la gent a casa, també.

      Comprenc que el Liceu si viu de les subvencions difícilment donarà benefici, però potser estaràs d’acord amb mi que un teatre com el Liceu podria obtenir ingressos importants, si s’hagués continuat amb la inversió audiovisual, les retransmissions als cinemes i potser caldria pensar en la venda de DVD’s de la funció tot just sortint-ne del teatre, quelcom que estic convençut que el primer que ho aconsegueixi fer, i es farà, obtindrà malgrat la complexitat i els corresponents drets, un èxit aclaparador.

      No puc pensar en el Liceu com era fins ara, com tantes altres coses ha de canviar, i quan abans ho faci millor, per tant respectant els teus arguments, ferms i sòlids, però basats en un passat que ja no tornarà, potser que comencem a pensar en un altre Liceu, que no té que renunciar als seus estàndards. Es pot fer molt més i més econòmic i atractiu, però per això hi ha d’haver un equip molt competent, àgil, convincent i engrescador, i disposat a arremangar-se, fins fa poc s’ha viscut molt bé allà dins i ara toca fer neteja i pencar de valent. Ningú ens regalarà res.

      Si el Liceu sempre ha sigut deficitari i un llast, jo sóc el primer en dir que el tanquin, és un luxe que no ens el podem permetre i si l’òpera arreu és deficitària, busquem els ingressos alternatius que equilibrin el compte de resultats i ocupin d’activitat paral·lela al teatre. Tancar-lo és matar-lo i al final no diferirà gaire d’aquells quatre mesos intensos del Sr Pàmies, per romandre tancant el altres vuit.

      Gràcies per fer-me anar a dormir tan tard, ha estat un plaer

      M'agrada

      • Giacomo

        Benvolgut Joaquim,

        Moltes gràcies per la teva llarga resposta i naturalment per aquest blog tan interessant. Segur que coneixes el Liceu molt millor tu que jo! Desafortunadament el conec molt poc. Em sembla greu que nosaltres que el financiem com a espectadors, donants i contribuents no en podem veure els pressupostos i no podem saber com es reparteixen els millons d’euros que costa cada any el nostre teatre.

        Estic totalment d’acord amb tu que s’ha d’innovar, s’han de trobar solucions noves. Però el que s’ha de cercar per sortir de la crisi no poden ser maneres de ingressar més a les taquilles. Aquelles ja les coneixem, però no les volem.

        1) Reduir la programació a les òperes que fan taquilla, que tothom sap quines són. Al primer nivell, Le Nozze di Figaro, Don Giovanni, Così fan tutte, Die Zauberflöte; Il Barbiere di Siviglia; Rigoletto, La Traviata, Aida; Carmen; La Bohème, Madama Butterfly, Tosca, Turandot. Al segon nivell, La Cenerentola; La Sonnambula, Norma; L’Elisir d’Amore, Lucia di Lammermoor, Don Pasquale; Nabucco, Macbeth, Il Trovatore, Don Carlos, Otello, Falstaff; Cavalleria Rusticana amb Pagliacci. Hi afegirem el Wagner de Bayreuth. Són 13 + 13 + 10 òperes. Cada temporada ferem tres de les primeres, dues de les segones, una de Wagner. Per als atrevits, una òpera cada any que no sigui d’aquestes, i millor si és L’Italiana in Algeri o Un ballo in maschera. Queda prohibida qualsevol òpera d’abans de 1786 o desprès de 1924.

        2) Pujar els preus, de manera diferenciada. El Liceu sap molt bé quines són les localitats que s’esgoten primeres. Jo no ho sé tan bé, però crec que hi encerto prou si et dic: tot el sector central, de l’amfiteatre al cinquè pis, pujada del 30%. A les llotges de prosceni, del 20%. A totes les altres butaques barates (zona 5 i més), del 10%. A la platea es podria intentar fer-ho com al Metropolitan: pujada del 30% per les butaques centrals amb el passadís, del 10% per les altres que siguin centrals i endavant, i deixem on estàn les perifèriques. Per començar, desprès es podria matizar.

        Aixó si el que volem és augmentar els ingressos de les taquilles. Que, com et deia, no és el que crec que calgui fer. No els agradaria als polítics, no els agradaria als intel·lectuals, no ens agradaria als liceistes. Però hem de ser realistes. Aquestes dues mesures generarien ingressos i serien alternatives a les reduccions dels costos, també conegudes com retallades. Les altres idees que proposes poden ser molt bones maneres de complir la tasca cultural i educativa del teatre, i potser serien inversions en la creació d’un públic futur que generaria ingressos a les taquilles al llarg termini. Però avui no reduirien les pèrdues sinò les incrementarien, i per tant no ens les podem permetre. A menys que no trobem uns mecenes o unes institucions públiques que decideixin que les financien, malgrat que no financin les operacions normals del teatre. Aixó no és impensable, però no sé res de les maneres en les quals es solicitan millor donatius i subvencions.

        Sobre el tema de la ocupació de les butaques, la cosa esencial seria canviar la programació en el sentit que deia amunt, potser sense arribar a aquell extrem. Crec que els liceistes seriem bastant d’acord. Dubto que cap abonat es queixaria si haguéssim tingut Don Giovanni i no pas Lucio Silla, si tinguéssim La Cenerentola i no pas Cendrillon, Carmen i no pas L’Atlàntida. El problema es la funció cultural i educativa. A nosaltres ens bastaria fer conèixer i estimar el repertori clàssic als que encara no el coneixen. Però els musicòlegs també volen educar-nos a nosaltres els melòmans. I per tant el Liceu programa òperes per les quals no pot omplir la sala ni regalant les entrades. No crec que el Liceu ho hagi precisament intentat, però et recordaràs millor que jo els concerts gratuits de música contemporània a l’Auditori.

        D’acord, sempre vindrien més espectadors si els preus fóssin menors. Fins i tot per a Madama Butterfly queden butaques lliures per 180 €, que segur que es vendrien a 90 €. El problema és que baixar els preus significa reduir els ingressos de les taquilles. Podriem omplir la platea a 90 €, però el Liceu ingressaria menys del que fa ara venent més de la meitat de les butques a 180 €. No podem estar aleshores a la missa i en processió. Podem pujar els preus i incrementar els ingressos, però reduirem la ocupació. O podem baixar els preus i incrementar la ocupació, però reduirem els ingressos. Buscar la plena ocupació em va molt bé, però per la tresoreria seria una pèrdua, no un increment. Em sembles que penses que no, que desprès d’haver venut totes les butaques que s’han venut a 180 € es podria vendre també les que queden a 90 €, i s’ingressaria més. Seria cert si el Liceu tanqués demà. Però no és una estratègia estable. No s’haurien venut les entrades que s’han venut a 180 € si els compradors haguéssin anticipat que desprès el preu baixaria a 90 €. Per tant, només es pot fer el que ja s’està fent: descomptes de l’última hora i molts selectius, -50% per als joves. Potser es podria estendre el descompte fins al 30 anys, o als aturats; finalment, un canvi marginal.

        Sobre la zarzuela, no ho sé. No crec que sigui tan popular com La Bohème. Tens dades? Jo només veig que els preus del Teatro de la Zarzuela a Madrid són molt més baixos dels del Liceu, i aixó em suggereix que la demanda sigui escassa. Però es podria experimentar, potser tendria almenys més popularitat que Agrippina o L’Atlàntida.

        De totes maneres, inisteix-ho: mirar a les taquilles és una distracció. Per incrementar les entrades, més aviat pensem els audiovisuals, les retransmissions i els DVDs. Ho dius i estic d’acord, aquí s’hauria de fer més i ser més creatius. Són possibilitats tecnològiques i comercials que coneixem poc, s’han d’explorar, s’han d’inventar. El Liceu és encara un dels grans teatres d’òpera d’Europa, seria fantàstic si tinguéssim un lideratge en la venda a distància, de qualsevol manera. Jo no sé què es pot fer, però la direcció del teatre hauria de treballar-hi, tens tota la raó.

        També, com ja ho havia escrit, estic d’acord amb tu pel que concerneix la reducció dels costos. Primer, produccions més barates i més repetides. Aixó sembleria només sentit comú, ni comprenc a qui i perquè li pugui desagradar. Si ho saps, si us plau, digues-m’ho tu. Segon, discutim els contractes de tota la plantilla del Liceu. Ara com ara no en sabem (o jo no en sé) res. Gairebé segur que tots són massa rígids, que alguns sous són excessius i altres insufficients, i que alguns acomiadaments serien bons per al teatre. Podem fer res, nosaltres els liceistes, per participar en aquest debat? O ha de ser un secret entre la direcció i els sindicats?

        Només sobre els artistes potser tenim unes discrepàncies. Clar que voldriem solistes bonics, bo, i barats. Però hi aniria amb compte: al final els cantants són el que més fa la qualitat del teatre, no s’hi pot estalviar massa. I alló d’orquestres i cors més barats no ho veig possible: si el Liceu té una orquestra i un cor ha de fer servir aquells. No pot pagar llurs salaris i a més contractar uns altres; i no em sembla proposable que es faci un ERO/ERTO a l’orquestra i al cor del teatre i mentrestant es facin espectacles amb substituts més barats. Més aviat, si l’orquestra i el cor que tenim són massa cars (i no tinc ni idea perquè els pressupostos queden secrets) s’hauria de discutir una reducció dels seus salaris.

        M'agrada

      • A vegades, benvolgut Giacomo, les coses no són tan quadrades com sembla, i hi ha solucions mixtes, podríem dir, que acaben funcionant, per exemple òpera no del primer nivell (i sempre referint-me a popularitat), més cast estel·lar i director d’escena controvertir, teatralment potent i que segur que porta un públic no específicament operístic (cas Bieito, Fura, i algun altre), pot ser una fórmula tan excitant de cara a taquilla com una Bohème. És clar si ho apleguem tot en un títol, com va ser el cas de la Carmen inaugural de fa tres temporades tenim la ocupació garantida.

        Ets molt generós col·locant el meu estimat Falstaff en el segon nivell, quan jo sempre he cregut que és una òpera quasi odiada pels mateixos verdians, però entenc perfectament aquesta distinció que fas per fer un anàlisi de rendibilitat, ni que sigui sobre el paper, ja sabem que no tot es correspon al que ens diuen les estadístiques, com bé diu amb l’humor habitual l’amic Xavier C.

        Per la temporada vinent el Liceu ja ha posat en pràctica les diferents tarifes segons els títols, això em sembla bé, però no pas la de les zones que continuen sent una barbaritat. Una butaca amb una làmpada al davant o una barana massa ample que et priva la visió del 100% de l’escena no es pot vendre a 250€. El resultat és que no es ven i si és poses a 50€ segurament si, per tant tens com a mínim 50€ més al calaix, oi?, sembla tan senzill… doncs s’estimen més que quedi buida o que un que ha pagat 9,50€ baixi i l’ocupi. El mateix podríem dir de tantes localitats que pel senzill fet d’estar a pocs metres d’aquelles tenen un preu injustificat, n’hi ha mases en un teatre no pensat perl segle XXI, però aquest tema ja és tot un altre i innegociable.

        Pujant el preu de les entrades amb els percentatges que dius, te’n adones del que pot passar? o creus que el públic de l’òpera no té un límit?
        Barcelona i la seva àrea de influència operística és la que és i segurament estaràs d’acord amb mi que som pocs i molt fidels els que repetim i quasi ens dividim per assistir a tots els esdeveniments musicals que es fan. Demanar més esforç en aquest sentit és perillós. Potser si que pujant les entrades un 30% ompliràs i la gent es trencarà la cara per obtenir una entrada, però aleshores Giacomo, portem a Kaufmann, Terfel i Georghiu per cantar-les, ja que de no ser així t’asseguro que tenim un límit i pagar 220 € per la Tosca de la Cedolins + Jorge de León i Vittotio Vitelli és abusiu. Ara prevalen els títols, i els repartiments populars que en orígen servien per donar oportunitats a cantants no tan coneguts, en la majoria de casos joves i donar possibilitat també a un públic amb un poder adquisitiu més limitat a assistir al liceu, ha desaparegut. Continuen els tres repartiments, continuen els torns que ja no són populars, i el preu s’ha unificat a l’alça.

        Baixar els preus de segons quines butaques i espectacles no significa menys ingressos, sobretot si a la tarifa cara no en vens ni una, i en canvi a preu més reduït omples i potser anant malament guanyarà el mateix que amb els preus alts, però hauràs donat el servei que també has de donar i hauràs incrementat la rendibilitat cultural de la teva activitat, no ho creus així?

        Per fer espectacles d’alta qualitat a uns preus que garanteixin si més no un cert equilibri, o apuges el nivell actual del cor i l’orquestra o ja hem arribat al topall. Això necessita un projecte, un projecte que per primera vegada es presenta amb cara i ulls, després de tants anys de directors passavolants que no s’han compromès. Ara el mestre Pons accepta venir al Liceu sempre i quan pugui fer un projecte que signifiqui donar un impuls definitiu, un projecte que passa per un increment d’activitat i uns mínims de musics i cantants per orquestra i cor, que en cap cas passa per una temporada de descans a casa rascant-se la panxa o fent calerons extres amb altres activitats. Estic esperant alguna declaració al respecte d’aquest ERO i aquesta política de menys activitat i més diners, que no sembla encaixar amb allò que ell va presentar. Per què es fitxa al mestre Pons i s’aprova aquest projecte si al cap de sis mesos s’engega tot a rodar. Quina mena de improvisació és aquesta?

        Pel que fa a la funció cultural i educativa lligada al repertori no m’ha de dir res, comparteixo la teva opinió, però insisteixo, si fas Lucio Silla fes-ne cinc, com a Salzburg aquest estiu i allà ho fan a la Casa Mozart d’un aforament que res té a veure amb el Liceu, amb Minkovski i amb l’esquer, si és que encara és un esquer, de Villazón en el rol titular, per sort no protagonista. De la mateix manera la deliciosa Cendrillon i amb dos repartiments diferents, penso que no és una òpera per fer-ne 10 representacions, ni que la venguis com un compte infantil apropiat per les dates nadalenques. L’any vinent, d’aquelles que tu poses al primer nivell tan sols n’hi ha una, TOSCA, ja m’explicaràs si no estem davant d’una temporada tan magnífica, com minsa i amb molt de risc.

        De la zarzuela no et puc dir altre cosa que les funcions de La Francisquita que es van fer la darrera vegada, amb un repartiment més aviat dolent, van obtenir una ocupació altíssima. Més no et puc dir ja que no se’n fa. Possiblement Giacomo, el públic fins i tot sigui diferent, i mai m’has parlat de diversificar el públic, quelcom que em sembla essencial per garantir la continuïtat del teatre i fins i tot per minorar els riscos d’un públic exclusivament operístic en la rigidesa que aquest comporta per immobilista. La zarzuela i en una temporada propensa com és l’estiu, insisteixo que pot portar al teatre molt turisme, tot i que un títol dels del primer nivell operístic els mesos de juliol, agost i setembre, seria un atractiu turístic de primer ordre.

        I arribats a aquest punt és on entren les orquestres alternatives amb costos més assequibles. El Cor i l’Orquestra del Liceu no han d’anar a casa i que ho pagui l’administració central, no, han de treballar de valent per tal de que el seu nivell és garanteixi que vinguin també els primers directors, aquells que també són un reclam de taquilla, a dirigir-los. Mentre es fa això i tenint en compte que necessiten com tots nosaltres vacances, encara que no sigui aquell projecta de l’orquestra de l’acadèmia que es van carregar, hi hauria d’haver en aquest període estiuenc on el teatre té moltes possibilitats de ser un gran atractiu turístic, una col·laboració amb altres orquestres que necessiten tocar per no morir, és en aquest sentit que ho dic i no pas el que tu apuntes. Vull activitat màxima, rendibilitat extrema i projecta de teatre i cultural a l’alçada. Ho veig possible, ara si penses amb l’estructura dels abonats com a única font garantida de ingressos, aleshores no anirem en lloc.
        Potser caldrà fins i tot pensar en un canvi radical i començar a pensar en unes temporades de repertori, no com ara, i amb una companyia més o menys estable, amb unes quantes òperes de grans noms i la resta sota un enfocament completament nou. Jo dono idees per no seguir com estem, no vol dir que sigui el que jo vull. Aquí el que volem cadascú no hauria de importar gaire, es tracta de fer viable un projecta, un projecta diferent a l’actual.
        Totes, absolutament totes les meves propostes passen per evitar un, dos o els ERO que hagin pensat, dit sigui de passada que incloure’ls en un pla de viabilitat em sembla vergonyós.

        M'agrada

      • Giacomo

        M’adono que el meu segon comentari ha estat potser massa provocatori. De fet, em sembla que acabem bastant d’acord.

        La programació segur que es podria fer més popular sense arribar els extrems que deia. Per exemple, Linda di Chamounix em sembla que va anar molt bé. Ens entenem. Segueixo essent menys convençut de la popularitat de la zarzuela, però estic d’acord que es podria provar i veure. Almenys imagino que el muntatge de una zarzuela seria més barat que el de una gran òpera romàntica. Quins preus feria el Teatro de la Zarzuela si li demanéssim una de les seves produccions?

        Quant als preus de les entrades, primer repetir que no desitjo ni de lluny unes gran pujades. Si més no, perquè jo mateix estic al sector central en un seient de menys de 100 €, i no el voldria pagar molt més! Fora de la provocació, no sé si els que han pagat 240 € per veure Madama Butterfly des de les llotges centrals d’amfiteatre haurien pagat 310 €. Potser que sí, potser que no. D’altra banda, em sembla massa optimista pensar que es podrien incrementar les entrades només baixant els preus. S’haurien de canviar les zones, com ho dius amb més enteniment del meu (afegiré que la platea del Met té seis zones, la de Covent Garden cinc, la de Viena tres). Però amb aixó baixarien alguns preus i pujarien altres. A les òperes més atractives queda més marge per pujar que per baixar, em sap greu: la ocupació, si el Liceu no menteix, ja és al voltant del 90%.

        A les òperes més difícils potser m’equivoco, potser sí que es podrien baixar els preus, augmentar les vendes, i acabar amb més ingressos. Romanc pessimista: a quins preus hauriem pogut omplir el Lucio Silla? Però tens raó, hem d’ésser creatius. Val la pena de fer uns experiments. Intentem-ho, i veurem si es guanya el mateix amb el 64% d’ocupació als preus d’avui i amb el 90% als preus que calguin per arribar-hi. Potser que els experiments ja els tenim: no sé si Kitege més cara de La Valquíria té cap altre sentit. I evidentment tenim l’experiment de gran pujada, no m’en havia adonat! És increible que es venguin al mateix preus les entrades de Tosca amb el primer i el tercer repartiment. Aixó no és una pujada del 30%, és una pujada de més del 100%. Fa por.

        Fer més funcions de les òperes populars i menys de les intel·lectuals és sentit comú i ja es comença a fer: 15 Tosca, 12 La Sonnambula, 10 Cendrillon, 9 La Valquíria, 6 Agrippina, 5 Kitege i Il Prigioniero amb Suor Angelica, 2 L’Atlàntida. Potser s’hauria d’anar més enllà? És difícil dir res quan no ens diuen res dels costos. No crec que l’orquestra i el cor costarien gens més si toquéssin Cendrillon només cinc vegades i als altres cinc dies es fés una òpera més (o una zarzuela ;-)). Els cantants tampoc: per Cendrillon tenim dos repartiments i en podriem tenir un sol. El Josep Pons el tenim… Sembla que ens que ofega aquest projecte agradable siguin els costos de producció teatral.

        Interessant l’idea d’anar cap al sistema de repertori. Els costos de l’òpera sempre són molt opacs, però es diu que cada muntatge costi força menys a Viena (repertori) que a París (temporada).

        Al final, potser només quedem en desacord sobre una temporada d’estiu amb orquestra i cor visitants mentre les titulars estan de vacances. Si es fa en pèrdua, com és normal, prefereixo una producció més a la temporada regular. La podem fer al juliol, quan els turistes no falten. Si es fa rendiblement és un miracle de l’òpera. No em consta que ningú hagi trobat la manera de muntar una produccion d’òpera que guanya a les taquilles més del que costa. O nosaltres som els primers al mon a descobrir-la, o muntar qualsevol cosa a l’estiu significa incrementar les pèrdues, no reduir-les.

        M'agrada

      • Si un teatro como el Campoamor de Oviedo -con un presupuesto bajísimo- ofrece en la temporada de ópera dos o tres zarzuelas, coproducidas algunas con el Teatro de la Zarzuela de Madrid, o con la Maestranza o con Bilbao, o con todos ellos y siempre llena, por qué el Liceu no puede programar esos títulos fuera de temporada y a precios asequibles? Aparte de esos títulos de zarzuela hay óperas españolas que algunos incluyen en el bloque zarzuelero que son estupendas: “Don Gil de Alcalá” (la he visto en el Liceu dos veces), “El gato montés”, “La Dolores” (que yo he visto en el Liceu tres veces), “Los amantes de Teruel”, “Garín” (con su hermosísima sardana”, “Pepita Jiménez”, “El juramento”, “La bruja”, etc…

        Por otra parte mi abuelo que era comerciante decía que “valen más muchos pocos que pocos muchos”, esto por lo que respecta al precio de las entradas.

        M'agrada

    • Alex

      Solo un breve comentario de mi parte al extenso, detallado y màs que interesante artículo de Giacomo.
      Mi comentario solo se refiere al punto 1/ del de Giacomo, ùnico con el que no estoy totalmente de acuerdo: obviamente, los teatros de ópera ( y la cultura en general ) no son multinacionales para generar beneficios, pero tampoco perdidas . En USA , los teatros de òpera casi nunca tienen pèrdidas porque la gestiòn allí es profesional y la sponsorizaciòn privada ( que no pùblica ), no lo permitiría. Ademàs ( el Met es su màs conocido exponente ), se cubren partes importantes de sus presupuestos con la comercializaciòn via radio, cines , etc…de sus funciones , lo cual aporta cuantiosas sumas de dinero.
      Y esta gestiòn USA de los teatros, se està ya viendo progresivamente en algunos lugares de Europa donde la sponsorizacion y gestiòn profesional privada va en aumento ( me refiero concretamente, a las Operas de Zurich, Munich y Viena, por ej. ) y logicamente, es màs eficiente que si desde luego se deja en manos de gestores pùblicos.

      M'agrada

      • Giacomo

        Benvolgut Alex,

        Moltes gràcies pel teu comentari. Tens raó, als Estats Units hi ha molt més mecenatge privat i moltes menys subvencions públiques. I els teatres són molt més transparents, ets pots mirar els pressupostos a la web, tot i que no amb el detall que hom voldria.

        El que volia dir és que allí també els teatres d’òpera tenen una pèrdua operativa. La temporada d’òpera del Met ingressa 106 millons (de dòlars) a les taquilles, però en costa 223. Surprenentment, els audiovisuals aportan uns ingressos de 33 millons, però tambe costen 33 millons més. Així que s’han de trobar mecenes que donin més de 100 millons cada any. És cert que els troben.

        Potser, com ho deia en Joaquim, aquest és el model que el Liceu hauria de seguir. Un teatre més aviat privat, amb molt mecenatge. En algun sentit, un retorn a la seva història.

        M'agrada

    • Brillant Giacomo. Realment esplèndid i tot un plaer llegir-te. Per cert… economista, oi? 🙂 Doncs el que ens passa als de lletres: que de pura enveja davant la claredat analítica i la força aclaparant dels números, no podem estar-nos de fer un comentari. O més d´un 😉 :

      Pels punts 1 i 2 et faig trampa (o me l´has feta tu a mi?). Em quedo primer amb la parte contratante de la primera parte y la parte contratante de la segunda parte. I després les altres dues parts que m´han quedat lliures. Així, les preguntes que em queden són a) Es poden incrementar els ingresos / oferint més espectacles? Jo respondria sí. Si la setmana vinent tenim una tongada d´ Elektras, jo pago per anar-hi. Nois, algú més s´apunta?; i b) És poden reduir les pèrdues / baixant el preu de les entrades i augmentant la ocupació? Oh, i tant que sí: 10% desocupat x 0€ = 0 €. 10% desocupat x 1€ = 220€ (en un teatre de 2200 seients). Si abans perdíem (per dir) 20.000 euros en cada funció, ja perdem només 19.780. Discutim si vols a quin preu, què passa amb les altres, com ho fem, etc… però que vendre més pot ser a priori tan vàlid per reduir pèrdues com apujar preus, t´hi pots pujar de peus!

      Passo al punt 3. Abans de tot, dir-te que la propera vegada quedarem al pati de darrera de l´església i ho resoldrem a cops de puny, perquè… estadístiques?!?!? Mamààààà aquest senyor és un dolent i em fa por!!! Deixant de banda que tinc el costum de no creure´m una estadística que no hagi manipulat jo personalment, et confessaré que sóc (mira si som ignorants el de lletres!) dels que pensa que no serveix per gaire una ciència que diu que si tu has anat enguany al Covent Garden i al Metropolitan aquest any hem anat tots dos a veure òpera a l´estranger 😕 Per fer-ho ràpid i passar el problema a una altra banda t´ho faria amb números: en comptes de llegir que aquestes òperes no s´haurien de programar també podries llegir que amb la meitat de funcions d´aquestes òperes a defenestrar, tindríem una ocupació del 128%, no?. Tot i que em fa por dir-t´ho, no sigui cas que em tornis a proposar apujar preus per ajustar oferta i demanda 😆 Així que ho faré prescindint de les fredes estadístiques i apel·lant a la teva lògica: només faltaria que amb el castanyot del Jo Dalí i el que li van fer al Pelléas encara haguessin tingut bons números!!! 👿

      Punt 4: d´acord amb tu. Ja tocava, no? 🙂 Però faria dues puntualitzacions. La primen, que t´oblides dels que (tots en coneixem algun) no s´abonen al Liceu precisament perquè li encolomen espectacles que no vol veure. Això no és una pèrdua d´ingressos? Perquè encara que sempre afegeixen “jo agafo entrades soltes pel que realment vull veure” tots sabem que després tot això fa molta mandra i no acaben anant ni a la meitat de coses que hi anirien si poguessin accedir a uns abonaments a la carta amb descomptes interessants. La segun: fixa´t que finalment acabes petant al mateix d´abans perquè en el fons és el mateix problema: què fem amb les òperes que la gent no coneix i, per tant, no vol veure? I aquí tornem a discrepar perquè tu segueixes centrat en el compte de resultats 2012/2013 i, de forma més o menys dissimulada, continues proposant eliminar-les per deixar pas a La Bohemes i Parsifals que és on està el mercat. I jo segueixo dient que el que cal és fer que la gent les conegui i, per tant, les vulgui veure, i deixin de ser el problema per ser part de la solució (mira: m´ha quedat maco, això 😉 ).

      5: Tota la raó. Però compte, que la mateixa resposta que dones tu com “no, a menys que…” algú que volgués arreglar el Liceu i només el Liceu (perquè havíem començat per aquí, no?) la podria donar com “i tant que sí!, encara que…”. Però tranquil (o no 😉 ), que jo en això estic amb tu. Lo contrari seria el que li vaig sentir l´altre dia al Niño Becerra (aquests economistes dels números, números, números… 😦 ) que en un atac de lucidesa matemàtica deia que només que marxessin tots els immigrants es reduiria el problema de l´atur un 10% (que jo vaig pensar: “ai, Santiago y cierra España, que ets un tímid i ja són ganes de deixar-ho a mitges: ja posats per què no ens foteu un tret al cap a sis milions d´espanyols i així acabeu amb el 100% del problema?)

      i 6: està més que clara la diferència. Tu ho arregles tot apujant preus (ah! m´oblidava: als genis del Liceu que et puguin llegir i arribar a compartir amb tu que totes les entrades de menys de 100 € “són massa barates. S’haurien de pujar els preus i encara es vendrien” els informo que l´any vinent no vaig a veure els segons repartiments de Cedrillon i La Sonnambula. Són els efectes col·laterals de deixar a 32 € el que abans veia com un “bueno.. per 21 € vaig allà a passar la tarda”) i jo, més optimista (i probablement més ingenu també), sí que m´apunto a la publicitat. Perquè als teus amics que els hi dius? “Vols venir a veure una òpera estranya i avorridora?” Home… no m´estranya que no t´ho comprin! 🙂 Jo l´any passat vaig enganyar uns amics per veure una (com ho has dit? “massa antiga”?) Burbero di buon cuore, i van quedar tan encantats que enguany m´han repetit tots (i algun més) amb l´Elisir. Sí…, és veritat… diràs que és l´Elisir… però a ells tant els hi feia una que altra (de fet, el que jo digués) i em sembla que ho han gaudit igualment totes dues vegades. Ara… s´ha de vendre una mica convençut del que vens, perquè si no… Però que el Kitege i l´Agrippina tenen elements per vendre´s tant o millor que una Tosca? Oh, i tant!

      Finalment: la solució? Molt difícil de dir. No seré jo qui ara en cinc minuts… Però sens dubte, apujar preus o programar només grans clàssics, no. Totes dues coses em semblen el camí més curt per fer-ho petar del tot. En realitat, estic més en la línia d´en Joaquim. Això és un teatre públic, amb un objectius que no només són econòmics i de rendibilitat. Alta ocupació, preus assequibles i qualitat en l´oferta han de ser eixos fonamentals. Que genera dèficit ja ho sabem. Com tants i tants serveis públics. Però l´alterativa no és (almenys, no per mi) la privatització, la gestió privada i altres possibilitats que alguns posen tan desinteressadament al nostre abast per solucionar-nos els problemes. El que ens cal és racionalitzar. Tenir clar que, precisament perquè s´hi aboquen recursos públics, la quarta pota ha de ser l´eficiència en la gestió i la racionalització de la despesa; i no el malbaratament. Per tant, òperes “massa modernes” encara que generin despesa (els economistes dieu que despesa = inversió, oi?), sí. Cúpules gegantines o head-hunters de 200.000 euros, no.

      Buf… quin rotllo us he fotut! Mira que fins i tot em venen ganes d´explicar un acudit i tot per mirar de compensar-ho… 😆 🙂 😆

      M'agrada

      • Giacomo

        Benvolgut Xavier,

        Gràcies pel teu comentari. Ho confesso, m’has descubert: sóc economista. Què poc que es pot amagar aquest vici!

        a) Crec que tenim raó ambdós. Es poden incrementar els ingressos oferint més espectacles, com ho dius. Faltaria més! M’apunto ja a la teva Elektra. Nogensmenys, no es poden reduir les pèrdues oferint més expectacles, sinó se les augmentarien. Els costos del muntatge de l’Elektra, dels cantants, i de una setmana més sense ERTO de l’orquestra serien superiors als ingressos de les taquilles. Probablmente dobles o triples, i no tan sol al Liceu, sinó a qualsevol gran teatre d’òpera del mon. Aquest és el problema fonamental de l’òpera, hem de reconèixer-lo.

        b) Teoria econòmica indiscutible! Ho reconec: en teoria, si et queden seients lliures sempre podries vendre’ls a 1 € i ingressaries més. El problema és la pràctica. Els cinemes, els teatres, les sales de concerts, els avions (tot i que als avions no basta 1 €) quasi sempre es queden amb butaques lliures. Ho fan perquè és difícil vendre el darrer 10% de seients buits sense generar una dinámica que redueix els ingressos del 90% que ja es venia, i els redueix més del que s’ingressa de les vendes adicionals. És tan difícil que a mi segueix semblant-me impossible. Ara bé, ja l’he dit al Joaquim. Potser que no és impossible per les òperes de les quals es ven no el 90% sinó el 60%. No sóc optimista però val la pena intentar. Per les del 90% només li podem demanar al Barça, que crec que és la sola organització al mon que omple sempre tots els seients.

        3) Si el Liceu menteix en aquestes estadístiques em sembla molt greu; però no en sé res, només veig el que posen a la web. Si no menteixen, compte! No sabem si la meitat de les funcions passaria del 64% al 128%. Crec que aquel 64% comprèn força abonats que no es comprarien les entrades d’aquelles òperes si no estiguessin a l’abonament. De totes maneres, ho reconec una altra vegada: amb aquest repertori menys popular, que volem (i jo primer vull) continuar programant, es podrien fer experiments. Però no és tan senzill fer menys funcions. En les nits deixades lliures per aquestes funcions, què farem? Més de 15 vegades Tosca? Concerts simfònics? ERTO? A tots ens agradaria programar una òpera (o zarzuela) diferent, però aixó requeriria més diners, que és exactament el que ens falta.

        4.1) No és que finalment ets tu també un economista, només emmascarat d’home de lletres? La teva teoria és perfecta: sí, hi han els dos efectes. Alguns per comprar L’Elisir d’amore han acabat pagant el Lucio Silla, altres per no pagar al Lucio Silla han acabat no comprant L’Elisir d’amore. En pràctica, em sembla que els primer efecte domini perquè finalment L’Elisir d’amore estava exhaurit. Però aquí també es podrien fer experiments, imagino.

        4.2) Jo també vull que tothom vulgui veure Lucio Silla i Agrippina, de debò! Però no és aquest el mon en el que vivim. Em va bé dir que fem Lucio Silla per educar i que és una inversió en el futur. Basta reconèixer que al present hauriem fet menys pèrdues amb Carmen. O cínicament com ho diuem els economistes: la nova producció de Lucio Silla i l’ERTO, o replicar la Carmen de l’altre any i cap ERTO? Jo també prefereixo Lucio Silla i cap ERTO, és evident. Però aixó no ho aconseguirem convencent els barceloní del 2013 que els agrada Lucio Silla. Mirem més aviat a les despeses que als ingressos de le taquilles.

        6) No, no, jo no vull ni pujar els preus ni eliminar les òperes menys conegudes! Només volia dir i ho repito que aquelles son les maneres gairebé segures de incrementar els ingressos de les taquilles. Em feria il·lusió que es poguéssin incrementar també de maneres agradables, com ara oferèixer entrades més barates i abonaments més flexibles esperant que la demanda sigui elàstica, o confiar en que la publicitat encertada ferà tothom aficionat de Agrippina. Però aquestes maneres agradables s’han de fer servir amb molt de compte, perquè és improbable que funcionin i possible que tinguin l’efecte opposat d’augmentar les pèrdues (minors ingressos dels espectadors que pagàvem els preus d’avui; despeses en publicitat que no funciona).

        Llavors, no crec que ens poguem proposar de resoldre la crisi del Liceu amb més ingressos de les taquilles. Si poguéssim, amb més donatius, més subvencions (si el Niño Becerra ens tanca totes les orquestres de província ;-)), més ingressos dels audiovisuals. Sobre tot reduint els costos.

        M'agrada

    • SANTI

      Potser tinguis raó, però per què els teus arguments no els entenc i els que fa en Joaquim semblen sensats i entenedors?
      Aplicant criteris d’empresa si més activitat vol dir dèficit, és que tenim un marge negatiu, per tant si incrementen ingressos es dupliquen les despeses sempre i quan no racionalitzem les despeses, no pas que l’activitat s’hagi de reduir, senzillament es tracta de que aquesta sigui més rendible i que els costos fixes d’estructura baixin, no que enviem els treballadors a casa una temporada i que paguem altre cop nosaltres però en un altre partida i d’un altre administració, el cost d’una desproporció i mal gestionada.
      El Liceu és un gegant que no es pot moure de tanta càrrega innecessària com porta a l’esquena. En cap dels teus arguments has tractar aquest aspecte fonamental, per què?

      M'agrada

      • Giacomo

        Benvolgut Santi,

        gràcies pel teu commentari. Ho dius precisament: em consta que l’òpera sigui una activitat amb un marge negatiu. Matizem. No estic segur perquè els detalls són desagradablement secrets.

        Estem segurs que una temporada d’òpera té un marge negatiu, aixó és cert pertot arreu. Cada temporada genera una pèrdua, i calen donacions i subvencions per sanar-la. Aquí s’acaben les dades públiques.

        Es gairebé segur que cada producció d’òpera tingui un marge negatiu. L’òpera de San Francisco deia que més o menys un terç dels seus costos són fixos, és a dir la plantilla i la gestió del teatre. Dos terços són les produccions. El Met, que és un teatre relativament rendible, ingressa a les taquilles la meitat dels costos. Per tant, semblaria que una produccío costi 100 i ingressi com a màxim 50, mentre el teatre tancat només costa 34.

        Queda per descobrir si fins i tot cada funció té un marge negatiu. Si no comptem els salaris de l’orquestra i cor, no pot ser. Si tens el cor, l’orquestra i el muntatge tot ja pagat, segur que les taquilles et pagaran els cantants, no? Jo crec que és per aixó que el Liceu es prepara a fer-nos 15 Tosca i 10 Cendrillon.

        Però si l’alternativa és fer menys funcions i enviar orquestra i cor a l’ERTO, potser que sì, el marge de cada funció és negatiu. M’ho han dit als Estats Units, encara que pugui ser fals. Semblaria que aquesta sigui la raó per la qual el teatre musical de Les Misérables genera beneficis i l’òpera perdues. Ambdós tenen el cost del muntatge, que és molt (massa) alt. Però un musical tindrà 100 funcions, i cadauna ingressa a les taquilles més del que costa. Una òpera en tindrà 10, i cadauna ingressa a les taquilles menys del que costa una nit de cor, orquestra, cantants i personal tècnic. Cada dia que s’obre el teatre d’òpera surten diners de la porta.

        Desgraciadament puc dir molt poc o no res dels costos del Liceu, que són secrets. De totes maneres, estic totalment d’acord amb tu i amb en Joaquim. Segur que els costos es poden i es deuen reduir, començant amb els muntatges i seguint amb el personal directiu i administratiu.

        No havia escrit molt, o res, sobre aquest tema perquè estem tots d’acord. El que volia subrattlar era que encara que el Liceu esdenvigués el teatre d’òpera amb la millor gestió del mon (i esperem que ho esdivingui ;-)), cada producció generaria una pèrdua.

        M'agrada

      • Jo tenia entès que hi havien títols amb marge negatiu, però que una temporada podia ser positiva, no generar dèficit vull dir.
        Entenent que tota aportació de les administracions o del mecenatge és un regal, aleshores no hi ha dubte que sempre serà negativa ja que si tot hagués de sortir de taquilla les entrades valdrien un pastón.
        Trobo que és imprescindible que és publiquin els números, no és una obligació de tot estament públic?
        Per a mi l’única alternativa no és econòmica, és més simple, posar un director general competent que faci quadrar a tothom, no només els números.

        M'agrada

      • Giacomo

        És així. Es pot fer tota una temporada despenent menys del que un teatre rep entre donacions, subvencions, i la venda de entrades. Imagino que el Liceu també deu haver-ho aconseguit en moments més feliços.

        Però, com ho dius, per a cada producció es necessiten aportacions de l’administració o del mecenatge, perquè de les taquilles no en sacarem prou. Com ho deia al Joaquim, potser he sigut massa pessimista i de les taquilles es podria sacar una mica més sense gran pujades de preus. Una mica, potser. Prou, indubtablment no.

        Doncs si el Liceu no troba una manera d’obtenir més donacions (o més subvencions públiques) no podem somiar truites, no podem proposar cap nova producció, per interessant i innovadora que sigui. Hem de fixar-nos en retallar i discutir si es pot retallar d’una manera més intelligent de la en que s’està fent, cosa probable.

        Perquè els pressuposts puguin ser secrets no ho entenc. Tenim un mínim de tancament econòmic a les memòries, però molt poc. A Itàlia, almenys la nota als estats financers (tot i que no el compte de resultats) està a la web per tots els teatres d’òpera. Als Estats Units és normal que es posin a la web tots els estats financers.

        Evidentment ens interessarien més detalls dels que estan als estats financers, però puc comprendre que alguns siguin confidencials. Es podria tenir una discussió. Però els estats financers on són?

        M'agrada

  24. Josep Olivé

    Vols dir que el Liceu no ha viscut tambè en una bombolla en la dècada passada? Tantes funcions per a Lucio Silla o per a Cendrllon no són una clara indicació de que algú no s’ha enterat que la bombolla fa temps que va esclatar? I per altra banda, trobo el post ple d’ideas que crec que es podrien possar en pràctica, o almenys intentar-ho, però renoi, l’entrada de Giacommo és esferidora, i lamentablement, molt lamentablemente té raò en molts aspectes. I no ho dic perquè trobi inviable algunes de les teves propostes més interessants, sino perquè possa el dit a la llaga a l’evaluar el “modus vivendi” de la massa de aficionats que podriem dir no són de missa diaria. Els fets són irrefutables: l’Elisir (aquesta òpera que t’agrada tant, jeje), deu haver estat, de llarg, la més rendible aquest any. Però de llarg. Producció de la casa, re-utilitzada i repetida at eternum i acceptada pel gran públic ha omplert de gom a gom en les dues estacions en que s’ha fet. I és que Barcelona té públic per a Elisirs i Puccinis però mai s’acostarà a Lucio Silla. I encara que a cap pais del mon Lucio Silla vendrà tant com un Puccini, ni a Salzburg, que ja és dir, m’entristeix que a la meva ciutat, els noms d’òperes “rares” (és a dir, totes aquelles en les que el cognom del compositor no acaba amb “i”) no aixequin el més minim interés. Tant de teatre per a tan poca salsa. Presumim de teatre, no del que es fa a dins, sino de té cinc pisos i poca cosa més. Una llàstima. Si, varem tenir 20000 abonats. M’agradaria saber quan van anar a passar l’estona…i què bonic el Liceu…quantes llumetes! (Llumetes a la sala, vull dir, que als despatxos molta bombeta fosa). M’extendria molt més, però si el Giacomo et va fer anar a dormir tard un dia tu ho has fet a mi avui…estava fet pols i va i em posso a llegir IFL…és a dir, tota una pastilla per a no…dormir!

    M'agrada

    • Però Josep, qui ha acostumat el modus vivendi dels aficionats? no hem estat pas tu o jo, qui ha venut i com ha venut els espectacles?, qui ha fet aquest nombre de funcions i dobles i triples repartiments?, qui ha estirat més el braç que la màniga?
      El públic de l’òpera és heterogeni, aquí, al MET a Bayreuth o qualsevol teatre de províncies, hi ha de tot i precisament perquè hi ha de tot no pots unificar abonaments com si a Barcelona i rodalies hi hagués una massa ingent de persones disposades a veure TOT el que el director artístic del Liceu creu que s’ha de veure, per tant el que no diu en Giacomo és perquè el Liceu fins i tot en una temporada com la vinent, tan precària s’ha escollit els títols que s’han escollit, les representacions de cadascun d’ells i els repartiments, alguns doble so triples. Potser ell té els números, jo no i si el Liceu fos tan transparent com caldria, ens hauria de presentar les memòries econòmiques de les temporades, i a la vegada que podríem veure els dèficits reals, veuríem les errades per títol, i potser aleshores els arguments de Giacomo els podríem posar més en dubte. És que tal i com ho explica ell el Liceu, a diferència dels teatres de primera, ha d’estar més tancat que obert, i això ja em perdonaràs, no m’ho empasso.
      La gestió és nefasta, caríssima i escandalosa, que ho reconeguin i que prenguin mesures. Portar els treballadors a casa malauradament no vol dir portar als directius, alguns ja fa anys que haurien d’haver-hi anat i no tornar.
      Al director del Liceu, estic segur que l’importa més el número d’abonats que deixen els diners suficients per l’activitat, que si uns hi van a passar l’estona i els altres a viure una experiència místic/musical.
      Si jo fes una temporada al meu gust, t’asseguro que quatre gats s’abonarien, suposo que ja ho saps això, per tant poc m’has de convèncer, però si has una òpera perquè creus que s’ha de fer malgrat ser minoritària, no facis més funcions de les que es farien als principals teatres del món, i no et gastis una fortuna amb la producció, que la feine serà teva, no ja per reposar-la, sinó per llogar-la a altres teatres interessats, una altre font de ingressos que fins ara no es deu haver tingut gaire en compte. Només amb el cost repartit entre qui la co-produïa ja n’hi havia prou. Qui tingui els drets de la producció de Pelly de la Fille du Règiment s’haurà fet d’or, a part de ser brillant, és barata i s’ha venut i reposarà tantes vegades calgui. Això és la eficiència que jo demano en tots els títols i en totes les produccions de tots els repertoris.

      M'agrada

  25. He decidit imprimir tots aquests comentaris. Crec que el brainstorming que s’ha fet aquí és un manual excel.lent de gestió d’un teatre d’òpera. O si més no, aporta unes idees que s’han de prendre en sèrio…..

    M'agrada

    • Jo també crec que s’han dit coses molt interessants, i a vegades aquests brainstorming es fan pagar molt cars, i ja veus, aquí són de franc i és que som tan entusiastes com altruistes.

      M'agrada

  26. Este ha sido uno de los posts más fructíferos de los que has hecho desde que soy asiduo seguidor del blog. La cantidad de ideas y reflexiones deberían merecer la atención de los responsables pasados, presentes y futuros del Liceu.
    Muchos quisieran tener un foro de este tipo.
    Te felicito

    M'agrada

  27. ToniG

    Hola. Estic d’acord amb moltes de les coses que dius. Em sembla que ja és hora de que els teatres deixin de pagar tant per produccions caríssimes i alhora molt estranyes i que no tenen res a veure amb l’opera per la que estan fetes, només perquè la persona que firma el disseny ha fet alguna producció que ha agradat, com a exemple puc posar el del Tannhäuser de Munich retirat per escandalós i que segurament devia costar molts diners al teatre d’òpera de Munich. També estic d’acord en el punt dels abonaments. Jo, per exemple, prefereixo un repertori més clàssic o belcantista i els abonaments on hi ha La Sonnambula de Bellini, també hi ha L’Atlàntida, que no dic que no sigui bona, només que no és l’estil musical que m’agrada. Això al Met aquesta temporada ho han solucionat. Pots personalitzar l’abonament, és a dir, esculls un abonament de 5 òperes i tu pots escollir les cinc òperes que vols anar a veure, no hi ha cap títol obligatori. Penso que és una cosa en la que els teatres d’òpera tindrien que començar a pensar seriosament. Un punt que jo crec que també és important és el repertori. Els teatres es preocupen massa de que cada temporada hi hagi dos o tres títols que siguin molt populars, per exemple al liceu ja fa temps que cada any fan un dels grans títols de Puccini. També hi ha òperes meravelloses que no son famoses, per exemple, Donizetti va fer mes de 90 òperes, de les quals unes 8 – 10 es representen normalment. Segurament de les 80 restants més de la meitat són grans òperes, però simplement no tenen una melodia tan enganxosa com la del brindis de La Traviata. El tema del repertori em supera, per exemple, Meyerbeer és un dels compositors del qual el Liceu ha fet més representacions, però fa més de vint anys que el Liceu no representa res seu i si t’agrada Meyerbeer t’aguantes i escoltes Le Gran Macabre, una òpera la música de la qual resulta massa complexa per a la gran majoria de la gent.

    En resum, els teatres d’òpera necessiten grans reformes, i sobretot acostar-se a la gent, fent propostes originals i atractives i intentant destruir el prejudicis que la gent té envers l’òpera.

    M'agrada

    • Donizetti escribió 72 óperas, algunas no las vió estrenadas en vida y una de ellas la descubrió Richard Bonynge no sé donde. El viudo de Joan Sutherland siempre descubría cosas en algún cajón de algún sitio; afortunado e inquieto que ha sido siempre…

      M'agrada

    • Hola ToniG, gracies per comentar, et dono la benvinguda a IFL.
      Desconec quin serà el futur de l’òpera anys a venir, però em sembla que com tantes altres coses hi haurà d’haver molts canvis per fer-la més sostenible. Tal i com anem és impossible i el món no sé si ho acabarà entenent, a certa distància és fins i tot ridícul.

      M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: