IN FERNEM LAND

UN ENCONTRE D’AMICS: EL CONCURS DEL MES D’AGOST


brujula_2

En Pep, en Ricky i en Benja fa temps que tenen ganes de trobar-se, després de molts intents  i de donar-li voltes i més voltes a la desitjada efemèride, han decidit que d’aquest any no passa, però també han cregut que és millor deixar passar l’agost, sempre atapeït de sorollosos turistes, cues interminables i calors sufocants i marcar a les seves agendes el diumenge 1 de setembre com a data definitiva.

Han estat pensant a on fer-ho, ja que vivint a ciutats diferents i distants, a cap dels tres se’ls ha passat ni tan sols pel cap que els altres dos hagin de desplaçar-se  a  la seva ciutat, tot i que ancians com són, a cap dels tres els hagués vingut malament una deferència com aquesta, però s’estimen, aprecien i respecten molt com per pretendre un tracte de favor com aquest.

Ja han triat la ciutat i el dia, cal doncs preparar-ho tot i no despistar-se, no fos cas que a última hora sorgeixi un imprevist i ho engegui tot a rodar.

En Benja ja li ha dit al Pere que no compti amb ell a finals d’agost, per tant ha sortit decidit de casa seva per anar a l’agència de viatges de confiança que sempre li prepara totes les sortides. Li agrada fer-ho personalment, sempre ha estat una mica primmirat i no vol deixar segons quines coses en mans d’altres. Ha enfilat el carrer de casa seva, tot aprofitant que a primera hora del matí la fresca marinera el revitalitza i s’ha apropat a l’agència. No està acostumat a fer trajectes gaire llargs i malgrat la il·lusió que li fa l’encontre, 2.020  quilòmetres 1655 quilòmetres, sense poder fer-los d’una tirada, amb canvis diversos, transbords i enllaços, li resulta una mica anguniós, i no està gaire segur que sigui beneficiós pel seu cor, sempre delicat.

En Pep ho té ben clar, els 641 quilòmetres 247 que el separen del encontre els farà en dos trams, la Fina no vol que per aquest caprici de iaio consentit i venerat, es trenquin els plans que ja ha previst per a aquest estiu i per tant  no vol molestar-la més, el 31 d’agost farà els primers 95 quilòmetres i la resta amb la tranquil·litat deguda, el mateix dia 1.

En Ricky ja sabia que durant el mes d’agost ell i la família estaven molt ocupats amb el negoci familiar, per tant és impensable deixar, ni que sigui per un dia l’activitat febril del millor mes de l’any. És un gran negociant, tota la vida ho ha estat i el calaix és una cosa prioritària. Si surt el dia 31, que ja hauran penjat el cartell de tancat per vacances, creu que serà possible fer en un dia el trajecte, per a ell els 1283 quilòmetres 738 quilòmetres no són un impediment, sempre l’ha agradat molt viatjar i fins i tot en circumstàncies ben adverses, aquestes han estat motiu d’inspiració, confia per tant arribar cap el tard del dia 1, sap en qualsevol cas que és molt just.

Tots tres tenen una edat i han decidit que cada diumenge del mes d’agost, es posaran en contacte per veure com va la salut i els preparatius, i si cal fer alguna pregunta, millor que millor. Primmirats i meticulosos com són, han establert la seqüència següent: El diumenge 4 serà en Pep l’encarregat d’escriure, l’11 en Ricky i el 18 en Benja. El dia 25, tots tres es preguntaran alguna cosa d’última hora, si cal,  i el dia 1, si res ho impedeix  soparan plegats.

Per tant amb la il·lusió i l’estímul de saber que en menys d’un mes s’abraçaran es disposen a fer els preparatius, tot esperant el correu de l’amic Pep.

Mentrestant, benvolguts infernemlandaires amb el que he relatat ja podeu anar fent conjectures,

%d bloggers like this: