IN FERNEM LAND

PROMS 2013: TRISTAN UND ISOLDE (Smith,Urmana,Youn,Fujimura,Daniel;Bychkov)


Semyon Bychkov al Royal Albert Hall el 27 de juliol de 2013 Fotografia:

Semyon Bychkov al Royal Albert Hall el 27 de juliol de 2013 Fotografia: BBC/Chris Christodoulou

Entre el Siegfried i el Götterdämmerung de la Tetralogia que ofereix els PROMS bayreuthitzants d’enguany, es va programar Tristan und Isolde, quelcom que situa el festival anglès, que també programa Tannhäuser i Parsifal, en una competència diria que quasi “deslleial” al Festival de Bayreuth, si no fos que la proposta anglesa és en versió exclusivament de concert i en un auditori d’acústica extremadament problemàtica que estic segur que està passant factura al públic que assisteix en directa a aquests concerts i que en canvi ens beneficia als pobres oients radiofònics que no perdem detall del que succeeix a la sala, és clar que no perdre detall a vegades és dolorós.

Tristan havia de ser Peter Seiffert que finalment va cancel·lar i en el seu lloc va cantar Robert Dean Smith, el tenor líric nord-americà que si m’haguessin fet jurar després del seu primer Tristan que aguantaria el repte amb aquesta suficiència que ho està fent i sense que aparentment la veu mostrés defallences o inquietants mancances, no m’ho hagués cregut, ans al contrari la seva veu s’ha eixamplat lleugerament, cosa que el beneficia.

El director Semyon Bychkov, extraordinàriament actiu a la capital anglesa i he llegit que hi ha qui diu que principal candidat a substituir a Antonio Pappano al capdavant de la ROH quan aquest acabi el contracte, dirigeix l’òpera a batzegades, ara lent ara impetuosament ràpid. Potser és que encara sota l’impacte del Götterdämmerung del dia després que vosaltres tindreu disponible demà a IFL juntament amb el Siegfried, la BBC Symphony Orchestra, sent una bona orquestra, no pot competir amb les exuberàncies wagnerianes de la Staatskapelle berlinesa i potser el director d’origen rus tampoc ho pot fer amb Tristan und Isolde i l’ombra de Barenboim, el cas és que sent un Tristan de grans moments, no m’ha  trasbalsat.

Robert Dean Smith (Tristan) Proms 27 de juliol de 2013 foto BBC/Chris Christodoulou

Robert Dean Smith (Tristan) Proms 27 de juliol de 2013 foto BBC/Chris Christodoulou

Robert Dean Smith és un tenor net i polit, capaç d’aguantar estoicament allò que altres tenors amb veus més sòlides i consistents no poden. El secret deu ser cantar el seu Tristan, sense immutar-se gaire, i potser en el Royal Albert Hall no el va sentir ni Wotan, però per ràdio no fa ni patir, que ja es diu aviat. Ara, emocionar, el que és diu emocionar, doncs no. Ja el setembre passat deia el mateix després del seu Tristan amb la troupe bayreuthiana al Liceu, quan l’orquestra l’engolia  en un tercer acte que el sobrepassa. Suposo que al Royal Albert Hall encara és l’hora que l’hagin de sentir i em temo que quan canti Tannhäuser el proper 4 d’agost, passarà el mateix. És molt musical i té una especial elegància en el seu fraseig  però Tristan, com també Tannhäuser res tenen a veure amb Lohengrin, ni tan sols Parsifal, que admeten rondinant, fins i tot escolanets.

Violeta Urmana (Isolde) Proms 27 de juliol de 2013 Foto BBC/Chris Christodoulou

Violeta Urmana (Isolde) Proms 27 de juliol de 2013 Foto BBC/Chris Christodoulou

El cas de Violeta Urmana ja l’hem tractat moltes vegades. La veu ampul·losa i carnosa de la cantant (no m’atreveixo a col·locar-la en una vocalitat determinada) ha perdut qualsevol indici de bellesa i control en el registre agut, que és sempre obert i massa sovint cridat i molest. La cantant és una Isolde intensa que no crec que pugui cantar aquest rol gaires vegades més, sobretot si el que diuen del canvi a la vocalitat original de mezzo ja és un fet irreversible. És una llàstima que s’hagi dedicat durant molts anys a malbaratar la veu amb rols de soprano verdiana i veristes, que ben mirat tampoc li han donat tanta glòria. Les seves Tosca, Amelia, Leonora, Lady, Santuzza o Aida no crec que passin a la història, i estic convençut que hem perdut una gran Isolde, Sieglinde, Kundry, Ariane, Marschallin, Venus, Ortrud o Salome.

La resta del repartiment abraça tota la possible competència, des de l’emotiu Rei Marke de Kwangchul Youn, el Kurnewl arrauxat de Boaz Daniel, un baríton que no entenc com està tan ben endollat i l’inestable Brangäne de Fujimura amb la veu més prima que la pròpia Isolde, l’elegància habitual i una oscil·lació una mica perillosa. 

Atenció al magnífic tenor Andrew Staples.

Aquí us deixo alguns fragments:

La narració d’Isolde

Mihoko Fujimura (Brangäne) als Proms del 27 de juliol de 2013 Foto BBC/Chris Christodoulou

Mihoko Fujimura (Brangäne) als Proms del 27 de juliol de 2013 Foto BBC/Chris Christodoulou

Un fragment del duo del segon acte amb l’advertència de Brangäne

I l’inevitable liebestod, encara que l’hem escoltat, deixeu-me ser elegant, cantant de moltes maneres.

Kwangchul Youn (Marke) Proms del 27 de juliol d e2013 Foto Kwangchul Youn

Kwangchul Youn (Marke) Proms del 27 de juliol d e2013 Foto Kwangchul Youn

Richard Wagner
TRISTAN UND ISOLDE
(versió de concert)

Robert Dean Smith tenor (Tristan)
Kwangchul Youn baix (King Mark)
Violeta Urmana soprano (Isolde)
Boaz Daniel baríton (Kurwenal)
David Wilson-Johnson baríton (Melot)
Mihoko Fujimura mezzo-soprano (Brangäne)
Edward Price baríton (Steersman)
Andrew Staples tenor (pastor/grumet)

BBC Singers
BBC Symphony Chorus
BBC Symphony Orchestra
Director musical: Semyon Bychkov

ENLLAÇOS mp3
http://rapidshare.com/files/396404495/TRISTAN%20UND%20ISOLDE%20270713_A1.mp3
http://rapidshare.com/files/2816983218/TRISTAN%20UND%20ISOLDE%20270713_A2.mp3
http://rapidshare.com/files/1776233206/TRISTAN%20UND%20ISOLDE%20270713_A3.mp3

Demà ens quedem a Londres per acabar la Tetralogia. i amb commoció.

10 comments

    • Efectivament és un molt emotiu Rei Marke, com varem gaudir al Liceu, però darrerament està mostrant uns signes d’esgotament (té una activitat frenètica), amb unes oscil·lacions perilloses.
      Fins ben aviat

      M'agrada

  1. És molt musical i té una especial elegància en el seu fraseig però […] encara és l’hora que l’hagin de sentir. Ja, ja, ja!!! Fots unes coces que deixa petites les que va rebre anit Neymar! (lo prometido es deuda)

    M'agrada

  2. alex

    Muchas gracias, D.Joaquim!
    Pero habiendo escuchado recientemente a la Stemme y disfrutado un montón, se me hace un verdadero suplicio escuchar a la más que chillona Urmana.
    En cuanto a Dean Smith que evidentemente es un tenor wagneriano lírico y que siempre muestra un buen y cuidado gusto, no creo que haya empeorado la posible prestación de Seiffert ( este también un tenor lírico) que canta unos Tristanes demasiado esforzados y a veces con accidentes vocales ya que tampoco es voz de Tristán.

    Buen agosto a todos y todas !

    p.d. y a ver si con alguno o alguna, coincidimos con la Norma en Peralada ( reconozco con sinceridad que acudo por haber sido invitado, sino hubiera acudido )

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: