Palau Vendramin Calergi (Venècia)
Benvolgudes amigues i amics infernemlandaires, ha estat un plaer preparar aquest particular homenatge als músics de moda al 2013, perquè si, eren ells, aquest era el punt de partença, identificar a Ricky com a Richard Wagner, Pep com a Giuseppe Verdi i finalment Benja com Benjamin Britten. A partir d’aquí tot era més fàcil, malgrat que amb molta de la informació que farcien les cartes hi haurien pistes per avançar, altres per verificar i altres de intranscendents per a les preguntes finals.
Si bé les distàncies em van jugar una mala passada al principi (Via Michelin) i per tant vaig haver de rectificar, a la ciutat final era més fàcil arribar per les pistes que deia Ricky a la seva carta:
He parlar amb Adelgundes, i encara que no teníem previst arribar fins a finals de novembre, m’ha dit que ells romandran encara unes setmanes més a Seebenstein i per tant que tenen la casa lliure.
Tan sols entrant Adelgundes a Google les primeres entrades ja estan dedicades al personatge en qüestió, i no m’estranya ja que amb aquest nom no és fàcil trobar altres punts coincidents. Si agafem l’entrada anglesa de la Viquipèdia trobarem el fragment que ens interessa:
Adelgundes married Prince Henry of Bourbon-Parma, Count of Bardi, fourth child and youngest son[1][2] of Charles III, Duke of Parma and his wife Princess Louise Marie Thérèse of France,[1][2] on 15 October 1876 in Salzburg, Austria–Hungary.[1][2] Henry, who was twenty five years old, had been previously married to Princess Maria Immacolata of Bourbon-Two Sicilieswho had died three months after their marriage at the age of 19 in 1874. Henry had taken part in the Carlist war and fought in the Battle of Lacar. War wounds turned him into an invalid. Adelgundes and Henry’s union produced no issue, as her nine pregnancies all ended in miscarriages. The failed pregnancies, the last of which she suffered in 1890, were a source of great grief to the couple. They divided their time between the Castle of Seebenstein in Austria and the Vendramin-Calergi palace in Venice. Adelgundes spent long years looking after her paralyzed husband. The Count of Bardi was described by relatives as a disagreeable man who tyrannized his sweet petite wife. After almost thirty years of marriage, Adelgundes became a widow in 1905. She was close to her many nephews and nieces, particularly to her niece Grand Duchess Marie-Adélaïde of Luxembourg from the time of her abdication to her early death.
Per tant si encara romanen a Seebenstein, vol dir que es tracta del Palau Ca Vedndrami-Caligari que és el palau on va morir Wagner a Venècia. Si després controlàveu les distàncies quilomètriques des de els punts d’origen amb el destí, sortia això:
Les distàncies estaven calculades amb Via Michelin i els punts d’origen eren els de les fotos que encapçalaven cada apunt, pertanyents a les cases on vivien els tres musics, Pep Verdi (Sant’Agata), Ricky Wagner (Bayreuth) i Benja Britten (Aldeburgh).
A partir d’aquestes dades i del que es deia a les cartes s’esbrinava la ciutat: VENÈCIA
La fotografia de l’amiga de Ricky no era altre que Amalie Materna, gran soprano dramàtica wagneriana, la primera Kundry i la primera Brünnhilde de la Tetralogia a Bayreuth, nascuda l’any 1844 i morta l’any 1918. Va cantar el rol d’Amneris a l’estrena a Viena d’Aida, unint així l’amiga de Ricky amb en Pep l’any 1874, és a dir 102 anys abans que Benjamin Britten rebés la distinció Baró Britten de Aldeburgh. El 2 de juliol de 1976 va rebre el títol en el Comtat de Suffolk, convertint-se en el primer músic o compositor que rebia un títol nobiliari. (pregunta número 3)
Amalie Materna va cantar per darrera vegada l’any 1913, any del naixement de Benjamin Britten (pregunta número 2).
Finalment quan Amalie Materna tenia la mateixa edat que la aleshores amant de Ricky quan van tenir la primera filla… Les aleshores amant de Richard Wagner era Cosima Francesca Gaetana Wagner (Bellagio, 24 de diciembre de 1837 – Bayreuth, 1 de abril de 1930), que van tenir la primera filla Isolde quan en tenia 27. Quan la Materna que era de 1844 en tenia 27 (1871) Giuseppe Verdi va assistir d’amagatotis a l’estrena a Bolonya de la primera òpera de Wagner a Itàlia, Lohengrin (pregunta número 4).
En cas d’empat, calia saber que això
és l’adagi per a trompeta i orquestra que Giuseppe Verdi va escriure la segona meitat dels anys 30 del segle XIX, podria ser entre 1835 i 1837, no està del tot clar.
I pel que fa a això
Es tracta del final de la darrera òpera de Benjamin Britten Death in Venice, en la versió que es va fer justament al Liceu dirigida per Sebastien Weigle i que podeu veure i escoltar en aquest youtube a partir del minut 4:04
Fins aquí les respostes que calia donar.
Heu contestat 14 infernemlandaires:
Xavier C., Colbran, Simone, Marta B., José Luis, Lluis, Maria Teresa, Kalamar, Concep, Maribel i Victor, Santi, Rafel, Timamot i Jordi.
Em sap greu dir-vos que la historia epistolar entre els tres amics no va tenir mai lloc i que com es temia l’amic Benja ell allà no hi podria arribar mai, ja que quan ell va néixer els altres dos ja havien mort. Com sabeu Verdi i Wagner no es van trobar mai i tan sols Donizetti s’atreviria a musicar un encontre per altre part tan bonic, ja que ell en va fer possible un altre encontre operístic impossible, el que va tenir lloc entre Maria Stuardo i Elisabeth d’Anglaterra, però en el cas que ens ocupa tampoc ho hagués pogut fer possible ja que Donizetti va morir abans de que veiés com Verdi i Wagner s’erigien com els dos grans operistes del segle XIX. L’encontre era un pretext pervers per fer-vos jugar.
LES RESPOSTES:
En Xavier C. es va auto descartar en contestar abans d’hora.
En Colbran, dins de l’horari oficial previst, no ha respost bé a totes les preguntes, s’ha fet un embolic de dates, malgrat que les respostes són correctes, no així l’apartat musical de desempat.
La Simone anava molt bé, però… ai!
La Marta B respon correctament les quatre preguntes, però ha de desempatar amb en José Luis que és el següent a contestar de manera correcta les quatre preguntes i per tant hem de utilitzar les dues probes musicals, i aquí guanya en JL, ja que encerta les dues obres, encara que segons diu, la de Britten per les circumstàncies i el neguit, però sí, és Death in Venice.
Per tant guanya Joseé Luis, i serà qui s’eemporta com a premi, un disc gentilesa de Columna Musica. que s’anomena SAX-TIME i està dedicat a música per a saxo i piano, a càrrec de Xavier Larsson i Ramón López.
Ara bé, immediatament després de José Luis m’ha escrit en Lluís, i com que la resposta m’ha sembla senzillament prodigiosa, no puc estar-me’n de copiar-la íntegrament, ja que ha fet una tasca de investigació exhaustiva, fins i tot del que jo no preguntava però que es corresponia a pistes que havia donat i que ha encertat de ple.
Aquí ho teniu
Un crack, si o no?
Tot seguit la Maria Teresa contesta a tot de manera perfecta, però ja tard, i Kalamar va sumar malament, com Simone, i em diu que Britten i Materna moren a l’edat de 63 anys, i Materna va morir el 18 de gener de 1918 quan en tenia 73, ja que havia nascut el 10 de juliol 1844.
Concep s’entrebanca amb Death in Venice, i Maribel i Victor ho encerten tot però 11 minuts més tard que hagi contestat JL. Santi l’esguerra a les peces musicals i en Rafel es deixa la peça musical de Britten. La Timamot es rendeix per manca de temps i en Jordi s’atabala, però tots m’heu fet molt feliç contestant.
Moltes gràcies i espero tornar-nos a trobar en l’edició d’estiu del 2014 o potser en alguna que altra ocasió que pot caure durant l’any.
Sou molt bons i sabeu buscar molt i molt bé. Per molts anys!
IN FERNEM LAND 
Felicitats José Luis, quins cracs sou! I el mes gran ja sabem, el que va ordir aquesta trobada entre amics. Moltes felicitats Joaquim i com tu dius, per molts anys a aquest pais llunya!! 🙂
M'agradaM'agrada
Gràcies Simone per participar i si vaig aconseguir distreure, ja tenim l’objectiu acomplert.
M'agradaM'agrada
Felicitats al guanyador!! (especialista en concursos, jejeje!!) I moltes gràcies Joaquim per el teu enginy a l’hora de crear tota aquesta trama. Ha sigut molt divertit anar buscant pistes i dades (i aprendre coses noves), i ademés sense cap estrés, que es estiu i ens ho hem de prendre tot amb mes calma, oi?. Jo m’ho he passat molt be!! 🙂
M'agradaM'agrada
Un dels objectius era no provocar cap estrés, i per això vaig deixar pel final les contestes, mentrestant teníeu que anar pensant, això sí, però gaudint del mes d’agost 🙂 i investigant cosetes, que sempre està bé.
Gràcies per participar i et felicito per fer-ho tan bé.
M'agradaM'agrada
Joaquim, m’ho he passat molt bé i així com altres vegades em desanimava ben aviat, en aquesta ocasió ho has fet de tal manera que fins l´últim moment, tot i els dubtes, creia que ho tenia tot bé.
Vaig estar dubtant si era la mort a Venècia de Britten però vaig pensar que no seria tan evident i vaig errar-la de ple, però tampoc hagués guanyat, tenia en José Luis per endavant, en Lluís i la Maria Teresa.
M’ho he passat molt bé i he aprés coses que no coneixia, jugant.
M'agradaM'agrada
Fantàstic!
Llàstima que no et deixis endur per l’instint, haguessis guanyat, encara que alhora del desempat horari tinguessis algú per endavant.
Si t’ho vas passar bé, tots dos hem aconseguit un premi.
M'agradaM'agrada
Felicitats al guanyador i també als participants.
Gràcies Joaquim per donar-nos aquests ratets tant esperats i, fent-nos oblidar la rutina diaria de l’anar fent.
M'agradaM'agrada
Gràcies Isolda, creia que participaries, però si t’ho has passat bé seguint-lo també m’agrada.
M'agradaM'agrada
¡Felicidades al ganador, a los participantes y al creador del juego! Estuvo muy interesante, en verdad. Y, sólo una puntualización, no hubo encuentro pero los Wagner sí fueron a escuchar en vivo la “Misa de Requiem” verdiana (según lo anotado por Cósima). Buen homenaje a los tres compositores ¡Saludos y buena semana, infernems!
M'agradaM'agrada
Mejor no airear la opinión de Cosima y acompañantes del Requiem, no fueron tan generosos como Verdi con Lohengrin. Cosima era de armas tomar y no precisamente buena chica 👿
M'agradaM'agrada
Y Verdi luego sí que fue generoso con Wagner; de ahí su cita sobre el segundo acto del Tristán como una obra inefable y magistral y sus dolidos comentarios al conocer la muerte de Wagner. Lo que apuntó Cosima ya lo sé…Pero ambos fueron muy grandes; se admiraron, seguro.
M'agradaM'agrada
Los Wagner eran muy suyos, mejor dejarlo así.
M'agradaM'agrada
Sóc jo l´únic que volia engegar a dida aquest bon home quan va posar-nos la foto d´una senyora i preguntar-nos per la seva identitat sense donar-nos cap pista més? Sort que estava desplaçat, perquè si m´agafa a Barcelona acabem tots a comissaria, que –amb lo content que estava jo d´haver encertat l´adagio de Verdi- em venien ganes d´anar a casa seva, agafar-lo fort de la camisa i dir-li a la cara quatre coses ben dites!!!
Moltes gràcies, Joaquim. Els estius ja no serien el mateix sense aquest entreteniment. Ets genial.
I a en José Luis, moltes felicitats. Un hacha, tu…
M'agradaM'agrada
I mira que aquest any hem tinguts altres entreteniments, eh?, però aquest no pot fallar. Intentarem superar-ho l’any vinent (el concurs, és clar)
M'agradaM'agrada
🙂 No siguis dolent…
M'agradaM'agrada
jo? i ara, vaig ser educat per ser un angelet, i així em va…
M'agradaM'agrada
Com sempre molt distret, Em vaig embolicar amb les peces musicals de desempat, però m’ho he passat molt bé amb aquests tres avis.
M'agradaM'agrada
M’oblidava felicitar al guanyador i a l’organitzador.
M'agradaM'agrada
🙂
M'agradaM'agrada
Es tractava d’embolicar-ho una mica, però en realitat no gaire.
Gràcies per participar SANTI.
M'agradaM'agrada
Felicilitats José Luis, Maria Teresa, Maribel i Víctor i, en general a tots els participants. I gràcies Joaquim, pel comentari que em dediques però sobretot vull felicitar-te per la imaginació i posada en escena del concurs.
M'agradaM'agrada
Quan vaig llegir el teu e-mail vaig emocionar-me. Fins i tot vas esbrinar el restaurant que era un carreró sense sortida, però que existia, i vas i l’encertes, el lloc exacte, el Parangon de Venècia. Creu-me que em vas fer sentir feliç.
Et felicito Lluís per haver seguit amb aquesta intensitat i detall el concurs, ets molt bo, boníssim.
M'agradaM'agrada
Felicidades a Xavier C que habiendo acertado todo prefirió no ganar, enviando el resultado antes de tiempo…
Y mi más entusiasta enhorabuena a José Luis por ser el primero en dar contestación exacta a la hora prevista.
Y a los otros participantes les quiero felicitar también por haber dedicado parte de su tiempo de vacaciones a completar el ingenioso puzzle ideado por Joaquim y muy especialmente a Luis que ha dado las respuestas exactas a lo largo de un preciso guión lleno de ingenio.
Hasta la próxima!
M'agradaM'agrada
Quise decir Lluis.
M'agradaM'agrada
Jo no ho he dit pas que hagués encertat tot, es va excloure contestant abans, si bé és cert que de tots és coneguda la perícia del xicot en aquests afers.
Gràcies per participar, però que t’atabalis no té perdó 😦
M'agradaM'agrada
Enhorabona José Luis i moltes gràcies a tu Joaquim per tenir-nos durant el mes d’agost tant entretinguts.
No hem va costar gens d’endevinar els personatges i quan vas corregir les distàncies, de seguida vaig concloure que la ciutat era Venècia. La pregunta que em va costar més va ser la núm 4. No va ser fins ahir a les vuit del vespre que em vaig adonar que Cosima von Bülow tenia 27 anys enlloc de 28 quan va néixer la seva 1a filla amb Wagner, Eva Wagner va néixer a l’abril i Cosima no feia els anys fins el desembre, fins aleshores tenia fixada al cap la data de 19 de novembre de 1872, no la de 1871, i clar no trobava res.
A la cantant hi vaig arribar a través d’aquell post que vas escriure sobre les veus wagnerianes.
Sabia que el segon àudio corresponia a una composició de Britten, però no sabia a quina.
Enfí, he disfrutat d’allò més i he après un munt de coses, per a mi això és el més important.
Moltes gràcies a tots per fer-ho possible.
M'agradaM'agrada
Me’n oblidava de felicitar a la Maria Teresa i a Maribel i Víctor, i també en Lluís, perquè a part d’encertar-ho tot ha respost d’una manera genial.
M'agradaM'agrada
Me n’alegro que t’ho passessis tan bé i llàstima que no ho remetessis amb Death in Venice de Britten.
Moltes gràcies per participar i fer-ho tan bé.
M'agradaM'agrada
Mille grazie a tutti quanti, ja veig que estic agafant molta fama…altre cosa es de què. No m’ho mereixo gens (haver guanyat, vull dir; la fama sí es merescuda) i sens dubte, menys que en Lluis, perquè ni idea de la dècima part de les coses que ell explica. I sobre tot, perquè sense ajudes informàtiques mai hauria sabut de la existència de la senyora Materna. O que el suïcida Xavier C., quin nivell que tenim, ei, soci?. Onze minuts abans que Maribel i Victor, probablement perquè jo estava davant de l’ordinador veient el Barça, atacat dels nervis per el 2-3… Però, Joaquim, no em treguis el mèrit per la única cosa que el té, que vaig deduir que era Mort a Venecia sense haver-la sentit mai, per l’orientalisme, home, amb la il•lusió que em va fer…. 🙂 I això de Joseép ha quedat una mica curt: La propera vegada Joseeeeep Lluis!. Ah! I ja et passaré la factura dels Paracetamols. 😆
M'agradaM'agrada
I jo m’oblidava de maria Teresa, que, després de un mes, ser el primer nomes vol dir que un es una mica gana. Enhorabona, ja veig que tens les piles a punt per el meu del dies 10 a les 10! (una mica de publicitat… el jefe es molt bo i es deixa)
M'agradaM'agrada
El jefe ja fa temps que està acostumat a aquestes insercions publicitàries de tota mena. Forma part de la gentilesa de la casa, no sempre ben entesa 🙂
M'agradaM'agrada
La fama dels llestos.
Per molts anys José Luis, et felicito.
Ja sabia jo que aquella amenaça de no participar 😉 no podia ser certa, calia burxar una mica i au! BINGO!
Aquest any no hi ha han hagut motius per a Paracetamols, al menys pel que fa al concurs…
Ja quedarem per l’entrega del premi
M'agradaM'agrada
Ha estat un concurs molt maco, de bo de bo: estava molt ben plantejat, amb molta gràcia i amb una dificultat asequible, però sense ésser massa fàcil. Felicitats, Joaquim! I felicitats, guanyador i contestadors! No hi he participat i em sap greu: enguany vaig decidir de fer vacances de debò, és a dir, encara que fos a casa (que l’última setmana de mes hi era), no em connectava a res. Si ho intentava amb el bloc… sabia que continuaria amb altres coses, ja posats, i he preferit deixar-lo descansar: ara tindré una feinada per llegir l’agost, que es veu que vosaltres no heu fet vacances.
Espero, això sí, que us hagin anat bé aquests dies, de descans o del que fos.
M'agradaM'agrada
T’ho agraeixo encara que no hagis participat del blog durant tot el mes d’agost, només faltaria que no tinguéssiu dret a fer vacances infernemlanderes, el problema és que ara tindràs una mica de feina per fer la recuperació, hi ha algunes coses prou sucoses.
Desitjo que el descans hagi estat profitós i t’agreixo la tornada.
M'agradaM'agrada
Felicitats al organitzador,els guanyadors i a tots els que hem seguit la intríngulis i que ens ho hem passat d’alló més bé.La idea dels noms Ricky,Pep i Benja m’ha fet tronxar de riure.Tens una imaginació brutal;Joaquim i a més a més qui s’ho passa millor ets tú.
Gràcies,com sempre i bon “ritorno” els que heu estat de vacances.
M'agradaM'agrada
Gràcies Kàtia, si t’ho has passat bé seguint l’entrellat ja estic content.
Jo m’ho passo bé, no en tinguis cap dubte, si no fos així ja hagués plegat fa mesos.
M'agradaM'agrada
Enhorabona José Luís.
Enhorabona Joaquim per l’entretingut concurs que ha tingut a Victor “expectant” tots els diumenges d’Agost.
Enhorabona Victor, ja que és ell el que s’involucra i encerta en les recerques. Jo només li dono suport moral.
Se’ns va penjar l’ordinador en enviar les respostes, però l’important és participar i a més si encertem, el premi és doble.
M'agradaM'agrada
Gràcies a vosaltres per participar i fer-ho tan bé, encara que sigui el Victor l’especialista en concursos, sou un tàndem fantàstic.
Un petó Maribel.
M'agradaM'agrada
Felicitats al guanyador i als altres que ho van encertar tot. Era molt enginyós el plantejament del concurs!
M'agradaM'agrada
Gràcies per intentar-ho Timamót, malgrat la feinada estiuenca.
M'agradaM'agrada
No és per fer-me la xula, però aquest agost l’he trobat més facilet i llavors una que es pensa que tot ho ha fet bé i que potser pot guanyar al JL o al XavierC va i ensopega en una miserable resta, m’ho tinc ben merescut!
per cert, algú ha fet servir el INBOX per programar l’enviament del mail de ls respostes a les 22,00 en punt? a mi no em va funcionar..
ara si, FELICITATS AL BURRITO SONRIENTE i a tots els que l’heu encertat tot, un gust competir amb aquests cracks! i més gust encara internetar jugar cada dia al concurs del Joaquim, ha estat molt divertit!
M'agradaM'agrada
La intenció era motivar a més persones, i això quan la dificultat és màxima, no succeeix.
Gràcies per participar
M'agradaM'agrada
Però Óndia, si em sembla que el JL ja va guanyar fa un any o dos… Ja ha passat el “doping” preceptiu dels guanyadors? Crec que el Paracetamol és substància més que dubtosa…hmmmm…Sí, ja sé, tenia que haver participat…masses dies fora i certa urticaria als concursos, la veritat. A l’any vinent. Però el JL que no jugui!!! 🙂 🙂 🙂
M'agradaM'agrada
Doncs jo he limitat la cosa a dos concursos a l’any per evitar precisament reaccions al·lèrgiques
M'agradaM'agrada
Felicito l’amo de la botiga per la fenyada i l’enginy.
I opino que el guanyador es mereix un diploma imprès en paper de bibliòfil de Gelida.
M'agradaM'agrada
Gràcies, la feinada no és tant com sembla i l’enginy és relatiu, però tu ets molt amable.
M'agradaM'agrada
IN-CREÏBLE! IM-PRESSIONANT!! IN-AUDIT!!!
M'agradaM'agrada
el què?
M'agradaM'agrada