IN FERNEM LAND

EL LATVIAN RADIO CHOIR A LA SEU VELLA DE LLEIDA


El Latvian Radio Choir a la Seu Vella de LLeida el 21 de setembre de 2013. Foto IFL

El Latvian Radio Choir a la Seu Vella de LLeida el 21 de setembre de 2013. Foto IFL

Durant el mes de setembre a l’imponent Seu Vella de Lleida es celebra el cicle de concerts Concòrdia, música de pau, i ahir dissabte va tenir lloc el quart concert amb el Latvian Radio Choir o el que és el mateix , el Cor de la Ràdio de Letònia. Ja em podeu ben creure si us dic que va ser un dels concerts més memorables de la meva vida.

Sabeu que m’agrada molt la música coral a cappella, i ja fa un parell d’anys vaig assistir al Palau a un concert del Cor de la Capella de Sant Petersburg que no vaig tenir cap mirament en qualificar com el millor concert que havia escoltat mai d’un cor a cappella, doncs ahir a la Seu Vella de Lleida vaig assistir també al millor concert coral a cappella, ni millor, ni pitjor que aquell, molt diferent per repertori i per estètica, però igualment excepcional.

Ahir la cita era amb el Latvian Radio Choir, un dels cors més importants del món i que jo ja coneixia, sobretot gràcies a l’extraordinari disc BLANC que va inaugurar la trajectòria del jove segell discogràfic neu records.El disc estaba íntegrament dedicat a l’obra coral de Bernat Vivancos, compositor i actualment director de l’Escolania de Montserrat, que us recomano altre cop de manera fervorosa.

Doncs bé, precisament el concert que va oferir ahir aquest prestigiós cor a la capital lleidatana, incorporava 4 obres de Vivancos, “Le cri des berges”, “Nigra sum”, “L’amour le temps” i “Aeternam”, les dues primeres gravades en l’esmentat disc, i les altres dues absolutament noves per a mi. Al final del concert i motivat per l’aclamació joiosa del nombrós públic que va assistir, el cor letó va oferir dues propines, la primera va tornar a ser una obra de Vivancos, la deliciosa versió que va fer del Cant dels ocells.

De manera prou intel·ligent i diria que seductora, les obres de Vivancos es van alternar amb obres de Bach/Nystedt, Ligeti, Vilums, Hillborg i Vasks. La tria de complexíssima dificultat tècnica i bellesa captivadora, va conformar un concert difícil d’oblidar.

Després d’un acte previ per commemorar el desè aniversari del Grup de Diàleg interreligiós de UnescoLleida en el dia que es celebrava justament el Dia Mundial de la Pau, van entrar els components del cor per interpretar la primera obra del programa, “Immortal Bach” de Knut Nysted, segons el coral “Komm, süsser Tod” del cantor de Leipzig. Un quartet es va situar a l’absis de l’altar major, dos grups més als creués de la nau i els altres dos grups (en total són 25 els seus components) a les naus laterals de la Seu, produint un efecte acústic tan sorprenent, com atractiu i de irrealitat, ja que una de les moltíssimes virtuts d’aquesta formació coral, és el total domini de la veu que permet a  cadascun dels seus membres emetre sons i notes més enllà del que havia escoltat fins ara, gràcies a la qualitat vocal i a una preparació tècnica enlluernadores, produint sons d’un altre món, més enllà de la realitat,  efectes sonors que no semblen veus humanes, Us garanteixo que l’experiència va ser meravellosa.

L’obra inicial és una deconstrucció del coral de Bach, que com a targeta de presentació ja ens va deixar constància de la qualitat tímbrica, expressiva i vocal de la formació.

Se’ns va demanar abans de començar que no aplaudíssim fins al final de les 9 obres que integraven el concert, i el prec es va respectar fins al final, mesura que s’ha d’agrair, ja que es va aconseguir un clima propici, una concentració molt adequada i una integritat formal, malgrat ser obres de diferents autors, que em va fer sentir en profunditat les obres, sent com un viatge místic, reflexiu i íntim, envoltats per un escenari immillorable i per una acústica molt propicia.

Les esglésies no acostumen a ser bons auditoris per a la música instrumental, però si per la coral,  i la Seu Vella ahir va ser un gran aliat,  és clar que el director del cor lituà, Sigvards Klava, és un gran alquimista sonor, que utilitza les exclusives essències vocals dels seus cantants per elaborar un món sonor idoni, de somni, eteri, hipnòtic, que envolta i atrapa a l’oient, mentre l’eleva i transporta gràcies al control absolut de totes les variants que intervenen en el prodigiós resultat final. Tot està milimètricament  estudiat per assolir aquest precís i preciós encanteri, l’espai i la projecció acaben per embolcallar-te. Hagués desitjat que el concert  no hagués acabat mai.

Després de la primera obra, un tenor es va apropar a l’altar major i va donar pas a la segona obra, la primera de Bernat Vivancos, “Le cri des berges”, produint-se altre cop els efectes estereofònics esmentats en la primera peça,  El prodigiós domini tècnic d’aquests cantants fa que sembli que no respirin i que les obres siguin de l’inici a la fi, una melodia continua, melodia amb uns silencis sonors meravellosos.

El famós i inquietant “Lux aeterna” de György Ligeti va ser la tercera peça. Tot i que totes les obres suraven sobre una aparentment atmosfera plàcida i contemplativa, les obres senars, a partir d’aquesta de Ligeti, em van produir unes tensions més inquietants, mentre que les parells, totes de Vivancos em re situaven en un equilibri més plaent. Vivancos és un gran músic, que crea unes atmosferes molt interessants, sense renunciar  a res del passat, melodia inclosa, i alhora és capaç de crear un llenguatge nou i personal, que no decau, ans al contrari s’intensifica mentre s’escolta, crea vincles de complicitat amb l’oient, proposa coses que són difícils de rebutjar, com el Nigra Sum, només per a veus femenines, que partint d’una estructura estètica que et sembla coneguda, i per tant a l’abast i sota control, ben aviat te n’adones com el joc harmònic està ple de troballes i giragonses tan sorprenents om atractives. Una delícia.

Amb “Le temps scintille” del compositor letó Mārtiņš Viļums, el concert va fer un altre gir sorprenent, ja que les sonoritats fins ara etèries però humanes, van esdevenir irreals, no identificables, talment semblava que hi haguessin efectes produïts per instruments no coneguts, estranys, sons quasi electrònics, murmuris, xiulets, xiuxiueigs, son soterrats, profunds i tel·lúrics (quins baixos!) en perfecte simbiosi amb uns aguts i sobreaguts emesos des de una altra dimensió (quines sopranos!!!) És difícil explicar emocions i sensacions produïdes per sonoritats noves, mai fins ahir escoltades,

La capacitat de graduació sonora del Latvian Radio Choir, és admirable, ja que els seus pianíssims sempre audibles i mai calats, encara que sigui en les notes més extremes, perduren durant tot el que ells volen, gràcies a un fiato individual, que esdevé col·lectiu per obra i gràcia d’un control i domini vocal i respiratori, d’una altra galàxia, i l’eminent mestre Klava, artífex d’aquest miracle coral, fa que alhora sigui emotiu i expressiu, tenint sempre cura de la calidesa del so i l’emissió.

“L’amour , le temps” de Vivancos va ser la sisena peça, evocadora i extàtica, d’equilibrada bellesa, preludi d’un altre xoc produït per l’espectacular “Muo:aa:yiyoum” del compositor suec Anders Hilborg, minimalisme coral i un altre enlluernament sonor inaudit.

L’Aeternam de Vivancos i Ziles Zina del compositor letó Pēteris Vasks, van tancar el inoblidable concert. Si Vivancos ens proposa un mon flotant, Vasks és molt més corpori i musculat, amb sonoritats, timbres i atmosferes més arrelades a mons misteriosos, però terrenals.

Un  concert majúscul, de grandiosa qualitat, per les obres que s’allunyen del que escoltem normalment i que són de compositors d’absoluta i rabiosa actualitat, però també majúscul per la interpretació eminent d’un cor transcendent, pur, que no sembla tenir límits i que per tant et fa fruir de la música sense estar pendent d’aspectes tècnics. En aquest sentit no hi ha mai entrebancs, tot estar al servei de la música, i d’una música nova, que pràcticament no hem escoltat mai i que en canvi interessa, suggestiona i ens commou. Un exitàs

Exitàs que va motivar el bis esmentat de la versió que Bernat Vivancos ha fet d’El cant dels ocells, i una segona propina, aquest cop d’una obra letona no identificable, és clar, que va culminar amb un tomb  estètic vigorós i terrenal, aquest concert que ja qualifico des d’ara mateix, com transcendent i un dels més importants de la meva vida.

Molt a prop, molt, tenia a Bernat Vivancos que durant tot el concert feia una cara de felicitat absoluta. Deu ser molt gratificant composar música i poder gaudir de interpretacions així. No vaig poder resistir-me al final, a felicitar-lo.

Finalment, com que molts dels que llegireu aquest apunt, si heu arribat fina al final,  us haureu quedat amb ganes de viure l’experiència que vaig viure jo, encara que  no sigui el mateix, Catalunya Música ho va enregistrar i ho emetrà properament.  Estaré a l’aguait, i ho penjaré a IFL.

Al web de neu records trobareu més informació sobre l’obra de Vivancos.

Aquí us deixo “Le cri des bergers”

Bon diumenge!

ACTUALITZACIÓ

ENLLAÇ ÀUDIO DEL CONCERT (format mp3)

Retransmissió de Catalunya Música del 21/10/2013 

http://rapidshare.com/share/F4B6EAA40246F36C81D840EB5F0F9534

28 comments

  1. Li van preguntar al director del Cor de Letònia si podien cantar el Cant dels Ocells, i ell va respondre “per què no?”. Però, compte, que anit va tenir una conversa amb el director del Coro Rociero de Madrid i per la funció d´aquesta tarda la propina serà una adaptació del Suspiros de España. Al loro!

    (Però ja em fa cosa fer aquests tipus de comentaris, que en qualsevol moment entra Vivancos a comentar i jo per aquí fent el panoli… 😕 )

    M'agrada

    • El director del Latvian Radio Choir és una persona austera, i poc comunicativa, aquesta és la sensació que em va donar. Fa molt de respecte el Sr Sigvards Klava, però renoi! la feina que fa és excepcional i potser millor així, al menys m’ho estimo més.
      No m’estranya que pateixis pels comentaris… 😆

      M'agrada

    • Oscar

      El Cant dels Ocells ha sigut una propina que Bernat Vivancos ens va regalar doncs forma part del repertori del seu disc Blanc. No ha sigut una petició sinó una ofrena. Si hagués estat personalment al concert no farien aquests comentaris absurds. L’organització Concordia (a la qual pertanyo) ens obrim a músiques que ofereixin moments de Pau, com ho ha fet Cañizares durant dos cicles. Res de separatismes, Concordia és concòrdia (harmonia) I hem tingut l’honor de viure un dels millors concerts de cor de la historia a Catalunya (i si algú creu que exagero, tan sons ho sap qui ha pogut assistir, entre ells Jorge de Persia, Josep Vila i Casañas, -director de l’Orfeo Català com molts de vosaltres coneixeu – i de consagrar a la Seu Vella com un espai ideal per concerts de cors de la impecabilitat que te Latvain Radio Choir.
      Hem patit molt perquè, sabent que es gravaria el concert per Catalunya Música per enviar-lo a la UER a més de 14 emisores europees, apart de una a Canadà i un altre a Nova Zelanda, era la proba de foc per la excel·lència auditiva que volíem oferir i va ser més que això… va ser un concert “metafísic” (físic totalment i sobre-natural sense cap mena de dubte)… Va ser el Cor tècnicament impecable i Sigvards Klava un veritable alquimista com comenta Joaquim. De debó, les experiències de cadascú es poden relatar subjectivament com es poden, però les destil·lacions vibrants que vam rebre tots va ser “unitivament unívoques”. I això ha sigut… suprem. I un sap de veritat quan hi ha moments excepcionals en la seva vida… i el dissabte ho va ser sense por a equivocar-me excepcional pels més de 250 assistents. Llàstima pels que van voler i no van poder assistir.
      Ah!.., El Cant dels Ocells és un cant de pau i un dia com el del Dia Mundial de la Pau cantats pel cor Letó va sublimar-lo. Si Casals l’hagués escoltat, s’hauria posat amb el violoncel·lo a acompanyar-los. Poso la meva ànima al foc. Ja ho crec.

      M'agrada

      • Moltes gràcies i benvingut a IFL, Òscar.
        Va ser una experiència musical inoblidable, però una experiència que sobrepassava l’àmbit musical, per esdevenir un excepcional, de vivències sensacionals extraordinàries.
        El record que perdurarà d’aquest concert sobrepassa amb escreix, les experiències musicals que recordo amb més estima.
        Esperem que la retransmissió radiofònica preservi com a mínim l’excel·lència d’aquest cor, altres coses viscudes són difícils de percebre, sobretot perquè mancarà la magnificència de la Seu Vella.
        Torna quan vulguis, els teus comentaris i vivències seran de ben segur, una aportació valuosa per aquest blog.

        M'agrada

      • Oscar

        És un plaer. Estarem a la güait de la retransmissió per Catalunya Música.
        El Cicle de Concerts Concordia està en la seva vuitena edició. Espero que puguem ser un atractor per viure i compartir a tots vosaltres noves experiències musicals tots els caps de setmana de setembre dels propers anys.
        Aquest any hem pogut comprovar també la sonoritat del Castell del Rei (on van fer rei a Jaume I amb sis anyets) que forma part del conjunt monumental del Turó de la Seu Vella de Lleida.
        Va ser el primer divendres de mes dia 6 amb Esemble Flor de Lis. Aquesta petita companyia van actuar al FeMAP d’enguany amb un cartell que van repetir a Concordia “Castells del Nord, Palaus del Sud” on van fer un repertori exquisit de musica del segle XII i XIII, deRaimon de Miraval, Arnaut Daniel, Guiraut de Bornell i altres cançons occitanes i medievals fabuloses. La veu de Marga Mingote també impressionant.
        Si haveu gaudit d’ells al FeMAP sabreu de què parlo.
        Per més informació passo el link del llibret

        Click to access 2013.pdf

        Concodia, te repertori obert de Música Clàssica, Música Antiga, Músiques del Món i Pop Folk algo eclèctic.

        L’objectiu és conviure amb diferents harmonies musicals amb perfils no més divers que aquestes línies (que no són totes en un any gairebé) ni meys divers tampoc doncs Lleida té una idiosincràsia musical muy sui generis que hemos de aprender a conllevar.

        Saber sobreviure en aquest temps és aprendre a fer eslaloms evitando el morir d’èxit. Ja m’entens.

        En aquest cas de la Latvian Radio Choir el esforç ha sigut (i segueix sent) titànic. Fer venir a Lleida a una formació de fora porta de tot menys tranquil. Però no tan sols ha merescut la pena, ha sobrepassat les espectatives.

        Seguirem avançant en aquestes línies.

        Atentament

        Òscar

        M'agrada

  2. Una maravilla!!!

    Nunca ha escuchado unos pianísimos tan largos ejecutados por un coro, gracias a una sublime combinación de voces que no te permite identificar cuando acababan unas y comienzan otras. Unos efectos de ensueño y una afinación perfecta.

    Junto con el Coro de San Petersburgo que cita Joaquim, el mejor coro que he escuchado en toda mi vida.

    Por otra parte -y esta vez de verdad- el marco de La Seo de Lleida es absolutamente incomparable y la sonoridad ideal para un coro y muy en especial para uno de estas extremas características de perfección, técnica y calidad vocal.

    M'agrada

    • Et vas fixar que tots ells portaven un diapasó que discretament es portaven a l’orella per mantenir sempre l’afinació perfecta?. En aquest repertori i amb aquelles harmonies deu ser molt complicat mantenir-se sempre en la perfecte afinació.
      Un concert excepcional

      M'agrada

  3. Quina enveja! Tenia la intuició que seria un concert meravellós. Fa molts anys em vaig enamorar de la Seu Vella, quan estava en estat semi-ruinós. La combinació d’aquell recinte amb cor a capella havia des ser impagable. Us felicito.

    M'agrada

    • Ho va ser Lluís Emili, un concert d’aquells que hagués volgut estar acompanyat de tots els que ho hauríeu gaudit intensament.
      La Seu Vella l’han deixat impressionant. És un indret que imposa una serenor i concentració, absolutament adient per escoltar aquest cor. T’asseguro que va ser excepcional.

      M'agrada

  4. Niklaus Vogel

    Realment va ésser un concert extraordinari que crec que molt difícilment podrem gaudir mai més. Una experiència sensorial sublim que ens va transportar a altres mons paral·lels. No hi ha paraules per descriure-ho.
    Moltes gràcies Joaquim per l’avís, una mica més i m’ho perdo en la meva pròpia ciutat. Va estar un plaer novament poder-vos saludar a tots dos, curiosament fora del Liceu. Sempre sereu benvinguts a les Terres de Ponent. 😉

    M'agrada

    • Estarem atents a les properes propostes musicals a la Seu Vella, i per suposat que qualsevol altre visita del Laviat Radio Choir serà una cita imprescindible.
      També per a mi va ser un plaer saludar-nos, i per ser la primera vegada que veníem a Lleida, el llistó no pot ser més alt.
      Salutacions ben cordials Niklaus Vogel.

      M'agrada

  5. Pere J.

    Hola a tots. Un humil servidor i seguidor de l’escolania de Montserrat i coneixedor de la trajectòria den Bernat Vivancos us he de dir que no tenim que perdre l’esperança de tornar a gaudir d’un concert com el de la Seu Vella el qual ens va sorprendre a tots els que i vam assistir,
    la màgia del lloc, un públic entusiasta i amb moltes ganes d’escoltar en viu unes musiques a les que no i estem massa acostumats, el silenci que es va viure acompanyat de sons extremadament delicats, el cor dels letons, tot plegat va ser una experiència !!! 10 !!!!
    Ànims Bernat no deixis de sorprendre’ns

    M'agrada

    • Benvingut Pere J., i gràcies per comentar.
      Que tants, d’aquella selecte minoria que ens varem aplegar a la Seu Vella, haguem quedat profundament tocats per aquell concert vol dir alguna cosa, i que alguns n’hageu deixat constància al blog, és per a mi, una satisfacció enorme.
      Pel que fa a Bernat Vivancos, res a afegir, és un dels compositors de l’actualitat que m’interessa més. Connecto amb la seva música i això em facilita molt l’experiència musical quan escolto les seves obres.
      Torna quan vulguis, estic segur que tots els que sovintegen el blog, ho agrairan

      M'agrada

      • Oscar

        Aquí a la Seu Vella de Lleida ha deixat una petjada ferma en Bernat. A juny amb l’Escolania de Montserrat. Va fer una experiència soundround amb els escolanets justament amb el Cant dels Ocells que la gent (la nau estava a plena in extremis) plorava emocionada.
        Amb una disciplina… Compte que els escolanets no van fer festa al cole aquell dia…

        M'agrada

  6. Òscar

    Us recordo que demà dilluns a les 20 h. en Catalunya Música, es retransmetrà el concert del Latvian Radio Choir en la Nau Central de la Seu Vella de Lleida del passat 21 de setembre.
    Espero que la gravació faci justícia a l’experiència (al menys musical) viscuda aquell dia.

    M'agrada

    • Moltes gràcies Òscar per fer-nos el recordatori, jo ja ho havia oblidat.
      Esperem efectivament que els micròfons recollissin la meitat de l’emoció musical i al perfeccionament tècnic viscut aquell gloriós dia a la Seu Vella.

      M'agrada

  7. Òscar

    Estic agraït a Xavier Chavarria per la fantàstica presentació, en el programa “Els Concerts” de Catalunya Música, del Concert de la Latvian Radio Choir en el 8è Cicle de Concerts Concordia de La Seu Vella de Lleida. El concert ha sigut retransmès quasi íntegre (no sé perquè van extreure una de les millors peces de Vivancos, el “Nigra Sum” de la retransmissió) i la sonoritat en radio ha sigut molt bona.

    M'agrada

    • Ja imaginava que aquells efectes estereofònics i sorprenents no es podrien apreciar en la retransmissió radiofònica, però Catalunya Música va fer un excel·lent treball i el so, l’equilibri i l’atmosfera va ser molt aconseguit.
      No vaig apreciar que hi hagués el tall de Nigra Sum de Vivancos, una llàstima, ja que és un joia.

      M'agrada

  8. Oscar

    Amics, avui tornen a oferir el concert del Latvian Radio Choir a Catalunya Música. Sembla que per les 12 h. No sé si complet o no. M’han donat un avís i us posso en coneixement pels que no han pogut escoltar-lo encara i podeu tenir la possibilitat avui.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: