Ahir va ser un dia dur per al Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, ja que va haver d’anar a la defensiva i a contracorrent per desmentir per una banda al encara director artístic del Liceu, en Joan Matabosch, quan va dir a la roda de premsa dels concerts Verdi (els galdosos) que “Si la pregunta és S’han passat les línies vermelles? Absolutament. S’han passat” i per altre part corre-cuita i amb aquella cara normalment “querubijesuística” convertida en un poema, aclarir que el que publicava ahir La Vanguardia a dues planes sobre el nomenament de Roger Guasch com a nou director general del Liceu, no està decidit encara i que fins el dia 4 no es sabria, dient, això si, que el senyor Guasch tenia motes possibilitats.
Dos fronts oberts en un mateix dia és massa per al conseller Mascarell , ja que no és gaire amant de donar explicacions i menys si no és ell qui origina la notícia, i per tant que La Vanguardia ja faci dies que va burxant en el tema del Liceu de manera insòlita, li esbombi la primícia del nomenament del director general i que en Joan Matabosch, que dit sigui de passada va deixar embadalits als assistents a la seva presentació en el Teatro Real, li llenci (per fi!) un dard emmetzinat a la pregunta de que si creia que al Liceu s’havien traspassat les línies vermelles, pel que fa al tema econòmic i la pèrdua de 12 milions del pressupost en els darrers anys, van ser dues pedres a la sabata que de ben segur li han provocat més d’una llaga.
El tema director general el puc arribar fins i tot a comprendre, ja que qualsevol diari amb una noticia com aquesta feria el mateix que va fer La Vanguardia. El que m’estranya és que sigui precisament aquest diari qui ho faci, ja que no s’ha caracteritzat mai per anar “contra” el poder establert, fos quin fos, i en els moments més convulsos de la greu situació ocasionada per les lamentables actuacions de Joan Francesc Marco, es va mantenir en un sospitós silenci trencat tan sols per l’obligada informació asèptica del fets i en canvi dedicant un oblidat espai a la crònica rosa dels espectacles absolutament fora de lloc i que ocupava més pàgines que la crítica musical que sortia un parell o tres dies més tard, i fins i tot va arribar a atorgar en alguna ocasió a Marco, com a director general del Gran Teatre, un semàfor verd per valorar la seva gestió, el que va suposar un èxit sense precedents de l’empresa contractada pel mateix director general per rentar-li la seva pròpia i malmesa cara.
És per això que ara em sorprèn que cada dia La Vanguardia publiqui informació del Liceu però amb ideologia, quelcom que no pot ser fruit d’un xarampió a can Godó.
Com a conseqüència d’aquesta estranya plaga, avui dissabte dia 28 de setembre, el diari dedica dues pàgines al Conseller Ferran Mascarell, lògic, oi? El poder l’exerceix i contraataca amb un titular acompanyat d’una entrevista que Ignacio Orovio li fa i on diu “D’aquests canvis el Liceu en sortirà enfortit”.
Del tema Guasch en parla de passada dient que és un candidat més amb possibilitats i tira una cortina de fum per centrar-se en Joan Matabosch i la seva traïció i la del Ministerio. Està rabiós.
El Sr. Guasch és un home de confiança del Conseller Mas Colell, padrí més que que segur per entrar al Liceu a fer neteja. Esperarem el dia 4 però penso que fins i tot ell no ha tingut poder de decisió en la tria, mireu que us dic, sempre i quan sigui ell l’escollit, és clar!.
Una vegada més no m’agrada el Conseller, es treu tota la responsabilitat del desgavell i vol fer-nos mirar cap a l’enemic, és a dir Madrid, com a principal responsable de que Matabosch marxi, que ens el roben amb males arts, vaja! A part de que el Ministerio ha sigut l’administració que ha retallat més la seva aportació, cosa que no és d’ara i que tots no tan sols lamentem si no denunciem. Ja s’ho trobaran tot plegat, tots plegats.
Com sempre fan a Madrid la culpable de tot I jo ja n’estic fart d’aquest victimisme. El Conseller sap molt millor que jo que quan tothom clamava al cel per la destitució del seu antic company de partit i potser amic Sr. Marco, no va escoltar a ningú, ni tan sols a Joan Matabosch, Josep Pons, i a tots i totes els que va rebre al seu despatx per dir-li que el Liceu no podia aguantar més aquella gestió que el portaria precisament on som ara. Fa dos anys d’aquest laments!. Hem perdut molt temps i més diners que el que hagués costat convidar a Joan Francesc Marco a abandonar les butaques del Cercle del Liceu on passava el dia com a Director General del Teatre, i si s’hagués fet bé seguint l’exemple de los “pagos diferidos” tan de moda (Bárcenas i Mortier inclosos), la cancel·lació del seu contracte ens hagués estalviat alguna de les barrabassades econòmiques viscudes en aquests darrers anys, alhora que ens hagués portat un director nou, que hagués sanejat dos anys abans el teatre i qui sap si hagués estalviat la fractura interna que el Teatre pateix i la marxa de Joan Matabosch al Real, aquesta traïdoria que tant lamenta.
En Joan Matabosch va advertir al Conseller dels riscos de seguir amb un teatre desgovernat, tot i així fins el mes d’octubre no ens anunciaran qui serà el nou director, com si el procés no s’hagués pogut començar molt abans de dir-li a Marco, “Gràcies Joan Francesc ho has fet molt bé, però L’Hospitalet t’espera amb les braços oberts”. Quina barra Honorable Mascarell!!! i quina poca capacitat de gestionar amb diligència una crisi que no ve pas de fa dos dies i encara ens diu a La Vanguardia que l’estiu (per allò de les vacances) ha endarrerit el procés. Hem perdut molt temps, massa temps i d’aquest retard, d’aquesta indecisió i d’aquest “laissez faire laiseez passer”. la retallada vergonyosa de Madrid no en té cap culpa, i que ens “robin” (què trist Honorable Mascarell!) a Matabosch tampoc.
Si vostè ja ens anuncia que el Liceu no serà de Champions però si de primera, vol dir que el Sr. Guasch o qui sigui, i el nou director artístic (ja té noms al cap diu, jo tremolo) ja tenen una consigna i és a la baixa. El teatre que vol a nivell artístic ja era el que teníem, cal millorar molt l’orquestra i el cor, i per això ja hi ha un projecte aprovat i signat, o és que això també trontolla?
Es lamenta de que tot el mecenatge de les grans empreses va al Real i que amb un contracte atractiu i un projecte estimulant ens prenen a Matabosch. És clar Honorable Mascarell, les fidelitats es guanyen amb accions, no amb promeses o silencis. Quina empresa de l’Ibex volia que apostés amb Marco al capdavant i el seu malbaratament econòmic i de prestigi?, Quin director artístic vol mantenir amb un projecte retallat i qui sap si majoritàriament privatitzat en un futur? Un director artístic que ha vist com s’han traspassar totes les línies vermelles i no en tinc cap dubte que ha estat així, té tot el dret del món a escollir el millor per a ell, de la mateixa manera que vostè va decidir passar a ser Conseller deixant el carnet de banda. o no? DE et sense tanta traïdoria.
Suposo que el Sr Matabosch, un entusiasta de la seva feina, busca on poder-la fer bé, i sembla ser que ni el projecte actual ni el de futur al Liceu ho eren d’estimulants. Si hagués anat a Paris, potser no li hagués sabut tan greu? Ho trobo francament provincià Honorable Mascarell.
Per a molts i jo m’incloc, la gestió d’aquesta llarga crisi s’ha fet molt malament, s’ha gestionat pitjor i això no ho resoldrem fins que els canvis, ara que ja hi som posats, no afectin també a la Conselleria.
IN FERNEM LAND 
Realmente al Sr. Mascarell no hay quien lo entienda, pero desde luego no me merece la más mínima confianza en sus palabras. Si ayer no quería confirmar lo del Sr. Guasch y negaba haberse cruzado la línea roja mencionada por el Sr. Matabosch, hoy “El Periódico” dedica una página a hablar del nombramiento de Roger Bosch como nuevo director general del Liceo, sólo que será nombrado el próximo 4 de octubre. Según él, el Liceo no es irrecuperable y que ya quisieran otras instituciones tener estos problemas….. Y según se desprende de sus palabras, debe ser el único, ya que “no está nada preocupado por el futuro del Liceo” Realmente hay que tener mucha cara para declarar estas afirmaciones, pero bueno, ¿qué se puede esperar de un ¿político? que se cambió de chaqueta?
M'agradaM'agrada
Davant l’evidència en Mascarell no pot fer res més rendir-se.
Està venut, com a Conseller de cultura s’ha hagut que supeditar al Conseller d’economia i això ja em sembla prou clarificador.
El dia que ens expliqui realment com vol el Liceu sabrem si la preocupació que tenim és fonamentada o no. A ell no el preocupa el futur, és clar, si el seu futur és petit i de mínims, no, és precisament per això, pel que ens temem que pensa, que estem profundament preocupats.
M'agradaM'agrada
Me gusta cuando eres valiente y arriesgas. Sigo con interés todas las publicaciones que estas haciendo sobre la crisis del Liceu y hoy te aplaudo.
Después de leer el publi-reportaje de La Vanguardia no sé si he sentido más pena o más vergüenza.
¡Endavant Joaquim!
M'agradaM'agrada
Gràcies Fernando, jo ambdues coses, pena i vergonya, més ràbia i impotència, un cert desànim i una enorme preocupació.
M'agradaM'agrada
La ineptitud de Mascarell ve d’anys. Ell estava molt bé a l’ICUB, organitzant (amb els seus “mariachis”) coses com el Grec o la Mercè, on podia fer gal·la de “progre”. La música, i molt especialment l’òpera, l’importa un rave i el càrrec de conseller li va graaaaaaaan, mooooolt graaaaaan!!!
M'agradaM'agrada
Doncs ell té aspiracions molt més altes, no sé pas…ja saps que aquí la ineptitud es premia
M'agradaM'agrada
Sis variacions i fuga final sobre el mateix tema:
1.- En primer lloc Mascarell té un greu problema d’imatge. Us heu fixat amb la fotografía de La Vanguardia? No sembla un home superat pels aconteixements? El día de la fotografia tenía mal de panxa o què? Invita a l’optimisme la seva estoica pose?
2.- El titular de que…”D’aquets canvis el Liceu en sortirà enfortit”…. Enfortit de què? De prestigi o de desprestigi? D’ànim o desànim? Enfortit i orgullós de ser el millor teatre d’òpera de segona B? Enfortit en qualitat? En abundància? L’orquestra serà molt millor? Vindran bons directors? Obrirà els mesos d’estiu? Tornaràn els concerts al foyer? Hi haurà estabilitat laboral? Que se’ls hi donarà de menjar als cossos artístics per enfortir-los? Molta pasta? Pasta italiana o pasta gansa?
3.- I el que diu ja no té desperdici. Si aquest senyor és conseller de cultura amb “estructura d’estat” mare de déu. Millor que l’estructura sigui de formigó.
4.- Quan l’entrevistador li diu que fa tres mesos que el Liceu no té director contesta: …”..jo hauría anat més de pressa (…) …hi ha hagut un estiu pel mig…”. O sigui, com tenim la feina feta ens anem de vacances tot un més sencer. Un estiu que està pel mig és raò suficient com perquè un problema menor, molt menor, com el de no tenir director general a les portes d’una nova temporada quedi en segon terme i deixi de ser urgent i prioritari per les vacances. Maco. Estructura d’estat.
5.- L’entrevistador tambè hi col.labora. Si ahir deia que “El barber de Sevilla” era obra verdiana avui ens il.lustra amb un paral.lelisme subliminal: cas Matabsosh = cas Figo. Periodisme d’estat.
6.- A més d’inspirar un optimisme més que dubtós Mascarell fa un homenatje incomparable a totes les animetes santes que porten ciris a les seves manetes santes: Es lamenta de que el ministerio no l’hagi avisat amb temps de que volia emportar-se a Matabosch. Això sí que es un home d’estat.
I la fuga: Més lamentacions. Sembla que el problema de patrocini és degut a una questió de proximitat de les empreses que cotitzan a l’Ibex. El que jo crec és que un directiu d’una empresa seriosa que cotitza a l’Ibex no duraria ni dos dies en fer aquestes declaracions. En les estructures d’estat sí, duren molt més.
M'agradaM'agrada
1) Per millorar la cara Sal de Fruites o que contracti a Interprofit a en Marco li van posar un semàfor verd a LV.
2) No puc respondre a la segona variació. No n’entenc gens ni mica d’al·lucinacions i al·lucinogens.
3) Estructura d’Estat? i no anem a la divisió d’Honor? Ui! patacada al canto.
4)Però és que l’error no són els 3 mesos, o és que potser va estar dubtant fins l’últim dia de renovar a l’ínclit Marco?
5) L’entrevistador…paso palabra.
6) Aquí si que l’hem feta grossa Jeroni,”Con la Iglesia hemos topado Sancho” Madrid, l’enemic perfecta, l’excusa perfecta, llàstima que no ens mamem el dit i més aviat pentinem canes o ens abrillantem la closca.
La contrafuga: Els directius de l’IBEX deixa’ls anar, deuen molts favors a aquests ineptes, o vols que repassem algunes empreses i els seus consells d’administració?. Les empreses del IBEX segurament amb un altre director/directora, haguessin deixat anar uns calerons, però en Marco el teníem escalfat Cercle, conspirant, buscant solució al “seu” problema i no el del Teatre i de fet, encara que hagués anat a trucar a la porta, no era conegut ni per les secretàries de direcció de cap dels dirigents d’aquestes empreses. Els seus padrins aquí eren quatre nostàlgics que volien que el seu Liceu tornés a ser el marco incomparable, sense adonar-se’n que el portaveu escollit no tenia la més mínima incidència, com ells ancorats en les nits de gala, els seus Círculos del Liceo y el Ecuestre, y lo bonita que es la ópera.
M'agradaM'agrada
Domines millor l’art de la fuga que jo. Perquè tambè, tambè hi ha per repartir estopa a moltes entitats de l’Ibex. Tens tota la raò, encara que ja deixava clar que em referia a empreses serioses. El que passa és que em treu de pollaguera aquesta passivitat, aquesta inercia, aquesta abúlia en solucionar els problemes que té el Liceu des de fa ja massa temps. I m’exaspera quan penso que probablement tot això és degut a que a la consellería l’òpera li importa un pito i què per tant es conforma amb una teatre menor i provincià. Tot fa indicar això. I lo que ja em possa dels nervis és arribar a pensar que tot és el resultat de tenir un conseller que en el seu passat més ideològic i progre menyspreés l’òpera com art periclitat, el.litista i burguès. Curiosa metàfora de qui es feien dir gairebè àcrates i anti-sistema, mentres a la porta de casa i de la feina disfrutaven de cotxe oficial per partida doble, i como no, entrades gratis per tot i per a tot.
Jo només sé que a l’ABAO ja han estrenat temporada. Al Real ja fa setmanes. I per aqui, si volem veure òpera abans haurem de passar per Sabadell. I això faré. Mil vegades un digna Flauta Màgica amb precaris però voluntariosos medis, que indignes concerts de putpurrí per obrir temporada.
M'agradaM'agrada
Sóc expert en fugues 🙂
El Liceu serà un projecte que tendirà a la privatització i a la comercialització d’espais i espectacles. Es buscarà per sobre de l’interès cultural, la plena ocupació que alhora generarà patrocinis i esponsoritzacions d’empreses que voldran veure aparèixer el seu nom al costat de títols del repertori i si pot ser amb divos molt millor és clar. Serà un altre model, que pagarem entre el públic d’abonament i taquillatge, les empreses, mecenes i una part, la justa de l’administració, per continuar remenant les cireres i tenir uns quants càrrecs col·locats, potser no tants com ara, però continuar.
Òbviament les direccions estaran doblegades a interessos comercials i per tant ens haurem d’oblidar de títols, compositors i directors, minoritaris i polèmics que foragiten al públic de tota la vida, i si cal tornar a un cert classisme i a mostres d’ostentació elegant amb gales que aportin més diners, benvingut sigui l’esmoquin, els vestits llargs, els llaços i l’etiqueta.
No deixarem de tenir òpera, n’estic segur, però si alguna vegada havies pensat veure al Liceu Die Soldaten amb la producció que acaba d’estrenar Bieito, ja pots començar a treure bitllets per a Zuric, aquests obres i directors no es programaran en el Liceu de tots (el altres)
M'agradaM'agrada
Realment, em sap greu i la decepció ha estat enorme: Mascarell, a l’ajuntament i l’iCUB, havia fet una excel·lent tasca. Almenys, en matèria de biblioteques públiques a Barcelona, va implicar-se perquè el Pla de Biblioteques arribés a ser una realitat i es va aconseguir, en un temps rècord, reparar un dèficit històric de la ciutat, amb un servei molt valorat i utilitzat pels ciutadans i els experts. Ara, també és veritat que:
a) comptava amb recursos (eren altres temps)
b) tenia un excel·lent equip de professionals, tant en les mateixes biblioteques com en els càrrecs directius de l’ICUB: sabien què havien de fer, venien del camp i els interessava que allò funcionés bé.
Per això, esperava que en saltar a la Generalitat, ho fés millor del que ho ha fet. Tot anava més o menys bé fins que ha començat a haver-hi problemes: llavors han vingut la inacció, la “desaparició en combat” i la lentitud en les reaccions. Probablement, acostumat al que tenia abans, ha confiat plenament en els seus “subordinats”, com el Marco i, si abans eren eficients i “tot ho feien sols” i bé, ara no ha estat així i acabem com acabem. Ara es pot veure que potser el mèrit dels èxits anteriors no estava tant en el conseller com en l’equip.
En fi, que aquí no ho ha fet bé i ha provocat, per deixadesa i manca de decisió o irresponsabilitat, en el fons, un desastre que, o s’actua ara enèrgicament (i malament ho tenim, ja que no cal només energia) o anirà a pitjor i serà irreparable.
M'agradaM'agrada
Segurament no és comparable la gestió feta en uns moments econòmicament molt distants i l’abast de ambdues accions de govern, municipal i nacional. No està escrit en lloc. Els equips certament també compten i els líders i projectes a qui serveixis.
No sé exactament on rau el fracàs de Mascarell, potser no és capaç de gestionar en moments de crisi, o potser el model de política nacionalista no acaba de quadrar amb el seu esquema, no ho sé, però si les seves aspiracions passaven per la Conselleria per acabar liderant la Plaça Sant Jaume costat mar , fos amb qui fos, crec que amb el pas per cultura, un dels seus forts, s’ha estavellat.
Hagués hagut d’actuar amb celeritat, quan ja era un clam, per aturar la gestió del seu antic company “nicaragüenc” i no deixar que es podrís la situació i s’endugués per endavant el vaixell insígnia de la cultura catalana.
L’entrevista o publireportatge com diu Fernando encertadament, a La Vanguardia és preocupant, de forma i sobretot contingut.
Mai ha explicat quin és el projecte de cultura i quan va haver de comparèixer a la comissió de cultura del Parlament per explicar la crisi del Liceu, va demostrar que no hi havia idees, ni projecte, ni solucions. Els representants dels grups parlamentaris que van assistir a aquella compareixença m’agradaria saber quin seguiment han fet de tot plegat i que ens han d’explicar arribats al punt actual.
Quan es demostra tanta ineptitud per gestionar crisis, el Conseller hauria d’anar a veure al Molt Honorable i presentar-li la dimissió, qui sap si encara podria optar a l’alcaldia, però no sé pas amb quines sigles.
M'agradaM'agrada
“A perro flaco todo son pulgas,” diuen allà al mig.
Amb els 16.000.000.000 € que ens prenen cada any en tindriem per quirófans i Liceus (independendentment de si els Cosellers de Sanitat i Cultura fossin més o menys savis)
M'agradaM'agrada
I amb aquest 16.000.000.000 repartits, encara tindríem en Marco fent de les seves?
No és tan sols la manca de diners, és com s’ha gestionat el Teatre, els diners i les persones. Com ha destruït un equip de treball, com s’ha crispat l’ambient intern i s’ha desestabilitzat l’ambient intern.
Tot això ja s’havia denunciat al Conseller i malgrat això avui encara no s’ha designat un nou director, fins el 4 no ho sabrem, i en paral·lel no cal que repeteixi tot el que ha passat en aquests darrers mesos.
M'agradaM'agrada
Alguns comentaris:
Totalment d’acord amb els comentaris del Joaquim. La culpa és molt negre i sempre, sempre la té Madrid. Aquesta vegada NO! La desídia i la ineptitut en la gestió corresponen al senyor Marco i en última instància al senyor Mascarell. Recordem com el Conseller va gestionar el tema d’Angel Corella i sabrem l’aptitud professional d’aquest senyor.
Una entrevista, la de La Vanguardia, vergonyosa amb unes respostes on sempre el dolent és l’altre. Que inmadur i poc professional!!!!
L’entrevistador està a l’alçada de l’entrevistat. La pregunta d’en Figo és de vergonya al·liena.
El senyor Matabosch (que no és sant de la meva devoció) és un professional que pot marxar quan ho cregui convenient…
Suposo que el la xarxa de biblioteques fou un èxit perquè es partia de zero..o quasi.
Bé, ja ho diu la dita: dia que passa any que empeny….cap a l’abisme.
M'agradaM'agrada
No puc afegir res, estem molt d’acord
M'agradaM'agrada
Jo també crec que aquesta vegada la culpa no la té Madrid. Ho veig tot molt complicat.
M'agradaM'agrada
I el malmés cor del liceu I el seu tantes vegades aplaudit director J.L.Bassó no mereixen un post propi? Snifff
M'agradaM'agrada
Tindrem en Basso tota aquesta temporada, ja hi haurà temps de fer-li un apunt
M'agradaM'agrada
si esperes massa se t’ajuntarà amb el de Josep Pons i li restarà protagonisme. 😦
M'agradaM'agrada
Ja tens raó, ja, però no farem Pasqua abans de Rams.
M'agradaM'agrada
Complicat si ningú vol acceptar les errades i les responsabilitats que se’n deriven. Els polítics ja saps que no són gaire partidaris d’acceptar les seves pífies.
M'agradaM'agrada
Les cosetes clares ja les dius, ja… Ara només falta que algun dia et comencin a fer una mica de punyetero cas i no et tinguin in aeternum predicant al desert…
M'agradaM'agrada
Com que no sóc l’únic que ho diu em tranquil·litza, no fos cas que jo fos el que va en contra direcció, saps?. No hi ha més sord que el no vol escoltar. Això és IFL, un país llunyà però lliure per dir dir el que penso i com ho penso, crec que ser així i comptar amb la vostra companyia, encara que em tinguin per un zero a l’esquerra, és un privilegi.
M'agradaM'agrada
Sino pésima, si mala impresiòn me ha dado el contenido de las respuestastas de Mascarell: siempre a la defensiva, echando balones fueras y largando culpas a los demàs ( a Matabosch, al Real, al Ministerio de Cultura, a los SPonsors que prefieren el Real que el Liceu,etc..etc.. ). El propio Mascarell y la politica de la Generalitat vs.el Liceu, no tienen responsabiliad alguna ?
Lo mas preocupante para el futuro, el anuncio de Mascarell que por presupuestos , el Liceu no podrà ser de divisiòn de honor y donde intuyo y temo, Guasch o quien sea, vendrà con las supertijeras dejando en segundo plano, los criterios artísticos
M'agradaM'agrada
No els importa la divisió, si d’entrada ja posen límits imaginat com i on acabarem. Es pensen que el nom ho fa tot i sobretot no valoren el que significa estar a dalt de tot, senzillament perquè desconeixen l’impacte en positiu que suposa tenir una institució musical com a referent en el camp operístic, ja que l’òpera no és per a ells quelcom essencial en el seu projecte i si cal ja se n’ocuparan les institucions privades i la societat civil si tant ens interessa.
Aviat més campanyes del Domun ProLiceu, què t’hi jugues?
M'agradaM'agrada
Un article boníssim, Joaquim. Ho encertes tot molt bé. Massa bé i tot, en l’article i en les respostes.
M'agradaM'agrada
M’agradaria parlar d’altres coses, de gravacions, de concerts i òperes, però no podem romandre callats, ni esperant que tot s’arreglarà, ni amb la hipotètica bona fe de quatre ben intencionats.
Hem de romandre atents i no deixar-ne passar ni una, que mai sigui dit que ho van fer amb el nostre consentiment.
M'agradaM'agrada
Pena. Pena i ràbia. És el que sento davant la incapacitat gestora dels nostres polítics. Fins quan?
M'agradaM'agrada
Potser tenen més capacitat del que creiem, capacitat per fer el que nosaltres no desitgem, els seus interessos i els nostres són uns altres, només compten amb nosaltres tres setmanes abans de les eleccions.
M'agradaM'agrada
Estic gaire bé d’acord en tot el que dius, Joaquim, i m’entristeix. Em resulta curiós que en Mascarell, que, efectivament, va deixar l’Ajuntament de BCN amb un cert prestigi com gestor de bens bàsics culturals, es mostri tant col•lapsat i ineficaç en els temes d’alta cultura, i en especial en l’affaire Liceu. Jo crec que més que una conseqüència de la seva orientació ideològica o de la seva suposada ineptitud intrínseca, es simplement que ell també pateix el distanciament tràgic de la nostra societat cap a la musica culta. Tinc amics i coneguts exquisidament experts en pintura, teatre o cinema que mai han trepitjat una sala de concerts, i fins i tot algú participa sense rubor del tòpic d’elitisme que l’opera porta associada per causa de la literatura decimonònica i la ja quasi extingida burgesia catalana. Es difícil lluitar contra això, i no tinc molta esperança en que els poders públics reconeguin un dia què important, què vital i què insubstituible es la musica per a la salut del nostre país.
Crec, però, que Mascarell te certa raó quan es queixa del favoritisme de Madrid cap a les seves institucions culturals (no només el TR). La gestió al Liceu ha estat nefasta, segur, però els diners del patrocini estatal no es centrifuguen equitativament cap a la perifèria. Sento discrepar en la teva opinió respecte això, però us asseguro que en anys passats he vist coses molt sorprenents (Caja Madrid, per exemple, repartint entrades a tutti pleni mentre aquí havíem de pagar fins a l’acomodador). En fi, suposo que en el fons es culpa nostra.
M'agradaM'agrada
Jordi, una cosa és que no se’ns pagui el que se’ns deu, que és quelcom gravíssim i que ens condiciona, l’altre és que aquest fet serveixi per amagar les ineficiències internes.
Mascarell si té aquest prejudici mental, se l’hauria de tractar abans d’acceptar una conselleria de cultura d’un govern conservador, és quelcom incompatible.
Si té sota el seu govern la institució cultural més prestigiosa internacionalment parlant de Catalunya, cal o calia, més ben dit, que li hagués pres una mica més del seu valuós temps, sobretot quan tenia múltiples indicis i avisos que la cosa no s’estava fent bé. Els diners que es van perdre amb aquella gestió nefasta s’haguessin pogut estalviar i ara no estaríem pagant un crèdit tan car a La Caixa, que ha servit per pagar el propi crèdit anterior. Un desgavell de proporcions desmesurades.
Calia reestructurar el Liceu, com cal ara, però han passat quatre anys i es va fer malament, ja que segurament es va reestructurar en els col·lectius que no calia, i es van deixar patums intocables i estructures sobre dimensionades, que hores d’ara no tenen cap explicació. Hem perdut els diners i el temps miserablement i d’això no en té cap culpa Madrid. El teatre s’havia de dimensionar si o si, independentment de la crisi, i no es va fer, ni ell quan va arribar, ni mai. Treure gent al carrer no vol dir re-dimensionar-lo, si després hem de contractar músics eventuals per cobrir places vacants.
Madrid té altres culpes, és clar que si, i gravíssimes. La retallada del Ministerio és gegantina i té més d’ofec polític interessat, que d’altre cosa, ja ho sabem, forma part del “reclutament d’amics” que fan des de Madrid per arreglar les desavinences, però aquesta és una altra guerra.
El perfil de l’antic Director General era tan baix, que no podia tractar de tu a tu a qualsevol dels Presidents de les empreses espanyoles (ja no dic internacionals) influents i amb solvència per ajudar econòmicament al Liceu. Les empreses catalanes les seves aportacions eren més fruit de les telefonades de la Plaça Sant Jaume que no pas del Liceu. En lloc d’això s’intentava pactar amb el PP de Madrid per que en lloc del Sr. Molins vingués un eurodiputat català a presidir el Liceu i d’aquesta manera garantir la seva continuïtat i qui sap si una aportació més generosa del Ministerio.. Moviments polítics que res tenien a veure amb la viabilitat d’un projecte, Si això ho sé jo també ho sabia el Conseller i en canvi el director general va romandre oficialment en el seu lloc fins el darrer dia.
Hi va haver un moment que el Liceu va ser una mica més de tots, els polítics van contribuir afer-ho possible, el moment certament era un altre i l’entusiasme per la seva recuperació va propiciar-ho, a més a més, hi havien diners. El teatre va morir d’èxit i ningú va saber donar el cop de timó a temps per redreçar una caiguda que la crisi ha accelerat.
No em vull fer el xulo, però ho vaig pronosticar en una reunió convulsa en la que ningú em va recolzar, hi eren presents en Marco, en Joan Matabosch i tota una colla d’amics, coneguts i saludats, això era el primer any de Marco com a Director General. Tots plegats es creien que no arribaria la crisi, com tants d’altres en aquest país, jo aleshores ja la vivia amb intensitat, i encara dura, la meva i ara la de tots.
M'agradaM'agrada
Benvolgut Joaquim,
Fa temps que segueixo amb atenció el que ens expliques sobre el Liceu. M’és clar que saps moltes coses poc conegudes, que tens coneixements del teatre des de dins. Però finalment no assoleixo comprendre exactament la teva visió de la crisi del Liceu i de la seva solució.
Em sembla, simplificant però crec sense malentendre, que la interpretació infernemlandaire és que:
1) La responsabilitat principal de la crisi és del Sr. Marco.
2) Les culpes del Sr. Marco són tant greus que també l’Hon. Mascarell i potser el Sr. Molins són culpables per deixar-li acabar el seu quinquenni com a director general.
3) Ara haurien de marxar-se tots els que van estar associats al “quinquenni Marco,” i s’hauria d’impulsar un projecte de creixement i millorament del Liceu.
Espero equivocar-me, però això no ho entenc bé i estic més pessimista.
No hi ha dubtes que el Sr. Marco no va gestionar bé la crisi. Ell també, de fet, ho admet en una entrevista en El País. Per les funcions cancel·lades defèn que la mesura fos necessària però admet que la va gestionar malament. I del vergonyós fracàs d’aquest darrer ERE ja s’està rentant les mans. Potser hi hauran hagut altres fracassos menors de la seva gestió dels quals no m’he adonat perquè només et llegeixo des de fa pocs mesos.
Nogensmenys em sembla que el director general va ser un personatge secundari d’aquest drama. M’és molt difícil imaginar que no sigui cert el que diu tothom — el M. Pons, el M. Basso, el Sr. Matabosch, el mateix Sr. Marco. La crisi fonamentalment està en els pressuposts. Al 2008-09 el Liceu tenia 55,7 milions. Al 2013-14 en té 39,2, o sigui s’ha retallat el 30%. I em disculparàs si sóc economista, però aquestes són retallades nominals. El IPC mentrestant ha pujat un 8,4%, així que de fet el pressupost ha baixat un 35% (més si escollim el IPC català, però siguem generosos).
Amb el 35% menys de recursos, es fa aproximadament el 35% menys i menys bé. Potser un bon director farà el 30% menys i un dolent el 40% menys. Possiblement el Sr. Marco va ser aquest darrer. Però ningú ens hauria donat ni ens donarà un duro per tres pessetes i mitja—que tampoc ens en queden quatre.
La composició del pressuposts és prou estable. Pel 2013-14: subvencions 47%, taquilles 31%, mecenatge i altres ingressos 21%. Pel 2008-09: subvencions 51%, taquilles 32%, mecenatge i altres ingressos 17%. Això em sembla la norma pels teatres d’òpera europeus, malgrat que pugui equivocar-me fàcilment perquè aquestes informacions estan prou amagades. Meitat subvencions, un terç taquilles, un sisè mecenatge i altres ingressos.
Per tant, senzillament i molt tristament no veig cap possibilitat de fer un projecte de creixement i millorament del Liceu. Amb quins diners?
El que és extraordinari és que el Liceu va ser un teatre de primera categoria amb 50-60 milions. Berlín, Londres, Milà, Munic, Viena tenen tots més de 100. Ni parlar de París que sobrepuja els 200.
Amb 40, si és que les retallades s’acabaran aquí, podem pensar en qui contractar — que ja sabem no serà el Sr. Matabosch, ni el M. Basso, ni probablement el M. Pons — per transformar el Liceu en un decorós teatre provincià. Com per exemple el de Torí, que aquests pressuposts té.
Finalment, sóc tant pessimista que fins i tot simpatitzo amb l’Hon. Mascarell, encara que sigui un polític i per tant es mereixi poca simpatia. Per impulsar un projecte operístic que ens agradi als infernemlandaires calen un 10 milions de subvencions més l’any. Posem-ne només 8 amb una direcció inspirada. Seria doblar el que la Generalitat està contribuint. No veig com qualsevol conseller de cultura ho pugui aconseguir, sobretot quan des del Ministeri han retallat la seva subvenció a només 6,5.
Si veus possibilitats més positives amb un canvi de gestió, t’agrairia que me les expliquessis encara més, tot i que ja t’agraeixo la informació que sempre ens proporciones en aquest blog.
M'agradaM'agrada
Benvolgut Giacomo:
Hauria d’esperar a contestar-te, però abans fins i tot d’escriure l’apunt de la primera galdosa nit verdiana només et vull dir un parell de coses.
Primera. M’agrada molt l’anàlisi econòmic que fas, n’aprenc moltíssim. Gràcies
Segona i última: Et proporciono un enllaç de El País on hi ha una dada que m’interessa molt que coneguis, entre d’altres que segurament ja saps.
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/09/28/catalunya/1380392862_720245.html
A la darrera temporada la partida de publicitat i comunicació va pujar fins a 310.000.000€ mentre que la primera temporada Marco va ser de 159.000.000. Una temporada aquesta última, que no cal que et digui com han anat les coses.Les xifres del país no poden ser certes, hi deu haver un problema d’un parell de zeros, però l’augment desorbitat si ho deu ser.
Altres despeses com el programa informàtic i tot el que va suposar, els canvis de web, dos en l’època Marco i altres partides prou amagades, són perillosament sospitoses de mala gestió i malbaratament de recursos.
No vull afegir res més. Fa dos anys l’Honorable Mascarell tenia una carta sobre la taula signada per 2500 persones demanant la destitució del director general.
Tot el que em puguis dir per intentar convèncer de les bondats del Sr. Marco i l’Honorable Conseller Mascarell serà benvingut, més per educació que no pas per creure que la meva opinió té possibilitat d’esmena.
La crisi econòmica del Liceu és enorme, i en gran mesura és aliena a la gestió, però també una part important és deguda a la mala gestió interna i sobretot a la manca de previsió, la inoperància i la paràlisi deguda a la incapacitat.
Hi ha per això un altre aspecte gravíssim, la fractura laboral que hi ha al teatre, produïda per un gestió tant o més nefasta que l’econòmica, que ha motivat una crispació, desconfiança i desànim que no ajuda per a res a una solució fàcil.
La responsabilitat ja et pots imaginar qui la té, i si fas una mica d’investigador Poirot, malgrat que hi ha una espècie de llei de silenci, ara amb la marxa de tantes patums molts parlaran, ni que sigui per higiene, et diran coses molt interessants.
En Conseller va fer tard i quan fas tard ho has de pagar, també a la política.
Gràcies per aquest comentari tan magnífic.
M'agradaM'agrada
Gràcies, Joaquim.
Molt interessant l’enllaç del País.
No estic convençut de la bondat del Senyors Marco i Mascarell. Però amb aquestes xifres em segueix semblant que la seva mala gestió va ser secundària per que fa als pressuposts.
Per la publicitat crec que la pujada és de 159.000 a 310.000 €. Imaginem que siguin 150.000 € totalment malgastats. Imaginem que sigui totalment malgastada també la meitat del pressupost dels sistemes informàtics. Què ens en surt? 0,7 milions malgastat per el director general. Afegim-hi les partides amagades per fer 1 milió. És 1 malgastat contra 16,5 retallat. No hi ha competència.
Sense el Sr. Marco s’hauria pogut gestionar millor la decadència. Sobre tot s’hauria pogut evitar l’ERE, que no crec que haurà reduït les despeses per més que 1 milió. Però sempre decadència hi hauria.
Sobre la crisi laboral tinc confiança en la teva opinió. No puc afegir res fins que no comencin a sentir-se les veus que preconitzes.
M'agradaM'agrada
Sense en Marco i amb un director general bo, t’asseguro que ara estaria fent un altre apunt i uns altres comentaris.
Què ha fet de bo en la seva carrera professional en JF Marco?, m’ho pots dir?, a part de tenir carnet del PSC que li ha obert totes les portes, què ha fet?
Per allà on havia passat va deixar una empremta no tant recordada com la del Liceu, però Déu n’hi do.
És que ja està bé!!! sembla que el pobre s’hagi trobat amb una situació injusta i que no se’n hagi sortit. Ell ha fet un embolic de tres parells de … i ha portat el Teatre a una situació caòtica i de bloqueig sense precedents, que sumada a una situació econòmica nefasta, ens porta on som ara, però que aquest senyor, per allà on ha passat ha deixat petjada ja t’ho dic jo, només cal repassar el seu historial i preguntar.
M'agradaM'agrada
Deixo aqui per compartir un article esfereidor: http://www.nuvol.com/noticies/els-fantasmes-de-lopera/
M'agradaM'agrada
Ahir el vaig llegir.
És interessant i diu moltes coses conegudes i altres que fan reflexionar, cosa que sempre és bona, però cal tenir en compte la part de ressentiment personal, que també és percep a l’escrit, lògic per altre part, però partidista.
M'agradaM'agrada
Gràcies, Manu.
No sabia que s’havien fets tants acomiadaments, ni tampoc creia que es poguessin fer. Això em dona idees molt impopulars sobre el Liceu i l’OBC, que he posat com a comentari al post adequat d’en Joaquim.
Afegiré aquí un altre comentari impopular, que avui evidentment n’és el dia.
Els artistes són els que fan la música possible i els ho hem d’agrair. A més, el cor i l’orquestra del Liceu acaben de patir aquest ERE vergonyós, i hem de donar-los tota la nostra comprensió per això.
Nogensmenys, els interessos dels orquestrals i del públic no sempre coincideixen. Com ho diu l’article que has compartit, als orquestrals no els interessa que es convidin els millors cantants. En general, i molt naturalment, tot els interessa menys que la seguretat laboral de l’orquestra.
Finalment, per a ells aniria bé la solució “torinesa” de transformar el Liceu en un decorós teatre provincià. El Teatro Regio de Torí té més que 65 orquestrals …
M'agradaM'agrada
I un director boníssim, Noseda, tan provincià no és el Regio, he vist espectacles magnífics, però Giacomo, crec que Barcelona està per sobre de Torino i no poem deixar-nos endur per un musics en estat evident de ressentiment. Diu veritats denunciables, però segurament es deixa perdre per un ressentiment lògic d’una persona que ha estat menystinguda per l’actual direcció musical.
És obvi que el projecte Pons, que no sé si s’arribarà a poder fer, ha aixecat ampolles a més d’un/d’una, potser calia, no ho creus?
Cap músic d’aquests que ha marxat parla de que lorquestra del Liceu era la més ben pagada i que tenien un conveni d’escàndol que els permetia fer activitats diverses en contra dels propis interessos del teatre. Si hem de ser clars caldria parlar-ne de tot això. Ara ha canviat i els musics retallats han pactat un nou conveni intern per adaptar-se a un model d’orquestra més competitiu, modern i eficaç que permeti amb menys cost, fer molt més i suposo que millor, aquesta és la tasca de Pons, un director que ho ha aconseguit en totes les orquestres que ha anat, fins i tot la ONE una orquestra amb fama de impossible. Ell la va modernitzar.
M'agradaM'agrada
Alguns comentaris, com ara la pretesa mediocritat del mestre Pons, de segur que responen al ressentiment, tanmateix algunes de les coses que diu són fàcilment demostrables i molt greus. Cal contractar suplències de fora del país? Si cal fer fora a músics pels motius que sigui no hi tinc res a dir, però que se’n contractin immediatament de nous. Bé que ho farien si en lloc d’un músic fos un càrrec directiu, i segur que és més prescindible el director de màrketing (a jutjar per la gran feina que ha fet, si és que existeix el càrrec) que el percussionista que toca el triangle.
També estic molt d’acord amb el què diu dels cantants. El Liceu ha malgastat molts diners els últims anys contractant grans estrelles (algunes de les quals questionables, però prefereixo no entrar en aquest tema). És cert que hem gaudit molt d’aquestes grans veus, jo el primer, però recordem que el què importa és la partitura. D’interprets bons n’hi ha més dels que sembla, sempre que hi hagi ganes de buscar-los, ja que les agències dubto que es moguin per criteris artístics a l’hora d’elaborar els seus catàlegs. I no valdria més la pena invertir en l’orquestra i la direcció músical? Un bon director pot donar vida a qualsevol obra si l’acompanyen intèrprets decents. Un divo, en canvi, només pot donar vida als fragments que canta (i molts d’ells es limiten a cantar les aries, sense esforçar-se en la resta de la partitura). A més, estic segur que molts grans artistes acceptarien rebaixar-se el catxet per participar en produccions estimulants. Ja se que en Kauffmann no vindrà a fer una Tosca aquí, però potser s’hauria pogut aconseguir que la Westbroek, per exemple, debutés la Isolda, o que cantés la Fanciulla del West (el seu paper preferit, però poc estimat pels directors artístics d’arreu).
Però això no és només un problema de gestió. Bona part del públic del Liceu són mitòmans que els cau la baba cada cop que els seus artistes predilectes obren la boca cantin el què cantin. No em cansaré de dir que contractar a Florez per cantar la Filla del Regiment és llençar els diners. I si el què el públic vol és sentir sobreaguts o floritures, cap problema. Que programin un recital per a què el cantant de torn es pugui lluir i tots contents. I que consti que no vull menysprear aquest tipus de públic, jo també disfruto d’aquest recitals, però m’empipa veure en cartell obres que només són populars per una o dues àries.
M'agradaM'agrada
Jo crec que cal trobar els millors musics pels millors llocs. Cota entendre que no hi hagin músics excel·lents del país per cobrir segons quines vacants, però no crec que aquest hagi de ser una condició sine quan non.
Jo no acabo d’estar d’acord amb això dels cantants.
El Liceu és un teatre de veus, s’ha anat educant al públic en altres aspectes, mèrit de Matabosch també. Però jo sempre m’estimaré a la Stemme en un rol, que no pas en un recital i no és per casualitat que hagi anomenat a la soprano sueca, sóc dolentot, ja ho saps 🙂
Si s’ha de fer Le Fille du règiment que vingui en Flórez a fer-la, ja que per Siragusa, que segur que t’encerta tots els dos i més, no crec que m’agradés tant 😦 . Comprenc que els divos són més cars, però també deuen garantir més vendes d’entrades. Anunciar Villazon, malgrat el seu estat vocal, garanteix el cartell d’exhaurides les localitats.
En un teatre d’òpera sempre ha de prevaldre, per a mi, la part de cantants i així com et discutiria la necessitat o no de fer algunes produccions, atenent al seu cost, si en ho podem permetre, mai renunciaria a comptar amb els millors cantants disponibles.
Tenir una orquestra i un cor de nivell és essencial i portar bons directors que puguin aportar molt, també, però no en totes les òperes i en tots els repertoris l’orquestra és fonamental per l’èxit d’una representació. Per molt bo que sigui el director (Karajan per exemple), la Lucia de Berlín és bona, què dic bona!, sublim, per Maria Callas, o el mateix podríem dir de la seva Sonnambula a la Scala amb Bernstein.
Hi ha òperes que són populars per una única ària, i són bellíssimes. Lamento tornar a fer pupa allà on sé que fa més mal, per exemple Rusalka. Sé al que et refereixes, però sempre s’ha de matisar 😉
Jo crec que Matabosch tenia aparaulades coses amb la Westbroek, ves a saber si continuaran amb una lleugera variació de 600 quilòmetres.
M'agradaM'agrada
Caram, jo també anava a compartir aquest enllaç i resulta que faig tard. Com ja vaig dir, jo no se a qui creure (tot i que tinc clar a qui segur que NO he de creure), però m’alegro que els treballadors comencin a parlar.
M'agradaM'agrada
Potser han parlat sempre i no se’ls ha volgut escoltar.
M'agradaM'agrada
N’estic segur, però si han parlat no ho han fet de cara al públic, almenys pel què jo se. Com ja vaig dir l’altre dia una de les coses que més em molesta d’aquest afer és que ja no se qui són els bons (si n’hi han) i qui els dolents, ja que no tenim ni idea de què passa dins del teatre, més enllà dels problemes de subvencions i la ineptitud del Marco. I això no pot ser, tenim dret a conèixer els problemes del teatre, com a contribuents i alguns de nosaltres també com a abonats. Per això vull que escampin els draps bruts.
M'agradaM'agrada
No ho sabràs i menys de manera oficial. La premsa calla i no més algun eixelebrat com jo, si sap alguna cosa i té permís per dir-ho, ho deixarà anar.
Si vols transparència (jo també), vol dir que s’acabarà sabent que algú o alguns, ho han fet molt malament i com que els mateixos polítics cometen l’error de posar en lloc inadequats polítics inadequats, mai ho sabràs, ja que has vist alguna vegada dir a un polític, ho he fet fatal o els del meu partit ho fan fatal?, no, oi? i que després pleguin, encara menys.
M'agradaM'agrada
I al paradís de la iniciativa privada, on sembla que tot és de color de rosa,ja que només se’ns diu que allò és el model, tampoc no estan tan bé: http://www.lavanguardia.com/cultura/20131002/54388287891/city-opera-de-nueva-york-cierre-problemas-economicos.html
M'agradaM'agrada
Ja ho pots ben dir, en realitat potser la iniciativa privada no pot assumir el MET i la NYCO
M'agradaM'agrada