IN FERNEM LAND

OBC I LICEU: L’AMENAÇA D’UNA FUSIÓ


musics

Fa dies que s’escolta massa aquest rumor que diu que part de la solució dels problemes del Liceu i també de l’OBC, amb una situació diferent, però també precària en no poder cobrir moltes places vacants, en la baixa assistència de públic, sobretot en les dues darreres temporades i antics dèficits heretats de gestions erràtiques, seria la fusió de ambdues formacions orquestrals.

Aquesta fusió, segons els seus possibles defensors, suposaria sense deixar de donar servei ni a Liceu ni a L’Auditori, un estalvi de recursos.

La noticia preocupa, no cal ser un expert, i molt.

Ignacio Orovio a l’entrevista del passat divendres a La Vanguardia li fa aquesta pregunta:

Fusionaria les orquestres de l’OBC i el Liceu?

I diu el Conseller Mascarell:

No. No hi guanyaríem res. Perquè fusionar-los obligaria a doblar plantilla. Ara, si algú ho demostra amb números i criteri musical…

I deixa els punts suspensius, punts suspensius que trobo que no han tingut cap repercussió en els mitjans i que jo trobo altament preocupant.

El Conseller Mascarell si pensa que no és una solució, amb un “NO, de cap manera” ho hagués pogut enllestir i deixar-nos més tranquils, sobretot perquè aquest Ara, si algú ho demostra amb números i criteri musical… sense acabar la frase i sabent que en el currículum del senyor Roger Guasch  que els mitjans s’han encarregat de repartir, mencionen com una gran fita del seu pas per la malmesa Aliança, la fusió amb la Mútua Divina Pastora, per esdevenir l’agrupació mutual més forta del país prèvia venda dels centres assistencials i òbviament acomiadament de personal, que tots ja som prou grandets i ja sabem el que passa en aquestes grans operacions, és impossible romandre tranquil i impassible davant el condicional de “si algú ho demostra amb números i criteri musical… “

Els números ja té qui ho demostrarà, ara cal trobar a tres, quatre o una dotzena de passerells, si cal. Algun director musical emèrit, alguns compositors  que estrenen obres gràcies a la seva insistència amb l’administració i que ho deuen tot a l’almoina pública, ja que si fos per l’estima del públic… (jo també poso punts suspensius) i alguns altres culturetes que no han fet res més en la seva (anava a dir un disbarat) vida, que viure com paràsits al voltant de la Conselleria de Cultura i tots ells reunits en conclave musical, redactar un informe lloant els avantatges de fusionar ambdues formacions i de passada integrar el Cor del Liceu al servei dels concerts simfònics, per fer el Gran Cor i Orquestra Nacional de Catalunya sense el Simfònica de Barcelona que allarga massa el nom. i deixar el nom de Liceu per l’edifici.

Si ho venen bé non en tingueu cap dubte que acabarà tenint predicament i ens faran combregar amb rodes de molí.

Què li costava contestar al Conseller Mascarell, “NO, de cap manera, l’orquestra del Liceu ja té un projecte ferm i aprovat no fa gaire durant el meu mandat, per esdevenir el potent fonament musical que la casa necessita i que ens va presentar el mestre Pons, cridat precisament per solucionar d’una vegada per totes un problema massa temps deixat de la mà de Déu”.

Alguna cosa hi deu haver i si Catalunya no és capaç de tenir una orquestra simfònica i un teatre d’òpera de divisió d’honor, és ben fàcil, vol dir que el que no tenim són polítics de divisió d’honor i això ho podem arreglar de manera molt més fàcil. La potestat que tenim per enviar-los a casa, encara recau sobre nosaltres exclusivament.

Què guanyaríem i que perdríem en una operació d’aquest tipus?

Com és possible que ens estiguin il·lusionant amb un projecte cabdal i per altre part empetiteixin tant la cultura?. Què no és el fonament de tota societat? Què no és precisament el que ens fa més rics i plens?

Que s’ha fet un mal us del diners públics és obvi, que cal gestionar amb escrupolosa pulcritud també, però que forçosament el nou model ha de passar per una inversió en cultura també ho és. Els pals de paller d’educació i sanitat són intocables com ho és el de la cultura, un pal de paller que en països com França o Alemanya no es qüestionen.

A on i amb qui ens volem emmirallar?

Rigor tot, però també inversió en uns moments que la cultura hauria de ser un motor de cohesió social, d’esperança i creixement.

Compta amb el que ens deixem fer, moltes malifetes esdevenen irrecuperables i després els laments no serveixen de res.

Les trajectòries de L’OBC i el Liceu són tan importants i han donat tant prestigi a Catalunya, que tan sols el fet de pensar en una fusió per alleugerir de càrregues les malmeses administracions que les mantenen hauria de fer enrojolar d’indigne vergonya a aquells que ho proposen o s’ho pensen.

Necessitem polítics que ens facin grans amb polítiques grans i la feina l’han de fer els professionals enormement preparats que tenim i que desaprofitem llastimosament deixant-los marxar a la recerca de projectes molt més estimulants que el nostre.

 

 

43 comments

  1. Pere

    Quasi no puc afegir res al que has dit. Quanta raó que tens! Puc parlar del que ha passat en el món sanitari on l’arribada de gestors que no tenen res a veure amb la professió ens ha fet baixar del primer lloc, en qualitat de serveis oferts al ciutadà i preparació del personal, a la part baixa de la “classificació” de totes les autonomies. S’ho haurien de fer mirar, però no ho faran. Estan més distrets en altres coses més importants per ells. El panorama musical que es presenta és trist, molt trist.

    M'agrada

    • Considero, querida Kalamar, que una cosa no tiene nada que ver con la otra. Mascarell y compañía pueden ser unos ineptos y además no independientes…, eso está por ver. Conviene disponer de personalidades con criterio y amor por la Música para resolver este eventual conflicto y sobretodo valorables por sus conocimientos y no por sus ideas políticas. Ni la CEE ni la ONU… ni la OTAN…ni España… nos van a ayudar en este problema. Lo tenemos que resolver aquí, en Catalunya, con inteligencia, disposición y sabiendo destinar como es preciso el dinero disponible, de la forma más estudiada y sin dejar huérfanos de Cultura a los ciudadanos.

      Creo que esa posible fusión de orquestas es uno de los ridículos más monstruosos que puede llegar a cometer la Conselleria de Cultura que en la actualidad no destaca ni por eficacia ni por inteligencia.

      M'agrada

    • Ja ho han fet d’altres això, fins i tot hi ha teatres de prestigi que no tenen ni cor ni orquestra pròpia. Copiaran aquest model,sense contemplacions, quan n’hi ha tants d’altres per estudiar i copiar.

      M'agrada

    • Desgraciàdament té molt a veure quan s’estan gastant des del dep. de cultura (ara diria cultureta) una morterada en fastos del tricentenari i altres. L’òpera ja no forma part del projecte del país. I t’asseguro que l’educació, tampoc. Un bes, Colbran!
      Joaquim, si no som els primers i la cosa ha funcionat (cosa difícil de creure quan la feina d’una orquestra és d’equip consolidat) a nivell de $, el globus sonda deu estar aterrant i anclant amb força. Aiss! 🙄

      M'agrada

      • Estimada Carme, els que creiem en un futur diferent a l’actual, agraïm moltíssim comentaris com el teu. Em meravello de pensar que aquesta CAT independent que encara no existeix es la responsable del 21% d’IVA a la cultura o la que ha retallat las subvencions al Liceu i les ha augmentat al Prado (per posar un petit exemple només en cultura).
        Una abraçada

        M'agrada

      • Tenim algunes coses aquí, i no cal anar gens lluny, que hem d’arreglar amb urgència. El tema de la fusió és una vergonya i el dubte que deixa al respecte en Mascarell em preocupa moltíssim.
        Amagar-se darrera els diners i la maldat de Madrid és pueril, i pensar que tots estan en contra d’ell i són uns traïdors no s’ho empassa ningú.

        M'agrada

      • El globus sonda no ho és, més aviat deu ser un projecte pendent de validació i estic segur que els punts suspensius que deixa Mascarell després de la seva inicial negativa en són la prova evident.
        El projecte de fusió deu existir. Qui sap si pensen que amb un director per l’actual OBC n’hi ha prou i al Liceu que hi vagin directors invitats, ens estalviem la inversió promesa a Pons i tenim una orquestra amb més activitat i capaç per fer-ho tot.

        M'agrada

  2. Que volen fer què?!?!? Però, bueno… què no havíem quedat que aquí els de les brometes de poca gràcia sóc jo??? A veure si encara m´hauré d´emprenyar…

    A tot això, imagino que quan ho facin només hauré de pagar l´abonament del Liceu i l´altre me´l regalaran, oi? Vaja… que si ells s´estalvien una orquestra, què mínim que jo m´estalviï un abonament, no?

    M'agrada

    • Tu insisteixes dia rere dia però hi ha qui les deixa anar puntualment 😆
      Potser faran un abonament obligat Liceu/Auditori/TNC/Mercat de les Flors i només hauràs de pagar, si pots) una sola vegada. No volies una brometa… jo també ser posar punts maliciosament suspensius

      M'agrada

  3. Aquest ve de fusionar L’Aliança amb la Divina Pastora, i no es broma. I un cop fet això, ha marxat a seguir la feina a un altre lloc. I d’aquí, encara que ho deixi com un solar, marxarà a un altre lloc, lateral o superior, a seguir amb la seva feina. No el conec, m’agradaria molt equivocar-me, però aquest es el patró d’aquesta gent. Per cert ¿s’ha publicat quin es el seu sou?

    M'agrada

    • No, com un solar no ho deixarà, ara deixarà. Ho deixarà com li diguin des de la Conselleria, ell és bo i diligent, sap fer la seva feina i per això cobra. Té bons padrins i sembla ser que a més a més el xicot, si és que és ell l’escollit, intenta quedar bé amb tothom , que acostuma a ser la manera de no quedar bé amb ningú.
      Tenim un problema amb la Conselleria, no amb aquest professional escollit per fer quelcom que poc té a veure amb dirigir un equipament, ell ve a reestructurar, però per fer-ho ha de seguir un patró que no dibuixa ell, li donen.
      No s’ha publicat res, ja que encara no sabem si serà ell o un dels altres 13 escollits per una empresa que també deu haver cobrat un dineral, quan això normalment es fa amb un concurs públic, on òbviament mai s’hagués escollit un perfil d’aquesta mena. En ser un concurs públic haguéssim sabut quins eren els requisits que es demanaven i aleshores s’hagés evidenciat la jugada. D’aquesta manera tenim uns perfils concrets per fer una feina concreta i tot és ben opac. Es pensem que som uns enzes

      M'agrada

  4. Cuando el río suena… Es la mejor manera de quitarse de encima a Joan Pons, que es el último que les queda por espantar. Juntamos las dos orquestas y así no tenemos que buscar a un nuevo director. La palabra “vergüenza” se queda cortísima.

    M'agrada

    • Exactamente. Se quitan a Pons y un gasto fijo menos, más un proyecto que era costoso. Tienen en ambas orquestas los músicos que les faltaban y un director, supongo que más barato (González) para ir manteniéndola, y en el Liceu van fichando según convenga, si son como los del homenaje verdiano, ni te cuento.
      Vergüenza es poco.

      M'agrada

  5. Josep Olivé

    “Les trajectòries de L’OBC i el Liceu són tan importants i han donat tant prestigi a Catalunya, que tan sols el fet de pensar en una fusió per alleugerir de càrregues les malmeses administracions que les mantenen hauria de fer enrojolar d’indigne vergonya a aquells que ho proposen o s’ho pensen.”

    Barcelona, cap i casal, i futura (?) capital (?) d’estat (?) no pot mantenir dues orquestres, una simfònica i l’altra d’òpera. No anem bé, no. Però gens. Mira, podría ser la pregunta de la consulta: vols una o dues orquestres? Si. No. En blanc.

    M'agrada

    • No emboliquem la troca, si us plau. Intento mantenir el debat en el tema de la fusió.
      El problema continuo creient que és el projecte que tenen en el cap, i això res té a veure amb el moment de crisi, és el model cultural, com també ho és el sanitari i l’educatiu. Amagats rere la crisis estan beneficiant el sector privat, i amb la cultura passarà el mateix.

      M'agrada

  6. Rosa

    El mestre Franz-Paul Decker, director de l’OBC de 1986 a 1991,va ser molt criticat per obligar els músics de l’OBC a decidir: O tocar a l’orquestra del Liceu o tocar a l’ OBC. Però tocar a les dues orquestres – tal i com feien molts músics fins el seu mandat al front de l’OBC – alhora era impossible ,perquè el resultat no podia ser bo de cap manera.
    Ell ho feia per a millorar l’OBC i portar a terme l’encàrrec que li havien fet. Va aconseguir-ho.
    Ara sembla que cal desfer-ho tot per a fer una orquestra única. S’ha preguntat a algun músic o director d’orquestra què li sembla la proposta?
    Per què no es pregut mai als experts?
    Per què tot en una institució cultural, ara parlem de música però pot ser del tipus que sigui, es pot fer i desfer sense haver de donar explicacions als usuaris de la institució i alhora contribuents?

    M'agrada

      • Alex

        Te quedas muy corto con esta lista que supongo es enunciativa y no limitativa.
        Bona nit y suerte mañana por la noche en esta a priori triste inauguraciòn de la temporada liceìstica 13/14!

        M'agrada

      • Por eso he puesto puntos suspensivos, como Mascarell 😉 cada cual que añada los que quiera, pero no me los pongáis en el post, que al final parecerá una lista electoral 😆
        Pasado mañana encontrarás el post en IFL, espero que sea positivo, no me gusta ir a cosas tristes

        M'agrada

  7. Maribel i Victor

    Com diu Alex, no podem creure res del que prometen. És molt trist però cap polític és creïble i no tenim massa opcions ja que no hi ha polítics grans que facin gran la política. Alguna cosa hauríem de fer però no sabem que. Donar-nos de baixa dels abonaments del Liceu i de l’Auditori no és opció, encara seria pitjor. Enviar escrits i cartes no serveix per res com l’experiència ens demostra. Manifestar-nos?. Potser. Crear un partit polític que defensi la cultura per presentar-nos a les properes eleccions tampoc és possible.
    Solem ser optimistes però el futur és desolador..

    M'agrada

    • Doncs si no hi ha polítics grans per fer grans projectes ja s’ho trobaran, ja ens ho trobarem. Malauradament el problema no és només el Liceu, és tot. Caldrà ser molt curós a l’hora de donar els vots, ens hi juguem molt

      M'agrada

  8. bocachete

    En el fons, l’OBC és una “prefusió” de l’OCB i la no-nata Orquestra Nacional de Catalunya: no va donar el país per a dues orquestres i, fora de mantenir la JONC, ens en vam quedar amb una, només. Ara, això que pot haver funcionat perquè l’ONC ni existia i no feia mal l’eliminar-la abans d’existir, no pot fer-se amb dues orquestres ja granadetes i amb una trajectòria com la OBC i la OSL… Si mirem una mica bé, l’Orquestra del Liceu és l’orquestra estable més antiga del país, i de tot Espanya (i comptant des de 1847 o fins i tot 1837, és antigueta, en el conjunt europeu) i no pot jugar-se amb ella tan impunement.

    No crec, a més, que resultés més econòmic: si doblem plantilles, etc., tornarem a estar igual.

    M'agrada

    • Potser sumades totes dues tenim 140 musics i amb 120 ja faríem, oi que m’entens?
      S’estalvien un director, oi que m’entens?
      Ho empetiteixen tot, oi que m’entens?
      M’agradaria tant escoltar un NO rotund per part de la Conselleria, oi que m’entens?

      M'agrada

  9. toni

    Penso que el que es vol per part de les altes esferes de Generalitat, Ajuntament, Govern Central, etc. és aprofitar el moment crisi, per fer un pastitx el més semblant a Viena, amb el de l’Òpera i la seva Orquestra, i amb la Wiener Philharmoniker, que són una megaplantilla del millors músics austríacs, que fan música tot l’any. Amb les seves actuacions a la Staatsoper, en els festivals de Salzburg, tant de Setmana Santa com a l’estiu pel que fa a òpera. I actuant com Wiener Philharmoniker al Musikverein amb una Temporada regular de concerts, a més de les seves anuals gires per tot el Món. Evidentment hi ha una gran diferència entre Viena i Barcelona pel que fa a oferta musical, i en qualitat de músics la diferència és abismal, però potser van per aquí els tirs, intueixo, per rebaixar costos, i alhora poder oferir més oferta musical.

    M'agrada

    • Hola toni.
      Com que les realitats no són comparables, millor no agafar la Wiener Symphoniker com a exemple.
      A la Staatsoper quasi mai hi ha el nivell orquestral del Musikverein, tan sols els grans dies i amb els grans directors. Durant la temporada el nivell és molt més rutinari, tot i que ja el voldria jo pel Liceu, però per això t’he dit que les realitats són ben diferents.
      Més enllà d’aquesta crisi que serveix de meravella com a excusa, hi ha un model cultural pervers. n’estic convençut.

      M'agrada

  10. Giacomo

    Faig aquest comentari amb hesitació perquè temo que tothom el desestimarà. Però, amb la perspectiva d’austeritat permanent que tenim, la fusió de les dues orquestres no em sembla una ximpleria.

    Tornem sempre a la qüestió determinant dels pressuposts. Al 2009, el Liceu tenia 56 milions i el Consorci de l’Auditori i l’Orquestra en tenia 21. Amb això teníem un teatre d’òpera de primera, i dues orquestres si més no molt millorables—no em semblaria injust dir gaire mediocres.

    Sigui el pes de la tradició (que sens dubte és molt important), sigui la qualitat de la gestió, sigui qualsevol raó que hi afegireu vosaltres, em sembla que això signifiqui que Barcelona tenia un teatre molt eficient i una orquestra simfònica gaire ineficient. A Europa, els teatres d’òpera de primera (per ex. Berlín, Londres, Milà, Munic, Paris, Viena) costen tots més que 100 milions. Les grans orquestres (per ex. Amsterdam, Berlín, Londres) en costen 20-25. Al menys així em consta: aquestes informacions són molt opaques i si m’equivoco us agrairé qualsevol correcció.

    Avui el Liceu té 39 milions, el Consorci de l’Auditori i l’Orquestra en té 16, i evidentment ambdós estan en crisi, com ho estan els governs i les economies de Catalunya i d’Espanya.

    No cal dir que a nosaltres aquí in fernem Land ens agradaria que això no obstant les dues institucions seguissin tenint uns ingressos de 75-80 milions . Amb això i una bona gestió seguiríem tenint un gran teatre d’òpera i podríem esperar que millorin les dues orquestres.

    Però per tenir un 20-25 milions més d’ingressos sense canviar completament el plantejament de les institucions, caldrien 10-15 milions més de subvencions públiques, que han desaparegut dels pressuposts de les administracions i que no tenim raons per esperar que hi reapareixien aviat.

    Podríem exigir que, per exemple, el Departament de Cultura de la Generalitat retalli més alguna altra cosa per finançar més la música clàssica. Doncs quina altra subvenció cultural volem que es retalli per 10 milions? I estem segurs que els ciutadans votarien perquè es retallés aquella i es subvencionessin més el Liceu i l’OBC? Potser sí. No ho sé. M’interessaria conèixer la vostra opinió. Però hem de ser precisos amb la llista de retallades per trobar els nostres 10 milions per al Liceu i l’OBC.

    Em sembla políticament més senzill considerar que tenim el que tenim per la música clàssica a Barcelona. Si es així, preferiria tenir un Liceu de primera categoria i cap OBC.

    El Consorci de l’Auditori i l’Orquestra rep (va rebre al 2012) 13 milions de la Generalitat i de l’Ajuntament. El Liceu amb 13 milions més podria fer molt. A més, em sembla plausible (encara que no segur) que amb 13 milions de subvencions més el Liceu podria trobar fins uns altres 13 milions d’ingressos més entre taquilles i mecenatge, perquè plou sempre sobre mullat. Un Liceu amb 65 milions, quina il·lusió! N’hi hauria per fer una gran temporada d’òpera i a més una reduïda temporada simfònica.

    O podem seguir amb els pressuposts que tenim dividits com els tenim, i ens en sortirà un Liceu empetitit i l’orquestra petita que ja tenim.

    M'agrada

    • Anem fent el país petit d’entrada, que després ja ens retallaran i potser ens haurem de conformar amb l’orquestra catalana de cambra o amb el quartet nacional de Catalunya.

      Segurament si féssim un repàs dels diners que utilitza la Generalitat malmesa per pagar assessories externes i subvencionar a grups mediàtics, escoles privades i centres assistencials no públics (via mútues) trauríem algun pessic, no ho sé, dic jo, ves a saber…

      Els models antics no funcionen, jo això ho tinc clar, fins i tot en situacions de bonança, però no puc arribar a creurem que Catalunya no és pugui permetre un teatre d’òpera i una orquestra simfònica i si un circuit de Catalunya. Com que sé el que em diràs ja et dic que també en això hauríem de canviar el model, com de tantes altres coses.

      El turisme que invitem a envair-nos no és precisament cultural.
      Tenim una marca potent, Liceu, potenciem-la que ens pot donar molts més redits del que ens pensem i si cal fer temporades amb 40 milions les fem, però boníssimes i omplin la resta de dies de l’any, d’activitats paral·leles el teatre, totes elles de caire cultural, de nivell i amb beneficis directes a la caixa de la pròpia institució.

      S’ha de fer un control exhaustiu de la despesa i s’han de millorar els ratis de productivitat per departaments, aquí t’asseguro que hi ha un estalvi molt significatiu, sobretot amb aquells/aquelles que no foten brot (i perdona el to).

      Sé que estem parlant de xifres petites, però que totes sumades o restades acaben arrodonint un import que ens permet funcionar sense traspassar les línies vermelles que deia en Matabosch que ja havíem passat.

      Des de la pròpia conselleria manca implicació i d ela mateixa manera que van tirar la casa per la finestra amb la Fira de Frankfurt amb diners que ara no tenim, també amb esforç i complicitat de la pròpia conselleria, quelcom que no ha fet en altes esferes, nacionals i internacionals. Hi ha poca voluntat i compromís,ja fa massa temps que es nota desinterès per part de Mascarell. Si s’hagués implicat en profunditat no s’hagués arribat als extrems actuals.

      en lloc d’ajuntar-la amb el Liceu es podríem aprofitar les sinergies entre ambdues institucions, però no ens podem permetre que Catalunya no tingui una orquestra per fer el repertori simfònic. Compaginar ambdues activitats de manera regular és impossible i deixar el repertori simfònic en mans dels cicles privats és una política absolutament perversa que encara condemna més a tots els ESMUCS al suïcidi col·lectiu.

      M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: