Marlis Petersen (Elettra) al Idomeneo de Mozart en el Theater an der Wien. Producció de Damiano Michieletto
A menys d’una setmana de ‘esperada visita de René Jacobs al Palau de la musica per oferir la segona entrega de la tetralogia mozartiana, amb Le nozze di Figaro (àudio de la versió disponible AQUÍ), avui us porto el vídeo de l’òpera de Wolfgang Amadeus Mozart, Idomeneo que s’acaba de representar a Viena, amb una única cantant que veurem la propera setmana al Palau, Sophie Karthäuser que canta Ilia i que nosaltres veurem com a Susanna, la resta del cantants són diferents i compte perquè l’equip és magnífic.
La proposta és interessant ja que el Mozart dirigit per Jacobs ha pres una volada molt estimulant, trencant tradicions i insuflant en les seves versions tot un nou concepte de la sonoritat i sobretot la dramatúrgia musical.
Les dinàmiques, el fraseig, la sensibilitat i teatralitat habituals en les versions de René Jacobs, amb l’acurat i revolucionari tractament dels recitatius i la transparència i calidesa d’una orquestra magnífica estic segur que no us defraudaran, ans al contrari, us garantiran una vetllada admirable, ja que l’equip de cantants està a l’alçada de la batuta i sobretot de l’obra de Mozart, no així la producció del omnipresent Damiano Michieletto que ha decidit fer-ho lleig.
Atenció a l’Idamante de Gaëlle Arquez, cantant que tan sols coneixia d’una participació secundària en una Medée de Cherubini provinent de La Monnaie que us vaig deixar fa 2 anys i que ara ja ha esdevingut una cantant a tenir en compte, realment brillant, com també ho són les ja conegudes, Sophie Karthäuser, excel·lent Ilia i Marlis Petersen en una Elettra explosiva.
Magnífic Richard Croft en el rol titular, així com Julien Behr cantant Arbace.
Una festa mozartiana per a mi escènicament maltractada per Michieletto, però aquest no hauria de ser un motiu per fer-vos enrere, l’esplendor mozarttià és total.
Wolfgang Amadeus Mozart
IDOMENEO
Dramma per musica en tres actes
Libretto de Giambattista Varesco
Idomeneo Richard Croft
Idamante Gaëlle Arquez
Ilia Sophie Karthäuser
Elettra Marlis Petersen
Arbace Julien Behr
Gran Sacerdote di Nettuno Mirko Guadagnini
Freiburger Barockorchester
Arnold Schoenberg Choir
Director musical: René Jacobs
Director escènic: Damiano Michieletto
Escenografia: Paolo Fantin
Vestuari: Carla Teti
Disseny de llums: Alessandro Carletti
Disseny de vídeo: rocafilm
Theater an der Wien, 22 de novembre de 2013
ENLLAÇ Vídeo (format AVI)
http://rapidshare.com/share/93711D24371D5D40EB8D5B51644729D1
Són quatre arxius, un per acte, que una vegada baixats ja es poden visionar.
Gaudiu-la és una òpera magnífica i una versió esplèndida.
IN FERNEM LAND 
Ópera favorita de Mozart,una maravilla… ¡Gracias!
M'agradaM'agrada
Favorita teva o seva?
M'agradaM'agrada
De Mozart. La meva no ho sé…Era tan magnífic, Mozart!
M'agradaM'agrada
Jo com en Xavier, preferida teva o de Mozart?.
Ja t’ho avanço, musicalment t’encantarà, és una delícia.
M'agradaM'agrada
Era la favorita de Mozart y a mí me maravilla, me parece una genialidad. Ahora, la preferida de Mozart para mí…Qué difícil, con tanto bueno como creó ¡Seguro que me gusta, con Richard Croft! ¡Gracias mil!
M'agradaM'agrada
Croft está estupendo y las féminas se salen.
M'agradaM'agrada
😀 😀 😀
M'agradaM'agrada
Ahir precisament em parlaven d’aquesta retransmissió del canal Mezzo que no vaig poder veure. Vaig pensar que la repescaria aquí, el que no m’imaginava és que fos avui mateix. Quina precisió!
Qui me’n va parlar ja em va avisar de l’escena, però com tu, em va dir que mereixia veure-la per tota la part musical i els cantants.
Un cop i mil més, gràcies.
M'agradaM'agrada
Causalitats Jordi.
És una versió molt notable, escena a banda.
M'agradaM'agrada
sarà possibile avere il link audio?
comunque grazie, il mio blog preferito
Pio
M'agradaM'agrada
sarà possibile, non oggi ma lo sarà 😉
M'agradaM'agrada
Això ha d’estar però que molt bé. Ahir parlavem de recitatius i en questa òpera són sencillament magistrals. Abans d’arribar a Viena l’Amadeus ja va “explotar” teatralment/operístiament amb aquesta òpera magna. Musicalment ho va fer molt abans.
La fórmula Mozart-Jacobs funciona de meravella i és tot un al.licient fantàstic. Desprès de l’impresionant Flauta de la temporada passada i de la trilogia Da Ponte que comença la propera setmana no em fará res que en Jacobs continués visitant-nos amb El rapte, Idomeneo, Clemenza, Mitrídate… aixi, com qui no vol la cosa. Una vegada cada anyet ja m’estaria bé. On s’ha de firmar?
M'agradaM'agrada
És una versió esplèndida, escena a banda.
Idomeneo ja és una operassa, però quan està dirigida i cantada amb la intensitat que extrau Jacobs a l’orquestra i cantants, l’experiència és boníssima.
Jo ja signaria també, i si els porten al Liceu amb escena i tot, millor que millor. Potser que el Liceu comenci a pensar en una temporada paral·lela amb companyies invitades. En lloc d’anar al Palau en versions concertants, t’ho imagines al Liceu? encara que fos Palau100, algun dia haurien de posar-se d’acord els diferents cicles, no et (us) sembla?
M'agradaM'agrada
Gràcies Joaquim. Sembla molt interessant. A veure quan trobo el moment per vuere el video. El tinc baixant poc a poc – igual que poc a poc encara estic fent els deures verdians… una abraçada. 🙂
M'agradaM'agrada
Treu el temps quan et calgui, però treu-lo, la versió és esplèndida.
M'agradaM'agrada
la ví anoche, por fin!, no hay palabras. aún no me he recuperado, no sería de Brian de Palma la puesta en escena??? desde luego no dejaba de sorprender. Renuncié a entender aquello, solo disfruté y mucho de la música y las interpretaciones. Sangre, arena, botas de Segarra (muchas), maletas, sillas, cama… (por cierto que lo de la cama parece un elemento recurrente, vease una Cenerentola que tiene). Es un delirio (en el sentido de locura) de Idomeneo?. La Electra está genial, excepto al final la pobre. Quien asegura a los cantantes los riesgos físicos (esguinces, conjuntivitis, etc… eran evidentes). Un final de traca, que te deja la boca abierta. Pero de visión recomendable, gran música y de sorpresa en sorpresa durante toda la representación.
M'agradaM'agrada
Ya casi no me acordaba de esta versión y es que no puedo retener tantas cosas, pero al mencionarla he hecho memoria y a parte de Michieletto que creo que se pasaba, el resto era estupendo.
M'agradaM'agrada