IN FERNEM LAND

EL VÍDEO DE IDOMENEO (Croft-Arquez-Karthäuser-Petersen;Jacobs-Michieletto)


Marlis Petersen (Elettra) al Idomeneo de Mozart en el Theater an der Wien. Producció de Damiano Michieletto

Marlis Petersen (Elettra) al Idomeneo de Mozart en el Theater an der Wien. Producció de Damiano Michieletto

A menys d’una setmana de ‘esperada visita de René Jacobs al Palau de la musica per oferir la segona entrega de la tetralogia mozartiana, amb Le nozze di Figaro (àudio de la versió disponible AQUÍ), avui us porto el vídeo de l’òpera de Wolfgang Amadeus MozartIdomeneo que s’acaba de representar a Viena, amb una única cantant que veurem la propera setmana al Palau, Sophie Karthäuser que canta Ilia i que nosaltres veurem com a Susanna, la resta del cantants són diferents i compte perquè l’equip és magnífic.

La proposta és interessant ja que el Mozart dirigit per Jacobs ha pres una volada molt estimulant, trencant tradicions i insuflant en les seves versions tot un nou concepte de la sonoritat i sobretot la dramatúrgia musical.

Les dinàmiques, el fraseig, la sensibilitat i teatralitat habituals en les versions de René Jacobs, amb l’acurat i revolucionari tractament dels recitatius i la transparència i calidesa d’una orquestra magnífica estic segur que no us defraudaran, ans al contrari,  us garantiran una vetllada admirable, ja que l’equip de cantants està a l’alçada de la batuta i sobretot de l’obra de Mozart, no així la producció del omnipresent Damiano Michieletto que ha decidit fer-ho lleig.

Atenció a l’Idamante de Gaëlle Arquez, cantant que tan sols coneixia d’una participació secundària en una Medée de Cherubini provinent de La Monnaie que us vaig deixar fa 2 anys i que ara ja ha esdevingut una cantant a tenir en compte, realment brillant, com també ho són les ja conegudes, Sophie Karthäuser, excel·lent Ilia i  Marlis Petersen en una Elettra explosiva.

Magnífic Richard Croft en el rol titular, així com Julien Behr cantant Arbace.

Una festa mozartiana per a mi escènicament maltractada per Michieletto, però aquest no hauria de ser un motiu per fer-vos enrere, l’esplendor mozarttià és total.

Wolfgang Amadeus Mozart
IDOMENEO
Dramma per musica en tres actes
Libretto de Giambattista Varesco

Idomeneo     Richard Croft
Idamante     Gaëlle Arquez
Ilia     Sophie Karthäuser
Elettra     Marlis Petersen
Arbace     Julien Behr
Gran Sacerdote di Nettuno     Mirko Guadagnini

Freiburger Barockorchester
Arnold Schoenberg Choir

Director musical:     René Jacobs
Director escènic:    Damiano Michieletto
Escenografia:    Paolo Fantin
Vestuari:    Carla Teti
Disseny de llums:     Alessandro Carletti
Disseny de vídeo:     rocafilm

Theater an der Wien, 22 de novembre de 2013

ENLLAÇ Vídeo (format AVI)

http://rapidshare.com/share/93711D24371D5D40EB8D5B51644729D1

Són quatre arxius, un per acte, que una vegada baixats ja es poden visionar.

Gaudiu-la és una òpera magnífica i una versió esplèndida.

17 comments

  1. Jordi

    Ahir precisament em parlaven d’aquesta retransmissió del canal Mezzo que no vaig poder veure. Vaig pensar que la repescaria aquí, el que no m’imaginava és que fos avui mateix. Quina precisió!
    Qui me’n va parlar ja em va avisar de l’escena, però com tu, em va dir que mereixia veure-la per tota la part musical i els cantants.
    Un cop i mil més, gràcies.

    M'agrada

  2. Josep Olivé

    Això ha d’estar però que molt bé. Ahir parlavem de recitatius i en questa òpera són sencillament magistrals. Abans d’arribar a Viena l’Amadeus ja va “explotar” teatralment/operístiament amb aquesta òpera magna. Musicalment ho va fer molt abans.

    La fórmula Mozart-Jacobs funciona de meravella i és tot un al.licient fantàstic. Desprès de l’impresionant Flauta de la temporada passada i de la trilogia Da Ponte que comença la propera setmana no em fará res que en Jacobs continués visitant-nos amb El rapte, Idomeneo, Clemenza, Mitrídate… aixi, com qui no vol la cosa. Una vegada cada anyet ja m’estaria bé. On s’ha de firmar?

    M'agrada

    • És una versió esplèndida, escena a banda.
      Idomeneo ja és una operassa, però quan està dirigida i cantada amb la intensitat que extrau Jacobs a l’orquestra i cantants, l’experiència és boníssima.
      Jo ja signaria també, i si els porten al Liceu amb escena i tot, millor que millor. Potser que el Liceu comenci a pensar en una temporada paral·lela amb companyies invitades. En lloc d’anar al Palau en versions concertants, t’ho imagines al Liceu? encara que fos Palau100, algun dia haurien de posar-se d’acord els diferents cicles, no et (us) sembla?

      M'agrada

  3. simone

    Gràcies Joaquim. Sembla molt interessant. A veure quan trobo el moment per vuere el video. El tinc baixant poc a poc – igual que poc a poc encara estic fent els deures verdians… una abraçada. 🙂

    M'agrada

  4. Pepa MG

    la ví anoche, por fin!, no hay palabras. aún no me he recuperado, no sería de Brian de Palma la puesta en escena??? desde luego no dejaba de sorprender. Renuncié a entender aquello, solo disfruté y mucho de la música y las interpretaciones. Sangre, arena, botas de Segarra (muchas), maletas, sillas, cama… (por cierto que lo de la cama parece un elemento recurrente, vease una Cenerentola que tiene). Es un delirio (en el sentido de locura) de Idomeneo?. La Electra está genial, excepto al final la pobre. Quien asegura a los cantantes los riesgos físicos (esguinces, conjuntivitis, etc… eran evidentes). Un final de traca, que te deja la boca abierta. Pero de visión recomendable, gran música y de sorpresa en sorpresa durante toda la representación.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: