IN FERNEM LAND

LLUÍS CLARET: PAU CASALS OBRES PER A VIOLONCEL I PIANO (inèdites)


Pau Casals_2

El Centre Robert Gerhard per a la promoció i difusió del patrimoni musical català, presentarà el proper 17 de desembre a L’Auditori de Barcelona (Sala 4, Alicia de Larrcha) un nou treball discogràfic que conté 5 obres inèdites de Pau Casals escrites entre 1893 i 1935, per a violoncel i piano, interpretades per Lluís Claret i el pianista Gerard Pastor. El disc es complerta amb dues obres més del mestre del Vendrell, 2 sardanes per a violoncels a càrrec dels Violoncel·listes de Barcelona dirigits pel mateix Claret.

Jo ja he tingut l’ocasió d’escoltar el disc i us he de dir que malgrat la curta durada de l’enregistrament amb una mica menys de tres quarts d’hora de durada (l’únic factor negatiu), és molt recomanable  ja que sempre que s’enregistren obres inèdites de musics catalans hem de felicitar-nos i si les obres són d’una personalitat tan rellevant i significativa com Casals, encara més, si bé la seva vàlua com a compositor mai podrà ser comparada a la de violoncel·lista. 

Les cinc obres són curtes, la més llarga té una durada de 6:57  i totes elles tenen un caràcter romàntic i afrancesat diria jo, amb pinzellades nacionalistes, sobretot les quatre primeres escrites entre 1893 i 1899: Pastoral per a violoncel i piano (1893), Rèverie per a violoncel i piano (1896), Full d’Àlbum (1897) i Romança per a violoncel i piano (1899); la cinquena és de maduresa i la va escriure l’any 1935. Poema per a violoncel i piano, sense cap mena de dubte és l’obra més interessant i molt més complexa que les quatre obres de joventut, denota la influència del seu germà Enric, més notable com a compositor i malauradament massa desconegut encara, amb un tractament harmònic i contrapuntístic rellevant, i amb moments de virtuosisme per a ambdós instruments.

Pau Casals no va voler donar a conèixer aquestes obres en vida i va deixar escrit que fossin els musics futurs els que diguessin si eren dignes de ser conegudes. Ha estat la seva vídua Marta Casals qui les va fer arribar a Lluís Claret, qui va considerar que tenien que ser conegudes, i juntament amb Gerard Pastor i el suport  de la Fundació Pau Casals i l’Editorial Boileau que les ha editat, han fet possible aquest enregistrament que us anticipo a IFL i que serà presentat la propera setmana com ja us he dit.

Pel que fa a les dues sardanes que arrodoneixen l’enregistrament, són prou conegudes: Sardana per a violoncels i orquestra (Sant Fèlix) escrita l’any 1927 i l’eminent Sant Martí del Canigó o Sardana de l’exili, escrita a Prada l’any 1943, estan interpretades per els Violoncel·listes de Barcelona un grup flexible depenent de les exigències dels programes, integrat en la seva medul·la per Lluís Claret, Anna Mora i Daniel Claret, si bé han arribat a ser 24 membres en ocasió d’un concert celebrat a Barcelona en homenatge al mestre Casals. En l’enregistrament han participat 15 i el director.

La primera és moderna, amb atonalitats i una estructura molt poc tradicional. Òbviament en aquesta instrumentació costa trobar-li el marcat i característic ritme sardanístic, alhora que la complexitat dissonant acaba atorgant-li una sobtada originalitat.

Pel que fa a Sant Martí del Canigó, orquestrada tant en la versió orquestral com per aquesta versió de violoncels dedicada a Lluís Claret, per Enric Casals i com en l’anterior, s’eliminen els ritmes pròpiament sardanístics per donar-li un caire més globalitzant, si bé queden en alguns moments prou evidències per establir la procedència d’una música tan universal com emocionalment intensa i íntima.

Un magnífic disc amb interpretacions rellevants per part de Lluís Claret i Gerard Pastor, així com dels Violoncel·listes de Barcelona, que estic segur que agradarà a un ampli sector de públic i que dóna llum a unes obres feliçment recuperades.

El disc l’ha editat la discogràfica Verso i es va enregistrar a l’Escola de Música Pau Casals de El Vendrell, els dies 10, 11 i 12 de juliol de l’any 2010. En el llibret trilingüe que l’acompanya en català, castellà i anglès, hi ha uns magnífics comentaris de Marta Porter que m’han servit per elaborar aquest apunt.

Us deixo escoltar el Poème, escrit a Sant Salvador l’any 1935 i dedicat a Francesca Vidal, aleshores la seva companya i amb qui compartiria el dolorós exili a Prada.

Quantes partitures hi deuen haver amagades a l’espera de que algú com Claret ens les posin al nostre abast?

16 comments

  1. Esteban Rey

    Fantástico! Conozco las grabaciones de otros sellos como Columna Música y ha editado recientemente y este disco es un broche ideal a la recuperación patrimonial! Qué tal las notas explicativas… ese es el punto flojo de algunos cds de Casals… hay varios libros sobre Casals alguien conoce un estudio analítico de su obra?
    Gracias el apunte don Joaquim!

    M'agrada

    • Perdona el retraso Esteban.
      Las notas explicativas de Marta Porter son mejores que las habituales, aunque el librillo a tres idiomas, no da para mucho, pero analiza todas als obras y lleva las reseñas biográficas de los interpretes.
      El don me “aconjoga” 🙂

      M'agrada

  2. Fernando S.T.

    Te has adelantado incluso a la página web de la discográfica, allí aún no aparece.
    Brillante iniciativa en época de crisis y cuando parece que las discográficas están sumidas en el letargo o la agonía.
    Se hubieran podido esmerar un poco más añadiendo más obras del propio Pablo Casals, un CD da para casi el doble de este. Esas cosas tienen su importancia en la decisión final de adquisición.

    M'agrada

    • Si Fernando, la durada és molt millorable i encara que haguessin posat altres obres per a violoncel ja gravades haurien fet un producte més atractiu.
      Que ara quan ja sembla que el disc estigui passant a millor vida encara hi hagi qui aposta per aquest format és d’agrair. En qualsevol cas han de començar a pensar en nous formats, aquest s’esgota, lamentablement.

      M'agrada

      • Regí

        Pau, que no Pablo com hi ha qui li diu, no solament va ser un excel.lent músic, sinó un patriota i un antifranquista. Famós és el “I am a Catalan” que va dir , si fa no fa, 50 anys davant Kennedy i a l’ONU. També va dir que “Catalonia” era la seua “nation” i va afirmar que el seu parlament era el més antic d’Europa. Tot un exemple a seguir quan ens diuen que no tenim història, que la nostra és la d’ells, que diria Raimon:

        Hi ha una peça seua per a violoncel i piano que m’entusiasma com a wagnerià: és un arranjament del cant a l’estrella vespertina de Tannhäuser. Una delicia. Sembla que del seu instrument estiga cantant:

        Emocionant, com “El cant dels ocells” que va interpretar fa uns anys Mischa Maisky a València com a bis després d’interpretar les suites de Bach.per a aquest instrument. Aquesta peça sempre l’acompanyava i la va tocar a la Casa Blanca en 1961 davant Kennedy.

        Un artista compromés. I am a Catalan. Catalonia is my nation.

        Salut

        Rex

        M'agrada

        • Regí

          No m’he expresat bé. El discurs va fer-lo en l’ONU i el Cant va interpretar-lo allí i en la Casa Blanca. Pegue un resum en català. I recorde que el seu nom era PAU. A mí també em castellanitzen el nom i no m’agrada gens. Si un senyor de Sevilla es diu Pablo, en la vida li diria Pau o Paul.

          «I am a Catalan» és la frase inicial i que millor identifica el discurs que va fer Pau Casals a les Nacions Unides el 24 d’octubre de 1971 amb motiu de l’estrena de l’Himne a les Nacions Unides, que ell mateix havia compost. A més del discurs, Pau Casals hi va interpretar al violoncel El cant dels ocells, la cançó tradicional catalana que ell va popularitzar arreu del món. Una melodia que com el propi Casals deia, naixia de l’ànima del seu poble, Catalunya i que tocava com un cant de pau.

          Aquest és l’extracte del discurs:

          « Deixeu-me que us digui una cosa… jo sóc català. Catalunya és avui una regió d’Espanya, però què ha estat Catalunya? Catalunya ha estat la nació més gran del món. Jo us n’explicaré el per què. Catalunya va tenir el primer Parlament, molt abans que Anglaterra. Catalunya va tenir les primeres Nacions Unides: al segle XI totes les autoritats de Catalunya es van reunir en una ciutat de França —aleshores Catalunya— per a parlar de pau, al segle XI… pau al món i contra, contra, contra les guerres, la inhumanitat de les guerres…. això és Catalunya. »

          — Pau Casals i Defilló

          Rex

          M'agrada

        • No vull discutir-te el tema Pau (que li anava molt bé com a missatge pacifista) i el Pablo que sempre va utilitzar en família.
          Si no l’has llegit, et recomano la magnífica biografia que va escriure Alavedra.

          M'agrada

        • Regí

          Miraré el llibre, gràcies. No vull entrar en discussions, però sí que puc aportar una prova documental de com es deia el músic a sí mateix. És de 1943 a l’exili de Prades. La sinatura diu ben clar PAU per molt de “Pablo” que li digueren. Un senyor con ell ,que va dir el que digué i feu el que va fer, havia de dir-se en català. En el discurs a l’ONU de 1971 va ser la primera persona en fer servir el català, i no crec que molts més ho hagen fet després. Sa mare era una catalana nascuda a Puerto Rico, no ens enganyem. I el lloc del seu exili no era casualment Prada.

          Ací ve la signatura, a la part superior de la partitura:

          http://www.bnc.cat/El-Blog-de-la-BC/El-Pessebre-text-de-Joan-Alavedra-musica-de-Pau-Casals

          El seu nom complet era Pau Carles Salvador Casals i Defilló, també conegut internacionalment com a Pablo Casals, pero era Par en el seu cor fins a la mort.

          Salut.

          Rex

          M'agrada

        • Regí

          Vaja, he teclejat malament, volia dir: “però era PAU en el seu cor fins a la mort”

          A mí, en ple franquisme, em van batejar i dir en castellà el meu nom. Només vaig poder, aní al jutjat i me’l posí en català, que és la llengua amb què m’identifique. Cada volta que rep una carta amb el meu nom en “cristriano” forçat – Hisenda, Ajuntament, Generalitat – la fique en un altre sobre dient que eixe no sóc jo i que si volen cobrar que facen servir la meua llengua i el nom que figura al meu DNI.

          Salut

          Rex

          M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: