Roger Guasch, Director General del Gran Teatre del Liceu. Font de la fotografia El País.
Divendres passat, mentre en el teatre es feia l’assaig pre-general de La sonnambula que avui comença a representar-se fins el dia 17 de febrer, es presentava a la premsa el nou pla de viabilitat per el període 2014-2017, de fet el pla de viabilitat, ja que dubto jo que se n’hagués fet un altre.
No tinc el document que es va presentar i tan sols puc parlar per allò que he llegit en alguns diaris, per tant atenent al que han dit i a l’espera de poder obtenir el document i examinar-lo amb més profunditat, m’agradaria poder fer algunes apreciacions al que s’ha publicat i que en molts aspectes aquest pla de viabilitat està farcit de noticies positives en mig d’una situació molt preocupant.
En primer lloc cal felicitar-se per la informació que han donat, mai fins ara havien sabut les xifres de la pèrdua d’abonats i espectadors en els darrers anys. Com a molt ens parlaven de percentatges, que si no pas la xifra de referència, serveixen de poc. El Sr. Guasch ha sigut el primer en dir que la xifra d’abonats ha passat de 22.615 a 15.509 i el d’espectadors de 264.818 a 160.811, és clar que respecte als espectadors cal dir que el número de funcions de 153 a 102, és a dir 51 funcions menys no ajuden a mantenir la xifra d’espectadors. Cal saber si parlem d’abonats o abonaments, ja que jo mateix tinc dos abonaments, un d’ells en allò que abans anomenaven torn popular i que ha passat a millor vida, i per tant no sé si jo compto per un o per dos. Si ajustéssim aquesta xifra ens quedaria el nombre real d’abonats que crec que bo saber.
És obvi que la caiguda s’atribueix a la crisi, però caldria ser autocrític i esbrinar una mica més, de ben segur hi ha un descontent que caldria analitzar-ne les causes i mirar de trobar vies possibles per la futura recuperació. Que es comenci a parlar obertament en un canvi en el sistema d’abonaments, acompanyat d’una enquesta rebuda per e-mail i a la que se’ns deixava expressar-nos al respecte, em fa ser optimista en aquest aspecte i penso que el Sr. Guasch serà valent i sensible alhora de farà front a aquest tema fins ara tabú.
Anem bé si el Sr Guasch parla obertament de re-estructurar la plantilla administrativa, ja que la de llocs directes (cor i orquestra, i l’equip tècnic) s’ha reduït en un 20% de 249 a 198 treballadors, mentre que la plantilla indirecta ha passat de 159 a 152 treballadors, el que representa un escadusser 4,4%, quan tots sabem que dels 152 treballadors (em sap greu utilitzar el nom treballadors quan molts no foten brot), molts són completament inútils, innecessaris i una càrrega vergonyant, que només cobreixen la quota polític/amical de tants i tants anys de malbaratament.
No es tracta d’aplicar la solució fàcil d’engruixir la xifra dels aturats, ja que molts d’aquests fa molt temps que ja estan aturats, és tracta que d’una vegada per totes es faci una plantilla de treballadors eficients, justa i més econòmica. Abans que abaixar sous, cosa que també es planteja com s’ha plantejat a totes les empreses d’aquest país i que caldrà una nova negociació amb el Comitè d’empresa, primer caldrà veure eficiències i productivitats i de ben segur els que treballen molt continuaran treballant igual, però al menys no hauran de veure com a la taula del costat o al despatx del davant hi ha un que porta molts anys llegint al diari i fins i tot qui treballa a mitja jornada cobrant-la sencera amb la sensació que no pot més o bé que doni pas a algú disposat a treballar les vuit hores que cobrarà. M’heu entès, oi?
Sempre he cregut que la plantilla d’orquestra i cor tenia que ser superior a la d’administratius i tècnics, i fins que no es demostri el contrari o continuaré pensant així. Estem parlant d’un teatre d’òpera on els col·lectius artístics són l’ànima i el cor del teatre, sense ells es despatxos estarien sense activitat.
Em sembla magnífic que es llanci un nou pla de màrqueting i un nou pla estratègic comercial (i que es llenci tot el que han fet fins ara i als qui ho han fet), com també em sembla excepcional que s’hagi retirat l’ERO del mes de juliol i s’hagi programat Porgy and Bess, una òpera popular amb molt atractiu també per els turistes que aquells dies visiten Barcelona. Fa temps que aquí ja ho dèiem, potser els hem ajudat amb els nostres “brainstorming”. Està clar que l’estratègia marconiana de retallar i treure funcions i activitat, ha quedat definitivament a l’oblit.
Pel que fa al tema bancs i re-negociacions de crèdits, tot i sabent que és un tema cabdal i estratègic per la viabilitat, és el que menys em fa patir, el Sr Guasch d’òpera i teatres fins ara no en sabia, però de això altre sí, ho ha fet tota la vida. Confio en que un cop més en sortirà victoriós amb l’ajuda de les influències i contactes del Sr. Molins.
Ja en el seu moment el Sr. Guasch va ratificar el projecte musical del mestre Pons. No he llegit res al respecte en aquest pla de viabilitat i suposo que això vol dir que es continua apostant per ell i en la gradual aplicació. De moment els resultats de millora a l’orquestra són prou evidents.
També en el document presentat divendres es fa esment a quelcom essencial i que ens preocupa molt, el model artístic i aquest en paraules del Sr. Roger Guasch, s’ha de preservar. Suposo que això vol dir que es preserva l’excel·lència en els repartiments i el projecte creatiu, que en cap cas hauria de ser incompatible amb un altre dels objectius, vendre més entrades. Segons han indicat tot passa per traslladar les taquilles a un lloc amb més visibilitat, no cal dir que és tornar a on eren i que “gràcies” la ineptitud del ínclit i inepte Sr. Marco, va traslladar a les catacombes del carrer Sant Pau. També es replantegen tot el tema de El Petit Liceu i de recuperar els abonaments populars, és a dir més econòmics i suposo que donant oportunitats als joves cantants, en lloc de esdevenir abonaments reduïts al mateix preu que tots els altres.
Un altre dels temes que a IFL ja n’havíem parlat molt sembla que per fi serà tractat com un objectiu, i no és altre que el Liceu sigui un producte de interès turístic inclòs en les ofertes que Barcelona ofereix a l’allau de turistes que ens visiten diàriament i per tant s’està en contacte amb el tour-operadors per tal d’incloure l’activitat del teatre en els programes dels turistes que ens visitin, sobretot els creueristes .
El Sr. Guasch ha posat les calderes a tota marxa per agafar la velocitat de creuer el 2015, any que es preveu assolir l’equilibri econòmic.
És obvi que amb una presentació així, no exempt de dubtes, temors i amenaces velades cap als treballadors als qui es demana eficiència i productivitat màxima, “Com més eficiència s’apliqui menys acomiadaments hi haurà“, i alhora amb crítiques més o menys soterrades a la direcció anterior per no haver fet res per aturar la pèrdua, crec que cal ser optimista, no ens queda una altra opció, però la presentació és realista i per això em fa ser optimista, potser si que per fi ha entrat un equip professional que donarà cos a una institució que necessitava ser sacsejada a l’espera del nou director artístic que ha de complir aquest perfil:
El nou director artístic haurà de tenir perfil internacional, experiència acreditada i adequar-se a l’actual model de programació artística i als paràmetres de sostenibilitat econòmica del Liceu.
- Coneixements significatius en la qualitat i l’agenda artística, especialment pel que fa als teatres d’òpera.
- Àmplia coneixença d’artistes i de produccions nacionals i internacionals per poder realitzar la programació futura.
- Coneixements musicals i experiència en la gestió musical.
- Capacitat d’adaptació al model artístic del Liceu.
- Coneixements de gestió i visió econòmica de la programació, amb l’objectiu de dissenyar un programa econòmicament sostenible.
- Capacitat innovadora en la gestió de la producció per intentar optimitzar els costos de producció.
- Es valorarà experiència internacional en llocs de responsabilitat en teatres i auditoris.
- Capacitat demostrada en el treball en equip i visió global.
Recordeu-ho per quan ens anunciïn, se suposa que durant aquest primer trimestre, el nom del escollit/da. Hi ha 46 candidatures presentades.
A finals de febrer s’ha d’aprovar el pla definitiu presentat divendres, caldrà abans negociar amb treballadors, bancs, proveïdors, promotors i mecenes, mentre decideixen qui serà el nou director artístic i mantenen l’activitat de la temporada, no és poc, ans al contrari.
S’ha perdut molt temps, massa temps, i la irresponsabilitat del Sr. Marco no s’acaba amb la seva provada ineptitud pel càrrec, sinó amb qui veient que no era capaç de governar el va mantenir, fent que el forat sigui el que ara hem de lamentar, el Sr. Guasch el primer.
Esperem ser-hi a temps i sobretot que tot plegat serveixi d’exemple.
Jo de moment i no només com abonat, el felicito Sr. Guasch, en tres mesos ha fet més que el seu antecessor en cinc anys.
IN FERNEM LAND 
A mi l que em sap molt greu es que no hi hagi cap pla pel ballet…. Mai es repetira una oportunitat com la tenim actualment amb Corella i el ballet tambe atrau molt als turistes.
M'agradaM'agrada
I en Corella “per se” que també té un nom.
M'agradaM'agrada
Exacte! Però el deixaràn marxar i jo penso que una companyia amb ell al capdevant li donaria identitat al teatre i seria un bon reclam. Bé que es vàren vendre totes les entrades del seu Llac fora d’abonament al febrer del 2012 i sé de molts balletómans, sobretot dels USA i del Japó que vàren venir a Barcelona per veure les funcions.
M'agradaM'agrada
Això ho sabràs quan entri el nou director artístic, ara és massa aviat per pronunciar-se
M'agradaM'agrada
Tant de bó sigui una persona amb sensibilitat per el ballet i que hagi dirigit un teatre amb companyia de dansa per qué a l’actual directiva no n’hi ha cap que sembli tenir-ne. Esperem, sí, no perdem l’esperança.
M'agradaM'agrada
L’actual directiva, o més ben dirt, el nou director general no té cap experiència en teatres, més aviat té experiència en sanejar estructures deficitàries i poc eficients.
Si la dansa i una companyia de ballet pròpia és rentable, de ben segur ho veurà com una oportunitat de negoci…
M'agradaM'agrada
quina feina tan ben feta noi!
M'agradaM'agrada
Sabent el teu grau d’exigència, t’ho agraeixo.
M'agradaM'agrada
la teva, es clar
M'agradaM'agrada
Posats a demanar, si pots arrodonir el post amb algun link d.algun article que sigui especialment rellevant els mandrosos I els pluriocupats t’ ho agrairem. Em fa l’impressió que les xifres són d’abonaments no d’abonats I de nous abonaments, no de nous abonats. Molt preocupant la devallada. Com ho és que hi hagi més administratius que músics. Em sembla que, a més d’apujar el preu de l’estrena, com apunta Xavier C. I malgrat la majoria suposo haurà dit que no està disposada a pagar més, anirem tirant de repertori. Enyoraré tant en Matabosch!!!! Sempre quedarà l.apunt antològic per recordar el que va ser.
M'agradaM'agrada
Si l’estrena costa el doble o el triple i s’omple el teatre de vips i vipes, tornen els esmoquin i els vestits llargs, i hi ha cues per assistir-hi, no seré jo qui hi posi cap pega. Sempre he dit que amb la recaptació de la prima de la Scala, ja tens mitja temporada, ara bé, que pagui tothom aquestes localitats de luxe i que no ho aprofiten els de sempre per anar-hi de franc. Com a molt mecenes i espónsors que ho han pagat amb les seves aportacions, de polítics CAP, que aquests no aporten res, ho aportem tots amb els imposts i ells com nosaltres haurien de pagar l’entrada.
M'agradaM'agrada
Van dir res dels recursos contra la sentència a favor dels treballadors per l’ERO il·legal?
M'agradaM'agrada
Ni idea, segur que van fer alguna pregunta. M’interessaré pel tema
M'agradaM'agrada
Ho vaig llegir.
Crec que té les coses clares, però cal que el deixen fer fins al final i sobretot que fitxin aviat un director artístic que doni sentit a aquesta viabilitat
M'agradaM'agrada
Sí, a la taula li manca una pota imprescindible per l’estabilitat.
M'agradaM'agrada
Està molt bé, però de moment paraules i quants plans de viabilitat s’han fet fins ara i quants han servit per alguna cosa?
Trauran treballadors, això està clar. Jo no tinc tan clar que treguin els que no fan res i encara serà pitjor, ja que els que quedin encara aniran més carregats de feina, doncs els intocables són intocables i treballar no han treballat mai a la seva vida.
M'agradaM'agrada
Caldria preguntar als treballadors si a dins ja s’han notat diferències en la gestió, estic segur que sí.
M'agradaM'agrada
Per primer cop una notícia del Liceu m’ha il·lusionat. Començar amb transparència de xifres és un gran primer pas, així com la neteja imprescindible de la gent que no fa res (veurem això sí com s’ho prendran els amics i parents). I sobretot me n’alegro de recuperar el Porgy!
M'agradaM'agrada
En qüestió de dos dies, un roda de premsa del Barça transparent i una altra del Liceu amb xifres, espero que no sigui un miratge, a veure si es comença a posar de moda la transparència.
M'agradaM'agrada
D’entrada, són bones notícies. Falta que es duguin a terme, però hem de donar un vot de confiança a algú, que, almenys, sembla que fa la feina que li toca.
M'agradaM'agrada
DE moment el meu ja l’he fet públic. En Marco encara em deu odiar una mica més
M'agradaM'agrada
Sense dubte, estàs molt ben informat del que es cou dins el Liceu. D´altra manera, i sabent com sabem la prudència i tacte amb que sempre dius les coses, no gosaries dir obertament que “molts [treballadors] són completament inútils, innecessaris i una càrrega vergonyant”. Vull constatar la pena que em fa llegir-ho però, com desconec com són les coses per allà dins, no tinc altra que callar.
De l´enquesta que comentes, ja fa força dies que la vaig fer i sabeu que (per sort i per desgràcia) tinc mala memòria. Però si alguna cosa m´ha quedat després de fer-la és que no trigarem gaire a veure com s´apugen els preus del dia d´estrena de cada títol.
Saludus!!!
M'agradaM'agrada
Almenys al Liceu hi ha un pla de viabilitat i es pensen i programen les coses. El Palau de les Arts va ser un “pensat i fet”, que diem els valencians, sense cap planificació ni proposta per al futur. Tot ha estat en mans de polítics dedicats a grans events -el circ romà – malbaratant els diners públic sense pensar que no era possible un futur amb el ritme que duia.
De moment el coliseu, que va ser comparat al Walhalla per periodistes a sou del règim és tancat perquè cau el trencadís a terra. Ja van despatxar sense consideracions a molts treballadors. Els músics cobren la meitat del sou i molts se n’han anat abans que els feren fora.
L’impresentable i no elegit Fabra ha dit alguna favada sobre dur vaquers, i alguna cosa s’ha sentit de José Luis Moreno, sarsueles i musicals tipus “Hoy no me puedo levantar”. L’encarregada del ram diu que triaran un director de la terra – perquè són més barats – sense indicar si se li va exigir un nivell de qualitat; segurament buscaran algun nebodet, que de depotisme es tracta. . Això recorda el que feu el director Asensio – el de la batuta de la tele – quan va endollar la seua fiilla com a violinista, aprofitant les bones relaciones que té amb el PP.
Dolents temps per a la lírica… Els abonats no hem renovat l’abonament en senyal de protesta i aquesta gent, que no té ni idea de música no sap què fer perquè no són gestors musicals, sinó polític der tres al quart. Un desastre que es suma a tota una pila de desagavells.
Sempre podrem vore els DVDs de l’Anell…i fer algun viatget si la baixada del sou ens ho permet.
Rex.
M'agradaM'agrada
No serà que no es veiés des de la inauguració de Les Arts que allò era inviable, potser i no m’agradaria, acabareu lamentant aquell somni.
M'agradaM'agrada
Aprofitant que aquesta “ànima bessona” ho diu, també comento que vaig pensar el mateix: no sóc a dintre, però “molts…” ho trobo tan categòric. Potser sóc ingenu, però en general, la gent que treballa intenta fer-ho bé, i només que hi hagi (que sempre n’hi ha) pocs que no ho fan, taquen la resta i fan pensar que els inútils són la majoria. A la meva feina, i a la de molts altres llocs que conec, passa el mateix: el desvergonyiment d’uns pocs, que no fan res i ni fan res per dissimular-ho, es percep i es fa extensiu a tothom i la majoria no només treballa, sinó que treballa més del que li toca perquè ha d’assumir la feina dels inútils. Tan inútils com els superiors que els mantenen al lloc. Però sap greu que es generalitzi i sembli que la gran majoria de l’administració del Liceu es passen el dia gratant-se una part o una altra del cos. Ara, si realment fos així, endavant: realment, només hi hauria d’haver-hi el que es necessiti per funcionar bé i gent que realment dediqui el seu temps al treball.
M'agradaM'agrada
No te parece, Bocachete, un poco exagerado que la parte burocrática ascienda a 152 personas y la suma de coro+orquesta+técnicos sólo 198? En mi opinión con menos de 50 personas en el apartado administrativo habría más que suficiente e incluso me parece un número elevado. El Liceu no es El Corte Inglés…
M'agradaM'agrada
Totalmente de acuerdo Colbran!
M'agradaM'agrada
Doncs sincerament, Colbran, no ho sé. No tinc ni les dades de personal, ni el coneixement exacte de que fa cada departament, ni el volum de feina real que comporta cada cosa en una institució com el Liceu. Des de fora no sabria jutjar si amb 50 (o 150) administratius n´hi ha més que suficients (o no) per fer tot el que s´hagi de fer (que desconec que és exactament que és) tal com caldria fer-ho per a que els clients (nosaltres) estiguéssim contents de com es gestionen els diners del nostres abonaments, entrades i impostos.
Però si miro els únics números que tinc a la mà, que són de la prehistòria (temporada 2012-2013, perquè al llibret de la 2013-2014 ja no ens surt la distribució de personal per Departaments) encara tinc més dubtes de si en sobren o si en falten. Segons aquestes dades (els he comptat d´un en un. Entretingut que he estat una estona! 🙂 ) teníem llavors 401 assalariats. D´aquests treballadors 85 corresponen a l´orquestra, 66 al cor i 144 al departament tècnic. A mi em sumen 295. No m´importa tant el nombre exacte (que ja sé que agafo dades més antigues que les que tu tens) com el percentatge que suposen (73,6%). Veig amb gaudi que a aquest els salveu el cap. Ole-ole, que així de primeres no li desitjo a ningú que estigui a l´atur. Després tenim en qüestió la resta: 27 treballadors del Dept. Artístic; 13 a l´Econòmic i Financer; 28 al de Màrketing, Comunicació i Mecenatge; 11 a Producció i Gires; 17 a Recursos Humans i Serveis Generals; i 9 adscrits a Direcció General. Total 106 treballadors (26,4%). N´hi ha més dels que hauria d´haver i en cada departament podríem prescindir de més de la meitat per baixar de 106 als 50 que tu dius que encara en sobren? No tinc ni idea.
Però com el meu temps val molt poc, l´he malgastat una estoneta més agafant un d´aquest departaments i fent un exercici d´imaginació. He agafat l´Econòmic i Financer perquè com d´això tenim a totes les empreses em resulta més fàcil imaginar qui dimonis poden ser i què redimonis poden fer (és que jo de la feina que hi hagi en un Dept. Artístic o de Mecenatge o de Gires i Produccions… 😳 ). Incloent el Director del Departament, que em resultarà molt útil per evitar qualsevol possibilitat de malastrugança, al plistocè mitjà (2012-2013) hi havia en aquest departament un total de 12+1 treballadors. Fins aquí les dades. I ara la meva febril imaginació: un és el comptable (1). Si voleu ens el carreguem, però jo el deixaria. Un altre és la seva mà dreta (2) que porta les conciliacions de comptes, els bancs, etc. És més jove i quan el comptable foti el camp és qui el substituirà. Després tenim el controller (3). Si fa bé la seva feina, un veritable torracollons que ens porta a tots de cap. Si fos a votació entre els companys del departament segurament (al Liceu, a la meva empresa i a la vostra) seria a aquest al que faríem fora entre tots, i viuríem més tranquils. Però no sé si es tractava de viure tranquils o de fer les coses com cal. Continuem amb (4) el que porta el tema dels IVAs, impostos, etc. Podem prescindir? Després (5) el de tresoreria. No us queixeu si quan el fem fora no teniu a qui presentar els tiquets de viatge o no podeu cobrar la bestreta de sou que us ha concedit Recursos Humans. Una bona solució seria carregar-nos (6) al d´AP (comptes a pagar). No pagant a ningú haurem solucionat es problemes de tresoreria, si més no durant un temps. A més es posarà molt content (7) el que es passa tot el dia registrant les factures de proveïdors, que generalment odia l´altre a mort perquè sempre li pregunta (segons ell i sempre a crits, “el proveïdor fa dies que em reclama aquest pagament, caram!”) just per la factura que encara no ha tingut temps d´introduir al sistema. Al seu costat, (8) el que s´encarrega de totes les incidències de factures de proveïdors. Si he de votar jo únicament, ja podeu tenir per cert que aquest és el que se´n va al carrer perquè nosaltres fèiem coses pel Liceu i aquest paio em tenia amargat de la vida. El molt brètol sempre li trobava alguna cosa a totes les factures que li fèiem i tenia sempre una excusa perfecta per tornar-me-la. Grrr!!! Si volem anar mitjanament bé jo deixaria (9) el que s´encarrega de fer factures a clients per lloguer d´espais, cessió de produccions, etc. Per la mateixa raó tampoc no tocaria el nostre cobrador del frac particular, que em sembla que en aquests temps crisis el (10) gestor de cobraments té força feina amb els seus deutors, impagats i malpagadors diversos. Ens quedaria (11) el de gestió patrimonial i desenvolupament de noves àrees de negoci (normalment un senyor molt serio amb bigoti); i la meva víctima preferida per fer fora: (12) el pobre matxaca mileurista que s´encarrega de l´arxiu i està tot el dia fent fotocòpies i que només surt de darrera la muntanya de papers de la seva taula per anar o venir de l´arxiu amb més papers. Bueno… i després tenim el que mana tot l´equip, el (12+1) Director financer. No sabria dir molt bé què fan. Però diria que algun hauríem de tenir. Bé, jo no he vist mai cap empresa que no tingui un, però potser el Liceu ara ens sorprèn en eficiència en la gestió empresarial i pot prescindir-ne.
Vaja.., que així a primera vista i des de fora jo el departament d´Economia i Finances no el veig sobredimensionat, especialment si tenim en compte que parlem d´una empresa que gestiona un pressupost anual que es comptabilitza en desenes de milions d´euros. Per altres departaments no sabria dir-te, que la meva trajectòria professional no em dona per imaginar-me els funcionaments possibles. Potser t´ho podria fer per Recursos Humans (17 treballadors), i ja veuríem què sortiria. Però, encara que sigui sense entrar-hi, tenint en compte que inclou “Serveis Generals” (el de la moto que es passa el dia a correus i al registre; les senyoretes –vàries- que ens atenen a les taquilles set dies a la setmana, la de centraleta, el de seguretat interna, el de manteniment que ens canvia un endoll i s´encarrega que la temperatura a l´oficina sigui indefectiblement gèlida,…) tampoc tinc tan clar que 16+1 siguin tants. Per certs: si també te´ls salvo ja anem per 30. Fins a 50… uih… quina poca feina deuen de tenir a Màrqueting, Artístic, Comunicació, Mecenatge, Produccions… i mira que si m´arriben a torturar els vietnamites jo hagués jurat sense gaire resistència que aquesta gent són necessaris en un teatre d´òpera, tu… però potser no. Potser en podem prescindir. Ves a saber. Per si de cas, estic amb tu i amb l´Àlex: vinga, al carrer tota aquesta colla de dropos i vividors que no sé què foten al teatre!!!
M'agradaM'agrada
I tota aquesta colla per a 7 òperes?
M'agradaM'agrada
Si aquest és el criteri, proposo ampliar la llei de vagos y maleantes als membres del cor i de l´orquestra. Tu em diràs, 150 paios per 7 òperes de m…
M'agradaM'agrada
I tu creus que la culpa es seva o de qui programa i gestiona?
M'agradaM'agrada
No. No crec que la culpa sigui seva. Ni tampoc dels que treballen, i tot el que poden, a Finances, Màrqueting, Recursos Humans, Gires, Serveis Generals, etc.
M'agradaM'agrada
Si treballen rai. Tot i així en el hipotètic cas que tothom treballi al 100%, l’estructura és enorme, insostenible. La despesa fixa és brutal
M'agradaM'agrada
Potser podies haver-ho dit més alt. 🙂
M'agradaM'agrada
Como nunca sé si hablas en serio o en broma, voy a decirte que estudié Económicas hasta cuarto año de carrera que tuve que abandonar al morir mi padre. Me encargué de la empresa que teníamos y la llevé durante dos años, reduciendo la deuda que acumuló mi progenitor de 8 millones de pesetas (de 1966) a 2 millones en sólo 2 años. Tuve que vender la empresa a la competencia cuando esos dos millones que quedaban pertenecían a deuda con la Seguridad Social y podían provocar su quiebra. Como yo no quisie que la plantilla de 22 trabajadores fijos se fueran al paro y a los más de 120 eventuales no los hubiera podido seguir facilitándoles labor, opté por la decisión que te he apuntado y así nadie perdía sus ingresos.
Con lo antedicho quiero decir que odio enviar gente al paro y que se quede sin trabajo, pero en el Liceu sobran muchos cargos de “gracia” y te aseguro que con esos 50 administrativos habría suficiente y además la eventual reducción podría dar posibilidad a la amplitud del coro, de la orquesta y del equiipo técnico que es lo realmente imprescindible en un teatro dedicado a la opera. Hay labores que se pueden cubrir de modo eventual o a través de un gestor.
M'agradaM'agrada
Doncs mira, jo dubto que les grans cases d’òpera, MET inclòs, tinguin la plantilla que tenim nosaltres per l’escadussera activitat.
M'agradaM'agrada
El problema és que el Liceu era un contenidor de càrrecs sense càrrec, començant pel director general, i aleshores 10 ja són una multitud.
A part d’això celebro que el Sr. Guasch busqui eficiència i productivitat, i que allà on treballen 5 ho pugin fer 3, sende que ningú perdi la salut per l’explotació i que aquests dos lloc siguin de musics o coristes.
No em puc treure del cap que l’equip dels despatxos (ja que sembla que dintre dels administratius hi ha un poti poti) superi en molt al del cor i l’orquestra.
M'agradaM'agrada
Sé el que em diuen persones que sé que no m’enganyen.
Quan un teatre amb quasi quatre-cents treballadors només és capaç de programar 7 òperes, sobre gent, no et sembla?, o falta activitat que justifiqui en termes rendibles que aquests llocs estan plenament justificats, són eficients i productius.
D’entrada deixem dir-te que dono màxima credibilitat a les meves fonts.
No sé quants treballadors deuen treballar a l’òpera de Munich, ja que tenen una activitat diària, i a Viena?, i Berlín?, si els ratis són per activitat la plantilla deu ser colossal, i em sembla que no, ves que no siguin menys que al Liceu
M'agradaM'agrada
Vaig tenir una gran alegria al llegir aquesta notícia dissabte, el trobo un pla realista i amb sentit comú. Desitjo molt que tot arribi a bon port.
M'agradaM'agrada
T’imagines qque per aquelles coses, el Sr Guasch sigui bo?, costa creure que s’hagi fet una cosa bé, a veure si continua amb la direcció artística.
M'agradaM'agrada
Al menos y con esta presentaciòn del Sr. Guasch, se vislumbran ideas y ganas de buscar la mayor eficiencia en la gestiòn del teatro, algo que jamàs hizo marco:
1/ aplaudo la decisiòn de mantener los cuerpos artîsticos del teatro basicamente ( coros y orquesta ), así como la suspensiòn del ERE de julio
2/ me parece necesario entrar a saco en la llamada parte de administraciòn y aligerarla de enchufados políticos e inútiles que entraron por no sé que méritos fuera del amiguismo
3/ creo y aplaudo la ampliaciòn de la pròxima temporada 14/15, con 2 títulos operísticos màs que en la actual 13/14
4/ Muy bien, el detalle manejado de cifras y lamentable esa caida de abonados y espectadores desde el 2007 hasta el 2013
5/ espero que la contrataciòn del nuevo director artístico no se confirme con la repesca temporal del holandés Ivan Von Kalmhout a instancias de su amigo Matabosch y que sin embargo, se pueda contratar un profesional de garantìas, conocedor del mundo de los teatros operìsticos e independiente, ajenos a determinados círculos o números clausus
M'agradaM'agrada
No crec que si han obert un concurs amb 46 candidats, s’acabi contractant temporalment a un amic de Matabosch, de on ho has tret?
M'agradaM'agrada
He dicho, temporalmente. Y lo de Ivan , saliò escrito en una parte de todo el artículo/ entrevista que publicò La Vanguardia al respecto de esa comparecencia de R Guasch, el pasado fin de semana
M'agradaM'agrada
Investigaré, pero no tiene mucho sentido buscar temporalmente a alguién cuando encima de alguna mesa ya hay 46 expedientes a la espera de un, SI QUIERO
M'agradaM'agrada
Pel que tinc entés aquest senyor es un COCO,no sé si li agrada la Opera peró totes les empreses ón ha treballat les ha deixat amb superàvit.
Li faré confiança…
M'agradaM'agrada
Però compte, tots coneixem mètodes per deixar-les en superàvit que no ens agradarien en el Liceu. La finalitat del Liceu no és fer superàvit, és produir cultura sense crear deutes, que és molt diferent.
M'agradaM'agrada
Hola
Com sempre arribo tard.
Però avui he tingut l’oportunitat de fer un cafè amb el Sr. Guasch.
Tinc la sort de poder arribar a ell des de fa temps. Vaig tenir la sort de treballar amb ell. Com sempre em fa matinar o bé quedar molt tard al vespre. Avui de bon matí. Café a les 7 del matí. Us puc assegurar que és un incansable treballador… em comentava l’altre dia una persona molt lligada a ell que fa un mes que quasi no el veu… matí tarda i nit amb l’obsessió de tirar endavant al Liceu. Com diu la Katia aquest tiu es mata per aconseguir que les coses funcionin…
L’he trobat llegint “la Vanguardia”. Article de la Maricel. A l’altre no li ha volgut donar importància i m’ha dit que ara és temps de silenci i de despatxos. Està preocupat. Sí. Però sempre fa servir una frase “sempre surt el sol”. Està esperançat.
Li he comentat tot el que fins ahir vàreu escriure en aquest blog. El respecte molt, encara que m’ha dit que hi ha coses que no comparteix. Diu que no tothom te tot el coneixement de la situació. Està preocupat per les necessitats de tresoreria de 16,7 M€. Diu que 12 cauen aquest 2014. Que el compte de resultats dóna aquesta temporada un dèficit de pràcticament 5 M€, al que s’ha de sumar tots els deutes i el pagament dels crèdits. Ell es veu capaç de fer coses, però hi ha una part que l’ha de guanyar als despatxos… he entès…. si bé no ho diu clarament…. Vol recuperar l’esperit del 1994… el Liceu de Tots, però per això necessita convèncer als mecenes que posin més diners aquests anys, i fins i tot que tots els abonats facin una aportació a forma de micromecenatge ¿que us sembla aquesta idea? Posaríeu uns 100 € (es desgravarien un 30 %) pel liceu de forma addicional al abonament….?
Em diu que haurà de lluitar amb els bancs… M’explica que el Liceu s’ha endeutat en aproximadament 11,7 M€ per res… per pagar nòmines… que el primer crèdit de 6 M€ hauria d’haver-se dedicat a reestructurar… però clar.. apunta amb sorna “som una institució sense ànim de lucre”… que “c….” respon sense ànim de lucre significa fer molts diners i reinvertir-los….
Em diu que demà comença a trucar als bancs… Ha d’aconseguir moltes coses d’ells… moltes… no vol seguir amb aquest tema que diu que li posa malalt…
Hem parlat durant dues hores… no para de donar idees de canvi… cal dir que pensa en gran… em diu que si penses en gran segur que et pots quedar en petit, però també en gran…. si penses en petit segur que et quedaràs petit.
No nega la necessitat de reduir significativament l’estructura. Te al cap el número. Em diu que el teatre de La Monaie factura 48 M€ i són uns 80 d’estructura. M’explica que el compte de resultats el % sobre vendes del pes de les estructures ha de ser aproximadament d’un 12 %. M’explica realment que no s’ha fet res en aquest aspecte…
Li he comentat el tema que algú d’aquí apuntava que no seria capaç de tocar intocables… ell respon que tocarà tot allò que no aporti valor… el cognom no és garantia, però tampoc resta… lo important és el valor que apunti. Em diu que fa dies ha causat baixa un dels denominats “intocables”. Cal dir que el conec bé, i tothom sempre ha respectat les seves decisions al respecte de personal. Mai l’he vist coaccionat. És un tema pel que se’l respecte.
Bé… per acabar…
Em acabat el cafè i em demana que li desitgi sort… que la sort es busca i que ell la buscarà… però que lluita contra els despatxos i la situació econòmica moltes vegades la perdrà. Que li queden 21 dies per obtenir el pla financer… i que moltes vegades no depèn d’ell… Però que per ell no faltaran hores i gestions per aconseguir-ho…
Està convençut que farà errors… però em diu “c’est la vie”.
Bé… han estat dues hores interessants…
No sé si és un coco… jo crec que és un tiu amb sentit comú de gestió…
Per cert… m’ha explicat que explicarà la situació de forma transparent a qui ho vulgui… que començarà pel que ell denomina Univers Liceu (Amics, Cercle, Societat, etc…) però que està obert a explicar a qui s’interessi… que si li paren explica…
El conec bé… i entra al cos a cos…
Així que m’ha dit que si us organitzeu i sou molts… que les seves portes estan obertes…
Au… us he deixat una perla… tinc la sort d’estar moltes vegades al costat seu… penseu que moltes vegades està en “trànsit”… en un estat reflexiu… té una capacitat de prendre decisions que poques vegades la gent que el coneix diu que han vist… i ell respont per que pensa i planifica molt i ràpid…
Per cert… no es cansa en dir “moren els lents”… “no els dolents”…
M'agradaM'agrada
Hola, feia dies que no sabíem res de tu, i avui m’has despistat i he hagut d’aprovar el teu comentari, ja que suposo que per error has posat Regor.
Coneixes bé al Sr. Guasch i no tinc perquè dubtar de la seva vàlua i sobretot del seu ànim per fer una tasca quasi impossible, però en aquest quasi ens trobarà a tots disposats si al darrere hi ha un veritable projecte i la credibilitat.
En Marco ens va demanar almoina pel Liceu, a fons perdut i sense saber a que anirien destinats els diners, em vaig negar a donar-li un cèntim, pel Liceu ho donaré tot, per a un inepte no vaig donar res.
Si en Guasch ara ens demana alguna cosa, ens l’haurà de vendre molt bé i després a casa tancat entre les meves misèries miraré de com pot quadrar amb la meva economia, si el seu projecte és creïble o més ben dit, si el seu plantejament és seriós i té al darrera una argumentació, per poc que pugui l’ajudaré, ja que ajudar-lo a ell sé que serà ajudar al Liceu, cosa que en la crema de les darreres naus, en Marco, va fer el ridícul. El micro-mecenatge mai és a fons perdut, si al darrere de la derrama que facin els abonats hi ha una cosa concreta i tangible, serà molt més clar i entenedor. Fins i tot seria més lògic demanar una derrama per ajudar a fer una producció, que no pas donar diners per pagar els folis o la factura del telèfon, segur que tu i ell m’enteneu bé.
Si en Guasch és capaç d’implicar a tots els treballadors i generar en tots ells l’eficiència i la productivitat que una plantilla d’aquest gruix pot oferir, estic segur que l’activitat del teatre està garantida, però cal que equiparem l’estructura amb teatres amb el nostre pressupost. L’exemple de La Monnaie em sembla molt bo.
No crec que ningú dels habituals a IFL gosin dir que La Monnaie sigui un teatre mediocre, és un teatre que genera creació artística i és un referent.
Si en Roger Guasch es vol reunir amb la societat que envolta el Liceu, em sembla magnífic, però potser estem necessitats de menys reunions, ja que aquesta fórmula tots els seus predecessors l’han utilitzada per neutralitzar les possibles discrepàncies que hi pogués haver amb ells, sobretot en això en Marco ha estat un crack.
Si vol parlar amb mi només m’ho ha de dir, però jo crec que ja té prou informació i té prou assessors ben a prop per sentir-se més acompanyat en el que ell ja sap que ha de fer, això si, té l’obligació de trobar el millor perfil possible per ocupar la direcció artística i si ho aconsegueix, no ha de patir, li farem l’onada.
M'agradaM'agrada
El pla sembla entenimentat.
N’he llegit els articles dels diaris i he de dir que n’has fet una molt bona síntesi, Joaquim
M’ha agradat molt la teva definició dels “parats” que hi ha al Liceu. Malauradament són a moltes institucions, a massa llocs.
En una institució cultural el nombre d’administratius – amb tot el meu respecte pels administratius, el de debò que reballen, no els amics de – ha de ser molt inferior al nombre de tècnics. En el cas del Liceu és evident que orquestra i cor ha de tenir un nombre molt superior de treballadors que l’administració.
Esperem que el Liceu pugui sortir del mal moment – massa llarg – on és.
M'agradaM'agrada
En sortirà, però tots plegats suarem sang
M'agradaM'agrada
“cor i orquestra, i l’equip tècnic) s’ha reduït en un 20% de 249 a 198 treballadors” Joaquim extret d´un periodic.
“coro+orquesta+técnicos sólo 198” Colbran
“temporada 2012-2013… D´aquests treballadors 85 corresponen a l´orquestra, 66 al cor i 144 al departament tècnic” Xavier C.
Actualment son 68 Orquestra i 64 Cor(no estic segur)…tots dos sumen 132…vol dir que tècnics son sols 66???…FALS!!!…. Eren 249 treballadors segons dius Joaquim (no recordo quin periódic ho nomena) …des del 2010 l´orquestra ha perdut 24 persones i el Cor unes 10 …aprox. 34 persones….Cor i Orquestra son els dos col·lectius que més “treballadors”(entre cometes perquè per a mi som músic i cantants) han perdut deixant als col·lectius Artístics raquitics!…
Pense que aquest nombre de treballadors que apunten els periódics no son clars i tergiversen la realitat. El Col·lectiu tècnic és el col·lectiu més nombrós en el Teatre, al voltant de 130 treballadors, seguit del col·lectiu administració d´uns 110 treballadors, Orquestra 68 i Cor 64. Aquesta és la realitat. Puc haver-me equivocat en molt poc cap amunt o cap avall.
Però anem més enllà…Els músics i els cantants en sabem de molts teatres d´europa que juguen a la mateixa divisió que el Liceu i tenen pressupostos semblant ( milló amunt, milió avall) i dupliquen o tripliquen les produccions de les que disposa el Liceu actualment, a més d´una activitat simfònica, de cambra, espais educatius i espais socials. Algo ha fallat i continua fallant, no?…
El músics i els cantants guanyem molts diners al Liceu???…és altre de les moltes coses que corren pels passadissos del Liceu des de fa molts anys….doncs dic un NO ben gran. Estem per d´avall de la resta d´orquestres espanyoles, si….inclós la OBC. Per no parlar-ne comparant-nos als Teatres d´òpera d´Europa. En molts casos hi han tècnics i administratius dintre del Liceu que cobren molt més que un músic o un cantant. Bravo per ells, no vull que els treguin el que tenen però les mentides perjudiquen a altres. Hem perdut un 25% del nostre salari des del 2010 i aquesta temporada, la reducció ha estat fins a un 35% degut al ERO o No ERO. Amb el nou conveni s´han obert les portes a programar amb llibertat quasi absoluta i poder equiparar-se als gran Teatres del món, però als músics i cantants que som, ens estan portant a que treballem tres vegades més i això portarà al desgats personal i professional….tot pel mateix preu. Ja ho veieu, amb el nou cicle de simfònics( absolutament necessari) ja ho fem, de males formes y engastats en calendaris horribles però ho fem, Esperem que també canvii la forma de programar…l´endemà de l´última funció de Tosca( 15 consecutives!!!!…enlloc existeix això!) tenir un concert amb Don Quixot i Don Juan de R.Strauss amb 68 d´orquestra és estar lo més a prop del suicidi col·lectiu que de la vida del professional de les orquestres simfóniques.
Clar que en tots els llocs estan igual!!! però no puc de deixar de protestar com fan tots, a la fi, és el meu treball i també pago impostos e hipoteques, menjar, coles i sanitat.
Podria estar parlant i parlant i parlant però enseguida em sortiran els enanitos a criticar les meves paraules i persona…..en lo mitjanament tranquil que estic jo ara.
Confio molt amb el nou Director General perquè és jove, emprenedor i valent. S´equivocarà moltes vegades, com tots ho fem, però millor equivocant-se intentant fer les coses per a millorar que equivocant-se sense moure un dit.
Cadascú ha de fer la seva feina, la meva és ser el millor músic possible.
M'agradaM'agrada
T’entenc… Realment, quan treballes, sembla que hagis de demanar perdó i, encara que et retallin la tercera part del sou (que ha estat així, també en el meu cas, en els últims tres anys) i treballis més hores, es noti molt o poc, sembla que no tinguis dret a la queixa. I si ho fas, que no siguis solidari ni bona persona, perquè altres persones no poden ni tenir aquests 2/3 de remuneració. I, en el teu cas, ni se t’acudeixi dir que això pot repercutir en el fet que la feina surti pitjor o amb menys qualitat: no és que sigui físicament impossible, et diran que ets un gandul i no tens esperit de sacrifici i que millor que et facin fora i hi posin un que no se’n queixi…
I és que no tenim prou amb la demagògia dels de sobre, que també en tenim les dels nostres companys i iguals, que ens fan sentir culpables per voler poder tenir unes condicions on puguis donar el millor de tu sense haver de renunciar a unes hores de descans, que també són necessàries.
També a nosaltres, en la meva feina, ens passa: com a grup, els de nivells mitjans i baixos cobrem menys que altres empreses similars properes; en canvi, i curiosament, els de nivell superior són els que més cobren d’entre totes aquestes entitats. Llavors, fan la mitjana i “ah, no us en queixeu, que sou els que cobreu més de tots!” Ostres! Que cobren ells, jo, i la majoria, cobrem molt menys!! Però ja ningú no et sent. És pervers, perquè segur que són els mateixos de dalt qui comuniquen aquestes dades per deixar-te sense força…
Espero que Guasch pugui arreglar coses així, que realment pugui ajustar la plantilla al que sigui necessari i que, en allò que és realment important i on més es nota la manca de bones condicions de treball, com pot ser un grup d’intèrprets (no és que no sigui important en altres grups, però si una factura surt malament, es podrà arreglar més o menys, però si la corda desafina o el fagot s’ha quedat sense alè… allò ja no es pot arreglar), millori aquestes condicions i, en la mesura que es pugui, torni a incrementar els recursos.
M'agradaM'agrada
Una puntualització, si sou assalariats, sou treballadors, t’agradarà més o menys el terme, per altre part ben digne, però treballadors. DE fet un treballador és algú que treballa i vosaltres treballeu de valent, on és el problema?
I si et faig aquesta distribució (more or less) que em diries?:
Tècnics: 138
Administratius: 88
Artistes 137: 66 músics + 59 cor + 12 (mestres assistents, regidors i arxiu musical)
Et quadra més?
M'agradaM'agrada
clar que sóc treballador…això queda clar, Parlaba per a diferenciar.la feina que cadascú fa al teatre. Amb els 198 actuals com apunten que queden dels 245, posen al mateix sac el que clava un clau que al que ha de memoritzar 7 produccions, mínim, d´òpera per temporada.Respectant totes les feines, no és el mateix.
aquesta distrubució que apuntes, és molt més correcta i no dona peu a confucions ni a barallar feines diferents. Com veus, és molt diferent del que han apaortat alguns periódics.
M'agradaM'agrada
crec que les xifres que varen donar els diaris era més aviat una classificació de Ma d’obra directe, associada directament a la producción i ma d’obra indirecte, associada als departaments de suport de la producción d’un producte. Això vol dir que per exemple marketing, finances, dirección general, etc… són ma ‘obra indirecte.
Però també tots aquells tècnics que són pràcticamen fixes es facin o no més o menys funcions. Per exemple crec que en l cas del liceu podrien ser els departaments d audiovisuals, protocol, servei atenció client, protocol, vendes, però també perruques, attretzo, etc… menys funcions, menys títiols i igual gent. No s’ha fet res per externalitzar i variabilitzar el procés. Per això els diaris parlen de 152 persones de ma d’obra indirecte, i com em va dir el Sr, Guasch a La Monaie s’on uns 80 Penseu que es subcontracta molta cosa i per tant es variabililitza el cost. Aquest és el camí.
També cal dir que molts teatres no tenen orquestra ni cor propi. El mateix covent te 50 persones en el cor. El liceu é diferent i el seu model és diferent però segur que ha de ser sostenible.
No sé si amb això aclareixo els dubtes del Bernardo. NO tots els tècnics són persona directe.Potser si que s’ha d’optimitzar els procesos i buscar l’eficiència.
Rés més.
Salut
M'agradaM'agrada
Així de sobte sols conec un Teatre d´òpera al nivell que està el Liceu que no tingui Orquestra ni cor propi….el Teatre Real, i prefereixo no pronunciar-me al respecte….bo!, si…..fins a ben poc no estaba al´altura del Liceu. Paris, Scala, Covent Garden, Met, Marinski,Berlin, Lyon, Dresde,Munich,Frnackfort,Londres,Gotheborg,Dinamarca…la inmensa majoria de Teatres d´òpera del món tenen orquestra i Cor propi, el que varia és el nombre de gent que la composa.Fins i tot en Le Monaie, amb 86 membres d´orquestra, per exemple. En aquest cas Regor….no comparteixo i penso que la informació que tens sobre els diferents Teatre d´òpera del món no és correcta.El covent Garden te una orquestra de casi 100 músics i un cor de 50….al que hi ha que sumar un elenc de 20 cantants pròpis que fan de reforç al cor quan és necessari així com cast secundaris en moltes produccions, per no parlar de la quantitat de cors que existeixen a la ciutat de Londres d´un altíssim nivell cosa que no succeeix a Barcelona. Parlo des de la experiència.
En el cas administratiu pot ser si comparteixo aquestes dades….ja que el cas que comentes de La Monaie el desconec però si que conec Teatres més importats que La Monaie i en molts casos no superen les 50 persones …Teatres d´una envergadura enorme.
El Liceu no pot subsistir en el sistema actual…Tenia que haver canviat fa molts anys…el sistema de Teatre italià que tenim sols és viable amb pressupostos tan alts com el de la Sacala de Milan. És de caixò que un sistema mixte és el més adequat. Espere que tot plegat canvii….però amb seny i amb una finalitat.
salut!
M'agradaM'agrada
és ben cert el qu dius del Covent… però ells fan molta més activitat.
No he volgut discutir el tema de l’orquestra i el cor… i crec que no és discutible segons va dir el Sr. Guasch.
Crec que és una bona dada el que tu apuntes des de el teu coneixment de teatres… la part adminstrativa sembla ser que està sobredimensionada… segons el teu coneixement
el que tots tenim clar es que l’actual situació necessita de canvis…
salut…
M'agradaM'agrada
Estaria bé que el teatre mostres xifres i estructures, que ho expliqués bé i argumentés millor les re-estructuracions.
M'agradaM'agrada