IN FERNEM LAND

L’OBRA PIANÍSTICA DE SALVADOR BROTONS PER ALEX ALGUACIL


brotons_Alguacil

Salvador Brotons és un d’aquells compositors actuals (no gaires) que em mereix tot l’interès per la música que composa, absolutament lliure de qualsevol escola, sempre a la recerca de l’oient i amb mil una referències del passat per fer música d’ara, música que transmet i provoca reaccions emocionals i sensacions . M’agrada la música de Salvador Brotons.

El mes de maig de l’any passat va sortir a la venda un disc (té mèrit això) editat per Columna Música, amb la integral de Salvador Brotons per a piano, interpretada per el pianista Alex Alguacil. Un altre d’aquells pianistes que hauríem de veure en les programacions de l’Auditori, el Palau i …

Jo he tingut l’oportunitat d’escoltar-lo ara i crec que paga la pena fer-ne una ressenya a IFL, ja que malgrat que els apunts discogràfics no acaben de tenir gaire acceptació, crec que és important fer-vos coneixedors dels músics i els intèrprets catalans actuals, sobretot si com en aquest cas, el que han fet m’ha agradat molt.

El disc s’inicia amb una sonata (l’opus 124) que Brotons va composar expressament per a Alguacil i que és una targeta de presentació magnífica. i acaba amb una obra adolescent, de quan Brotons tenia 16 anys quan va escriure la Elegy for the Death of Shostakovich, el seu opus 7 (1975). El disc enganxa i es gaudeix amb plaer.

L’obra de Brotons està servida amb una magnífica presa de so. El disc es va gravar a Nova York entre els dies 17 i 19 de maig de 2012 i ens permet assaborir una interpretació sensible, musicalíssima i tècnicament exigent, amb obres que van del lirisme poètic i expressiu a altres rítmicament extremes i brillants, que Alguacil desgrana amb més que notable encert.

Es nota que el disc ha estat treballat intensament entre el compositor i el intèrpret, quelcom que sense cap mena de dubte és un privilegi que permet conèixer de primera mà moltes de les coses que van més enllà de les notes i les acotacions de la partitura.

Jo us el recomano, és tant en les darreres obres composades, que són les primeres en l’ordre del disc, com en les més antigues, un treball excel·lent de Brotons, magníficament servit per Algualcil, que ens el fa arribar per aquest ordre:

Piano Sonata, Op. 124 (2011) 17’38”
1) Allegro robusto 6’16”
2) Lento e lontano – Larghetto sognando 4’32”
3) Allegro marcato 6’53”

Three Nocturnes «alla Chopin», Op. 116 (2010) 7’27”
4) Lento 2’03”
5) Larghetto 2’01”
6) Andante 3’25”

Dedicatòries, Op. 112 (2008-2009) 13’50”
7) Autumnal 2’54”
8) Nocturn 2’32”
9) Scherzo 0’59”
10) Fidelity 3’51”
11) Contemplative 2’03”
12) Itosan 1’33”

13) Crystals (1995) 3’01”
14) Toccata for Piano, Op. 63 (1993) 5’41”
15) Interlude for the Left Hand, Op 47. No. 2 (1988) 4’41”
16) Impromptu, Op. 37 (1985) 6’33”
17) Utopian Ideals, Op. 10 (1976) 3’35”

Three Brief Pieces, Op. 8 (1975) 3’15”
18) Allegretto 0’48”
19) Andantino 1’25”
20) Allegro marcato 1’05”

21) Elegy for the Death of Shostakovich, Op. 7 (1975) 4’39”

Jo tot el que coneixia de Brotons era obra per a orquestra, sempre molt brillantment orquestrades i també molt inspirades en el tractament melòdic, rítmic i tímbric, però aquesta és la primera vegada que escolto unes composicions destinades a un únic instrument, i encara que aquest sigui el piano, tan ric en possibilitats expressives com una orquestra, m’ha sorprès molt positivament i he agraït una vegada més que Brotons no em maltracti i m’ofereixi una música en la que encara que jo hi hagi de posar de la meva part, em vingui molt de gust fer-ho.

És un disc molt cuidat, fins i tot en el magnífic text que l’acompanya, escrit per Antoni Pizà.

Una autèntica troballa que recomano, us agradarà, n’estic plenament convençut.

Us deixo amb el lento e lontano – Larghetto sognando de la Piano Sonata Op 124 escrita especialment per a Alex Alguacil.

Espero que tingueu un gran dia.

11 comments

  1. bocachete

    Trobo que Brotons és un grandíssim músic, però tot el que li conec és, també, per a orquestra o conjunts grans. I sense deixar de ser modern i actual, manté un llenguatge “familiar” que el fa més entenedor. Per a mi, el seu Stabat Mater que estrenà l’OBC (o l’OCB, ja no sé quina) és referencial, i a l’alçada d’obres simfònico-corals d’autors il·lustres, com ara Penderecki, i potser més innovadora i tot. Des de llavors, he intentat seguir-lo en les estrenes que fa a casa nostra i, la veritat, solen tenir un excel·lent nivell. Una sonata per a piano sol deu ser una bona ocasió per a comprovar-ho. I m’agradaria sentir Reverend Everyman, una òpera per a adults que té, a veure què tal se li dóna el teatre…

    M'agrada

    • Em sembla que encara era OCB, de fet al Palau, amb la darrera etapa de l’OCB es programaven moltes simfonies de Brotons, després s’han espaiat molt més les seves estrenes i programacions.
      Recordo grans èxits de públic, Com és que no es tornen a programar aquestes obres?Talment sembla que la música contemporània estigui castigada a l’estrena (els que tenen sort) i al posterior oblit.

      M'agrada

  2. Jordi

    Una cosa més a afegir a la llista de deutes pendents.
    El tast que has posat m’entra prou bé com per tenir ganes de més. Vaig al Spoti a veure si el trobo,

    M'agrada

    • Som molts els que admirem Brotons i fa bastant temps que l’OBC no programa obres seves, jo crec que caldria recuperar les seves simfonies ja estrenades, recordo que eren molt celebrades pel públic i potser el Liceu hauria de programar alguna de les seves òperes, no et sembla?

      M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: