IN FERNEM LAND

ORQUESTRA DEL MONTSALVAT: Presentació el 14 de març


Orquestra Montsalvat

En un moment on tots estem profundament preocupats pel esdevenir de  l’activitat i la creació artística, quan sembla que tot s’acaba i no queda possibilitat de vida cultural, sorgeixen projectes com l’esmentat no fa gaires dies del Festival Da Camera, que tindrà lloc els propers mesos de març i abril, i també aquest que us presento avui. Es tracta d’una nova orquestra amb criteris històrics que vol aprofundir en la pràctica interpretativa de la música dels segles XIX i XX, sense tancar-se a altres èpoques.

L’orquestra està formada per destacats intèrprets catalans especialitzats en el camp de la interpretació històrica i en l’aprofundiment de la praxis amb instruments originals. Són músics que col·laboren o han col·laborat amb prestigioses orquestres històriques europees.

L’orquestra es va formar l’any passat  i té com a objectiu la pràctica musical històrica junt a l’aplicació d’una sèrie de valors propis del segle XXI com ara la interdisciplinarietat, la relació amb la societat i la reflexió que se’n deriva, així com la responsabilitat social corporativa.

L’orquestra s’anomena Orquestra del Monsalvat i pren el nom de la muntanya wagneriana com a metàfora  explícita de a recerca constant en les fonts de l’origen.

El seu director és Francesc Prat, format, com tants d’altres musics catalans a l’Escolania de Montserrat, continuà els seus estudis al Conservatori Superior de Música de Barcelona i posteriorment va estudià a Suïssa amb Roland Moser. Prat ha estat assistent habitual del mestre Ivor Bolton, recentment anomenat per Joan Matabosch, director musical del Teatro Real de Madrid.

Actualment és professor d’interpretació de Nova Música al Conservatori Superior de Musica del Liceu, on també dirigeix l’Ensemble Liceu XXI.

Francesc Prat també és compositor i ja ha estrenat les seves obres en diversos països de la Unió Eurepea, així com a Mèxic i Turquia. L’any 2012 va estrenar la seva primera òpera. Raphel und Pauline a l’òpera de Basilea.

L’Orquestra del Monsalvat està formada per 39 musics i el seu General Manager és Oriol Pérez Treviño, l’efímer Director General de l’Auditori, així com  també va ser conegut i reconegut Director del Festival de Torroella. Després d’un parèntesi d’aparent inactivitat el trobem en aquest projecte musical que no deixa de sorprendre’ns, alhora que ens  il·lusiona.

Aquest és un projecte de caire privat, amb el suport de persones privades, patrocinadors, fundacions i agències governamentals.

L’orquestre neix com un  repte de Responsabilitat Social, fonamentat  en el compromís social de diferents corporacions, empreses, fundacions i associacions sense ànim de lucre que  assumeixen aquest projecte cultural fruit del moment històric, polític, social, econòmic i cultural, amb l’objectiu que la societat si reconegui i afirmi.

No cal dir que els objectius fundacionals ja esdeven un repte en si mateixos i que tenen una clara ambició nacional en una època que ells qualifiquen d’un canvi de paradigma i no volen romandre aliens al procés iniciat a Catalunya, com a un moment històric de creació i canvis fonamentals, als quals l’orquestra en vol ser protagonista, interrelacionant obres concretes de la història de la música amb fets d’esdeveniments històrics, alhora que s’interrelacionen  amb el present, i en aquest sentit el concert inaugural serà la representació fidedigne de tots aquests objectius, interessos i reivindicacions

Tindrà lloc el proper 14 de març de 2014 a El Born Centre Cultural.

El programa estarà integrat exclusivament per bres de Ludwig van Beethoven, amb la Música Incidental per a l’Egmont de Goethe (181o), amb la col·laboració de la soprano Maria Hinojosa i l’actor Josep Maria Pou, i a la segona part la Tercera Simfonia, Heroica (1805). Ambdues obres associades als conceptes de Heroisme i Heroïcitat.

L’orquestra prepara també el segon concert, que tindrà lloc a Santa Maria del Mar (deixeu-me dir que un marc tan bell i ple de significació patriòtica, com d’acústica problemàtica  i inadequada), on tindrà lloc la interpretació de la imponent Gran messe des morts (1837) d’Hector Berlioz. Una obra tan poc escoltada com aquesta necessita d’un marc musical més idoni. Que al costat hi hagi el Fossar de les Moreres no em sembla suficient. Encara no sé el dia.

Com que ja he dit que el que projecte és privat, demanen tota mena d’ajudes.

Hi ha dues modalitats de participació,  a part de la lògica assistència als concerts. Una de Patrocini del projecte global, l’anomenen fórmula de soci heroic, i una segona de fideïcomis o fundació caritativa, amb aportacions més personalitzades.

Us deixo l’enllaç al seu web, jo no he pogut accedir-hi, però suposo que en qüestió d’hores o pocs dies estarà activa.

www.orquestradelmontsalvat.cat

També us deixo l’enllaç al Born Centre Cultural, a la pàgina del concert.

http://elborncentrecultural.bcn.cat/ca/node/617

El moment és interessant, el projecte ambiciós i l’oportunisme pot fer-li tant bé, com penso que també pot perjudicar-lo, ara bé, per sobre de tot hi ha d’haver la qualitat musical de la proposta, si aquesta funciona tots hi creurem, si és un projecte a l’ombra del 1714, que aprofita la febrada i al darrere no hi ha l’excel·lència musical d’aquesta nova formació, el nyap pot ser considerable.

No sé com és l’adequació acústica del Centre del Born, suposo que a part de la significació històrica deu tenir els mínims imprescindibles per escoltar dignament una orquestra, ara bé, em preocupa que el segon indret escollit sigui Santa Maria del Mar, on la magnificència arquitectònica està renyida amb la música, i on no crec que la monumental missa de Berlioz pugui lluir com es mereix. A la que hi poses una massa coral, el desgavell pren dimensions mitològiques, i no estaria gens bé fer-ne història a càrrec de la història.

Caldrà seguir-ho tot plegat.

No sé si la societat civil podrà aguantar tanta pressió, però aquesta és una reflexió per un altre apunt.

Benvinguda sigui l’Orquestra del Montsalvat, els desitjo èxit.

11 comments

  1. Llàstima, el 14 de març tinc Tosca al Liceu. Esperaré una altra ocasió per veure aquesta orquestra, que pel que sembla, basarà el seu repertori en una franja musical que m’agrada molt.

    M'agrada

  2. Jordi R

    Moltes gràcies per la informació. Si no vaig errat, no hi ha a Catalunya ni a Espanya cap formació historicista estable dedicada al repertori del XIX. Seria fantàstic que aquesta orquestra prosperés. Si està implicat l’Oriol Pérez Treviño potser ho aconseguirà; a Torroella va portar el millor del millor. Llàstima que fiqués la pota de manera tan tonta i lamentable a l’Auditori! Si tinguéssim més persones amb el seu entusiasme, i menys polítics (i més diners ben gestionats), fins i tot podria crear-se una orquestra de nivell internacional. Gent amb talent i formació no ens en falta.

    M'agrada

  3. Fernando S.T.

    Hay que quitarse el sombrero ante todos aquellos que hoy se lanzan en proyectos culturales, por lo tanto hay que intentar darles soporte , pero como bien apuntas, yo tampoco sé si la sociedad civil podrá dar cabida a tanta solicitud de mecenazgo. De hecho lo máximo que yo puedo hacer es asistir a los conciertos y no a todos.
    También creo que hay un abuso de actividades en torno al 1714 que es un reclamo para un cierto sector de la sociedad, pero no sé si excluye a otro receloso ante manipulaciones políticas por ambos lados.
    Hace unos meses visité el Born y me pareció un equipamiento espléndido, pero no me imagino donde quieren hacer el concierto. En cuanto a la Misa de Berlioz, espero que se dejen de monsergas y la re-ubiquen en un auditorio en condiciones.
    Los dos programas inaugurales tienen consistencia.

    M'agrada

    • Xavier C.

      Us complementeu. No havia acabat d´entendre a què es referia Joaquim amb lo de la pressió a la societat civil, i tu m´ho aclareixes. Jo em trobo en les mateixes: el meu suport pagant entrades, i prou esforç que faig. Ara, la iniciativa de chapeau.

      M'agrada

      • Fernando S.T.

        Esta era fácil, a veces me cuesta más seguir tu sentido del humor.
        Se nos exige ayuda, compromiso, solidaridad, nos tocan la fibra sensible y casi nos hacen responsables de la viabilidad de los proyectos que se han quedado sin la maléfica subvención.
        Yo me hice a principio de temporada un planing cultural, y todos estos proyectos ya no tienen cabida.
        Intentaré asistir al concierto, el precio me parece más que razonable.

        M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: