IN FERNEM LAND

ANDREAS SCHOLL CANTA EL STABAT MATER DE VIVALDI


Andreas Scholl. Fotografia DECCA/James McMillan

Andreas Scholl. Fotografia DECCA/James McMillan

Avui us deixo en companyia del contratenor alemany Andreas Scholl cantant el Stabat Mater en fa menor RV 621 de Antonio Vivaldi, acompanyat per la prestigiosa Academy of Ancient Music, dirigida per Pavlo Beznosiuk, que alhora és el primer violí.

Algú em dirà que el Stabat Mater era més adient ahir divendres i jo li contestaré que fins diumenge la mare va plorar i que avui tenia previst un apunt que la tècnica no m’ha permès oferir-vos.

El Stabat Mater de Antonio Vivaldi és una obra que no arriba als quinze minuts de música, és la seva primera obra religiosa i va ser un encàrrec per a la festa patronal de l’església de Santa Maria della Pace a Brescia el 1712. Vivaldi només va emprar les deu primeres estrofes del text de Jacobo de Todi, tal com es prescriu quan el text és usat com a himne a les Vespres. No és una obra mestra, és clar, però ja deixa entreveure en mig de l’equilibri formal, la inspiració melòdica i emotiva que caracteritzarà les obres de maduresa.

Aquest Stabat Mater va ser l’obra inaugural d’un concert que Scholl i la soprano Klara Ek van oferir el passat 27 de gener al Théâtre des Champs-Elysées de Paris.

Aquí el teniu:

Si voleu baixar-vos aquest Stabat Mater premeu AQUÍ

Andreas Scholl està previst que la propera temporada del Gran Teatre del Liceu ens ofereixi un recital amb obres de Haydn, Schubert, Brahms i Mozart (dimarts 10 de febrer de 2015).

Bon dissabte

 

 

 

14 comments

      • Vivaldi és un dels compositors més impotants. Pense que està infravalorat. Molts creuen que Vivaldi solament va compondre concerta per a violí, però no és cert. Va compondre obres per a molts gèneres, inclosa l’òpera, cosa que estava oblidada fins no fa gaire.

        Els “Stabat Mater Dolorosa” és l’equivalent musical de la Pietà. Simbolitz el dolor d’una mare per la mort del seu fill. No hi ha res més dolorós que una mare contemplant el cadàver del seu fill. Per això questes composicions són tan emotives, perquè són pregonament humanes.

        D tots els que cnec, el que més m’arriba és el de Pergolesi. El mateix em passa amb els “Requiem”, el de Mozart és el meu favorit.

        Per altra part, aquest de Vivaldi no està gens malament. ANDREAS SCHOLL, el meu contra-tenor favorit fa un treball excel. lent com és habitual en ell. Un cantant imprescindible per a la música barroca.

        Motes gràcies, Joaquim, tinc una bona quantitat d’Stabat Mater, però no en tenia aquest per A. Scholl.

        Regí

        M'agrada

      • No crec que Vivaldi estigui infravalorat, és un compositor que agrada a tothom, si bé és cert que no es programa tant com en a mi m’agradaria, molt menys que Handel per exemple.
        Potser en el seu extensíssim catàleg el que més hi ha siguin òperes, i en canvi no es programen, no deuen ser “sostenibles”.
        Jo tinc una especial predilecció per el Stabat Mater de Dvorak, sense oblidar el de Rossini, que no és gens religiós, com el Rèquiem de Verdi, però com aquest, esdevenen òperes magnífiques.

        M'agrada

      • La veritat és que es programa molt poc de música barroca. Sembla que Vivaldi solament hagués composat Les 4 estacions…
        A mí també m’agrada molt la música religiosa. Parlant de rèquiems és curiós que hi ha uns quants que no es que no siguen religiosos, sinó agnostics, com ara el de Verdi que has citat, el de Brahms o el de Britten.

        Salut i gràcies pel teu ajut.

        Regí

        M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: