IN FERNEM LAND

LES TROYENS A LA SCALA (Antonacci-Barcellona-Kunde;Pappano)


Avui tornen Les Troyens a IFL,  una de les meves òperes predilectes que tinc l’esperança que un any o altre podré anar a veure agafant el metro, sense la necessitat de comprar bitllets de trens o avions. Ho teníem a la vora però aquesta tampoc és sostenible i per tant ens haurem d’esperar, ves a saber fins quan.

Com sabeu la temporada passada La Royal Opera House Covent Garden de Londres va estrenar una nova producció en co-producció Viena, San Francisc i el Teatro alla Scala de Milà, i com que el repartiment canvia quasi totalment a la versió vídeo que us vaig deixar, he cregut oportú portar-la, si bé aquesta vegada el format és àudio i per tant no podrem gaudir de la impressionant producció de MvVicar.

El grandiós triomfador de la vetllada és Antonio Pappano amb una direcció espectacular que va fer renéixer l’orquestra de la Scala, que jo ja creia condemnada a la mediocritat, Pappano que debutava al teatre milanès va fer-la sonar com feia anys que no s’escoltava, brillant, ajustada, enèrgica i vigorosa i dúctil, però és a nivell interpretatiu, seguint la monumental versió de Pappano on l’expressivitat instrumental adquireix una rellevància admirable quan l’orquestra m’ha sorprès més.

Pappano distingeix extraordinàriament bé les dues parts de l’òpera, èpica i tràgica en els dos primers actes i passional en els tres darrers, amb la sensualitat d’un quart acte prodigiós i un cinquè d’abandonament tràgic, amb una exhibició dinàmica d’absolut reclinatori.

Triomfal direcció que va anar acompanyada d’un equip de cantants que en l’extens conjunt podríem generalitzar cm a dignes, amb un tercet protagonista per sobre de la mitja, amb l’experta Cassandre d’Anna Caterina Antonacci en un dels seus rols més reeixits. La cantant italiana n és pròpiament una mezzo, té una gran centre però els greus són precaris, quasi sempre parlats, mentre que els aguts  acostumen a sobrepassar els seus límits, però el seu gran temperament i la saviesa teatral en fer front a la tràgica heroïcitat de Cassandre, la continuen fent referencial.

Gregory Kunde ha assolit en els darrers anys un status sorprenent de divinitat operística. Les proeses i els reptes que ha superat, tant en l’àmbit vocal com en el personal, l’han fet esdevenir una espècie de mite capaç d’alternar els Otello de Rossini i Verdi com si fos la cosa més normal del món, o assumir rols de grandiosa exigència com aquest Enée que va cantar meravellosament bé sota la direcció de Gardiner en una versió magnífica, editada en vídeo, i al cap dels anys continuà sent referencial en un rol que pocs tenors abracen, i  molt menys mantenen. El cant de Kunde és estrany, sui generis en l’emissió i en els atacs de certes notes, però és molt musical i creatiu, tenint una especial afinitat i cura en el cant francès, ple de mitges veus i falsets que alterna amb el vigorós cant heroic, no estalviant uns aguts a vegades massa estentoris , ja que desvirtuen el curós treball dels seus vigorosos recitatius.

Daniela Barecllona va cantar la seva primera Didon a Les Arts. Ha millorat la seva percepció del personatge, però els aguts continuen sent  conflictius, si bé la seva carnosa veu i el cant emotiu i sensible fan que la seva Didon prengui una dimensió humana molt notable, veritablement commou. Potser no tindrà la majestat d’una Jessye Norman, ni a sofisticada hierasticitat  de Susann Graham, ella és més llatina, però en el seu acte cinquè aconsegueix emocionar.

Capitanucci no em convenç quasi mai, tampoc en el Chorèbe, Prestia és prou noble com per dignificar a Narbal, sense entusiasmar, mentre que Maria Radner no aprofita el bombó que Berlioz regala a la intèrpret de Anna.

L’equip, en qualsevol cas acaba sent guanyador gràcies a la imponent concepció musical i concertació de Antonio Pappano.

El Cor del Teatro alla Scala també es creix en una representació d’aquelles que fan afició.

Us deixo quatre fragments

Anna Caterina Antonacci a “Les grecs ont disparu…Malhereux roi!” amb un acompanyament ple de tensió tràgica.

Daniela Barcellona i Gegrory Kunde a Nuit d’ivresse, en un canvi d’escenari sonor i clima orquestral absolutament divers.

Gregory Kunde a “Inutiles regrets”, un cant amb connotacions antigues, que no han de significar cap valoració negativa.

i Daniela Barcellona a “Ah!, Ah!Je vais mourir…Adie, fiere cité”

 

LES TROYENS
Grand-Opéra en 5 actes
llibre i musica de Hector Berlioz

Cassandre, profetessa troiana Anna Caterina Antonacci
Ascagne, figlio d’Enée Paola Gardina
Hécube, sposa di Priam Elena Zilio
Chorèbe, amante di Cassandre Fabio Capitanucci
Panthée, sacerdote troiano Alexandre Duhamel
l’ombra di Hector, eroe troiano Deyan Vatchkov
Priam, re di Troia Mario Luperi
primo soldato troiano Guillermo Esteban Bussolini
secondo soldato troiano Alberto Rota
un capo greco Ernesto Panariello
Hélénus, figlio di Priam Oreste Cosimo

II parte: Les Troyens à Carthage)
Didon Daniela Barcellona
Enée, eroe troiano Gregory Kunde
Anna, sorella di Didon Maria Radner
Narbal, ministro di Didon Giacomo Prestia
Iopas, poeta iriano, Shalva Mukeria
Hylas, giovane marinaio frigio Paolo Fanale
una sentinella Luciano Andreoli
le Dieu Mercure Emidio Guidotti

Orchestra e Coro del Teatro alla Scala di Milano
M° del coro Bruno Casoni
direttore Antonio Pappano

ENLLAÇOS mp3 (5, un per cada acte)

  1. https://mega.co.nz/#!c9QT2IzD!5e56grTK6fJXIi8YlFgReivErKno_pphW9y40dLP_5o
  2. https://mega.co.nz/#!psxCUCJR!NJeuml30RNHOPexqemfSxcbp76P2VNeTzNMMhgiUxFM
  3. https://mega.co.nz/#!04YGgAqA!Fp1Z7m-PkZIgatkKB7ZiWjtOZR49ji-QLNDtUKaMp0A
  4. https://mega.co.nz/#!o04gkZqZ!IG9Imh_8TYHLUAjCG1gDPPDn83aLqwOWL0z7crylbLU
  5. https://mega.co.nz/#!ol5RxJTJ!_iRJSMc_6Dsh0jPl0s7AAp1XP17Ok5Sd7upGND5X0lY

Tenir dies per escoltar-la, aprofiteu-ho, és una òpera fascinant.

23 comments

  1. Juli Carbó i Montardit

    Què passa, és que aquest post no es mereix més comentaris? O és que l’ópera també està en decadencia, o és que els asidus infernemlaires están de vacances sacramentals.
    Trobo en falta la diversitat d’opinions que dada dia exposen els “tènics operístics”.
    Ja he perdut el fil positiu i negatiu dels diferents comentaris, malgrat no poder posar-hi la “meva collerada”.
    Ànims companys que la vida és curta però l’òpera és perpètua.

    M'agrada

    • Ho dius tres hores després d’haver-se publicat l’apunt, tingues una mica de paciència. Les Troyens tampoc és una òpera que aixequi en general gaires passions, ara bé ens apassiona a uns quants i en som defensors acèrrims.
      Gràcies per comentar Juli, i bona Pasqua

      M'agrada

  2. toni

    Gregory Kunde (24-02-1954) 60 anys, no és d’aquest món. I la Sra Anna Caterina Antonacci (05-04-1961) 53 anys, tampoc. Efectivament Joaquim, és una Òpera fascinant Les Troyens. I el de Gardiner amb aquells músics i cantants deu anys més joves, un cim molt difícil de superar en aquests temps. Un luxe aquests Troyens de Milà i un cop més moltes gràcies Joaquim per la teva feina en i per la MÚSICA.

    M'agrada

  3. Josep Olivé

    Sí, es deia que podriem veure-la aviat al Liceu no? O era un rumor infundat? O en Matabosh per fi ho aconseguirà però no pel Liceu precisament? No hem de perdre l’esperança, que veuràs com el proper director artístic (?) ens la portarà sota el braç, costi el que costi… En fi, ara seriosament, la veritat és que m’havia fet moltes il.lusions. De moment em conformarè amb un divendres sant d’etiqueta i vestit llarg a IFL. Renoi. 🙂

    M'agrada

    • No era un rumor, estava programada i amb el repartiment tancat, que no és que fos un grandiós repartiment però era l’oportunitat de veure per primera vegada aquesta òpera al Liceu i això ja era una gran satisfacció.
      La sostenibilitat podrà amb nosaltres, temps al temps.

      M'agrada

  4. alex

    Nada de lo haga ya Kunde es sorprendente, ya que canta todo lo más dificil y siempre con solvencia y mucho interés ( este Enéee, los dos Otellos, Pollione que veremos en el Liceu, Arnold, Manrico, Vasco de Gama y el próximo junio en Valencia donde espero escucharlo, el Alvaro)
    A mi la Barcellona fuera de sus roles rossinianos de mezzo travestido, no me convence hasta ahora y a la Antonacci me deja en dudas ultimamente ( lo ùltimo que le escuché una Carmen en Parìs junto a Shukoff, estuvo tirante vocalmente y decepcionante )
    Pappano es simplemente, un fuera de serie.

    Gracias por los enlaces

    M'agrada

    • No todo lo que hace Kunde me interesa, es más, su Verdi, a parte Otello que es otro mundo por otros motivos, no me interesa en absoluto. Su ballo in maschera es olvidable, como creo que lo será su Alvaro en La Forza o el Manrico de Il Trovatore. Kunde tiene tra escuela mucho más próxima al belcantismo (un poco sui generis, todo hay que decirlo) y la ópera francesa, de la que es indudable que es un especialista.
      Ahora parece que es indiscutible, pero no estoy de acuerdo.

      M'agrada

  5. Leonor

    Recién llegada de, entre otros eventos, un maravilloso “Lohengrin” con Ventris, Naglestad y Polaski, dirigidos por Hartmut Haenchen, a ponerme al día…¡Gracias, nuevamente! Y como igual el día lo pide…

    M'agrada

  6. Em sembla Joaquim que en lloc de metro haurem d’agafar l’AVE per sentir Les Troyens, una llàstima. És una de les grans òperes que m’agradaria sentir al Liceu. Espero poder sentir tota la producció, però els talls són magnífics. Moltes gràcies.

    M'agrada

    • Jo ja ho he fet dues vegades, per anar a Les Arts i a Àmsterdam, és una òpera sensacional que mereix tots els sacrificis, però és una vergonya que encara no s’hagi representat mai al Liceu. DE ben segur Matabosch traspassarà el projecte cap a Madrid, ja que la “sostenibilitat” és la que mana.

      M'agrada

  7. Siento llegar tarde. Estuve sin internet la semana Santa y veo hoy por primera vez este artículo. No he escuchado aún ninguno de los fragmentos disponibles de Milán, pero, ya que uno de los comentarios indicaba que la cantidad de estos puede ser indicadora, aquí dejo el mío. Ahora podría decir lo de: no es que sea una de mis óperas favoritas… es que es mi favorita.
    No me atrevería habiendo tanto por descubrir. Un saludo berlioziano.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: