Ahir al vespre va tenir lloc a la Catedral de Barcelona, el primer de tres concerts que La Grande Chapelle, l’excel·lent grup que dirigeix Albert Recasens, ofereix aquest cap de setmana amb un programa dedicat íntegrament a l’obra de Francesc Valls (1665?-1747), amb la recuperació de la Missa Scala Aretina a la segona part. Aquest mateix concert s’ofereix avui a l’Ateneu d’Avià i demà dissabte a la Seu Vella de Lleida, tots tres integrats en Festival de Música Antiga dels Pirineus, si bé el d’ahir era lògicament una deslocalització capitalina que va reunir a un ampli sector del món musical català, i a molt oients de Catalunya Música, com jo, que va tenir la gentilesa de invitar-nos.
Francesc Valls i Galan, se suposa que va néixer a Barcelona l’any 1671 i va morir l’any 1747, si bé hi ha discrepàncies en el dia exacte, alguns diuen el 2 i altres el 3 de febrer i també hi ha qui diu que el 3 de juliol.
És potser l’exponent més valuós de la música barroca catalana. Va estudiar amb Miquel Rosquelles i va ser el mestre de capella de l’església parroquial de Mataró, de la catedral de Girona (1688) i l’any 1796 ho va ser de la capella de Santa Maria del Mar. El 22 de desembre del mateix any va ser nomenat mestre de capella de la Catedral de Barcelona, substituint a Joan Barter.
La seva obra compta amb una gran quantitat d’oratoris, misses, Magníficats, salms, motets i entre tot aquest amplíssim opus que quasi arriba a les 400 partitures destaca la Missa Scala Aretina, data al 1702 i que suposa un trencament a la rigidesa escolàstica de les harmonies.
Si voleu consultar el seu catàleg d’obres podeu prémer AQUÍ i accedireu a una pàgina de Free Choral Sheet Music.
Un cop jubilat Francesc Valls va escriure un tractat de teoria harmònica anomenat El Mapa armónico Práctico, on va exposar les seves tesis i rebatre als seus detractors.
La recuperació d’aquesta Missa a partir del material original conservat a la Biblioteca Nacional de Catalunya, per part de Albert Recasens i La Grande Chapelle suposa una fita de gran valor musicològic, ja que ens posa a l’abast la possiblement millor obra d’aquest músic cabdal a la vida musical catalana, que segurament si no hagués estat per aquesta insistent tossuderia per apropar-nos a tot el que envolta el 1714, segurament hagués quedat com una obra només a l’abast dels més erudits i inquiets musicòlegs.
La Grande Chapelle està integrada per 11 cantants:
María Eugenia Boix, Alicia Amo i Aina Martín (sopranos), Laia Cortés Calafell (mezzosoprano), Rupert Enticknap, Gabriel Díaz Cuesta i Beat Duddeck (contratenors), Gerardo López Gámez, Thomas Hobbs i Albert Riera (tenors) i Javier Jiménez Cuevas (baix)
i 9 instrumentistes:
Andrea Keller i Petar Mancev (violins), Marta Vicente (violone), Siegfried Koch i Kresimir Fabijanic (clarins), Joaquim Guerra (fagot), Johanna Seitz (harpa), i Hermann Stinders i Marta Klimczyk (orgues positius)
A la primera part ens van oferir 7 obres de Francesc Valls:
- Salm: Lauda Ierusalem, a 10
- Responsori: Sancta et immaculata, a 8
- Tono al Santñissim: En el msiterioso circo, a 4
- Lliçó: DE lamentatione Ieremiae prophetae, a 8
- Motet per al dia de Pasqua: Surrexit Pastor bonus, solo
- Motet de difunts (Càntic d’Ezequies): Domine vim patior, a 4
- (del mapa Harmónico Práctico)
- Villancet a Sant Tomàs d’Aquino: Sombras cobardes.a 12
A la segona part s’ha interpretat la Missa Scala Aretina, a 11
- Kyrie
- Gloria
- Credo
- Sanctus
- Benedictus
- Agnus Dei
Res a dir a l’acústica excessivament reverberant de la Catedral de Barcelona, ja que cal tenir en compte que aquestes obres varen ser escrites per aquest temple o altres de característiques similars. Es perd precisió auditiva, però és guanya en cos i amplitud sonora, i la projecció flotant de les excel·lents i precises veus que integren Le Grande Chapelle prenen la consistència mística tan apropiada a aquesta música. Hi ha aspectes tècnics que es perden, és inevitable, i quan el cant és ornamentat a vegades les ornamentacions no queden prou nítides, però no hi ha cap dubte que escoltar la Missa Scala Aretina en el lloc pet el qual va ser composada afegeix molt de valor històric, musicològic i també sentimental a l’experiència sensorial.
Si en les obres de la primera part, totes elles molt similars malgrat les diferents composicions harmòniques que anaven des de el solo del Motet per al dia de Pasqua, amb una excel·lent solista, a les 12 veus del villancet a Sant Tomàs d’Aquino, crec que es va produir una certa monotonia, en la Missa de la segona part va quedar ben palesa la importància i notorietat d’una obra molt complexa, de variadíssims i contrastats tractaments, fins i tot dramàtics, amb la sobtada utilització de les 4 veus a el “Et incarnatus est” i el sorprenent i molt eficaç cop de teatre d’utilitzar per el “Benedictus qui venit”, el cant pla que donarà pas a l’exultant “Hosanna” i el solemne “Agnus Dei” conclusiu, amb una arquitectura harmònica molt impactant a 11 veus.
Gran i acurat treball de tots els cantants, així com del instrumentistes que quedaven una mica massa en segon terme, segurament com devia ser en l’època en que va ser estrenada, si bé aleshores suposo que les parts de soprano anaven a càrrec de veus blanques o castrats, ja que les dones no cantaven a les esglésies.
Si alguns dels que em llegiu no vareu assistir ahir al concert de Barcelona i podeu apropar-vos a Avià o dissabte a la imponent Seu Vella de Lleida, no ho dubteu, l’experiència és magnífica, ja que descobrireu una obra molt notable i podreu gaudir d’una interpretació d’altíssim nivell, gràcies a la tasca imponent de Le Grande Chapelle i el seu director, Albert Recasens.
Per raons que no venen al cas vull fer esment de l’amabilitat de totes les persones que formaven part de l’organització a la Catedral, de tracte i predisposició a fer les coses fàcils, admirable.
IN FERNEM LAND 
Si tu ets republicà o sobiranista, què hi feies en un lloc eclesiàstic, per més que la música no entén de religions ni de política. D’altra banda ja existía la jubilació en aquell temps per dir que Francesc Valls es va jubilar? Vull pensar que això és una data simbólica. No estic en contra de la música sacra però discrepo de que un interprofesional com tu dediquis un espai que estic segur molts dels IFN no ho aprobaran. És la opinió d’un aprenent musical
M'agradaM'agrada
Si no fos perquè l’he llegit 3 vegades i no he pres gota d’alcohol des de fa setmanes, ni cap estupefaent que em faci veure visions, no em puc arribar a creure el que diu en el seu comentari, dit sigui amb tots els respectes del món.
On veu vostè la incongruència entre el republicanisme i el sobiranisme amb la música religiosa? Quines ganes d’embolicar la troca!
És a dir, si ets republicà i sobiranista, o sobiranista a seques, o només república, no pots entrar a una església?
Jo no sé vostè, però jo a les esglésies del món he vist i he gaudit molt del art, i no cal dir amb la música de Bach i Mozart, entre els milers de compositors que han deixat obres religioses per a la posteritat
M'agradaM'agrada
Em sembla que aquí has patinat, no oblidis que un dels lobbys més respectats i poderosos del sobiranisme (i fins i tot del republicanisme) son precisament els monjos de Montserrat. O que la vaca sagrada de l’independentisme polític, el senyor Jonqueres, és gens dissimuladament catòlic.
D’altra banda, sense ser jo creient, aprecio moltíssim la mística seriosa i grandiloqüent de la música religiosa, sobretot de la cristiana, per el seu alt component de foscor, tragèdia, amenaça i apocalipsi.
No em convenç gens i trobo execrable el seu dogma, però com entusiasta de la fantasia i de la imaginació imparable m’hi sento com a peix a l’aigua.
Salut.
M'agradaM'agrada
Benvolgut Juli què té a veure una cosa amb l’altra?
Dónes per suposat el que sóc, no ho discutiré en aquí, en altres coses perquè no vull fer en el blog ostentació del que penso en temes de política i religió, però em sembla molt limitat per part teva aquesta simplificació de les coses.
L’art no té cap limitació i moltes de les més ggrans obres d’art de tots els temps tenen temàtica religiosa, és una font de inspiració de músics, pintors, escultors, poetes, dramaturgs, cineastes …
Per altra part els visitants del blog deixem dir-te que són esplèndids i no crec que comparteixin la teva opinió que si t’haig de ser tot el sincer que tu sempre vols que sigui, m’ha sorprès extraordinàriament.
M'agradaM'agrada
Sí, aquesta mena de concerts en aquesta mena de marcs històrics és sempre impagable, més enllà de la qualitat musical o/i interpretativa. Recordo una Passió segons St. Joan de Bach a lal Catedral de Barcelona, cap al primer lustre de la dècada del 2000 (crec que era el cicle “Música a les Catedrals” dirigida pel sempre “Eminentissimum ac Reverendissimum Dominum” Gustav Leonhardt. Recordo que la Catedral estava plena a vessar i un canonge va anunciar que es tractava d’un concert de música clàssica i no una representació teatral. Això feu que una gran part del públic -afortunadament- marxés, tot i que els qui van quedar-s’hi continuávem emplenant el temple. El canònic va dir que per a en Gustav Leonhardt la interpretació d’aquella obra, eminentment litúrgica esdevenia un acte litúrgic que no la representació d’una obra d’art i per això la passió s’interpretaria d’una sola tongada, sense interrupcions ni descansos, i demanava que no s’aplaudira.al final. Al final, quan alguns -innevitablement, tal vegada per descuït o perquè la interpretació, com era d’esperar, fou magnífica- ell amb aquell posar de severitat i mística protestant, va girar-se i aixecant el bra,c, va aturar els esmentats aplaudiments.
M'agradaM'agrada
Si vols que et digui la veritat, aquests talibanismes d’ortodòxia extrema els trobo fora de lloc. Em més normal és que una vegada ss’ha acabat l’obra és pugui aplaudir als intèrprets. Tanta austeritat emotiva no pots ser bona per la salut.
M'agradaM'agrada
Les opinions son lliures, i cadascu pot fer les seves. Ara bè, jo crec que la música está per sobre de totes les creences, ideas polítiques,etc. En criteris restrictius aleshores només els católics podrien gaudir del Requiem de Mozart ?. I les Passions de Bach nomes serien per luterans ?.
M'agradaM'agrada
No m’ho puc arribar ni a imaginar, tot i que et diré que quan dirigia una coral, en una església molt coneguda a Barcelona, el capellà em va dir que no cantéssim res de Bach, no podia permetre que la música luterana s’interpretés en un casori catòlic. Em vaig quedar enutjat i estorat.
M'agradaM'agrada
Ja ja ja, sabia que el meu comentari serviría per a molestar o com a mínim replicar a una manera d’entendre la diversitat d’opinions a que tots estem lliures d’expressar. És cert que la música no té fronteres ni està limitada a un espai públic o religiós. Com a anécdota comparativa us vull comunicar que jo personalment organitzo des de fa molts anys pels volts de Nadal a l’església de Santa Maria del Mar la interpretació del Poema de Nadal (de Josep Ma. de Sagarra) i després l’actuació d’una orquestra de cambra, o simfònica, o sigui que no filo prim quan es tracta de promoura l’art internacional. Simplement em va sorprendre que el Joaquim s’espressés d’una manera tan metòdica.
Disculpeu la broma però encara que em considero antireligiós sóc respectuós amb tothom. Consti que malgrat el que pogueu pensar de mi tinc bones relacions amb alguns membres eclesiàtics, com exemple us manifestaré que tinc un nebot que monjo del Monestir de Poblet.
Però també crec que la música sacra no té res a veure amb la música popular o simfonica i aquí està la diferencia de la meva objecció. Ja sé que em direu que “Les quatre estacions” de Vivaldi i unes quantes més están pensades en interpretar-les en espais religiosos, però aquest no és el cas del meu comentari.
Dispenseu però la democracia permet manifestar el dret d’expressió sigui o no a gust de tothom.
M'agradaM'agrada
Abans que la democràcia, és a IFL on es permet dir tot, fins i tot coses que no tenen cap ni peus, amb tot el respecte Juli.
M'agradaM'agrada
Òndia, em caigut a la trampa, ets sens dubte un enginyer de democràcia i de respecte.
Estic encara en estat de gràcia; una broma, un experiment? Serà difícil arribar a saber-ho mai, el que no podem negar és que gràcies a la teva magistral intervenció em tingut una visió profunda i resolutiva de les contradiccions humanes. ET FELICITO FILL.
M'agradaM'agrada
Faràs més entrades d’aquesta mena? De veritat que creus que has fet gràcia?
M'agradaM'agrada