IN FERNEM LAND

L’OBC GRAVA MEYERBEER I MASSENET PER A NAXOS


A l’encara, tot i que per poc temps, gerent de l’OBC, el senyor François Bou, li haurem d’agrair moltes coses del seu pas per la gerència de l’orquestra. Ha fet molta feina i molt poc soroll, s’ha mantingut molt al marge d’aparèixer davant dels mitjans, però  sempre que ho ha fet ha convençut i sorprès. Entre alguns dels seus llegats més vistosos i com aquell qui no vol la cosa, hi trobem l’esforç per recuperar aquella internacionalització perduda ençà l’època de Lawrence Foster. La tasca no ha estat gens fàcil, sobretot en uns moments complicats, però tot i així ha aconseguit gires, la inclusió d’alguns dels concerts de les temporades en la programació del prestigiós canal Medici TV, quelcom important que ha donat molta visibilitat a l’orquestra, i també ha incrementat les gravacions més enllà dels segells locals, en els que semblava haver de resignar-se darrerament l’OBC amb treballs interessants però de molt poca projecció, signant un contracte amb el segell nord-americà Naxos, quelcom que malgrat la incertesa del mercat discogràfic no deixa de tenir importància i repercussió, sobretot si el resultat és tan brillant com l’assolit.

Avui us parlaré només de dos discs, n’han fet com a mínim un altre dedicat a Montsalvatge, però aquest serà motiu d’un altre apunt, però aquest vull que aglutini les dues  gravacions dedicades a la música de ballet de les òperes de Meyerbeer i Massenet, un tema prou interessant que crec que mereix tenir divulgació, ja sigui per el contingut com per els resultats artístics.

Com bé sabeu a l’òpera francesa des de temps immemorials el ballet era quelcom obligat, tots els compositors sabien que si escrivien per Paris les òperes havien d’incloure coma  mínim un ballet i fins i tot si l’òpera ja s’havia estrenat en un altre país i es volia representar a París, n’havia de incloure un. Verdi  va haver de incloure ballets a Macbeth, Il Trovatore o Otello, òperes que originalment no l’incloïen, mentre que per Les Vepres Siciliennes o Don Carlos, aquestes sí originalment escrites per a París, el compositor italià va escriure dos extens i brillantíssims ballets. Wagner ho va haver de fer a l’estrena de Tannhäuser, si bé es va saltar la norma estricte de posar-lo en l’obligat segon o tercer acte, que ben mirat hagués pogut esdevenir una solució ben convencional abans del torneig poètic, però com que ja sabem que les convencions i Wagner estaven renyides, el va col·locar al primer acte,  ocasionant com es sabut un escàndol de proporcions històriques.

Els que avui ens ocupen són ballets d’òperes franceses de compositors francesos o adoptats com a francesos (Meyerbeer era alemany establert a París), per tant tenien ben assumit que les grans òperes tenien que incloure aquest convencionalisme i a primera escoltada fins i tot podríem dir que s’inspiraven molt més en la música pròpiament escrita per l’òpera que no pas en la del ballet, ja que totes acaben semblat la mateixa i podrien ser perfectament intercanviables encara que l’acció de l’òpera sigui ben diferent. Els ballets en la immensa majoria dels casos aturen l’acció dramàtica i la seva exclusió, com actualment succeeix quasi sempre, no altera per a res la història que s’explica.

Els dos discs, un dedicat als ballets de les òperes de Giacomo Meyerbeer: Les Huguenots (1836), Robert Le Diable (1831), L’Étoile du Nord (1854), Le Prophète (1849) i L’Africaine (1865), i l’altre dedicat a les òperes de Jules Massenet: Bacchus (1909), Hérodiade (1881), Thaïs (1894) i Le Cid (1885) es van gravar a la sala Pau casals de l’Auditori a l’any 2012, el primer entre els dies 3 i 6 de juliol, i el segon entre el 9 i el 11 d’octubre. En ambdós casos el tècnic de so, productor i editor, va ser Sean Lewis i el resultat de la seva feina es pot resumir fàcilment amb una contundent sentència, brillantor admirable.

Ambdós discs són ben diferents i mentre que en el de Meyerbeer trobem un convencionalisme d’elegant exposició melòdica  i brillants orquestracions, en Massenet predomina l’orientalisme i exotisme tan de moda durant els darrers anys del XIX i primers del XX. No sé quin dels dos m’estimo més, en qualsevol cas és música molt agradable i amable, sense gaires complicacions estètiques i en la majoria de casos melodies que despr´ñes d ela primera escoltada es recorden amb facilitat.

Actualment els pocs teatres que programen algunes d’aquestes òperes, quasi totes elles avui exòtiques, suprimeixen els ballets, ja sigui per una qüestió de cost econòmic, ja sigui per la poca transcendència dramàtica, per tant si ja és difícil trobar un teatre que programi L’Etoile du Nord o Bacchus, molt més és veure inclòs el ballet, per això ambdós treballs discogràfics són tan notables com necessaris i fa molt de goig comprovar la brillantor aconseguida i la claredat de les intervencions solistes. Potser molts em direu que les obres no són de grandiosa exigència o fins i tot que són d’un interès relatiu, però jo en canvi penso que no és un repertori gaire sovintejat (Antonio de Almeida va gravar molts discs de recuperació de ballets operístics, com també en recordo algun del mestre Bonynge) i sobretot que tret d’alguna de les òperes (actualment potser només Thaïs i ocasionalment  Les Huguenots) la resta són òperes quasi oblidades, i per tant els ballets encara més. Conèixer aquesta música amable, sempre brillant i espectacular de ben segur no us farà descobrir res de nou, però a part de reconèixer algunes melodies mil i una vegada escoltades i no del tot ubicades, us permetrà gaudir de l’OBC amb una netedat, transparència i brillantor difícil de obtenir en el propi Auditori.

Sense cap ànim de dolenteria us diré que cap dels dos discs (tampoc el de Montsalvatge) està dirigit per l’actual titular de l’OBC, el mestre Pablo González. Mentre el de Meyerbeer està dirigit de manera esplèndida per el polonès Michał Nesterowicz, guanyador del concurs de Cadaquès, per el dedicat a les òperes de Massenet es va comptar amb Patrick Gallois. Tant l’un com l’altre han dirigit l’orquestra en la temporades regulars

Us deixaré escoltar dos tasts:

El primer es tracta de la pregària de l’acte primer de L’Étoile du Nord (1854), un cantabile molt elegant que evoca molts tutús

Del disc dedicat als ballets de  les òperes de Massenet he escollit el ballet de Le Cid i dels fragments folklòrics possibles hagués escollit el fragment dedicat a Catalunya si no fos que l’aragonesa em sembla més engrescadora per acabar aquest apunt

Espero que aquesta internacionalització i visibilitat de l’OBC continuí amb el nou gerent i lamento que el Sr. Bou ens deixi, ben mirat ningú se n’ha fet gaire esment. Qui sap si el proper ho farà tan bé com ho ha fet ell, tot i la preponderància de solistes francesos que en han visitat en els darrers anys i que jo no me n’he pogut estar de “denunciar” i també de repertori. Qui sap si nosaltres feríem el mateix en les seves circumstàncies. Ben mirat,  fins i tot aquests dos disc haguessin pogut estar dedicats als ballets de Verdi o Donizetti, per no dir a música de Pedrell o Manen, però ara no li faré un lleig i en canvi li diré merci beaucoup messieur Bou, â bientot

 

 

 

14 comments

    • Sí Joan, sí, se’n va de director general de l’orquestra de L’Ille.
      Afrancesada total, però en molts casos el nivell ha estat esplèndid i jo crec que en realitat el Sr. Bou ha fet molt més que de gerent.
      A veure qui ens porten ara…

      M'agrada

  1. colbran

    El disco de Meyerbeer lo conseguí de Amazon hace unos meses y aún no lo he escuchado, el de Massenet no sabía ni que existía. Bienvenidas ambas grabaciones!!! A mi la música de ballet de las óperas y su inclusión en ellas, me encanta, lo cual no deja de ser un poco contrasentido en mí, ya que no me gusta particularmente el ballet, pero cuando me lo suprimen del contexto de la ópera me siento estafado. Hay ballets imprescindibles en determinadas obras, como la “Bacanal” de “Samson et Dalila” o el ballet de Walpurgis del “Faust”. Y precisamente uno de los ballets más imprescindibles de todas las óperas es el “Ballet de las monjas” de “Robert le diable”, ópera que está volviendo a ocupar un sitio en las temporadas de algunos coliseos líricos -por ejemplo la ROH la programó en diciembre de 2012 con un Bryan Hymel en estado de gracia y disponible en DVD/BLU-Ray-. La gran ballerina sueco/italiana Marie Taglioni se hizo mundialmente famosa con su personificación de los roles bailables de Héléna/Madre Abadesa en la citada ópera de Meyerbeer, fama que incrementó al año siguiente con “La Sylphide”, ballet creado para ella por su propio padre.

    Yo no acepto que me supriman los ballets creados para una ópera. Si se compusieron deben verse. El “Guillaume Tell” de Munich -de hace unos días- prescindió de los bailables supercélebres compuestos por Rossini -aparte de mucha más música, cambio de lugar de la obertura incluído, hasta alcanzar un 7total de 65′- y esto es inadmisible.

    El “Ballet de las monjas” de “Robert le diable” es fantástico y atrevido, tanto para la época en que se compuso como para nuestros tiempos, si el director de escena sabe actualizar la mala uva que conlleva.

    Aparte de los ballets que cita Joaquim, Verdi se vió obligado a incluir un ballet de más de 20′ en el acto tercero de “Jerusalem” (adaptación de “I lombardi alla prima crociata” para París) y Rossini compuso ballets para el estreno francés de algunas de sus óperas italianas, lo mismo que tuvieron que hacer otros compositores, como el mismo Wagner, tal como señala Joaquim.

    Me alegro muchísimo del éxito conseguido por la OBC con estas grabaciones de ballet que ha logrado una aceptación notable por parte de los compradores en Amazon, especialmente el dedicado a Meyerbeer, calificado con 5 estrellas por todos los comentaristas. El de Massenet ha conseguido cuatro.

    Sería lamentable que la OBC no continuara sus grabaciones con Naxos porque esta firma es la que actualmente vende más grabaciones -en términos generales- en todo el mundo.

    M'agrada

  2. Jaume T.

    Jo, que em considero estudiós de Meyerbneer i de Massnet, no sabia res d’aquests enregistraments. He de dir que ho celebro. On es venen?

    Ho pregunto perquè sembla que ja els discos compactes han passat de moda ara que fa poc que els he descobert. Ho he dit més d’un cop i ho repeteixo: que penso viure molts anys. I fins al darrer moment he de poder sentir tota la música que tinc enregistrada. És per això que he d’estar sempre al dia amb tota mena d’aparells reproductors. De cilindres no en tinc cap però tinc quatre armaris plens de discos d’òpera en 78 revoluciions per minuit, aquells que es trencaven i van esdtar en vigor entre els anys 1900 i 1950 i això vol dir tenir un tocadisc que cal, usar al menys un cop l’any. Altrament les gomes s’estiren o s’arronsen. Això també ho he d’aplicar –i ho faig– als discs de 33 i de 45 revolucions. D’aquells de 16 revolucions per,minut, que giraven tan a poc a poc, mai no n’he tingut. Però sí que tinc armaris plens, dos i mig, de cassettes i la cosa més problemàtica i alhora més valuosa: són les cintes magnetofòniques, aquelles de color marronet. Aquí la cosa s’enreda perquè en tinc a pìsta sencera, a mitja pista i a quart de pista, i a diferents velocitats: 4’75, 9’5, 19 i 38 centímetres per segon. Tot això ja em van aconsellar fa quaranta anys que ho havia de canviar de format. Sort que no ho vaig ni començar a copiar perquè altrament ara em trobaria amb tot a mig fer.

    Moltes gràcies per la notícia. Vull recordar un cop més que el mestre Richard Bonynge el que li agrada més és Massnet.

    Bon dia!

    M'agrada

    • colbran

      Me parece que aquí aún no han aparecido, pero se pueden adquirir en Amazon.uk (vía Internet) o en El Corte Inglés por encargo vía “INTRANET” (no Internet).

      Si yo te dijera, Jaume, cuántas estanterías, armarios, cajas, mesillas de noche y camas tengo llenas de DVDs, CDs, cassettes, LPs, y algunos discos de pizarra no te lo creerías. Los/as que pasan por mi casa a mis sesiones y de visita lo saben perfectamente. Yo no creo que viva muchos años, pero dudo que pueda volver a escuchar o ver de nuevo todo lo que tengo.

      Y es que nuestro amor por la música -y en mi caso también por el cine- es tan grande que no tenemos límite y eso que actualmente miro mucho lo que compro porque prácticamente lo tengo casi todo de todos los géneros, al menos de aquello que me gusta…que es casi todo….

      Por lo tanto te comprendo perfectamente.

      M'agrada

    • Jo crec que als grans magatzems del Portal de l’Àngel és probable i en aquell racó tristíssim del que queda de Castelló potser també.
      Si et dic que comprant-lo per Internet segur que t’arriba em diràs que en a tu t’agrada anar a la botiga, com en a mi, però les coses estan com estan…
      Ambdós t’agradaran, n’estic segur.

      M'agrada

  3. ToniG

    Dos meravelloses grabacions de l’OBC que val la pena escoltar! Si bé en el disc dedicat a Meyerbeer en el ballet de l’Africaine s’han simplificat alguns passatges complicats, cosa que possiblement és culpa de la partitura, ja que no sé perquè però les partitures de Meyerbeer a cada teatre són diferents (retalls, afegits, canvis,…).
    Bon dia!

    M'agrada

  4. Pere

    Acabo d’arribar de vacances i no he obert internet en tres setmanes! NO se si llegiràs aquest missatge.
    En François Bou se’n va? Doncs jo trobo que ho ha fet força bé. Per exemple, la nova distribució de preus de la propera temporada m’ha semblat molt ben pensada.
    Afrancesament, i és clar, quins uns ells. Que t’haig de dir si m’hi he passat tres setmanes amb els francesos embogits pels seus ciclistes!. Però els músics i directors que ha portat eren quasi tot lls excel·lents i he gaudit força en la majoria de concerts. Pel que fa a les gravacions avui mateix miraré de comprar-les.
    Estic d’acord que les coses han canviat, però a mi també m’agradava remenar a les botigues i deixar-me sorprendre.

    M'agrada

    • Són gravacions excel·lents i la del disc dedicat a Montsalvatge que encara no he tingut temps per comentar, també.
      François Bou ha tornat a posar (ell, no González) l’OBC en el mapa internacional, tot i que encara de manera tímida. En aquest sentit és una llàstima que marxi, ja que no crec que tinguem en el panorama local ningú que pugui fer aquest mateix servei a l’orquestra i no sé, però crec que no fitxaran a cap gerent estranger. Si el preu era l’afrancesament de les temporades, sempre i quan no fossin bolos de luxe com les sorelles pianístiques, ja m’està bé, però hi ha molts solistes nostrats, catalans i espanyols, que bé ho mereixen i no pas per ser d’aquí, què potser també, sinó per ser tant o més bons que els veïns.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: