IN FERNEM LAND

EL PERILL DE LA MARCA BARCELONA


Sagrada Familia2

Alguns deuen creure que Barcelona, la marca Barcelona vull dir, associada a qualsevol cosa o activitat té garantida la viabilitat i l’èxit. No vull entrar en àmbits que s’allunyen dels musicals, que és allò que ens uneix al voltant de IFL i per tant voldria dir alguna cosa al respecte del  projecte o la intenció anunciada fa pocs dies, de la celebració d’un concert de Cap d’Any  amb la voluntat de consolidar-lo i popularitzar-lo a nivells internacionals.

La fórmula  em fa molta mandra, ja que no és original, és una copia d’un concert que només funciona a Viena i encara que amb totes les reserves, però funciona. Tots els intents que s’han fet i es fan per copiar un repertori ensucrat de valsos i polques, amb orquestres de prestigi i directors d’anomenada en teatres i auditoris amb encant, sempre seran una copia amb l’inútil intent de prendre sense aconseguir-ho, una mica de protagonisme a les imatges repetides any rere any de l’espectacular Musikverein florit acompanyat de les melodies repetides fins la sacietat i amb els rituals inalterables d’una tradició discutible.

Barcelona ja tenia uns quants concerts galdosos de cap d’any repartits en els auditoris més nostrats, Palau, Auditori o Liceu, destinats a públic passavolant, estrangers avorrits o diletants pocs exigents, tots ells amb orquestres normalment molt mediocres i directors anònims, acompanyats  per ballarins que intenten copiar les imatges televisives del cos de ball de la Staatsoper saltironant en salons palatins coreografies polsoses, si bé a ells en prou feina els deixen uns quants centímetres entre la primera renglera dels músics de l’orquestra i les platees.

Tant li fa que els valsos i les polques de la família Strauss res tinguin  a veure amb la nostra realitat cultural, la qüestió és copiar una fórmula molt ben venuda i fer calaix amb un públic molt poc exigent que no tornarà a trepitjar una sala de concerts fins l’any vinent sota les mateixes motivacions i expectatives.

Jo podria arribar a entendre que per Sant Jordi o fins i tot per la Diada Nacional de Catalunya es volgués institucionalitzar un concert (algun intent hi ha hagut), però com que la nostra cultura musical és limitada i els grans promotors musicals, públics i privats, no ho han cregut convenient o rendible, ens hem quedat amb la fórmula provinciana i galdosa de llogar una orquestra inexistent amb nom eslau i poca cosa més per intentar enganyar al públic, fent-lo creure que és com el de viena però a casa.

MEDIAPRO, l’imperi empresarial de Jaume Roures sembla que té entre cella i cella fer un concert de cap d’any a Barcelona amb la intenció de televisar-lo i per això creu que res millor per vendre’l al món que utilitzar un espai que encara que sigui poc musical, sigui molt atractiu, la Sagrada Família, suposo que amb l’intent d’enlluernar al món amb les imatges espectaculars del temple més que amb la música que difícilment podrà fer-li la competència a la categoria de la Wiener Philharmoniker sota la direcció d’un director a poder ser molt mediàtic. Tot i així, en aquesta noticia poc concreta però llençada amb intenció, és parlava de portar al meu estimat Daniele Gatti i a la Mahler Chamber Orchestra, acompanyats per una formació coral dirigida per Mireia Barrera, que acabaria sent l’única aportació local a la marca Barcelona que es vol vendre.

És aquí quan el meu poc interès o més ben dit, la mandra que em provoca un concert de Cap d’Any amb voluntat d’esdevenir tradició, es converteix amb motiu d’enuig, ja que una vegada més la marca Barcelona que vol portar associada la proposta, es nodrirà de talent estranger, amb músiques segurament no catalanes i en un espai tan cridaner com poc musical, per tant no ens enganyem, el que menys importa és la música, que en el millor dels casos servirà tan sols com a pretext per intenta vendre al món, un decorat meravellós.

La cosa que m’acaba indignant d’aquest nou somni de grandesa, és que MEDIAPRO, empresa privada que té tot el dret de fer el que vulgui per fer diners, estigui contractada per l’àrea de l’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, que no ha estalviat declaracions inquietants com aquesta “Com a govern municipal busquem aquesta mena d’esdeveniment i activitat, que tingui repercussió, això és bo per a la ciutat. I no negarem que estem implicats en la organització”.

Potser no se’ls ha ocorregut pensar que Barcelona té l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya per promocionar la ciutat i el país, amb la qual cosa o no saben de la seva existència, o creuen que no té prou nivell, o hi ha altres interessos econòmics pel mig que fan més interessant la contractació d’una orquestra estrangera. Potser Gatti no voldria dirigir l’OBC? Ho dubto, pagant sant peter sings, aleshores què és realment el que es pretén? Com és possible que un esdeveniment musical que l’Ajuntament de la ciutat vol organitzar i per tant s’associa amb Mediapro, no vulgui comptar amb la primera orquestra catalana? NO parlo de directors catalans, ja que malauradament no anem gaire sobrats,i de mediàtics menys encara, però que no sigui l’OBC l’escollida és un insult. Bé, de fet tot això el muntatge em sembla un insult.

Sembla ser que pel que fa al programa, i per tal de satisfer també les “exigències” del responsables eclesiàstics del temple, el programa estarà compost per peces diverses de música sacra i música clàssica popular. Desconec per tant si hi haurà autors catalans (no crec) o si més aviat anirem a les formules tan suades del Al·leluia del Messies de Handel, l’adagi d’Albinoni, el concierto de Aranjuez i una suite de Carmen (espero que sense cos de ball entre les naus gaudinianes), molt més probable. Això de música clàssica popular em fa una por….

El plantejament és inquietant i denota l’erràtica política cultural del Ajuntament barceloní, centrada exclusivament en l’aparador, en el parc temàtic, en la ciutat decorat, que no pas en la promoció de la cultura i la música catalana i dels músics catalans.

Interessa promocionar la ciutat al preu que sigui, la potencial audiència es xifra en  milionària (mil milions gosen dir els organitzadors) i volem encabir-ho dins el temple de la Sagrada Família que encara que no tingui les mínimes condicions acústiques exigibles, tant li fa, el que importa és el públic de la televisió, per tant fins i tot podrien tocar en playback, ja que els ninotets que sortiran com a públic seran comparses que en el millor dels casos potser hauran pagat fins i tot una entrada, encara que els de les primeres files segurament seran els polítics que voldran fins i tot robar algun que altre plano ja que les eleccions municipals estan a tocar.

Us deixo una de les moltes ressenyes sortides el passat dia 12 de novembre al voltant d’aquesta farsa. Si s’acaba afirmant i quan sapiguem més detalls insistiré en el tema.

http://classics.cat/noticies/detall?Id=12878

Em sap molt greu viure en aquesta Barcelona que cada vegada em sento menys meva

 

 

22 comments

    • Feia molts dies que feia bondat i això que tinc molts motius per ser dolentot, però com que sortosament molts no són musicals, no en faig esment a IFL, però aquest em sembla de traca i és la cirereta a un pastís (Barcelona) que em fa molta llàstima.
      L’oportunitat del Parsifal ens va passar i ara no té sentit, Potser per cap d’any ens toca celebrar-ho com sempre i l’endemà mig adormits escoltar o veure el concert de Viena, i mentre prepares les olives i el vermut abans de que comenci a omplir-se la casa de familiars, seguir a cops de peus i mans la marxa Radeztki, o ballar el Danubi blau al menjador, anant en compte de no fer una trencadissa de copes, plats i gots, com vaig veure fer als meus pares fa molts i molts anys.

      M'agrada

  1. Maria Teresa

    Bon dia Joaquim,
    justament ahir i mitjançant fonts ben informades, em van comentar que s’havia descartat definitivament el concert de Cap d’Any a la Sagrada Familia . El que volen fer és institucionalitzar un concert el dia de Sant Jordi.
    En fi, ja veurem cap a on deriva tot.

    M'agrada

    • La primera batalla, la del provincianisme copieta ja l’hem guanyada, ara caldrà que guanyem la segona i en lloc d’orquestres estrangeres es potenciïn els bons musics i formacions que tenim aquí, i després que el programa no acabi sent un compendi de fragments de música clàssica per a tots aquells que odien la música clàssica.
      Estan Mediapro al darrera potser es farà per Canal de TV de pagament, que ja seria la cirereta del desproposit

      M'agrada

  2. Estic absolutament d’acord amb tot el que dius. Només discrepo una miqueta de l’última frase, i es que a mi m’agrada Barcelona, malgrat (moltes)coses. Crec que la ciutat ideal no existeix i tant per tant em va molt bé aquesta.
    Una abraçada i bon cap de setmana

    M'agrada

      • Una ciutat no pot ser mai com una persona perquè la ciutat no té vida pròpia, ni pensament propi, està governada per uns gestors que tenen un projecte i si aquest projecte no m’agrada bé l’haig de denunciar, precisament perquè és la meva ciutat, i com més va més l’espatllen i hi ha coses d’aquesta ciutat, que cada vegada em resulten més odioses

        M'agrada

    • No sé si en trobaries un altra tan enamorat de Barcelona com jo, per això em dol el que estan fent amb ella. Aquí no hi ha malgrats que valguin, aquí estan convertint-la en un decorat vistós per els que venen unes hores o uns dies a visitar-la corre-cuita, Rambles, Passeig de Gràcia, Plaça de Catalunya, Diagonal, Parc Guell, Sagrada Família, llocs emblemàtics i turísticament potents, però projectes per els barcelonins no n’hi han.

      M'agrada

    • Habrá otros, no te preocupes, Ya tenemos la dichosa pista de patinaje en la plaça Catalunya, por cierto que la afea a unos niveles incomprensibles. Nosotros no tenemos el clima de Nueva York y no nos podemos permitir una pista como e el Rockefeller, pero aún así y pese a los costes que supone mantener ese mamometro, la ponemos y encima lo argumentamos como operación de marketing y promoción de la candidatura para los absurdos juegos olímpicos de invierno, que este gobierno municipal tan escéptico y distante fue en la idea original del antiguo consistorio, como lo fue de la reforma de la Diagonal y de tantos otros proyectos que ahora son el buque insignia del alcalde Trias.

      M'agrada

  3. Esteban Rey

    Totalmente de acuerdo. Es indignante. Sólo faltará que lo presente el patán de Ramon Gener… Qué país! Qué país!
    No mueven el culo por televisar el Concert de Sant Esteve pero esto sí… No se hace un piromusical decente con la OBC desde hace años pero esto sí. No televisan el concierto del 11 de septiembre del Palau pero esta patochada sí…
    Me he reído mucho con lo de “Saint Peter sings”. Jajaja!

    M'agrada

  4. Oscar V

    Em quedo amb el concert de Sant Esteve: és al Palau, és amb un director català tipus Salvador Brotons, és amb polques i valsos però també molta música catalana de Griñón, Garreta i molts altres. A mí m’agrada Barcelona, pero no aquest ajuntament que actúa d’esquena als ciutadans. A la propera voto a la Colau.

    M'agrada

    • Encara no sé a qui votaré, el que si sé és a qui no votaré.
      Quan dius el concert de Sant Esteve del Palau, a quin concert et refereixes?, perquè el de Sant Esteve al Palau és el de l’Orfeó Català, que per cert s’emet per TV des de fa molts temps.

      M'agrada

  5. bocachete

    De fa uns anys, TV3 retransmet per Cap d’Any el concert que fan al matí al Teatre Jardí de Figueres, que té un format més nostrat que el de valsos vienesos i combina diferents músiques. No té el glamur de Viena ni d’un gran marc, però és una iniciativa, la figuerenca, encertada i que sembla que va quallant, almenys a la ciutat. Igualment, encara que es fes a Barcelona algun, hauria de competir amb el de Viena i no seria gens fàcil que es consolidés bé. I una altra data… aquí pot ser significativa, però en altres llocs no els dirà res, el dia de Sant Jordi o l’11 de setembre. Que es faci alguna cosa, bé; ara, que només sigui pensant-ne en la retransmissió, ja no ho veig tan clar. Funcionarà com a concert local i per al públic local, no per a l’estranger, penso.

    M'agrada

    • Funcionaria si es fa bé i hi ha qualitat, com funciona el concert estiuenc de Waldbühne.
      Cal que la consolidació vingui de la iniciativa, de la qualitat i l’originalitat, tot el que sigui una copia no funcionarà, però sobretot, cal que serveixi per impulsar els músics i la música nostra, els magnífics intèrprets internacionals i les nostres orquestres. Si és així funcionarà encara que sigui Sant Jordi, l’11 de setembre o Santa Tecla. parlo de quelcom que no sigui un concert de costellada, és clar, i si els ingredients són bons, els canals com medici, Arte o similars seran els primers en comprar el producte.

      M'agrada

  6. Josep Olivé

    És un altra despropòsit de l’Ajuntament. Sense comentaris, perque ja fa molt de temps Barcelona és ciutat venuda a l’or turístic. Els regidors i alcaldes dels darrers anys ja s’han encarregat de posar un preu ben baix per a tenir força clientela forània i un preu ben alt pels seus ciutadans (taxes, Fòrums per a lluiment polític amb despeses insultants…). Ara volen montar un concert de campenetes i resulta que no saben ni presentar amb un mínim de dignitat un recital al Saló de Cent ni pensen projectar la seva orquestra. Aparador i molt poca substància musical…i de tota mena.

    M'agrada

    • alex

      Como casi siempre, muy de acuerdo con lo que dice Josep O.
      No es que solo se “venda ” Barcelona al oro turístico ( en este último extremmo el “oro ” de los petrodólares de Doha se ha impuesto a Barcelona en cuanto a futura sede de unos mundiales de atletismo ), sino también a la “purria” turística que nos invade en determinados períodos del año enguarrando todos aquellos lugares considerados como más céntricos y sensibles.
      Menos adorno y aparamenta de marketing y más produndizar en el sensibilidad cultural y musical de Barcelona, utilizando los buenos medios que se disponen, sin inventos de “la gallina de los huevos de oro “

      M'agrada

      • Apostar por el turista cultural es una gran inversión, pero para ello tienen que ofrecer espectáculos de nivel, con cantantes y directores que motiven a desplazarse a aquellos que no pasan circunstancialmente por delante del teatro y se apuntan a última hora a lo que hagan. Pero este nivel aún no lo han comprendido, van a lo fácil, por eso la apuesta de Traviata, barbero o Carmen les parece la solución, y se equivocan, la prueba son los descuentos de última hora también para los títulos que preveían que se llenarían al poner las entradas a la venta, y sin repartos atractivos eso no sucede nunca.

        M'agrada

    • Sí Olympia però això no em molesta tant, tot i que ja he dit moltes vegades que el Liceu hauria d’estar molt ocupat amb programació pròpia, no de lloguer, per molt bons que siguin els músics que hi actuín, que ves per on no és el cas de Allen, un discret músic que omple per altres motius, és clar.
      El que sí sembla és que de mica en mica i sense adonar-nos tornem a un Liceu amb ínfules classistes de sopars de gala i etiquetes, quelcom que no té altra justificació que els diners, i jo sempre he pensat que caldria buscar els diners d’una altra manera més estètica.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: