IN FERNEM LAND

UN CONTE DE NADAL D’ALBERT GUINOVART


Un conte de Nadal GuinovartDissabte passat amb Els Pastorets i el Cor Vivaldi al Liceu, ahir diumenge amb la selecció de nadales a tall de propina ofertes per l’OBC a L’Auditori i avui amb aquest enregistrament discogràfic d’Un conte de Nadal amb el Cor Infantil Amics de la Unió i l’Orquestra Camera Musicae, el compositor Albert Guinovart torna a IFL. No em sap cap greu, ja que he dit més d’una vegada que m’interessa tot el que proposa, en tots els camps compositius que que conrea  i entre tots ells em sembla molt lloable la tasca que està duent a terme amb la música  destinada als infants.

Ara toca Un conte de Nadal, un obra per a orquestram, solistes i cor de veus blanques basada en l’obra de Charles Dickens, amb lletra de David Pintó Codinasaltas de prop de 45 minuts de durada i dividit en 6 parts o números:

  1. Demà és Nadal
  2. Marley
  3. Passat
  4. Present
  5. Futur
  6. Nadal

Des de el primer compàs de “Demà és Nadal” el número inicial, el segell melòdic guinovarià inconfusible i engrescador, l’obra ens predisposa a endinsar-nos en un seguit de propostes melòdiques i rítmiques d’atractiu innegable, que gràcies a un excel·lent orquestració que atorga a l’obra una entitat juganera, com també succeeix en els seus Pastorets, amb móns sonors fàcilment recognoscibles entre el teatre musical o les bandes sonores i d’altres amb més risc melòdic i harmònic, que inclouen atonalitats i dissonàncies impròpies d’obres destinades a la franja més infantil dels possibles degustadors d’aquesta delicatessen.

De ben segur obres com aquest Conte de Nadal serviran a molts infants a apropar-se a formats musicals més complexes que les cançonetes de melodies enganxoses i repetitives, que acostumen a acompanyar els primers anys musicals. Hi ha en la música de Guinovart l’esquer que atrapa i que va més enllà de la música de consum que s’oblida amb facilitat. No sé si fos un infant com rebria aquesta música, però des de la visió adulta i les experiències corals viscudes fa molts anys, crec de tot cor que en a mi m’hagués agradat topar-me amb una obra així.

Per a un adult sense complexes l’atractiu de l’obra és irresistible i quan sembla que les melodies han d’acabar sent embafadores, Guinovart posa a prova a l’oïdor amb girs inesperats i sorprenents solucions melòdiques, tímbriques i harmòniques que denoten la seva inquieta inventiva i l’especial habilitat dramàtica que fa de Guinovart un compositor especialment dotat per el teatre i l’òpera, que en el Liceu no s’hagi representat cap de les seves obres ja escrites o no se li hagi proposat cap partitura, és quelcom incomprensible. En un país musicalment normal això ja estaria resolt.

El Cor Infantil Amics de la Unió de Granollers sota la direcció de Josep Vila Jover ha esdevingut una altra de les formacions corals de veus blanques de merescut i reconegut prestigi que ens fa enorgullir-nos dels avenços en un camp massa sovint oblidat del cant coral. La qualitat, l’equilibri i distinció de les veus, això com la imprescindible cura en fer entenedores totes les paraules del text, quelcom sempre imprescindible i que no s’hauria de sacrificar mai en la recerca de rotunditats sonores, fan que l’obra escrita per Guinovart brilli de manera especial. La personalitat sonora de la formació vallesana és curiosament ben diferent dels Vivaldi, i és bo que sigui així i que cadascun dels cors mantingui la seva personalitat.

Pel que fa a l’orquestra Camera Musicae de Tarragona, sota la direcció del jove mestre Tomàs Grau és una altra gratíssima sorpresa que el centralisme barceloní haurà de tenir ben present a partir d’ara, ja que la tasca que estan fent i com l’estan fent és quelcom que no hauria de passar per alt a programadors de cicles musicals. Més enllà de Barcelona hi ha una tasca musical i pedagògica que no es pot ignorar i que cal promocionar.

El disc es complerta amb l’entranyable Suite nadalenca del mateix Guinovart formada per cinc nadales tan populars com “El desembre congelat”, “el dimoni escuat”, El petit vailet”, “El noi de la mare” i “Fum, fum, fum“, i que amb les orquestracions i arranjaments tan originals com assequibles, fan d’aquest CD un regal molt adient per aquestes dates, però no només per aquestes dates, ja que la qualitat de l’obra musical sobrepassa el interès purament nadalenc.

El segell discogràfic “la mà de guido“, ha editat el disc i han comptat amb Santi Barguñó i Hugo Romano en la producció musical fent un treball magnífic de claredat i qualitat sonora excel·lent, però segurament per estalviar costos els de la mà de guido han comés una badada imperdonable, deixar-nos sense el text que David Pintó Codinasaltas ha escrit per adaptar el text original de Dickens i encara que els cantaires del Cor Infantil Amics de la Unió diuen el text de manera molt clara i entenedora, i el tècnics han contribuït a potenciar-ho de manera transparent, el text d’aquesta cantat hauria d’estar a l’abast de tots els compradors.

Un CD preciós

Enllaços relacionats:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: