Čerevički (Черевички), també coneguda com Les sabatilles de luxe o els Capricis d’Oxama, és una òpera en 4 actes i 8 escenes, va ser una adaptació que P.I.Txaikovski, va fer entre els mesos de febrer i abril de 1885, i posteriorment a finals de 1886, des de la seva primera òpera còmica Vakula la Smith (1874). El llibret de Vakula Smith era de Yakov Polonsky i es va basar en la Nit de Nadal (Ночь перед Рождеством) de Nikolai Gogol que ja ser utilitzat per Rimski Korsakov en la seva meravellosa Nit de maig.
L’any 1872 la Societat per la música russa va proposar un concurs per a una nova òpera basada en l’obra de Gogol i a Txaikovski el va temptar la idea de posar música a un argument que barrejava els típics elements populars tan associats a l’òpera eslava, com a altres de caràcter màgic i fantasiós. L’òpera va està enllestida en tres mesos, un any abans del termini que l’organització va establir com a data límit als participants. Txaikovski va guanyà i l’òpera es va estrenar el 6 de desembre de 1876 al Teatre Mariinski de Sant Petersburg no obtenint l’èxit esperat. Txaikovski va assumir-ne tota la responsabilitat i va decidir revisar-la, tallant escenes i afegint-ne altres, així com reorquestrant-la, el resultat va ser aquesta Čerevički que avui us presento aprofitant la retransmissió que la RAI ha fet de la magnífica producció del Teatre de l’ôpera de Cagliari.
No és una obra mestra, no és segurament una òpera grandiosa i en prou feines es representa fora de Rússia. No obstant la música és elegíaca, amb aquell punt de melangia i sentiment tan característica de Txaikovski. La part popular va a càrrec del cor, mentre que la part més fantàstica la trobem en la música escrita pel ballet en l’anomenat acte del Kremlin. També cal esmentar la música més lírica destinada a la trama amorosa entre Oksana i Vakula.
Estructura:
- Obertura
Acte 1er
Escena 1
- No. 1 Escena i duet (Solokha, dimoni)
- No. 2 Tempesta de neu
Escena 2
- No. 3 Aria (Oksana)
- No. 4 Escena i arioso (Oksana, Vakula)
- No. 5 Escena (Oksana, Chub, Vakula)
- No. 6 Escena i duet (Vakula, Oksana)
- No. 7 Escena final (Oksana, Vakula, Cor)
Acte 2on
Escena 1
- Interludi
- No. 8 Escena (Solokha, dimoni)
- No. 9 Escena (Pan Golova, Solokha)
- No. 10 Escena (Deacon, Solokha)
- No. 11 Escena i quintet (Chub, Solokha, Vakula, Deacon, Dimoni)
- No. 12 Arioso (Vakula)
Escena 2
- No. 13 Cor
- No. 14 Escena i cançó Cerevicki
- No. 15 Final (Oksana, Vakula, Chub, Cor)
Acte 3er
Escena 1ª
- Intermezzo
- No. 16 Cor de ondines
- No. 17 Escena i cançó de Vakula (Vakula, Dimoni)
Escena 2ª
- No. 18 Escena (Dimoni, Vakula, un vell Zaporozhian cosacco, Cor)
Escena 3ª
- No. 19 Polonesa (Vakula, Mestre de Cerimònies, la Tsarina, Cor)
- No. 20 distici (La tsarina, Cor)
- No. 21 Minuet i Escena (Vakula, Caterina II, Sua Altezza, Coro)
- No. 22 dansa russa i ball cosac
- No. 23 Escena (Mestre de cerimònies, Dimoni, Vakula
Acte 4at
- No. 24 Duet (Solokha, Oksana)
- No. 25 Final (Oksana, cavedano, Pan Golova, Panas, Solokha, Vakula, Cor)
La trama sense voler entrar en comparacions sempre odioses, ens apropa als pastorets, amb el dimoni que vol comprar l’ànima del jove Vakula, que en creure perdudes totes les esperances de conquerir a la seva estimada Oksana, accepta el repte de demanar-li les sabatilles a la mateixa tsarina. No cal dir que quatre actes donen per moltes accions paral·leles que permetran fer pujar dalt de l’escenari molts personatges que atorguen a la història aquest caràcter màgic, però també popular, imprescindible en la literatura operística russa. El final feliç de conte de Nadal està garantit, si bé a diferència dels nostres Pastorets, no hi ha intervenció divina contra el dimoni, sinó la magnificència de la Tsarina és la que farà obrar el miracle amorós de la parella.
La versió de Cagliari, estrenada l’any 2000 és un espectacle brillantíssim, màgic i ple d’enginy visual, color i exaltació creativa, i ja em permetreu que sense gaires ganes d’encetar cap mena de polèmica, però si cal incidim en el tema, m’admira que un ciutat com Cagliari sigui capaç de produir un títol poc conegut d’òpera, que inverteixi molt de talent i que reposi la producció al cap dels anys de manera tan brillant com quan es va estrenar i enregistrar en un DVD. M’admira que l’orquestra soni tan rica i esplèndida en les riques sonoritats, no ens enganyem, Cagliari en el rànquing de ciutats italianes no deu estar al capdamunt precisament, i en canvi no és tan sols aquesta magnífica producció la que em fa sentir una sana enveja, doncs sempre sorprenen amb títols importants i poc coneguts, com també ho va ser l’any passat un sorprenent Feuersnot de Richard Strauss.
Aquí, a Barcelona aquests títols de ben segur que serien titllats de poc sostenibles i per tant no mereixedors de representar-se. En el cas del títol que ens ocupa avui, a més a més és un espectacle molt propici per a les dates nadalenques, familiar, alegre, emocionant, brillant, amb cors, danses i un desplegament escènic molt adient per portar al teatre un públic nou, això que tant obsessiona a la nostra direcció, sense necessitat de inventar-se formules estranyes, ni aventures contra natura. Una òpera de temàtica nadalenca, propicia per a públics diversos i apte també pel públic infantil.
La producció, repeteixo que magnífica, de Yuri Alexandrov és d’aquelles que milloren la partitura, i per tant digne de tot elogi, amb un vestuari espectacular i una escenografia degudament naïf.
Del magnífic equip de cantants cal esmentar a la notable i poderosa mezzosoprano Irina Makarova i Vsevolod Grivnov com a Vakula. Llàstima que la TV no retransmetés cap de les funcions de la Oksana de Alex Panda, la soprano búlgara que fins no fa massa coneixíem com Alexandrina Pendatchanska i que ara s’ha abreviat el nom, ja que és una cantant que m’interessa molt, i no és que Viktoria Yastrebova ho faci malament, però no m’interessa tant.
Una mica avar en la rotunditat vocal, si bé simpatiquissim en l’escena el dimoni de Mikolaj Zalasinski (Bes)
La direcció musical de Donato Renzetti, em sembla magnífica pel color que sap treure de l’orquestra i per la rica varietat d’un discurs musical sempre atractiu i mai soporífer, tot i tractar-se d’una òpera no habitual, ni extraordinàriament dotada per el geni del compositor.
Una representació que no us podeu perdre.
CEREVICKI
òpera còmic-fantàstica en quatre actes i set quadres
llibret de Jakov Polonskij, basat en la Nit de Nadal de Nikolaj Gogol
musica Piotr Illítx Txaikovski
Vakula Vsevolod Grivnov
Čub Arutjun Kotchinian
Panas Gregory Bonfatti
Pan Golova Alexander Vassiliev
Bes Mikolaj Zalasinski
Solocha Irina Makarova
Oksana Viktoria Yastrebova
Il maestro di scuola Giulio Pelligra
Il Serenissimo/Lo spirito del bosco Nicola Ebau
La guardia/Il cerimoniere Mauro Secci
Il vecchio cosacco Francesco Leone
maestro concertatore e direttore Donato Renzetti
Orchestra e Coro del Teatro Lirico di Cagliari
maestro preparatore del coro Gaetano Mastroiaco
regia Yuri Alexandrov
scene e costumi Vyacheslav Okunev
luci Irina Vtornikova
coreografia Nadezda Kalinina
allestimento del Teatro Lirico di Cagliari, desembre de 2014
Cantat en rus i subtítols en italià
ENLLAÇ vídeo
https://www.mediafire.com/folder/nmzr2aswo7rnk/CEREVINSKI_Cagliari_2015
Aquest vídeo res té a veure, a part de ser la mateixa producció i el mateix teatre que el comercialitzat per la casa Dynamic, ja que aquell és de l’estrena de la producció de l’any 2000.
Us deixo uns Youtube per posar-vos la mel a la boca.
*
*
Més informació sobre la producció a:
Bona setmana!
IN FERNEM LAND 
Fa una pinta esplèndida, ja està en procés de descàrrega.
Al marge de les virtuts musicals que segur que deu tenir l’obra, em sembla molt atractiva la idea de portar a l’escenari una història que, pel que sembla, s’apropa al conte fantàstic i descansar dels ridículs culebrots que ens ofereix el belcanto italià, l’humor caducat (per mi) de les operes bufes italianes (incloent Mozart), la solemne seriositat alemanya o la frivolitat francesa. No vull dir que aquests països no produeixin obres d’aquest tipus (la Cenerentola de Rossini o Cendrillon de Massanet em semblen obres delicioses), però no em sembla exagerat afirmar que la gran majoria d’obres que es programen encaixen en aquests estereotips.
M'agradaM'agrada
La majoria del teatre operístic del segle XVIII i XIX està caducac, tret d’aquelles obres que es fonamenten amb llibrets extraiordinaris, pocs, però existeixen. les obres còmiques potser pateixen més el pas dels anys, senzillament perquè hem canviat molt, tot i així hi ha bons directors teatrals que poden fer amb Daponte i Mozart, meravelles. Dir que les òperes russes són molt superiors a les italianes, quan la immensa majoria, de l’òpera russa fins que no hi va haver la “revolució nacionalista” és opera italianitzant cantada en rus, és idealitzar l’òpera russa, però jo com tu, tinc moltes ganes de veure coses diferents i en l’òpera eslava hi ha moltes coses, algunes per a ells molt famoses però per nosaltres rareses, que són meravelloses, Glinka per exemple.
Aquesta que ens ocupa i gràcies a una producció molt atractiva, està bé, però no és Mazeppa, que aquesta a part de ser pràcticament desconeguda aquí, és una joia.
El que em sorprèn molt es que Cagliari faci temporades tan poc sostenibles i a més tingui la repercussió internacional que té.. Aquí no en tenen ni idea.
M'agradaM'agrada
En procés de descàrrega també!!! Quim, ja puc assegurar que si la programessin per Nadal jo hi anava amb els meus tres nens!!! (O sigui que serien cinc entrades, família completa en pack!) De ben segur que els encantaria, de fet ja t’ho faré saber per què tindran ocasió de gaudir-la a la “tele”.
M'agradaM'agrada
Encara et diran subversiu o pitjor encara, terrorista…
Els teus fills segur que s’ho passaran bé, i tu també.
M'agradaM'agrada