IN FERNEM LAND

LA TEMPORADA 2015/2016 DEL PALAU DE LA MÚSICA CATALANA


Palau_de_la_musica_catalana (2)

Ahir es va presentar la nova temporada del Palau de la Música Catalana i de mica en mica es van omplint els dies musicals que a partir del juliol del 2015 farciran d’il·lusions la nostra hipotètica agenda, a l’espera de trobar en mig de tanta oferta com tindrem, les experiències més excitants, satisfactòries i úniques de la nostra vida.   Això, malgrat que els anys van suavitzant una mica els efluvis entusiastes, és un ritual que es repeteix any rere any per aquestes dates i que després la tossuda realitat ja s’encarrega prou de fer-nos tocar de peus a terra, a vegades de manera suau i amable i d’altres, com dimecres d’aquesta setmana (no m’ho puc treure del cap) tot d’una, de manera brusca i desagradable.

Sobre el paper la proposta és variadíssima i engrescadora. El Palau no deixa de ser un contenidor de grans esdeveniments amb una certa voluntat d’estructurar la proposta musical més enllà d’una oferta comercial d’alta qualitat en la majoria dels seus cicles.

Es conserven encara, perquè suposo que deu ser ben rendible, alguns cicles de concerts de promotors aliens que embruten bastant la globalitat d’una temporada força excitant. Jo us parlaré dels cicles principals tot i que estic segur que entre tots els oferts, cadascú de vosaltres hi trobareu coses que en a mi no m’han cridat gaire l’atenció, com jo potser n’esmento algun que per a vosaltres té un interès relatiu.

El concerts es distribueixen i agrupen sota els següents cicles o criteris:

PROGRAMACIÓ PRÒPIA

Prement cadascun dels enllaços podreu comprovar com el Palau vol ocupar el primer lloc de l’activitat musical de Barcelona, disputant a L’Auditori, i aquesta propera temporada també en certa mesura al Liceu, la supremacia musical i vocal.

La competència és bona i acaba fent millor la proposta general, perquè Auditori i Liceu ja s¡espevilaran si veuen que perden notorietat al capdavant del Palau.

Palau 2015_2016_2

Pel que fa a les grans orquestres que visitaran el cicle estel·lar de Palau 100, la llista fa goig:

  • Staatskapelle de Berlín amb Daniel Barenboim
  • London Philharmonic Orchestra amb Vladimir Jurowski
  • Orquestra Sinfónica Simon Bolivar amb Gustavo Dudamel
  • Royal Concertgebouw Orchestra amb Semyon Bychkov
  • Orquestra Gulbenkian amb Ernest Martínez-Izquierdo
  • Mahler Chamber Orchestra amb Mitsuko Uchida
  • Budapest Festival Orchestra amb Adam Fischer
  • Wiener Philharmoniker amb Daniele Gatti

Pel que fa a les formacions barroques i de caràcter historicista la llista continua fent goig:

  • I Barocchisti de Diego Fasolis acompanyant a Cecilia Bartoli
  • Ensemble Matheus amb Jean-Christophe Spinosi
  • Les Musiciens du Louvre Grenoble amb Marc Minkowski
  • English Baroque Soloists i Monteverdi Choir amb Sir John Eliot Gardiner
  • Les Arts Florissants amb William Christie
  • Orquestra Montsalvat amb Francesc Prat
  • I Virtuosi amb Anne-Sophie Mutter
  • Armonia Atenea amb George Petrou
  • Orquestra Barroca de Venècia amb Andrea Marcon

El Nou cicle de Grans Veus ens portarà a Barcelona:

  • Anna Netrebko, Ekaterina Gubanova, Aleksandrs Antonenko i Ildar Abdrazakov, en un concert d’òpera, acompanyats per l’OBC dirigida per Marco Armiliato
  • Xavier Sabata
  • Juan Diego Flórez
  • Magdalena Kožená
  • Mattias Goerne

Operes:

  • Il re pastore de Mozart amb La Scintilla dirigida per William Christie

Les agrupacions de cambra també reuneix en 10 concerts noms tan destacats com el Cuarteto Quiroga, Isabelle Faust, Jean-Guihen Queyras i Alexander Melnikov; Mark Padmore (no entenc perquè no està a grans veus), Alisa Weilerstein, Pablo Ferrández, Belcea Quartet, Pavel Haas Quartet.

L’apartat de pianistes en solitari, que manté un cicle específic, ens portarà a:

Daniil Trifonov, Javuier Perianes, Iván Martin, András Schiff, Josep Maria Colom, Alexandre Tharaud, Grigory Sokolov, Elisabeth Leonskaja, Jan Lisiecki, Alexander Demidenko, Anna Gourari, Rudolf Buchbinder, Khatia Buniatishvili, Kuis Fernando Pérez, Benjamin Grosvenor, Lars Vogt,

Hi ha molta més oferta i de ben segur m’he deixat algú entre tants concerts.

Pel que fa a les obres hi ha una voluntat de atraure al gran públic amb La Passió segons Sant Mateu en una versió que esdevé referencial, la tercera de Mahler, Ein Deutsches Requiem, Missa Solemnis, la impactant Simfonia Turangalila amb els “bolivars” (pateixo pels vitralls), Strauss diversos i tots ells ben coneguts, concerts com el de violí de Sibelius, el segon per a piano de Rachmàninov, l’Emperador de Beethoven, les Quatre Estacions o el Rèquiem de Mozart, entre tantes, són l’evidència que prima la popularitat davant del risc, quelcom comprensible però…

El compositor convidat per aquesta nova temporada és el barceloní Hèctor Parra del que es podran escoltar en 6 concerts obres seves:

Palau 2015_2016

Coses que sense entrar en gaires detalls em criden l’atenció:

La desaparició de l’anunciada aportació mozartiana (la darrere entrega) que René Jacobs ens havia de fer amb Così fan tutte. L’intent de substituir-la (és un dir) per Il re pastore és si més no un acudit. Parlant d’aquest títol, trobo ofensiu que l’hagin inclòs en el cicle grans veus, anunciant Rolando Villazón (a qui això de gran veu, actualment ho podríem discutir) i obviant a qui comparteix protagonisme amb ell Martina Janková, Mojca Erdmann, Angela BrowerEmiliano González Toro.

Que Mark Padmore no el considerin una gran greu ho trobo un error, però que a Cecilia Bartoli no l’incloguin en aquest cicle i vagi en el general, és purament una estratègia de màrqueting, com ho és en Villazón incloent-lo. D’acord que el que importa és que hi siguin, però hi ha coses que grinyolen.

Ja que tenim un quartet solista rus d’alta volada, no entenc que no hagin aconseguit que el concert que ens faran Netrebko, Gubanona, Antonenko i Abdrazakov no esdevingui una òpera, a poder ser russa millor.

Que la OBC vingui com a orquestra acompanyant i no com una orquestra digne d’un concert de més volada és quelcom quasi ofensiu.  Potser si en lloc de seguir el format de concert operístic haguessin programat una òpera sencera l’haguessin dignificat una mica més. Em sap molt de greu. Ja ho sé que l’OBC té la seva magnífica temporada per poder-la gaudir, però crec que es mereix una distinció diferent.

Feia molts anys que no ens visitava la Gulbenkian que  ho faci amb el director que ho fa també em sap greu, tot i que el repertori que farà cal dir que és el que fa bé.

Insistir amb la Simon Bolivar, orquestra que jo crec desmesurada per les condicions d’espai i acústica que ofereix el Palau, i sense entrar en altre tipus de valoració, em sembla innecessari. Crec que hi ha excel·lents orquestres europees o americanes que mereixen ser contractades i que ens cal conèixer, potser no tan mediàtiques però més interessants.

Comprovo com la voluntat dels responsables de la Montsalvat d’allunyar-se de les sales tradicionals ja s’ha començat a esvair i a la primera de canvi han entrat en el cercle virtuós, res a dir, ans al contrari, a veure si es deixen d’arguments que res tenen a veure amb la música i que els ubicava en recintes inadequats i històricament molt patriotes i d’aquesta manera podem comprovar la qualitat real de la formació sense haver de posar arguments discutibles per davant de les partitures que interpreten.

Finalment, que Juan Diego Flórez ens vingui a fer napolitanes és un malbaratament, ara bé, també pot ser un estalvi, si més no m’estalvia la compra d’entrades. Malaguanyat tenor en un repertori de propines selectes. Incomprensible.

No entenc perquè en els cicles de Grans Veus, piano, Bach i Cambra no es fan abonaments de la zona E, la més econòmica. Espero que sigui un error

Encara no hi ha, o jo no l’he sabut trobar, la tarifa de venda d’entrades, si d’abonaments, però entrades soltes no, i ens cal per poder fer-nos una idea del que es pot assumir i el que no. Abonar-me a tot el que m’interessa és absolutament impossible i per altra part hi ha concerts que entren en els abonaments diversos que no m’acaben d’interessar, per exemple en Barenboim dirigint Verdi (té delicte aquest), les Labèque, l’esmentat concert napolità amb en Juan Diego Flórez (no me’n sé avenir).

La programació fa goig, han augmentat els concerts i hi ha una voluntat d’abraçar tots els generes amb un bon nivell de qualitat.

Els punts que m’interessen més, que són bastants, són d’un primerissim nivell. Per molts anys!

Fins que no surti, i espero que no triguin massa, les temporades de l’Auditori i la de Ibercamera, no us faré l’agenda complerta com vaig fer l’any passat, de moment entre Palau i Liceu només hi ha un dia que haurem de fer com la Sofia i la seva dramàtica decisió, ja que el 16 de març haurem de triar entre Magdalena Kožená al Palau o Written on Skin al Liceu, ja que ambdós són concerts únics. Jo ho tinc claríssim.

Les altres coincidències, que n’hi ha unes quantes, no són tan dramàtiques perquè en el Liceu tractant-se d’òperes que es representes diversos dies hi ha possibilitat de combinar, però fins que no tingui la temporada barcelonina sencera no podrem saber si hi haurà més casos sagnants on haurem de decidir a qui estimem més, si al papa o a la mama.

Demà us parlaré del meu darrer Siegfried d’aquesta temporada, el del segon cast.

17 comments

  1. Pere

    La temporada és magnífica però coincideixo amb tu que hi ha coses que grinyolen una mica. Ara bé, quan revises la nòmina d’artistes i orquestres previstes et ve com un mareig i des de fa un cert temps em pregunto d’on surten els calerons per pagar tot això ja que el pais està com està en aquests moments. No ho acabo d’entendre. Per molt cares que siguin les localitats no acabo de veure com es pot finançar tot això.

    Estic d’acord que la competència estimula, però amb el Liceu i l’Auditori, la proposta global em sembla excessiva pels temps que corren i es pot comprovar que hi ha molts concerts, alguns de primeríssima qualitat que no esgoten les localitats. A tall d’exemple serveixi l’esplèndid recital de Fazil Say que justet va omplir la meitat de l’aforament de la sala Oriol Martorell. I sort en tenim dels turistes que omplen el segon pis del Palau, sino faria perna. No es pot arribar a tot arreu ni per temps ni per diners, almenys en el meu cas. Aquest any he fet la bogeria d’abonar-me a l’OBC, la Musica Antiga, la cambra, Ibercàmera. Afegi’m-hi algunes òperes del Liceu i alguns concerts del Palau. No tinc temps ni per escombrar a casa. Ens podrien ajudar si la oferta fos una mica menys exhuberant, Penso que els melòmans obssessius ho agrairiem. No tots hi estaran d’acord, ho se, però és la meva opinió.

    Aquest cap de setmana és “terrible” en el bon sentit de la paraula: divendres OBC (em va encantar el concert!), diumenge Muti i dilluns Gatti. Sort que no vaig treure entrades pel Siegfreid d’avui!

    La propera temporada m’hi miraré una mica més.

    M'agrada

    • Josep Olivé

      Sí, concert curiosíssim el d’ahir, amb l’OBC en plan barroc i director mogudet i que va fer moure als músics per tota la sala. i sí, un altra cap de setmana de “sobre-carga” musical que no acabarà fins dilluns a la nit (més Siegfried, OBC en plan barroc, Muti i Gatti el dilluns), i si els resultats són els previsibles doncs a disfrutar-la i…recordar-la! 🙂

      M'agrada

    • La proposta no pot ser mai excessiva per una ciutat com Barcelona i un primer i segon cinturó amb tanta població, això sense comptar amb els potencials turistes. Caldria que comencessin a pensar amb una oferta cultural de qualitat combinada i pol d’atracció per a turistes melòmans-
      Nosaltres com que no hi arribem ens hem de dosificar, per això començo a prescindir de grans noms que no m’aporten res en allò que ens proposen, siguin les napolitanes de Flórez, sigui el Verdi de Barenboim.
      Pel que fa a aquest cap de setmana, he fet al salt a l’OBC, avui Siegfried, demà Muti i demà passat Gatti, sent un excés, perquè ho és, si tot està bé, és un privilegi.

      M'agrada

  2. Josep Olivé

    Una gran oferta, ben veritat, i és tan variada que per força hi han coses, moltes, a les que ben segur no hi faltarè i d’altres a les que ben segur no m’hi veuran, per molt rutilants que siguin els noms dels intèrprets. Un JDF amb napolitanes (ja dic i que consti, amb napolitanes!) no pot ser mai comparable a un recital Padmore-Lewis, per possar tan sols un exemple i mostrar de manera ben contrastada els meus gustos. O bé, un recital de fragments d’òperes no pot ser mai comperable, per a mi, i parlo de gustos, no de qualitats, a un Rèquiem Alemany. O un altre: preferible un pianisme paterno-filial a un pianisme de germanor-fashion de luxe. No sé si m’explico. Però bé, la llista sería llarga i no cal dir que en la programació hi ha gran concerts per a disfrutar de valent.

    Pel que fa a curiositats (i només curiositats!) i benvingudes (en tinc moltes més, però aquestes les vull citar expresament):
    – Zacharias amb Chopin (???!!!), un Chopin compartit amb compositors que aquest pianista interpreta d’una manera superba: Scarlatti i Pare Soler!!!!!!
    – Ashkenazy per fi fent el que sap: tocar el piano!
    – Thibaudet amb la Concertgebouw i l’Emperador.

    I una cosa que em costarà molt de pair, molt, però que molt: la desaparició del Cosí amb Jacobs. No haviem de tancar el cicle Da Ponte-Amadeus? D’altra banda la informació de La Vanguardia em deixa ple de dubtes, donat que diu aixi: “Sólo en proyectos de largo recorrido el Palau ha entablado alianzas con grandes nombres de la dirección orquestal como René Jacobs, que ese próximo año finaliza la trilogía Mozart-Da Ponte con ‘Così fan tutte’.” Per una vegada, i que no serveixi de precedent, déu t’escolti Maricel!

    M'agrada

    • No cal dir que el que més il·lusió em fa, a part de la Passió amb Gardiner i el Monteverdi, és la visita del Concertgebouw.
      Aquestes temporades tenen el perill de repetir-se amb directors i orquestres sobretit, que sent molt bones potser priven que en veiem altres tant o més interessants.
      Jo entenc que quan una agència agafa un filó l’intenta explotar al màxim, però les visites anuals (més d’una) de Gergiev amb els Mariinski, o la Nacional de França amb Gatti, la Simon Bolivar amb Dudamel, ens priva d’altres que es prodiguen menys i que sense cap mena de dubte són per a mi referencials, parlo de Leipzig, Dresden, la Filharmonica Txeca, Philadelphia, New York, Boston, Cleveland, Los Angeles, Santa Cecilia, Leningrad Philharmonic, la de Frankfurt, en fi, són tantes que costa creure que algunes siguin tan habituals.
      El mateix podríem dir dels directors, en aquest sentit tot i que també tenen uns patrons estàndars, els de Ibercamera sempre intenten sorprendre amb directors i orquestres més “originals”.
      Pel que fa a la nostra amiga Maricel, deu saber que potser en Jacobs l’ant vinent ens fa el salt (lleig) i ens deixa el Così per l’altra temporada. Canviar el Così per Il re pastore és decebedor.

      M'agrada

  3. alex

    Hay de todo como en la viña del señor
    Pero desde luego que prgramar por ej. a Villazón ” como grandes voces” tiene miga y raya en su estado actual, con la tomadura de pelo ( caso parecido, a lo del reciente TRISTAN sin el anuncio hasta pocos días antes de los solistas principales)

    M'agrada

    • El Palau se llenarà con Villazón, sin él y con un tenor más idoneo y esta ópera menor, por muy Christie que dirija, eso no sucedería. Poco importa que la elección sea buena o no, se trata de llenar.Eso y sólo eso explica que està ópera en versión de coincierta la incluyan en el ciclo grandes voces, pero para el resto del reparto es o lo parece, un despropósito.

      M'agrada

  4. joaquim

    Evidenment una gran temporada, amb algunes coses que, com be es diu, grinyolen.
    El pressupost, en els temps que corren, francament no l’entenc.
    El que es pot constatar, i aixo m’entristeix molt, és que l’Orfeó Català està practicament desaparegut
    (concert de Sant Esteve i poca cosa més al llarg de l’any).
    Els actuals dirigents del Palau, no es preocupen en absolut de treballar per recuperar el
    prestigi que es mereix aquesta institució, doncs cada dia el nivell es més baix.
    No oblidem que el Palau és la seu de l’Orfeó Català que, d’aquesta manera, crec, anirá lenta i
    progresivament a quedar com a algo marginal..
    No ho puc entendre.
    Solsament sembla que els interessa el rendiment economic que comporta la utilització d’un
    recinte meravellós com el Palau (visites, casaments de japonesos, lloguer de la sala amb
    espectacles sensa cap prestigi, etc.) Decebedor, oi ?
    Després de la denigrant “etapa” Millet, semblava aixó aniria d’altra manera.
    I de l’acústica, val més no parlar-ne.

    M'agrada

    • Els d’ara segueixen la fórmula Millet, si bé espero que amb honestedat.
      L’Orfeó necessita una inversió de temps i diners que sembla ser que no estan disposats a fer.
      Hi ha un cicle Coral interessant, però l’Orfeo, mentre Josep Vila sigui el director dels dos Cors, està destinat a ser una mediocritat. Que cal més per tal de que se’n adonin?
      El Cor de Cambra era un cor magnífic i ara ja no, perquè doncs continuar apostant per Vila després de demostrar que no ha sabut mantenir el nivell del de Cambra, ja no cal dir situar l’Orfeó en un lloc molt més preeminent.

      Entenc que voler incloure l’Orfeó en els concerts simfònic corals amb grans orquestres té els seus inconvenients i els darrers concerts on s’ha fet servir la fórmula són prou evidents, malgrat això no es posen solucions, la crítica musical evita el tema i tothom fa com si no passés res.
      Sent el Palau com és una institució privada, hauria de destinar part dels beneficis de la seva activitat en invertir recursos i talent per fer que l’Orfeó esdevingués el Cor que malauradament no hi ha a Catalunya, i no cal dir el que ja vaig escriure en motiu de la recent visita del Latvian Radio Choir. Si un país tan petit pot tenir un dels millors cors del món, què estem fem nosaltres? Esperar la subvenció pública és obscè

      M'agrada

  5. Oscar V

    Primer dir que la temporada fa goig, però perdoneu-me, però amb l’IVA encara al 21%, o els artistes cobren una misèria o això és inexplicable!! També estic d’acord, es repeteixen massa noms any rera any i l’orfeó fa pena. Així Barcelona i el Palau es segueix veient com el contenidor d’uns quants privilegiats i no com una sala/prgramació de referència. És curiós que tot i una programació tan magnífica com aquesta encara s’olori cert provincianisme.

    M'agrada

    • Això succeeix perquè enmig d’aquesta programació no hi ha res de producció pròpia.
      Per exemple, si el Palau en el cicle grans veus i comptant amb un quartet solista com el que té amb els quartet rus, decidí amb l’afegitó d’un beríton fer Mazzepa de Txaikovski, aleshores el món operístic miraría amb interès la proposta del Palau, però un concert de fragments d’òpera és la cosa més vulgar del món.
      També succeiria quelcom similar si les orquestres que ens visitessin portessin totes elles una obra fil conductor a proposta del Palau, per exemple la integral de simfonies d’un compositor o quelcom similar que ens diferencií de la ciutat visitada abans i després d’aquestes gires, però mentre siguem un contenidor, malgrat ser luxós, això no deixarà de ser una programació provinciana, perquè els projectes propis són d’abast molt local i es venen malament.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: