IN FERNEM LAND

LICEU 2014/2015: SIEGFRIED 2


Ahir vaig assistir a la tercera i última representació del cast alternatiu de Siegfried sense que la senyora Christina Schepelmann sortís a anunciar res, per tant amb el cast previst inicialment i el protagonisme de l’heroi del moment, el tenor Stefan Vinke.

Potser i que jo recordi, mai s’havia desitjat tant que un cantant del segon repartiment cantés en les totes les representacions, i és que el que fa el tenor alemany en totes les representacions és digne de veure i gaudir. Ahir el senyor Vinke mostrava signes d’esgotament, lleus, res escandalós ni res dramàtic, però en més d’una ocasió en el primer acte sobretot i també en el final del segon, semblava que se li acabava l’aire i que malgrat fer-ho tot, tot li costava més que en el primer dia i sobretot en la representació del diumenge 15. I quan segurament tothom que no l’hagi vist creuria que en el tercer acte acabaríem patint, el tenor Vinke com va fer en els altres dies,es creix i acaba l’òpera, tant en la confrontació amb Wotan com en tota l’escena culminant amb Brünnhilde de manera pletòrica, més musical i rematant-la una vegada més amb aquest Do4 no escrit i que ni els més gloriosos i agosarats heldentenors de les èpoques daurades, tret de la proesa de Aldenhoff al Bayreuth del 52, mai havien gosat fer. Si Vinke només fes això, aquesta nota heroica, seria una curiositat, però és que ell ho fa després d’haver donat el millor de si mateix en un rol extenuant i en un període de 10 dies entre el quals ell ha assumit l’heroi wagnerià en 5 ocasions. Si l’any vinent li donen el Siegfried no previst de Gótterdämmerung el Liceu farà un acte de justícia i un homenatge a un cantant que ha fet història local, però història.

El segon cast o cast alternatiu d’aquest Siegfried era molt bo, però no va arribar a les cotes del primer.

Em va agradar molt, més que al pròleg i a la primera jornada, el Wotan de Greer Grimsley. No té l’autoritat i noblesa de la veu profunda de Dohmen, però la salut vocal és espectacular en tots els registres i va donar un bon perfil dramàtic al seu personatge, potser massa vigorós per ser el Vianant, però vocalment esplèndid.

Magnífic i molt diferent a Peter Bronder que ho feia en el primer cast, el Mime de Gerhard Siegel. La veu és molt més ample del que ens tenen acostumats els tenors que fan aquest rol i sobretot no cau en la caricatura escènica  de tants i tants Mime. Ahir em van dir que Siegel canta també el rol de Siegfried i fins i tot Lohengrin, ho trobo una mica fort, però en algun moment del primer acte el Mime prenia una dimensió vocal molt densa i en a mi això m’agrada, el fa més poderós i perillós que un titella que fa rucades, que és el que ens han acostumat a veure. Mime no és estúpid, si voleu és roí, però mai un pallasso i Siegel imposa presencia i densitat vocal, però també dramàtica.

En canvi Oleg Bryjak, que tant vaig lloar a das Rheingold, com a ALberich, m’ha decebut molt a Siegfried. La seva interpretació quasi expressionista, està més fonamentada en el crit que en el cant, i això mai és justificable en el repertori wagnerià. Escènicament ho fa bé, però ahir el seu cant era permanentment crispat.

La Erda de Maria Radner és tan discreta que quasi és anònima. La veu és bonica i molt poc apropiada per fer un rol tan profund. L’emissió en el registre greu és tan feble que desapareix i en cap cas ofereix la imatge vocal de la saviesa. Impossible comparar-la amb Podles, però si amb la magnífica Erda que va cantar el pròleg, Nadine Weismann i que ho va fer molt i molt bé.

Repetien Cristina Toledano en el magnífic pardalet i Andreas Hört en el discret Fafner.

No diré sorpresa majúscula per a Catherine Foster com a Brünnhilde, ja que l’any passat ja ens va fer una notable filla de Wotan a Die Walküre, però les característiques vocals de la soprano anglesa li van molt millor a la partitura i exigència de la segona jornada. La “feblesa” de la desprotegida Brünnhilde s0ha de manifestar en un cant més matisat i amb unes sonoritats molt més líriques que no pas heroiques, tot i que les exigències del meravellós duo, passen per diferents estat d’ànim i la soprano que la interpreta ha de ser tan lírica com dramàtica, tan vençuda com guerrera, tan valenta com temorosa. Foster no fa els pianíssims de Theorin i quan canta a mitja veu no hi ha projecció i l’orquestra se la menja. Té una tendència a desafinar o a calar alguna nota, però en canvi té uns aguts amples, acerats, potents i meravellosos, que ja voldria per a ella la soprano sueca.

Foster és magnífica però no posseeix el pathos dramàtic de Theorin, potser per això queda una mica distant i segurament potser per això i també per aquelles fílies incomprensibles del públic operístic i del liceista en particular, no hi ha lloc per a dues Brünnhildes tenint a Iréne Theorin en el primer cast. Ahir el públic del torn C la va  “condemnar” després d’un magnífic duo final, amb una certa indiferència a l’hora de rebre els aplaudiments, ja que jo crec que en va rebre molts menys dels que es mereixia. Com deia ma mare, de bon pa fan rossegons i ahir tot l’èxit va ser per a Vinke i en menor mesura Grimsley, Siegel i fins i tot de manera per a mi poc comprensible Bryjak, i en canvi va costar molt arrancar un bravo quan la senyora Foster va sortir sola a saludar, Jo m’estimo més a Theorin malgrat no tenir el registre agut de Foster, però no reconèixer-li de manera més efusiva el que ens va fer em va semblar injust.

Ahir no em va agradar tant l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu com en el dies anteriors. Creia que com a mínim estaríem al mateix nivell de diumenge o potser millorat, ja que després hi van haver dues funcions més, però no va ser així. Sense errades ostentoses o pífies sempre enutjoses, el so va ser més barrejat i menys curós, una mica més barroer en el metalls i desequilibrat, tot i així en el tercer acte  es va superar i va culminar la tercera escena amb notabilíssima presència i contundència d’un so molt més treballat que en els dos primers actes.

No vaig saber apreciar cap reacció adversa del públic que no omplia el Liceu, cap al mestre Pons ni l’orquestra, quelcom que m’alegra i que denota que les protestes del primer dia només tenien la finalitat de sortir a la premsa i prou, no hi havia cap altre motiu que ho justifiqués.

Dilluns Catalunya Música retransmetrà la darrera de les 7 representacions previstes, i si no hi ha cap entrebanc, els cantants seran tots els del primer cast, és a dir amb Lance Ryan de protagonista.

Un apunt final per tornar a lloar el meravellós disseny de llums que Manfred Voss ha fet per aquesta producció austera de Robert Carsen, aconseguint en molts moments una plasticitat tan admirable com bellíssima en un escenari en principi tan despullat com és el de la darrera escena del tercer acte. Pura màgia visual, allò que tant fascina al director canadenc

Demà us paralaré del concert que tindrà lloc aquesta nit (22/03/2015) al Palau amb Riccardo Muti dirigint l’Orchestra Giovanile Luigi Cherubini.

Les fotografies que encapçalen l’apunt són de © A. Bofill, gentilesa del Departament de Premsa del Gran Teatre del Liceu

Bon diumenge!

48 comments

  1. Leonor

    ¿Y el que toca escuchar es Ryan? Bueno…Me alegro por los que habéis disfrutado de Vinke (y disfrutaréis hoy, ¡ay!, de Muti) ¡Gracias y buen domingo, infernems!

    M'agrada

  2. rosetapiccina

    M’agrada que diguis lo del Mime-Siegel, a mi em va impressionar, era exactament el Mime que jo necessitava perquè el primer acte de Siegfried arribés a agradar-me. No només va cantar seriosament, sense caricatures: és que canta magníficament. El divendres de la setmana passada em va semblar que el públic el va tractar amb indiferència, i jo l’hagués bravejat, si Déu m’hagués donat una veu audible.

    En global, l’experiència que vaig viure amb els dos casts va ser inoblidable. Aquest any per mi serà una llarga espera per Götterdämmerung. I després… què?

    M'agrada

  3. Joan

    Jo hi he anat un sol cop: Dijous 19. El que va anunciar Frau Scheppelmann va ser un doble canvi al Siegfried I al Mime. El primer, ens va dir, per donar descans a Vinke tot I estar Ryan ja recuperat. De fet Ryan ja havia cantat la funció del 2n repartiment (a preus de 1r) I sembla que dilluns cantarà la darrera del 1r . Estava esperant el post per conèixer l’opinió dels experts sobre Siegel que a mi sí que em va fer el pes I sembla que a tu també ahir. Me n’alegro! No obstant crec que tant la pàgina web com el full de sala haurien de tornar a ser el que eren: Repartiments del dia complets I actualitzats I deixar el micro per casos molt més excepcionals. M.agradaria entrar a la sala sabent a qui escoltaré en lloc d’a veure si avui canta la Theorin o la Forster però només cal veure els nous cartells exteriors per adonar-se’n de que els cantants han passat a un segon pla. 😦

    M'agrada

    • La fulla idèntica per a totes les representacions és un nyap que haurien de resoldre l’any vinent si és veritat que escolten l’opinió del públic.
      Està molt bé que la senyora Schepelmann surti a dir el que cregui més convenient i a donar la cara si cal, però tant la web del teatre, com la fulla de sala, haurien de informar del que anirem a veure cada dia, no ho canviïn a posteriori com a succeït a la web.
      Els cartell exteriors són només imatge i és que penso que encara no han entés que el públic de l’òpera, el que ara per ara es mou per el món operístic principalment vol saber qui canta i això no ho tenen gaire clar.

      M'agrada

  4. xavier

    No puc deixar de sentir dins meu, els 5 minuts finals de Siegfried cantats per Stefan Vinke amb qualsevol de les dues Brünhilde, hi havia moments que em semblava escoltar a Wolfgang Windgassen ,com si encara fos amb nosaltres. He anat a totes les representacions de Siegfried i ha estat memorable
    Ahir em va fer patir una mica al principi, però va ser un miratge. Wotan magnífic, Mime extraordinari,Alberich fantàstic i que puc dir d’una veu tan maca com la de Foster.
    Al final, com tots aquests cinc dies, em vaig deixar la veu per agraïr tanta bellesa.
    Per cert ,el diumenge vaig anar amb la meva estimada Alèxia Isolda de 10 anys i va sortir emocionada.
    Gràcies Gerhard Siegel, gràcies Albert Dohmen, gràcies Greer Grimsley, gràcies Iréne Theorin, gràcies Catherine Foster, gràcies Ewa Podles, gràcies Oleg Bryjaj, gràcies Cristina Toledo, gràcies Andreas Hörl, gràcies Josep Pons, gràcies Orquestra del Liceu i per damunt de tots, milions i milions de gràcies Stefan Vinke per fer-me creure durant unes hores que el meu estimat Siegfried era real.

    Leuchtende Liebe,
    lachender Tod!

    Liked by 1 person

  5. dandini

    Vaig veure aquest repartiment amb Lance Ryan dimarts passat.
    Va està especialment cautelós ,reservat i sovint poc audible.La veu sonàva tanmateix bonica i fresca,sense oscilacions pero em vaig quedar amb el dubte de que passaría quan volgués forçar l’instrument per surar per sobre de l’orquestra.
    Greer Grimsley va estar esplèndid com Vianant i en força mes bona forma que Dohmen.
    Catherine Foster va està magnífica exhibint una facilitat espectacular en el registre agut i una veu central de insòlita nitidesa que sorpren en un repertori on les veu no ho són gaire i tiren més cap el poder i l’expressió.
    Les salutacions de la Brunhilde del Siegfried acostumen a tenir una resposta menor que les del protagonista en els casos de qualitat comparable.Suposo que el públic té en compte els minuts que ha cantat cadascú .Es per aixó que també Irene Theorin(magnífica) diumenge passat va assolir molts menys bravos que Stefan Vinke.

    M'agrada

    • Però ahir la Foster en prou feines es va endur tres o quatre bravos, entre ells els meus, mentre que amb Theorin i malgrat el que comentes, en va tenir molts i molts, com Podles i aquesta encara va cantar molt menys.

      M'agrada

  6. milos

    He pogut gaudir de dos Siegfrieds em mig del gran desastre de Tristan und Isolde i la veritat és que dels dos estic molt contenta. Havia comprat els dos repartiments i he tingut la sort de gaudir d’un unic Siegfried i de la resta doblats i d’acord que la Theorin és única, però ahir la Foster em va agradar molt i també tota la resta (excepte l’Erda de la Radner) i potser Joaquim tens raó en que el Mime hauria de ser més com el d’ahir, però serà per les gravacions escoltades que sempre el Mime acostuma a ser més com el Bronder que com el Siegel i jo em quedaré amb el Peter Bronder. Magnífic el Wotan de Grimsley.
    Tant de bó els dobles repartiments que fa el Liceu sempre fossin d’aquesta alçada i tant de bó l’Orquestra sempre toqués així!!!

    M'agrada

  7. Estoy superada!, por los comentarios de Joaquim!, describes cosas y matices que se perciben pero no sabria como traducir.Es esplendido todo lo que detallas.Me produce complicidad, y bastantes complejos por saber tan poco y encima, disfrutar tanto…!un contrasentido.Bueno, gracias a todos los que comentais las obras…!!!!

    M'agrada

  8. scriabin

    Jo vaig assitir a la funcio de dijous amb el cast “principal”. Despres del desastros Tristan de dimecres, el Siegfried semblava una opera infinitament millor que el Tristan (cosa que no es) i la orquestra del Liceu molt millor que la Marinskii (…). En Vinke, espectacular. El Mime (que va ser Siegel) fantastic. La Theorin, impressionant … i la orquestra, molt centrada. Els tempos lleugers que en Pons ja va introduir a la Walkure, aqui van funcionar a la perfeccio, sobretot al primer acte.

    M'agrada

  9. Niklaus Vogel

    Benvolgut Joaquim, solament volia comentar que jo també vaig disfrutar molt ahir, gairebé tant com amb l’altre repartiment. Curiosament m’hauré perdut la interpretació de Ryan però no em penedeixo gens ja que Vinke va estar magnífic i va arribar al final en plena forma. De la resta de repartiment la Foster, que ja m’havia agradat l’any passat, també la vaig gaudir enguany i els demés molt bé a excepció potser de Maria Radner, una mica fluixeta i ja no diguem incomparable amb Podles. Celebro molt la millora orquestral amb la intervenció del mestre Pons. I solament lamento la desaparició d’un dels casts de l’any que ve per al Götterdämerung, però què hi farem, lo important és que finalment s’hagi programat. Molt bona tarda i a gaudir de’n Mutti, ja ens contaràs!

    M'agrada

  10. colbran

    Estoy escuchando la retransmisión desde el Liceu de “Siegfried”, a través de Catalunya Musica. Es casi imposible, sin libretto a mano, distinguir quién es Mime y quién es Siegfried cuando cantan juntos. Bueno quizás lo que les diferencia es la persistente oscilación de Lance Ryan en la zona aguda -la voz de Mime también oscila- y sus feos y prolongados portamentos. Qué pena que no se haya retransmitido ninguna de las aportaciones de Stefan Vinke al rol ptotagonista!. Y aún falta el “temible” tercer acto. El canto de Ryan es una vergüenza.

    Liked by 1 person

  11. Mingu

    També vaig assistir el dissabte 21 a veure el segon repartiment. Ja havia assistit el dia de la primera substitució i també vaig tenir la sorpresa de veure la Sra. Schepelmann anunciant la substitució en persona, en un acte de honestedat.
    El Sr. Vinke te de estar d’ara en endavant una mica en tots els nostres bons records liceistes, com un bon Siegfired, tres vegades:
    Una per que es un gran Siegfried, molt creïble, molt ben cantat i interpretat dramàticament , un altre per haver fet unes suplències que hauran exigit un esforç de heroi, i la darrera per no tenir por d’afrontar un sobreesforç que li podia haver comportat un fracàs en alguna actuació, o inclòs fer-se mal a la veu.
    El vaig sentir alguna vegada justet, però que amb una gran tècnica ho va sobreportar perfectament, de manera que va ser quasi imperceptible i no va assolir el nivell de errada, que per altra banda hauria sigut perdonable.
    La orquestra no la vull criticar massa per que es la nostra , però hem de encoratjar al Mestre Pons a que sigui valent i faci els canvis necessaris per millorar el que ell i la majoria de aficionats ja sabem que no sona de primera divisió quan fem un Wagner.

    M'agrada

    • En Pons ja és valent, ja, però a part de valentia fan faltar diners per contractar i reestructurar. En qualsevol cas aquest Siegfried crec sense por a equivocar-me que fins ara és la millor prestació de l’orquestra de enguany.

      M'agrada

  12. Romeo

    Como acto de justicia creo necesario dejar constancia de la gran actuación que hizo anoche LANCE RYAN interpretando un Siegfried muy notable, con una implicación total en el segundo y tercer acto. Fantática Podles como Erda (cuánta humanidad hay en su voz); Dohmen ES ese Wotan derrotado en este Siegfried y grande la Theorin como Brunnhilde. Preferible el Mime de Siegel que el de Bronder. En resumen, una gran función la de anoche
    Me he quedado con las ganas por eso de ver a Vinke (de dos siegfrieds los dos me ha tocado con Ryan, jo).

    M'agrada

  13. bocachete

    No ens adonem que som tan fràgils… Ahir estaven cantant, rebent aplaudiments i avui, en un moment… El meu germà ens ha avisat que tenia bitllet per a aquest vol i va haver de canviar-lo el dissabte i al final marxa demà, però li tocava anar-hi i acabar com el Bryjak o la Radner i el canvi ha estat per pur atzar. Només de pensar-hi, t’esgarrifes. Com deuen estar les famílies de tota aquesta gent! Els morts descansen en pau, però els familiars, els amics… qui es queda és el que necessita el nostre suport, però malauradament, no hi podem fer res de res. És llàstima.

    M'agrada

  14. Hofmannsthal

    Que desagradable sorpresa me he llevado cuando he accedido a la Vanguardia y he visto la noticia. Mal me sabe ahora no haberlos escuchado en el Liceo, pues su recuerdo en este Siegfried será para algunos la única vez que tuvieron la oportunidad de escucharles cantar. Manifiesto mi más absoluta consternación y tristeza por su muerte y la de sus familiares y les deseo profusamente que descansen en paz.

    M'agrada

    • Ella debutava al Liceu amb aquesta Erda, però ell ja va cantar Alberich a Das Rheingold fa dues temporades i aleshores em va entusiasmar, molt més que dissabte passat, però ara ja no podrem tornar a audir-lo a Götterdämmerung on estava previst tornar en l’únic repartiment previst l’any vinent

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: