IN FERNEM LAND

IBERCAMERA 2015/2016: GRANS ORQUESTRES


Avui al migdia s’ha presentat a l’Auditori de Barcelona, amb la presència de Joaquim Garrigosa, director de l’equipament barceloní i Josep Maria Prat, president d’Ibercamera, la temporada 2015/2016 de les grans orquestres a L’Auditori, en el maridatge que el cicle privat degà de la ciutat fa anys que manté amb l’equipament musical, la sala que segons el Sr. Garrigosa i el Sr. Prat, reuneix les condicions ideals per presentar les grans orquestres simfòniques a Barcelona, una afirmació tan obvia i contundent que cal interpretar com una subtil crítica a l’altre gran cicle simfònic de la ciutat, el que té lloc al Palau de la Música i que malgrat la luxosa oferta que presenta any rere anys, ha de lluitar amb les pèssimes condicions acústiques d’una sala poc propicia per a segons quins repertoris i sobretot per a les grans formacions orquestral i els seus directors, incapaços d’enquibir tot el so que són capaces d’emetre en una sala que en cap cas es va pensar per aquests afers o condicions actuals d’oferir la música simfònica.

La temporada 2015/2016 es caracteritza com sempre per la fidelitat a formacions, intèrprets i directors que són marca de la casa (Ibercamera), i per tant una temporada més gaudirem de Nott, Harding, Gergiev o Fischer dirigir, mentre que comptarem una vegada més amb la imprescindible Maria Joao Pires.

Pel que fa a les orquestres tornen les de Bamberg, la Simfònica de Ràdio Suècia i la Royal Philharmonic, al costat de la de la Ràdio Colònia i la Simfònica de Viena, però sobretot cal destacar per sobre de les prestigioses formacions la vista de la Filharmònica de Munic, una de les grans formacions europees que no s’ha de confondre amb l’altra grandiosa formació bavaresa, la Bayerischen Rundfunks (quina enveja tenir en una mateixa ciutat dues orquestres d’aquest nivell, més la de l’òpera estatal).

Les programacions no amaguen cap sorpresa, ja que Ibercamera també ha optat per garantir, tot i la fidelitat del seu públic, un cert conservadorisme en els repertoris per tal de atraure al màxim número d’aficionats a l’Auditori , si bé hi ha coses molt interessants com tot seguit podreu comprovar.

A la roda de premsa només es va presentar la programació, per tant no puc parlar de tarifes i preus d’abonament, i per no ser acusat d’intrusisme, no vaig gosar preguntar res, per tant haurem d’esperar quan ho publiquin, per comentar-ho.

Els sis concerts, només un excepcionalment en cap de setmana, fet habitual en ell cicle barcelonès d’Ibercàmera (contràriament a Girona el Sr. Prat ha dit que es consoliden els diumenges a la tarda com el dia ideal) són:

Dimarts 14 d’octubre de 2015

Orquestra Simfònica de Bamberg
Jonathan Nott, director
Christian Blackshaw, piano

Beethoven, Obertura d’Egmont
Mozart, concert per a piano núm 20
Beethoven, Simfonia núm 6 “pastoral”

Diumenge 17 de gener

Orquestra Filharmònica de Munic
Valeri Gergiev, director

Wagner, Preludi del primer acte de Lohengrin
Scriabin, Poema de l’Extasi
Txaikovski, Simfonia núm 6 “Patètica”

Dilluns 25 de gener de 2016

Orquestra de Ràdio Colònia
Wayne Marshall, piano i director

Gershwin, Obertura d'”Of thee I sing”
Gershwin, Rhapsody in blue
Bernstein, West Side Story, danses simfòniques
Bernstein, Obertura i suite de Candide

Dimarts 16 de febrer de 2016

Orquestra Simfònica de Viena
Adám Fischer, director
Ildikó Szabó, violoncel

Mozart, simfonia núm 35, “Haffner”
Haydn, Concert per a violoncel núm 1
Beethoven, simfonia núm 5

Dilluns 18 d’abril de 2016

Orquestra Simfònica de Ràdio Suecia
Daniel Harding, director
Maria Joao Pires, piano

Mozart, Concert per a piano núm 17
Dvorák, Simfonia núm 9 “del Nou Món”

Dilluns 23 de maig de 2016

Royal Philharmonic Orchestra
Pinchas Zukerman, violí i direcció
Amanda Forsyth, violoncel

Elgar, Serenata per a cordes (larghetto)
Elgar, Variacions Enigma
Brahms, Doble concert per a violí i violoncel

Nott s’acomiada com a director de la Simfònica de Bamberg, orquestra que ell ha situat al capdamunt, amb un programa molt clàssic, com és la tònica de tota la temporada presentada, alhora que ens permetrà escoltar a un extraordinari pianista que per circumstàncies alienes a la seva carrera no té el ressò mediàtic d’altres noms, com és l’anglès Christian Blackshaw.

Gergiev substitueix al desaparegut Maazel en la titularitat muniquesa, el repte és immens i serà bo veure’l dirigir sense l’orquestra del Mariinski, un fet a casa nostra excepcional.

Josep Maria Prat ha qualificat el concert de l’Orquestra de la Ràdio de Colònia com la “Nit Americana”. Gershwin i Bernstein en el programa ho certifiquen si bé el programa hagués pogut prescindir de les danses de West Side Story que també escoltarem amb l’orquestra del Liceu, i cercar en el catàleg del compositor alguna obra més “exòtica”.

La Simfonica de Viena incideix amb Mozart i Beethoven, afegint el preciós concert de violoncel de Haydn per una jove violoncelista que ens han anunciat que és extraordinària i que per això Ibercàmera la tutelarà, Ildikó Szabó. Caldrà comprovar si estem davant de l’eclosió d’aquesta gran i jove intèrpret.

La tornada de la fabulosa Orquestra de la Ràdio de Suència amb Harding ja és una festassa, però si ho fa acompanyada al piano per la Pires, la cosa esdevé d’imprescindible assistència. Un altre concert de Mozart, que mai és sobrer però homogeneïtza excessivament els programes, i la popular simfonia del Nou Món, acrediten unes programacions “massa populars”.

El darrer concert, a banda que les obres d’Elgar tocades per anglesos tenen una pàtina encisadora,, ens permetrà escoltar el meravellós doble concert de Brahms, per Zukerman i Forsyth.

Dimecres vinent es presenta la temporada de l’OBC, amb la qual cosa espero que a finals de setmana ja us podré presentar l’agenda 2015/2016 amb tota l’activitat musical barcelonina per la propera temporada, abans per això caldrà comentar la esperançadora temporada de la nostra Orquestra amb el mestre Ono com a titular.

Us deixo amb Ildikó Szabó interpretant Txaikovski

i amb  Christian Blackshaw interpretant el mateix concert de Mozart que tocarà a Barcelona, el 20, si bé amb l’Orquestra de la RAI sota la direcció de Noseda.

16 comments

  1. Fernando S.T.

    La programación no me atrae, es lo de siempre, aunque hay 3 conciertos que no quiero perderme:
    Gergiev con los muniqueses, Harding y Pires, y el doble concierto de Brahms, casi tan difícil de escuchar como el triple de Beethoven.
    Ya comentaremos la OBC, me ha llegado el programa a casa y creo que hay un bajón respecto a la 14/15

    M'agrada

  2. bocachete

    Realment, els programes no és que siguin conservadors: poden qualificar-se d’ultraortodoxos i gairebé fonamentalistes. L’únic que és més “arriscat” (?) és el d’Elgar (que malgrat que en doni dues obres populars, ja és un autor no tan hiperconegut) i el doble concert de Brahms, també menys habitual que les simfonies o els altres concerts. Gershwin, enguany, està en l’OBC, la Banda Municipal, la Simfònica del Vallès, el Liceu… I com que l’obra simfònica no és tan extensa… Encara aquests plantegen una obertura poc freqüent.

    M'agrada

    • tenint com tenen uns abonats fidels, recórrer a aquesta programació sembla un despropòsit, sobretot perquè si arrisquessin una mica més, amb aquestes orquestres i directors segur que acabarien tenint més públic que el que pugui motivar la presentada.

      M'agrada

  3. Jordi

    D’acord, ve la Filharmònica de Munich, però és una de les temporades més fluixes que jo recordi de Ibercamera, i quan dic fluixa sempre des del nivell que ens tenen acostumats, amb noms importants i nivell assegurat, però les obres programades són una rutina, el de sempre i repetitives amb els altres cicles i temporades.
    Crec que s’equivoquen

    M'agrada

  4. Josep Olivé

    Ibercàmera ha tirat del repertori més conegut segurament per atraure nou públic, i aleshores estem davant d’un cas com el del Liceu i la programació d’òperes molt conegudes. Per un melòman això és acceptable sempre que el intèrprets ens facin reviure les mateixies sensacions (o més) amb que hem crescut escoltant obres tan meravelloses, i els noms que es citen són una garantia i predisposen a no perdres gairebé tots els concerts.

    No obstant això el desequilibri temporal i estilístic de les obres és massa acusat i em sembla una manca preocupant d’idees temàtiques o bé de certa “comoditat” i conservadurisme programàtic impropi d’un cicle que té abonats amb força cultura musical. La presència clàssica-romàntica és tan aclaparadora que fins i tot amb grans intèrprets fa que la nova temporada no cridi a l’entusiasme.

    I per acabar, em sembla patètic que una obra com la meravellosa “Serenata per a cordes” d’Elgar ens l’ofereixin escapçada. Aixó no es fa. Sort que en el mateix concert hi ha el doble de Brahms: fantàstic!

    M'agrada

    • Que ho faci el Liceu, que són els únics que programen òpera en gran format té la seva lògica malgrat el que jo pensi, però que TOTES les temporades simfòniques apuntin cap al mateix cantó és molt preocupant, perquè guanyar públic no es guanya. El públic de Barcelona i rodalies és el que és, i l’únic que fem és anar a tot o a allò que ens interessa més.
      Qui no hagi escoltat mai en directe la Pastoral o la Patètica, potser no escollirà Ibercamera, anirà a l’OBC o a la temporada de la OSV. Dels grans cícles simfònics esperem grans propostes, també de les obres.
      El cicles privats cauen en allò més comprensible, lamentablement, però que l’OBC faci el mateix ja és molt més que preocupant.
      Ibercamera té un seguit de orquestres i artistes en “nòmina”, magnífics, pot triar l’auditori que més li convingui, ho té bé per oferir el millor, que els programes siguin tan poc ambiciosos o potser millor seria dir poc arriscats, tot i tenir 1400 abonats garantits, és decebedor.

      M'agrada

  5. Supongo que en época de crisis no podemos pedir milagros. Nos ofrecen buenos nombres, pero un programa sin riesgos. Hay que hacer taquilla como sea, y es comprensible. Personalmente, de los abonos que tengo, este es el único del que no prescindiría (por encima del Palau 100 y el Liceu, de hecho, del Palau me pasaré a abono a la carta, porque no acaba de convencerme del todo).
    Respecto a los precios, han bajado para los conciertos del Auditori y han subido para los del Palau (manda narices, con lo incómodo que es y lo mal insonorizado que está). Sumando los conciertos del ciclo completo bajan un poco los abonos de las zonas 1 a la 4, y suben un poco los de las zonas 5 y 6. Pero vamos, en conjunto no hay grandes cambios.

    M'agrada

  6. scriabin

    Gergiev? … despres de la falta de respecte envers el nostre public amb el seu Tristan del Liceu? … com diuen alguns “pues va a ser que no”.

    El programa, en general, es topic a mes no poder. Sembla que totes les orquestres quan van de gira es dediquen a triar el repertori mes classic (i amb olor a alcamfort) per atraure el maxim nomre de persones (basicament per fer caixa).

    M'agrada

    • Ferran

      a mi tambè se’m farà molt difícil tornar a comprar Gergiev després del Liceu…, i mira que vaig flipar amb ell quan fa anys va fer el poema de l’èxtasi de scriabin amb la mariinsky (torna a repetir temporada vinent)…, però el desastre del Liceu pesa molt, moltíssim.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: