IN FERNEM LAND

JORNADA DE REFLEXIÓ: LA CULTURA SENSE DEBAT


Ja em perdonareu, però precisament perquè avui és una jornada de reflexió, potser cal exercir el dret de reflexionar sobre el que hem de votar demà i com que a IFL ens importa molt la cultura, he anat a mirar el que diuen els programes electorals dels candidats a l’alcaldia de Barcelona, tot i sent conscient que els lectors del blog teniu orígens i procedències molt diverses. Em sap greu no poder satisfer a tothom però sí que tots podeu fer l’exercici amb els programes dels candidats que es presentin a la vostra ciutat o comunitat autònoma, si demà també es celebren les eleccions a la vostra comunitat.

M’he fixat detingudament en els pocs debats i entrevistes que he escoltat i vist, que la cultura mai ha estat un tema tractat i això òbviament em preocupa. Aquesta vegada eren més importants les banderes i les monges, què l’hi farem! En aquestes, com en la majoria d’eleccions la cultura no es protagonista, no sé si per manca d’interès o de programa, i per aquest motiu he anat a buscar els programes de les forces que segons les enquestes (aquest sí que és un tema fonamental, les enquestes) tenen possibilitat de obtenir representació a l’ajuntament barceloní.

Jo a IFL no tinc cap condicionant de la Junta Electoral i per tant també us porto els programes de les dues forces que no tenen gaire protagonisme en els mitjans, tot i que el primer debat que va tenir lloc a Catalunya Ràdio conjuntament amb TV3, si que varen estar representades les candidatures de Ciutadans i Capgirem Barcelona (CUP).

Tret del Partit Popular que té un programa molt genèric en el qual no hi ha cap apartat concret dedicat a la cultura, m’ha sorprès que la resta, en més o menys desenvolupament, ofereixen quelcom més que una declaració de intencions, i com que hi ha també en aquest terreny diferències abismals entre unes formacions i altres, m’ha semblat oportú detallar els programes culturals, alhora que deixar l’enllaç dels programes de les sis formacions: CIU, PSC, ERC, PP, Ciutadans i Capgirem Barcelona (CUP).

IFL no prendrà partit per cap de les candidatures, malgrat que com us ben podeu imaginar jo tinc una ideologia  concreta i definida que difícilment encaixa el 100% en qualsevol de les candidatures. En algunes avui per avui, serà impossible trobar-hi aixopluc i amb les que em queden he intentat encabir els programes amb les meves més profundes creences, òbviament tenint en compte l’apartat cultural i musical.

Malgrat les contradiccions, el desencís generalitzat i les propostes en general tan poc interessants,  he decidit anar a votar i també he decidit a qui votaré.

Crec que és important fer-ho, sobretot per evitar que el dilluns ens comencem a queixar dels polítics que tenim,

Aquí teniu les sis propostes culturals, que no han de ser definitives per escollir un alcalde, de les sis formacions a l’Ajuntament de Barcelona amb previsió de representació. Fins i tot és curiós llegir el que diuen i com ho diuen.

Els texts de cadascuna d’elles han estat copiats i enganxats, ho dic perquè el programa de la CUP és un esborrany ple d’errades i faltes, i si no ho és, ho sembla.

Només us anticiparé que si algú espera en alguna candidatura llegir coses importants a l’entorn de la música, l’Auditori, l’OBC, el Liceu, l’ESMUC o qualsevol altre institució musical pública, ho haurà de buscar amb lupa i quan ho trobi serà com si no ho hagués trobat.

Tenim la desgràcia que ens agrada una cosa que no dóna vots. Ja és ben trist, ja

Trias

CONVERGÈNCIA I UNIÓ

CIUTAT DE CULTURA, CONEIXEMENT, CREATIVITAT I INNOVACIÓ

“Vivim de cara al món i si volem la plena sobirania per al nostre poble és per a millorar la qualitat dels nostres conciutadans i per a obtenir que Catalunya, intensament civilitzada, pugui oferir una efectiva col·laboració en l’obra de millorament i progrés de la humanitat.” Pompeu Fabra, 30 de novembre de 1930 El coneixement i la cultura són l’ànima d’una ciutat. La cultura ens dóna les eines per participar activament en la societat i també per posicionar-nos internacionalment com una de les grans ciutats del món, i per això és una prioritat central de l’acció del govern municipal, que hi continuarà dedicant aproximadament un 6% del pressupost municipal. Volem preparar Barcelona, capital de Catalunya, per ser la capital del nou estat: una capital activa, viva, creativa, innovadora, emprenedora, humana i integradora, amb la cultura i el coneixement com a eixos vertebradors i com a elements identifi cadors d’aquesta capital, que ha d’exercir amb generositat i responsabilitat. Durant el mandat 2015-2019 continuarem desenvolupant polítiques orientades a enfortir i aproximar la cultura, l’educació, la creativitat i la innovació a la ciutadania, tot promovent-les com a fonament del progrés personal i social i optimitzant l’esforç compartit entre institucions públiques i d’iniciativa social que col·laboren per impulsar projectes i equilibrar els recursos existents. Igualment, treballarem per formar ciutadans crítics i autònoms amb valors cívics que esdevinguin els fonaments d’una societat millor, més justa, amb oportunitats per a tothom, i aprofundirem en el vincle amb l’àmbit educatiu i universitari per fer que la cultura formi part de l’itinerari formatiu i vital de les persones, de la mateixa manera que potenciarem iniciatives per fer més accessible i assequible l’accés a la cultura.

LA CIUTADANIA HA DE SER LA PROTAGONISTA DE LES POLÍTIQUES CULTURALS

Per això en fomentarem la participació activa com a protagonista de la cultura a la ciutat. Promourem la col·laboració amb els diversos actors dels sectors culturals: creadors, públic, món associatiu i empreses. La col·laboració publicoprivada i el diàleg permanent amb el món associatiu són essencials per continuar treballant des de la participació en els diversos sectors culturals. Mesures Ampliarem la xarxa barcelonina de Fàbriques de Creació que, al marge de la titularitat pública o social, garanteixi l’accés dels creadors als serveis que aquests equipaments ofereixen. En aquesta línia, incorporarem al programa de Fàbriques de Creació la Sala Beckett (Obrador Internacional de Dramatúrgia) al Poblenou, i el Centre de Creació de Dansa i Arts Escèniques a les Corts. També estudiarem vincular a les arts visuals un espai sota la cascada del parc de la Ciutadella. Potenciarem la Fabra i Coats, com a capçalera del Programa de Fàbriques de Creació, que esdevindrà un nou pol cultural de la ciutat. Dotarem aquesta fàbrica d’una direcció específica.

Continuarem potenciant el Consell de Cultura com a òrgan independent i representatiu del món cultural de la ciutat, particularment en les funcions d’informar l’atorgament de subvencions i nomenament dels jurats dels Premis Ciutat de Barcelona. En potenciarem les comissions sectorials com a òrgans consultius. Mantindrem la independència dels jurats designats pel Consell de Cultura per als Premis Ciutat de Barcelona, amb unes bases que premiïn l’excel·lència i la llibertat creativa. A través del programa de subvencions i convenis, continuarem donant suport a les activitats de les entitats i associacions culturals de Barcelona. Potenciarem el comerç cultural de proximitat, ampliant els ajuts que actualment es concedeixen per garantir una presència equilibrada a tota la ciutat (sales de música, galeries d’art, llibreries, i sales d’arts escèniques). Particularment, estudiarem accions de suport a sales de cinema en funció de l’interès cultural de la programació. Potenciarem la Barcelona Film Commission per atraure talent i recursos per a la indústria audiovisual en tots els formats. Demanarem a les administracions competents recursos econòmics (que funcionin a la manera d’incentius fiscals) per captar rodatges internacionals i potenciar les coproduccions dels nostres professionals amb altres països. Acabarem les obres de la tercera i última fase del Centre d’Art Contemporani Fabra i Coats, que permetrà disposar d’un total de 3.000 metres quadrats per a l’art contemporani. Pel que fa a La Capella, continuarem potenciant el treball amb l’art i la producció més emergent de la ciutat i n’incrementarem les relacions amb altres institucions. Ampliarem La Virreina. Centre de la Imatge obrint-lo a la façana de la Rambla. En potenciarem la relació amb l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Potenciarem la Fundació Barcelona Cultura com a instrument per captar mecenatge i vincular el món cultural amb l’empresarial. Ampliarem les eines de difusió de l’activitat i el patrimoni cultural de la ciutat, tenint molt en compte el vessant digital (apps, webs, etc.). Donarem suport als estadis inicials de les iniciatives culturals perquè puguin créixer i esdevenir autosostenibles. Fomentarem l’oferta cultural pensada per als infants, per aconseguir que la cultura formi part de la vida dels ciutadans des de ben petits. Impulsarem la presència al carrer d’exposicions i activitats dels museus per acostar encara més la cultura a tothom i integrar-la a l’espai públic.

CONEIXEMENT I CULTURA

Treballarem per dotar la ciutadania d’autonomia, esperit crític i valors cívics, fonament d’una societat més justa que afavoreixi el progrés personal i col·lectiu. Intensificarem el vincle amb l’àmbit educatiu i universitari per fer que la cultura formi part de l’itinerari formatiu i vital de les persones. El coneixement és la clau per al futur comú i pròsper de la ciutat. Potenciarem la Barcelona metropolitana com una gran plataforma d’educació superior d’Europa, promovent les universitats actuals i atraient-ne de noves perquè hi situïn projectes d’internacionalització. Consolidarem Barcelona com una ciutat amb centres de recerca científi ca capdavanters al món. Desplegarem polítiques de creació, d’atracció i de mobilitat de talent creatiu, científi c i tecnològic. Consolidarem comunitats RIS3 (les estratègies de recerca i innovació per a l’especialització intel·ligent que fan els estats membres i les regions de la Unió Europea per als fons de la política de cohesió) en l’entorn del coneixement i la creativitat. Impulsarem plataformes de micromecenatge i microcrèdit per a l’àmbit creatiu i del coneixement. Potenciarem l’Ofi cina de Ciències Ciutadanes com a gran espai de trobada entre la recerca, les dades obertes, la intel·ligència artifi cial i la participació ciutadana. Impulsarem la creació de fons de capital llavor i de capital de risc especialitzats en àmbits de coneixement, educació superior i de creació cultural. Potenciarem les relacions entre les universitats i les empreses, enfortint l’intercanvi i facilitant l’accés dels estudiants a la incorporació en el mercat laboral. Difondrem, en col·laboració amb les universitats, nacionalment i internacionalment, l’oferta universitària disponible. Fomentarem la projecció internacional de les universitats barcelonines. Enfortirem la col·laboració entre les universitats i l’Ajuntament, a fi de situar Barcelona com una de les principals ciutats de destinació d’estudiants universitaris internacionals de grau i postgrau. Desenvoluparem una guia de l’educació superior de la ciutat en què s’informarà de tota l’oferta universitària adreçada a estudiants internacionals que presenta Barcelona. Consolidarem noves edicions de la BCN SUMMER SCHOOL, amb la finalitat de mantenir la projecció internacional de Barcelona en l’àmbit de l’educació superior. Desenvoluparem i impulsarem el Campus d’excel·lència internacional (BKC a la Diagonal) i el Campus de l’energia (al costat del Fòrum). Afavorirem l’ocupabilitat i l’emprenedoria del nostres estudiants, estimulant la creació d’start-ups, pràctiques laborals a l’Ajuntament, etc. Impulsarem les vocacions científi ques de futur des de les escoles i els instituts de la ciutat. L’Ajuntament està finançant projectes amb les universitats per afl orar aquestes vocacions en els nostres estudiants joves. Promourem la celebració de congressos científi cs internacionals vinculats a les nostres universitats. Col·laborarem amb les nostres universitats en la seva estratègia de posicionament a les xarxes universitàries internacionals. Crearem un Consell Municipal d’Universitats, que vetllarà per marcar els objectius i reptes de Barcelona, i impulsar-los a través del coneixement.

CREATIVITAT, INNOVACIÓ, INDÚSTRIA CREATIVA I COMERÇ CULTURAL

La creativitat de la nostra ciutat és un tret que ens diferencia. Hem de fer créixer i potenciar l’ecosistema creatiu perquè doni fruits i projectar-lo. La principal riquesa de la nostra ciutat és la creativitat i el talent. Cal impulsar la indústria creativa i el comerç cultural, atès que són factors clau en la promoció econòmica i social, alhora que generadors de llocs de treball. Mesures Promourem la participació en projectes europeus entorn les ciutats, la creativitat i la indústria. Potenciarem el Barcelona Laboratori com a gran plataforma de cocreació i resolució de reptes de la ciutat, vinculant-lo a les Fàbriques de Creació, els Ateneus de Fabricació i altres equipaments de proximitat. Desplegarem plenament el projecte Canòdrom com a Parc de Recerca Creativa. Dissenyarem un programa de suport per a emprenedors de projectes culturals i creatius que es vulguin desenvolupar professionalment en aquest àmbit. Complementàriament, posarem en marxa un programa de beques. Desplegarem el Disseny Hub Barcelona com la referència europea del disseny en la confl uència d’un centre que ha de ser espai de memòria, espai per a la innovació en el disseny, per a empreses innovadores i per a la trobada de professionals del disseny. Crearem un landing empresarial per a professionals i empreses del món del disseny. Potenciarem l’Eix de la Creativitat amb la Fabra i Coats, el Disseny Hub Barcelona i el Canòdrom, Parc de Recerca Creativa. Incorporarem la innovació als processos interns de l’administració pública. Desplegarem eines de gestió de la innovació basades en l’experiència de Barcelona i les posarem a disposició de la ciutadania i de les entitats. Coordinarem i donarem una visió conjunta a les diferents iniciatives al voltant de la creació, el disseny, la fabricació i el prototipatge, fent de Barcelona la ciutat de referència en el pont entre creativitat i innovació. Consolidarem Dau Barcelona com un dels festivals de referència a Europa en el sector del joc de taula i tradicional. Igualment, impulsarem la presència del joc en escoles i espais públics com a eina per fomentar la creativitat. Continuarem potenciant el Programa Barcelona, ciutat de Festivals com un element de primer ordre pel que fa a la promoció de nous creadors i de projecció exterior de la ciutat. Impulsarem la fi gura del comissionat per la innovació, dedicat d’una banda a establir els ponts publicoprivats corresponents, per aprofi tar les sinergies que es puguin generar, i impulsar les iniciatives polítiques transversals que calgui. Impulsarem el Premi Barcelona Innovació, que guardoni les bones pràctiques de les administracions i empreses en col·laboració amb universitats.  Definirem el consell operatiu per la innovació, presidit pel comissionat, amb l’objectiu en una primera fase de definir el conjunt d’objectius a assolir en el Programa Barcelona Innovació 2025, les iniciatives que s’impulsaran i fer un seguiment operatiu del desplegament de les mesures necessàries. Crearem una línia “ICO ciutat de Barcelona’” vinculada a Barcelona Activa i destinada a dur a terme un programa autosuficient que procuri dotar de la inversió necessària els nous projectes en serveis que no requereixen una forta inversió en béns immobles i que, per tant, tenen difi cultat d’inversió en l’àmbit privat. Establirem el Programa Barcelona Innovació 2025, en què s’impulsaran les iniciatives necessàries per millorar la projecció de la ciutat de Barcelona com a ciutat d’innovació, i incrementar de forma substancial el pes sobre el PIB de la ciutat vinculat a la innovació.

NOU ESTAT I CAPITALITAT CULTURAL

Barcelona és la capital de Catalunya i de la catalanitat. Una part de la força i la personalitat de la ciutat vénen del conjunt del país, amb la seva història, cultura, llengua i identitat, i també per això ha d’estar al costat de la resta de pobles i ciutats de Catalunya, treballant amb tot el territori per impulsar conjuntament el país i la seva cultura. Barcelona ha actuat, i ha de continuar actuant, com a capital al món. Afronta l’esdevenidor com a potencial capital d’Estat, en diàleg amb la resta de capitals internacionals, amb capacitat per fer del nostre relat cultural un motiu d’inclusió i integració obert al món. Aquest ha estat un element central del mandat 2011-2015, i encara ho serà més durant els anys vinents. Cal enfortir la musculatura cultural creativa de la ciutat, reforçar la condició de capital de la cultura catalana i reforçar la projecció internacional de la ciutat. Mesures Exercirem la capitalitat cultural del país i la donarem a conèixer internacionalment de la mà dels grans equipaments culturals de la ciutat amb capacitat per projectar Barcelona i Catalunya en el mapa global de les cultures del món: Gran Teatre del Liceu, Palau de la Música Catalana, L’Auditori, Teatre Lliure, Mercat de les Flors i Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Construirem la Barcelona capital d’Estat creant estructures i estratègies culturals i de coneixement. A través de l’Institut Ramon Llull posarem el potencial econòmic, demogràfic i creatiu de Barcelona al servei de la projecció exterior de la cultura catalana. Intensificarem la relació amb ciutats i capitals del món que comparteixen amb Barcelona la vocació cultural i creativa. Incentivarem el turisme cultural i del coneixement a fi de posar en valor el patrimoni i el conjunt de l’oferta cultural de la ciutat. Volem promoure des de l’àmbit de la cultura bones pràctiques turístiques i que Barcelona esdevingui clarament un referent de turisme cultural. En aquest sentit, crearem una oferta turística especialitzada per a Barcelona en l’àmbit cultural, científic, del disseny, de l’urbanisme i de la innovació. Promourem Barcelona com a capital editorial en llengua catalana i castellana, la seva indústria editorial, els seus creadors i llibreters. Presentarem la candidatura de Barcelona com a Ciutat Creativa de la Unesco, en l’àmbit de la literatura. Potenciarem els certàmens i trobades internacionals en els sectors de la música, les arts visuals, el teatre, el cinema i la dansa que s’organitzen a la ciutat, i que ajuden a estructurar els sectors culturals. Barcelona acollirà al setembre del 2015 Cineposium, congrés anual de membres de l’Associació Internacional de Film Commissioners, per tractar la relació entre el cinema i la indústria del turisme. Barcelona acollirà l’octubre del 2015 la 14a reunió anual del Parlament Cultural Europeu al recinte modernista de Sant Pau per debatre temes al voltant de la creativitat, la innovació i la identitat.

IMPULSAREM I DEFENSAREM LA LLENGUA CATALANA

Barcelona serà la principal impulsora i defensora de la llengua catalana i de la cultura que s’hi expressa. Donarem força, projecció i protecció a la llengua i la cultura catalanes i, molt especialment, ens dotarem de recursos per atendre les necessitats dels nous catalans. Mesures Ens mantindrem ferms en la defensa del model d’immersió lingüística a les escoles. Potenciarem l’experiència d’èxit del Voluntariat per la Llengua fomentant les parelles lingüístiques des dels centres cívics i les biblioteques, amb l’objectiu que les persones que volen aprendre i millorar el nivell de català ho puguin fer amb aquest format. Mantindrem el suport a la Setmana del Llibre en Català per fer que es consolidi com un espai de referència de la promoció del món editorial català i el foment de la lectura. Incentivarem l’ús de la llengua catalana entre els joves en el temps de lleure. Confeccionarem material d’ensenyament i de dinamització per a persones que volen aprendre la llengua catalana, tenint en compte les necessitats de diversos col·lectius determinats: segons el sector comercial, segons la llengua d’origen… Millorarem el condicionament i visibilitat dels locals del Centre de Normalització Lingüística als districtes de Sant Martí i Sants. Promourem la col·laboració amb municipis de l’àmbit lingüístic català.

CULTURA DE PROXIMITAT

Treballarem per continuar acostant la cultura, font de progrés individual i col·lectiu, de futur i de convivència, als ciutadans. Barcelona disposa d’un ampli ventall d’iniciatives culturals de caires i disciplines molt diversos. Impulsarem aquesta riquesa cultural posant-la a l’abast de tothom i treballarem per connectar i coordinar la gran capil·laritat cultural que es desenvolupa a Barcelona. Reforçarem els centres cívics i les biblioteques, perquè esdevinguin veritables centres de cultura de proximitat que enriqueixin el territori i connectin els ciutadans. La participació forma part de la nostra manera de ser com a poble, i la cultura popular i tradicional n’és un element clau que contribueix intensament a la cohesió social i a la identificació de la nostra idiosincràsia. Mesures Reforçarem la xarxa actual de centres cívics, centres culturals de proximitat, i establirem una relació més estreta i coordinada entre els districtes, la xarxa de centres cívics, els equipaments culturals i els programes impulsats per l’àrea de cultura. Finalitzarem les obres i obrirem al públic el centre cívic Vil·la Urània al barri del Putxet i Farró del districte de Sarrià – Sant Gervasi. Enfortirem la connexió de l’ecosistema cultural potenciant els vincles de les diferents persones, entitats i equipaments que actuen com a agents culturals de la ciutat, també entre sectors diferents, per generar idees i oportunitats a través del treball col·laboratiu. Continuarem apostant per la xarxa de biblioteques com a agent principal d’accés a la cultura i el coneixement, espai d’intercanvi de saber i punt de trobada important per als barris, i per l’excel·lència del servei que ofereix. Obrirem nous equipaments bibliotecaris per completar el mapa de la ciutat: biblioteca del districte de les Corts, al carrer dels Comtes de Bell-lloc; biblioteca Gabriel García Márquez, al districte de Sant Martí, biblioteca del barri de la Font de la Guatlla a Sants-Montjuïc, biblioteca de Sarrià, a la plaça de Sarrià, i biblioteca de Sant Gervasi-sud, a la Finca Muñoz Ramonet, i millorarem els equipaments existents. Farem una Biblioteca Pública Internacional, amb fons en llengües estrangeres, a l’edifi ci annex de la Finca Muñoz Ramonet. Desenvoluparem una prova pilot per disposar d’una biblioteca oberta les 24 hores del dia. Desplegarem iniciatives per incrementar la dimensió virtual de la biblioteca. Continuarem reclamant al govern de l’Estat espanyol els fons necessaris per construir la Biblioteca Central Urbana. Enfortirem el vincle entre llibreries i biblioteques per criteris de proximitat. Treballarem amb la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona per aconseguir un catàleg i carnet únic en el sistema bibliotecari, així com més vinculació amb les biblioteques escolars i les universitàries. Elaborarem el Pla de Voluntariat Cultural de Barcelona per a equipaments i programes culturals. Estenent i ampliant experiències d’èxit en aquest àmbit, promourem que els ciutadans siguin coresponsables de la vitalitat cultural de la ciutat i col·laborin en campanyes que requereixin voluntariat. Traslladarem l’EMAV (Escola Municipal d’Arts Visuals) i en construirem la nova seu en un espai remodelat de Can Batlló al barri de la Bordeta del districte de Sants-Montjuïc. Promourem els valors de l’associacionisme cultural com a factor de cohesió social i crearem una campanya de promoció entre la ciutadania. Seguirem apostant per la rehabilitació dels teatres associatius (ateneus, orfeons, etc.). Continuarem impulsant la cultura popular i els seus valors que ens identifi quen (cohesió social, treball en equip, esforç, tradició, cooperació, identitat, comunitat, etc.). En aquest sentit, establirem noves línies d’ajut a les colles de cultura popular amb alta representació de joves i fomentarem que se’n creïn de noves. Promocionarem i projectarem la cultura popular a països d’arreu del món. Continuarem mostrant la cultura popular en els nostres desplaçaments internacionals. Consolidarem l’intercanvi de seguicis populars. Potenciarem la xarxa de Cases de la Festa. Seguirem potenciant i ampliant la xarxa perquè la cultura popular sigui present a tota la ciutat. Obrirem noves Cases de la Festa als barris: a Nou Barris (Masia Can Carreras, al barri de la Guineueta), a Sant Martí, al barri del Besòs, i potenciarem les del Clot i de Sant Andreu. Posarem en funcionament la Casa de la Sardana vinculada a les entitats sardanistes. Construirem la seu de la Colla Jove Castellera de Barcelona a la Fabra i Coats de Sant Andreu del Palomar. Impulsarem un Congrés de cultura popular a Barcelona. Promocionarem els intercanvis de grups dels territoris de parla catalana i facilitarem les actuacions dels grups d’origen a Barcelona i els grups de Barcelona al País Valencià, les Illes Balears i Pitiüses, la Catalunya Nord, l’Alguer, Andorra i la Franja de Ponent. Potenciarem la cultura popular a l’escola complementant el programa d’activitats educatives a les Cases de la Festa amb un Programa als Centres Escolars. Consolidarem el Raval com a barri de cultura en el marc del Raval Cultural. Promourem activitats gratuïtes que promoguin la integració des de la diversitat aprofi tant equipaments culturals, coordinadament amb els barris, els districtes i els centres educatius.

DIFUSIÓ I PRESERVACIÓ DEL PATRIMONI

Barcelona disposa d’un llegat patrimonial fruit d’una història mil·lenària que cal preservar i difondre. En aquest sentit, continuarem posant en valor aquest ric i variat patrimoni, en altres èpoques ignorat. Treballarem per fer-lo més proper i accessible al conjunt de la ciutadania, que se n’ha de sentir partícip, aprofi tant també les múltiples oportunitats que ofereixen els formats digitals, i en farem un element de la projecció de la nostra ciutat i cultura al món. Mesures Consolidarem el Born Centre Cultural com un espai de trobada de la història i cultura catalanes. Potenciarem el Pla Bàrcino seguint el pla d’objectius establert. Completarem la recuperació del passeig de la Muralla des de la Catedral fi ns al carrer de Viladecols i posarem en valor la plaça dels Traginers i els carrers de l’entorn. Impulsarem accions de micromecenatge cultural que incentivin la cultura participativa i la implicació de la ciutadania en els projectes per recuperar el patrimoni. Recuperarem la integritat del Palau Reial Major, conjunt històric monumental de la plaça del Rei, posant-ne en valor el llegat històric i patrimonial, i connectant alhora les seus del MUHBA, Capella de Santa Àgata i Museu Marès (Sala del Tron / Tinell + Capella Reial + Residència dels Comtes de Barcelona). Reivindicarem a l’Estat espanyol el traspàs a la ciutat del Palau del Lloctinent. Crearem un nou espai visitable al Castell de Montjuïc per mostrar peces de tot el complex museístic i patrimonial de Barcelona fi ns ara no exposades al públic. Farem polítiques actives per captar nous públics als museus i centres patrimonials de la ciutat mitjançant el registre “Gaudir + BCN”. Obrirem la Casa Verdaguer de la Literatura a Vil·la Joana, a Vallvidrera, com un espai destinat a la literatura catalana i universal. Projectarem la Casa dels Contes al Castell dels Tres Dragons de Domènech i Montaner, al parc de la Ciutadella, com un espai adreçat als infants i a les famílies, orientat a despertar l’interès per la imaginació i la creativitat dels més petits. Impulsarem el vessant científi c del parc de la Ciutadella. Convertirem el Museu Martorell en la seu del Gabinet d’història de les ciències naturals, que tindrà en la col·lecció Salvador un dels eixos, i donarem ús cultural a l’Hivernacle i l’Umbracle. Traslladarem, en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya, la seu científi – ca i les reserves del Museu Nacional de Ciències Naturals a un espai proper a la seu del Fòrum per donar consistència als diversos equips de recerca dels quals ja disposa el Museu. Innovarem l’experiència del Museu de la Música a través de la interacció tecnològica. El visitant podrà interpretar sobre els sons dels instruments del museu, podrà dirigir l’OBC i podrà imprimir en 3D alguns dels instruments. Estudiarem la creació del Museu de les Arts Escèniques al Teatre Arnau, amb especial referència al signifi cat social i artístic del Paral·lel. Avançarem en el projecte de la Muntanya dels Museus com a espai referent museístic i cultural de la ciutat. El projecte transformarà l’ús dels pavellons de Victòria Eugènia i d’Alfons XIII de la Fira de Barcelona per a usos museístics, que inclourà l’ampliació del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), la creació del Museu de l’Arquitectura i l’Urbanisme, del Centre Nacional de Fotografia, un gran hall d’exposicions i la reserva d’espais per a usos museístics futurs. Obrirem el nou Museu Etnològic després de renovar totalment l’edifi ci i d’incorporar una nova museografi a a fi d’erigir-lo en un autèntic espai de coneixement de l’etnologia, a través de les nombroses i valuoses col·leccions nacionals, en relació amb el coneixement d’altres cultures del món. Incorporarem el Museu Marítim a la xarxa de museus municipals de la ciutat, previ acord amb la Diputació de Barcelona, per convertir-lo, amb un nou projecte museogràfi c, en un espai de coneixement de les ciències del mar i la seva relació amb la ciutat. Explicarem la història de Barcelona a través del Mercat de Sant Antoni amb l’obertura del MUHBA Sant Antoni, on es posaran de relleu les restes de la Via Augusta Romana, dels Baluards de la Muralla i l’arquitectura del mercat. Carta arqueològica: obrirem l’accés a informes arqueològics mitjançant el web i les xarxes socials per generar un conjunt d’informació, unificada, que reculli tota la documentació del patrimoni arqueològic de la ciutat. Posarem a disposició de la ciutadania la consulta on-line de la Col·lecció Filatèlica Ramon Marull, una col·lecció universal de segells postals del període 1840-1940, pràcticament completa, amb un total de 65.380 exemplars. Oferirem a través del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) una multiplicitat de visions per generar debats crítics sobre l’art i la cultura, una missió que aspira a integrar públics cada vegada més amplis. Continuarem dinamitzant les activitats de la Fundació Antoni Tàpies i de la Fundació Joan Miró com a espais artístics de referència internacional. Crearem el centre de recerca i documentació del Museu de les Cultures del Món al nou edifi ci de la Seca (carrer de la Seca). En el procés de construcció de l’Estació de la Sagrera, garantirem un espai per exposar el mosaic i informació sobre la vila romana. Continuarem amb la tasca de difusió dels refugis antiaeris de la Guerra Civil com a espais de referència de la memòria històrica de la ciutat. Obrirem la casa Jaqués com a espai de suport i de difusió del Park Güell. Finalitzarem la restauració completa de la Capella de Sant Miquel al Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes i el consolidarem com un centre cultural amb una oferta que abraça l’activitat expositiva, però també conferències, diàlegs, concerts i un programa educatiu per als cicles de primària, secundària i batxillerat. Obrirem la sala de Calderes com a espai expositiu del patrimoni industrial de la ciutat a la Fabra i Coats al barri de Sant Andreu de Palomar. Obrirem un nou espai expositiu al pavelló de Sant Salvador del Recinte Modernista de Sant Pau que culminarà la recuperació del valor patrimonial i artístic del recinte modernista més gran d’Europa, un nou espai de referència de la ciutat en el qual conviuen la història i la innovació. Crearem el Mirador del Call com a espai de difusió i promoció de la història i la significació del Call jueu a la ciutat. Crearem un segell de qualitat per a establiments comercials que tenen patrimoni visitable (muralla romana, modernisme, gòtic, etc.). Estudiarem dotar de més autonomia de gestió els museus de la ciutat per agilitzar-ne el funcionament. A través de la Fundació Museu Picasso de Barcelona continuarem desenvolupant activitats que ampliïn i enriqueixin el coneixement sobre la fi gura i l’obra de Pablo Picasso, el seu entorn artístic i social, i la seva relació amb Barcelona

http://xaviertriasbarcelona.cat/xavier_trias_ciu_programa_electoral.pdf

Collboni

PARTIT SOCIALISTA DE CATALUNYA

LA CULTURA: CREATIVITAT, PROJECCCIÓ I PROXIMITAT

La cultura és i ha estat un tret distintiu de Barcelona, fins i tot en els moments més complicats de la història de la ciutat. La creativitat i el cosmopolitisme han estat el nostre atractiu i la nostra targeta de presentació.

Arquitectura, arts escèniques, plàstiques, disseny, literatura, audiovisual, gastronomia i, més recentment, la generació de continguts en els nous entorns tecnològics compten, en cada una de les disciplines, amb creadors de renom, sovint referències a nivell internacional, i amb estructures d’exhibició i producció, tant públiques com privades, de gran potència i nivell.

La Barcelona d’avui però, pateix importants mancances en la consolidació d’un brou de cultiu adequat per a l’emergència i consolidació de la tasca dels creadors i dels operadors culturals i, sobretot, d’unes gran llacunes pel que fa a democratització i condicions d’igualtat en l’accés a la formació i al consum cultural. És per tot això que des del socialisme hem estat els principals aliats i impulsors de l’auge cultural de Barcelona de les últimes dècades.

Per altre banda cal reconèixer que un gran valor que enriqueix de manera central a Barcelona és la identitat mediterrània de la ciutat. Una identitat construïda a partir de la idea de barreja, de l’ intercanvi d’idees i de la defensa de la raó. Barcelona duu la Mediterrània al seu ADN i així vol volem remarcar en les línies estratègiques d’acció cultural. Enfortir aquesta identitat i donar forma a una visió cosmopolita i actualitzada d’aquest lligam, han de ser accions prioritàries.

Entesa la cultura com la conseqüència directa del diàleg, la participació i l’emprenedoria creativa, Barcelona ha esdevingut, en aquests darrers anys, en una ciutat abocada a la gestió dels aparadors culturals i artístics, una ciutat amb menys liderat metropolità, una ciutat amb enormes dificultats per relacionar els seus actius culturals amb les fires i congressos que acull i sobre tot una ciutat que no ha estat capaç d’interrelacionar amb èxit les dinàmiques socioculturals que sorgeixen quotidianament als barris amb aquelles pròpies d’un mercat cultural estable i cosmopolita.

En aquests 4 anys de govern de CIU la vida cultural barcelonina s’ha vist afectada per un seguit d’elements de retrocés programàtic i financer derivats d’una voluntat sociopolítica rellevant, entre els que destaquen , la reducció de recursos a l’acció cultural per part del Govern de la Generalitat, el progressiu distanciament entre la vida cultural dels barris i aquella que dóna forma institucional a la “marca Barcelona, la consolidació, doncs, d’una dinàmica sociocultural amb components fortament alternatius,” i el distanciament entre la política cultural i les grans decisions de futur de la ciutat.

Tal com s’ha donat durant aquests darrers anys la política cultural municipal ha estat essencialment subsidiària de les decisions del Govern de la Generalitat, subsidiarietat que arriba a convertir-se en la suplència econòmica dels dèficits d’aquesta, derivant cap als principals equipaments culturals nacionals recursos municipals.

Alhora el creixent desequilibri entre els programes de centralitat cultural, sovint plantejats en termes de consum i aparador cultural, respecte les tasques de dinamització cultural als barris és evident.

És indiscutible que Barcelona forma part del reduït grup de ciutats que, de manera estable, generen interès internacional tant pel que afecta les visites turístiques, la celebració de congressos, com per la ubicació de delegacions empresarials. Dissortadament també és indiscutible que la cultura, tret dels valuosos elements patrimonials presents a la ciutat i d’una selecta i afortunada llista de propostes artístiques puntuals, no forma part d’aquests atractius.

Per això cal refer les relacions entre la política cultural central de la ciutat i aquella que es desenvolupa als barris, per assegurar que configurin conjuntament una única unitat d’acció. El que succeeix als barris de la ciutat ha de ser considerat com l’autèntic viver de talent local i l’eix central de la renovació artística de la ciutat, tothora que el principal focus de referència per als productors de continguts.

Els objectius prioritaris que ens proposem en matèria sociocultural requereixen amplis nivells de participació ciutadana i una gran capil·laritat territorial, la recuperació d’instruments i recursos pel suport als i les creadores mentre que aquells que fan referència als aspectes mes econòmics i industrials de la cultural exigeixen un nou marc reglamentari i una relació intensa amb les àrees econòmiques i de promoció comercial i turística de la ciutat. Ambdues dinàmiques, òbviament connectades, requereixen estratègies diferents i instruments de governança singulars.

Es per això que ens proposem transformar l’actual organització cultural de la ciutat en el ben entès que ha cobert una etapa molt profitosa i que, en l’actualitat, es manifesta poc eficient per assolir els nous reptes que es plantegen. Aquesta transformació es basa en dos propostes concretes que són l’organització i la governança i el paper de la cultura en el context de la política municipal.

Proposta 106. Fomentar la vida sociocultural i el desenvolupament territorial de la cultura

  • Elaborarem un mapa creatiu de la ciutat que permeti identificar les principals dinàmiques culturals existents, establint en cada cas un pla de treball conjunt que asseguri la seva estabilitat i consolidació.
  • Elaborarem un pla estratègic de centres culturals de barri que permeti reformular el seu pla d’usos, establir un programa comú d’objectius, un model eficient de gestió i una dotació de recursos suficient per aconseguir resultats eficients. El programa serà compatible amb un grau d’autonomia de decisió de cada centre pel que fa a la seva programació, per tal que els centres culturals reflecteixin la diversitat de la ciutat i dels seus barris.
  • Promourem un circuit cultural (Circuit Barcelona) estable al llarg del territori per donar a conèixer les principals realitats culturals ubicades als barris de la ciutat, prestigiant-les i afavorint els seu reconeixent públic i facilitarem amb aquest propòsit l’adaptació d’espais gestionats per particulars que es vulguin comprometre en aquest objectiu de donar difusió a activitats culturals i espectacles als barris sense generar conflictes amb el benestar de la resta de veïns, amb intervencions en insonorització, vigilància i suport tècnic i econòmic per al compliment de mesures de seguretat.
  • Vetllarem perquè aquest circuit abasti tota la ciutat, per mitjà de la concertació amb operadors privats i fent-hi participar de manera decidida les fàbriques de creació i els espais comunitaris com els centres cívics però també els grans equipaments, festivals i celebracions de la ciutat.
  • Promourem la integració de la producció cultural alternativa en els espais centrals de la cultura barcelonina, els seus festivals i les festes de ciutat, trencant el caràcter perifèric que sovint l’estigmatitza i l’impedeix desenvolupar-se amb tot el seu potencial.

 

Proposta 107 . Democratitzar l’accés a la cultura: Carnet cultural ciutadà

  • Facilitarem l’accés a la cultura, perquè tota la ciutadania tingui garantit poder gaudir de continguts que l’han de fer créixer en l’àmbit personal i col•lectiu, des del gaudi de la creació i des de la conformació d’una consciència crítica, de pertinença, de creació d’icones i referències.
  • Crearem un carnet cultural barceloní per gaudir de les biblioteques i els seus serveis, i avantatges que ja ofereixen altres iniciatives com Gaudir+Barcelona, però que faciliti a més l’accés assequible a tota l’oferta cultural que genera l’Ajuntament de Barcelona, directament o per mitjà de la seva participació en els consorcis de museus, equipaments escènics o de la titularitat d’espais culturals i comunitaris.
  • Posarem elements de discriminació positiva per als joves i per a col•lectius que tinguin una particular dificultat d’accés al consum cultural, per causes econòmiques, per dificultats d’accessibilitat o per motiu d’origen.

Proposta 108. Fomentar la creació de nous públics.

  • Crearem plans de dinamització d’entorn als grans equipaments culturals: TNC, DHUB, Auditori, MNAC, Camp Nou, Fundació Tàpies, Fundació Miró, Pedrera.
  • Promourem festivals d’estiu de barri, complementaris al Festival Grec. Arts escèniques de petit format, producció pròpia.

Proposta 109: Promoure la coordinació cultura – educació mitjançant la xarxa de formació artística

  • Impulsarem el desenvolupament d’activitats que vinculin cultura amb educació, tot incentivant la multiplicació dels crèdits de síntesi per mitjà de la implicació dels equipaments culturals municipals o en els quals hi tingui participació per mitjà de consorcis o convenis.
  • Vetllarem perquè es desenvolupin els ensenyaments artístics amb la creació d’una xarxa de centres d’iniciació a tot el territori, recolzant-se en les escoles existents quan sigui el cas, creant-ne quan calgui i per mitjà del suport a les AMPES de la ciutat perquè la formació artística arribi a tots els escolars de Barcelona, exigint-ne a la Generalitat tant la dotació de personal com dels recursos necessaris.
  • Exigirem a la Generalitat la configuració d’un veritable espais d’educació superior en arts a Catalunya.

Proposta 110. Transformar l’ organització i la governança de la política cultural de la ciutat, per donar resposta a les noves necessitats.

  • Transformarem l’actual Consell de la Cultura de Barcelona en Consell de Cultura Territorial com òrgan que englobi el conjunt dels districtes de la ciutat i que tingui com a principal objectiu promoure la integració de les moltes dinàmiques culturals de la ciutat en una política cultural global i que tingui com a competència, i amb independència dels organismes autònoms que puguin governar elements concrets de la política municipal, els programes culturals que afecten els centres cívics, les biblioteques, les festes, la cultura popular i tradicional, la promoció de l’associacionisme sociocultural i els programes de patrimoni territorialitzat.
  • Crearem el Consell Municipal de les indústries creatives i culturals amb competències en tots aquells elements culturals als quals afecten les dinàmiques de mercat, l’economia productiva i les polítiques de consum i distribució expansives. Aquest Consell presidit pel Regidor de Cultura, haurà d’estar participat per les Regidories d’ordre econòmic, i comercial i promocional de l’Ajuntament i pels principals agents de la indústria cultural de la ciutat i tindrà com a competència els programes de suport a l’empresariat cultural barceloní així com les fabriques de creació i el desenvolupament de noves mesures de incentivació cultural en el terreny del capital llavor i el capital risc, i amb forta connexió i interacció amb Barcelona Activa.
  • Transformarem BTV en un potent emissor sociocultural, entesa com un punt de distribució de continguts i la peça central d’una plataforma de comunicació integral (Tv, radio i Internet)
  • Promourem que la taxa turística, tota vegada l’Ajuntament aconsegueix gestionar-ne el 100%, destini una part a usos culturals.

Proposta 111. Promoure i facilitar les indústries creatives i culturals

  • Crearem un fons econòmic específic per al desenvolupament de les indústries culturals de Barcelona, dotat d’autonomia per dinamitzar la producció de continguts culturals estratègics. Aquest fons hauria de poder coproduir, gestionar operacions de capital risc, participar en projectes econòmics des de la perspectiva de mercat, tot afavorint la consolidació d’un empresariat cultural estable i sostenible.
  • Elaborarem un marc normatiu interdepartamental per aconseguir que Barcelona Plató aconsegueixi desplegar amb eficiència el potencial de la ciutat com a plató audiovisual i publicitari
  • Elaborarem un pla estratègic amb la Oficina de Turisme de Barcelona per aconseguir que en un termini màxim de cinc anys la producció cultural local sigui objecte d’interès reconegut pels nostres visitants i un pla similar amb Fira de Barcelona per aconseguir objectius en l’àmbit del visitant de negocis.
  • Vincularem de manera efectiva els projectes de desenvolupament creatiu i els programes de promoció de la innovació cultural (Fabriques de Creació i Canòdrom) al teixit empresarial de la ciutat per tal d’afavorir la renovació de l’oferta, la consolidació dels nous creadors i la sostenibilitat del projecte cultural barceloní.
  • Establirem bonificacions de fins el 95% a l’IBI i l’IAE per a aquelles empreses culturals que demostrin reinvertir a la ciutat més del 75% dels seus beneficis
  • Impulsarem la capitalitat barcelonina en el sector editorial (tant en català com en castellà) amb propostes com l’organització d’un Congrés d’editorials independents, la celebració d’un congrés del llibre electrònic en el marc del Mobile World Congress o demanant la capitalitat mundial del llibre per a Barcelona.

Proposta 112. Potenciar un distintiu de qualitat i cosmopolitisme: Creat a Barcelona

  • Reforçarem i mantindrem el caràcter creatiu i cosmopolita de Barcelona creant el distintiu “Creat a Barcelona”, tot posant la creació cultural com a mascaró de proa de les grans iniciatives de promoció econòmica de la ciutat.
  • Incentivarem la participació dels creadors i de les indústries culturals en tots els actes i iniciatives de difusió de la ciutat, des de la Fira a l’Aeroport, des del Port a les instal•lacions de congressos, des la promoció turística i els mitjans de comunicació fins a les celebracions ciutadanes.

Proposta 113. Reforçar el caràcter metropolità de la cultura

  • Elaborarem un conveni marc amb el conjunt dels Ajuntaments metropolitans per incloure progressivament els principals actius culturals de l’àrea en un únic mapa cultural metropolità, amb l’objectiu de promoure una unitat de mercat, l’extensió dels circuits i l’ampliació de públics en el context d’una economia de la cultura creixent.
  • Integrarem progressivament en una mateixa estructura organitzativa més eficient i econòmica serveis culturals essencials, presents als diferents municipis metropolitans, en el terreny de les biblioteques, el patrimoni, els centres cívics i les escoles de formació artística.

Proposta 114. Racionalitzar el paper dels grans equipaments de la ciutat

  • Impulsarem de forma definitiva la construcció i posada en marxa de la Biblioteca Provincial, amb un programa cultural que ajudi a la construcció de la idea Barcelona ciutat del Llibre (un centre que poses de relleu el pes editorial de la ciutat) i que assumeixi les funcions de central de la xarxa de la ciutat.
  • Desplegarem el projecte “museus en xarxa”, amb equips professionals en relació entre els diferents museus de la ciutat. Museus que projectin i programin cada any exposicions conjuntes de nivell superior en espais cèntrics i accessibles, però també exposicions temporals itinerants pels barris.
  • Elaborarem un nou Pla de Museus que estableixi els recursos necessaris pel manteniment d’exposicions de referència, i estableixi una política museística de la ciutat basada en criteris científics i no polítics.
  • Exercirem el lideratge que li correspon a l’ajuntament en tots els equipaments nacionals de la ciutat, per tal d’acordar el paper d’aquests en la política cultural de la ciutat.
  • Elaborarem un Pla Estratègic de Cultura per la muntanya de Montjuïc que estableixi el paper de la muntanya en el projecte cultural del conjunt de la ciutat, resolgui la relació d’aquesta amb el seu entorn urbà, estableixi les fases de consolidació de l’oferta museística, i resolgui el projecte inacabat d’un espai de referència europeu de les arts escèniques.

Proposta 115. Promoure la cultura popular i tradicional com a eina de cohesió

  • Establirem i consolidarem circuits de difusió artística de cultura popular, entenent aquesta com la que es genera de baix, cultura amateur, fins a dalt, professionalització.
  • Cercarem espais de trobada i coordinació amb les diferents entitats de primer i de segon grau de l’àmbit de la cultura popular.
  • Crearem un marc de relació institucional estable entre el govern municipal i les entitats i federacions.
  • Formalitzarem un programa de suport a les entitats no només econòmic si no de serveis municipals (préstec de material, locals….)
  • Acordarem un programa d’activitats estables, d’acord amb el cicle festiu i els protocols festius, així com fomentarem la innovació i un marc de col·laboració en la gestió d’equipaments culturals públics i els de les entitats.
  • Posarem en valor l’activitat socioeconòmica que genera la cultura popular i tradicional.

GOVERNANÇA INNOVADORA PER UNA BARCELONA CAPITAL

Les ciutats estan vivint un canvi substancial en tots els aspectes que conformen les seves realitats. Canvis socials, nous escenaris econòmics, crisi de subministraments, nous desafiaments ambientals, canvi de fesomia cultural…Ens trobem en un context social, econòmic i polític molt diferent a períodes anteriors. La crisi de legitimitat, la globalització, la crisi de la democràcia, l’ocàs dels models tayloristes i eficientistes de prestació de serveis i la responsabilitat dels actors, entre altres, són factors que subverteixen els models clàssics de governabilitat i que exigeixen una nova mirada sobre l’acció pública.

Tots aquests factors plantegen nous reptes per tal de garantir un “bon govern”, exigència actual imprescindible en el context que vivim.

Les contradiccions i reptes que viuen les ciutats avui dia poden ser poc previsibles. Els riscos globals o que deriven de la mundialització dels sistemes (siguin financers, laborals, econòmics, mediambientals, de greus desigualtats, de seguretat pública…) no són controlables, i els béns públics que avui s’han de proveir (salut, educació, ciència i tecnologia, seguretat, sostenibilitat, democràcia de qualitat, infraestructures, bona administració, bona regulació dels mercats, serveis de seguretat i cohesió social, inclusió i equitat social, interculturalitat…) s’han fet més complexos, dinàmics, diversos i interdependents que mai.

Els i les socialistes de Barcelona en som conscients d’aquesta situació i creiem que cal fer un pas endavant i definitiu en la governança municipal, amb projectes de regeneració política i més control democràtic que contribueixin a la millor gestió de les polítiques municipals, al servei dels ciutadans i ciutadanes, alhora que a recuperar la confiança de la ciutadania envers les institucions públiques, malmesa els darrers anys.

L’acció política i institucional viu un procés involutiu i requereix d’accions de regeneració. Conscients de la importància que l’acció municipal ha tingut en la en la millora de les condicions de vida de la ciutadania i de que l’acció i la presa de decisions propera als problemes és la millor garantia d’èxit i eficàcia, els i les socialistes defensem amb força l’acció municipal i, per això mateix, sabem de la importància de retrobar constantment la complicitat amb els ciutadans i ciutadanes.

Hem vist com en els darrers 4 anys, tant des de l’àmbit estatal de la mà del govern del PP a Madrid i així com des de la Generalitat de Catalunya amb CiU al front, s’ha reduït el suport als governs locals i s’ha intentant limitar el poder dels Ajuntaments. Nosaltres continuem defensant que l’administració municipal amb un govern local, representatiu, participatiu, cooperatiu, amb autoritat i capacitat, és la millor eina pel benestar de la ciutadania.

Reduir la capacitat d’acció dels ajuntaments és un greu error, que tindrà conseqüències en el benestar local i la governança democràtica de les comunitats locals. A Barcelona la Carta Municipal ens permet mantenir una capacitat d’actuar que hem d’aprofitar pel bé de la ciutadania. Però una capacitat d’acció sense confiança i prestigi serà inútil.

Els socialistes i les socialistes ens comprometem amb una nova forma de governar des de la proximitat: la bona governança.

Aquest és un compromís per una nova governança, sempre posant per davant els interessos públics locals, que s’ha de caracteritzar per defensar i posar els mitjans per una construcció col·lectiva i participativa de la ciutat, però amb l’assumpció clara de la responsabilitat de les nostres accions, posant així tots els mecanismes de transparència, informació i control necessaris.

En l’àmbit de la governança les tres primeres mirades són cap directament cap a Barcelona, i es concreten en les apostes pel govern obert, per les mesures de regeneració i control democràtic i per la gestió econòmica.

Creiem que Barcelona ha d’esdevenir una ciutat capdavantera en govern obert (“Open Government”) adoptant una nova manera d’entendre i portar a terme la relació entre Administració i societat (ciutadania, societat civil, empreses, associacions, etc.) i també la resta d’administracions i altres institucions. Sota aquest projecte d’obertura cerquem la finalitat màxima d’una democràcia: polítiques públiques de Barcelona fetes per tothom i per a tothom.

Creiem també que calen apostes clares i mesurables pel que fa als compromisos ètics pel bon govern municipals i el control, i que aquestes son prioritàries per la recuperació de la confiança de la ciutadania i per restablir la credibilitat política. Compromisos que també tenen que veure amb com es gasten els diners municipals, perquè, per quin motiu i cap a quines per quines actuacions. I tot això s’haurà de reforçar amb mecanismes de control i exigència cap els representants i administradors dels servei públic que s’ha de plasmar en un sistema a la manera de codi que permeti establir clarament el marc d’actuació dels servidors públics.

La governança té també una mirada global, la mirada de la capitalitat compartida, la de Barcelona mediterrània i la de la Barcelona oberta al món. Si alguna cosa caracteritza les ciutats del present, es que són la clau de la governança del futur. Per elles passen els canvis, els drets i les revolucions. La governança de les ciutats, a nivell català, espanyol, europeu i del món, és el repte de Barcelona.

http://www.collboni.cat/transformar-barcelona/

Bosch

ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA

1.3. CULTURA I EDUCACIÓ

1.3.1. Cultura

No tinguem por del talent

DIAGNOSI

Les polítiques culturals contribueixen a la vertebració social i la construcció nacional. D’una banda, refermen la pertinença dins d’una col·lectivitat i donen eines per créixer, de forma individual i col·lectiva. De l’altra, afavorir l’accés als recursos culturals i la seva difusió permet multiplicar el seu impacte en la societat i contribueix així a crear una societat més lliure, més crítica, més oberta i més democràtica. Invertir en cultura implica fer una aposta pel talent, la creativitat i la innovació, reconèixer la seva aportació al creixement del territori i a la configuració de la seva identitat, contribuir en el coneixement i creació d’una cultura global aportant nous valors a la societat i a l’educació: La qualitat dels serveis culturals de titularitat pública ha de ser considerada una qüestió d’interès general, de la mateixa manera que ho són els serveis públics d’educació. Serà essencial una escola pública de qualitat i ho seran uns equipaments culturals públics de qualitat i prestigi internacional. Les inversions realitzades els darrers anys han establert una xarxa notable, però incompleta, d’equipaments i institucions culturals. La crisi econòmica i les polítiques tributàries de l’estat, amb l’increment de l’IVA i la manca d’una legislació que afavoreixi el mecenatge cultural, han repercutit negativament en l’accés a la cultura, especialment en la cultura de pagament. Cal impulsar polítiques de suport a la demanda, amb una especial atenció envers els col·lectius en risc d’exclusió. I cal potenciar el rol vertebrador i de capitalitat de Barcelona, convertint la ciutat en l’espai de creació i acollida de manifestacions artístiques d’arreu, participant activament i visibilitzant la cultura produïda al país en els circuits artístics internacionals, i sent la impulsora de nous llenguatges i noves tendències, amb una clara aposta per l’excel·lència, la creativitat i la innovació.

Barcelona ha de ser també capital cultural, per a la resta del país. Aparador d’accions teatrals, artístiques i patrimonials generades des del país cap a la seva capital i difusora de la producció artística present a la ciutat i cap a la resta país. Creant una xarxa nodular, interconnectada però amb un nucli visible amb recursos i dimensió internacionals que alhora integri i difongui. Durant molt anys, la ciutat s’ha allunyat de potenciar alguns aspectes concrets de la cultura patrimonial. Cal, en aquest sentit, afrontar polítiques efectives d’apoderament del nostre patrimoni cultural i coordinar-les amb la gestió conjunta de la resta del patrimoni del país. Catalunya ha d’apostar per la modernització de les associacions culturals i patrimonials, de llarga tradició i que històricament han substituït un estat que, per acció o omissió, ha actuat en contra de la cultura feta al país. La participació activa de la ciutadania en la gestió d’equipaments no significa que els responsables públics es desvinculin de les seves responsabilitats. El voluntariat no pot suplantar la gestió pública, sinó que ha de col·laborar-hi. En aquest sentit, cal donar suport a la formació del voluntariat cultural. Pel que fa a les indústries culturals, s’ha de treballar conjuntament amb els agents i entitats involucrades perquè sigui un dels sectors estratègics del nou país, ajudant al seu desenvolupament i internacionalització, especialment pel que fa al sector editorial i cinematogràfic, però també el disseny i la arquitectura, aixi com els àmbits teatral i musical. Aquestes indústries han de ser mirall de la realitat d’un país i que necessita construir un imaginari de projecció internacional. Les expressions culturals dels catalans d’origen divers no disposen, actualment, de les complicitats necessàries per afavorir el diàleg intercultural en la majoria de circuits culturals de la ciutat. Actualment, només 2 de cada 10 visitants als monuments patrimonials de la capital catalana són catalans, més d’un 80% dels visitants són turistes. Malgrat l’enorme pes del turisme, Barcelona destaca per la poca afluència de visitants als seus museus. Els grans equipaments generen per si mateixos pocs moviments ascendents de la cultura, ja que manquen polítiques de públics i projectes socials d’accés i democratització de la cultura, alhora que manca estructurar una xarxa de petits equipaments que afavoreixin la formació i a la pràctica musical, la dansa, el teatre o les arts plàstiques, entre el conjunt de la població. En aquest sentit també, volem apostar per la presència de la cultura en els mitjans públics i de comunicació; aquells en els que participem directament (Barcelona televisió), i aquells en els que contribuïm al seu finançament. Cal posar en valor les infraestructures de les entitats i crear circuits d’exhibició de les arts escèniques a preus populars. Aquests circuits potenciarien les diferents propostes emergents (companyies de teatre, dansa o grups de música semi professionals o professionals) i el teatre amateur. La República que albirem la volem neta de sectarismes i d’hipoteques, amb la capacitat de respondre a la crisi de la política i als reptes del sector amb uns responsables públics que estiguin a l’alçada. En el camp cultural, això s’expressa en proclamar ben clar, la nostre aposta per l’excel·lència i el nostre suport incondicional al talent i de la creació. Confiem en la creació i la iniciativa del sector i en una presa de decisió basada en l’expertesa cultural sense dirigisme cultural.

HORITZÓ

La cultura republicana com a eix de cohesió social i participació ciutadana ƒ

  • Hem de dotar al Consell de Cultura de Barcelona dels recursos i les competències necessaris per abordar la política cultural des d’una visió participativa global i com a eina de governança cultural, amb rigor i exigència, obrint-lo a la participació del sector i de la ciutadania. El Consell de Cultura pot ser una eina decisiva per assegurar que l’Ajuntament compleix els seus compromisos i vetllar per la qualitat de les polítiques culturals municipals. ƒ
  • Hem de vetllar per l’accés de tota la ciutadania als ensenyaments artístics. ƒ
  • Incidir, mitjançant programes específics, en el caràcter integrador de la cultura, enfront de la violència, l’incivisme i la intolerància. ƒ
  • Fomentar i donar suport, amb la col·laboració dels grups i entitats locals, a les manifestacions de la cultura popular i tradicional, així com també les de nova creació. ƒ
  • Fomentar la participació de la ciutadania en les entitats i les associacions de caràcter social, cultural, esportiu i solidari.
  • Afavorir la interacció entre grups i associacions de l’àmbit de la nova ciutadania amb entitats socials i culturals del municipi, per tal que les manifestacions culturals col·lectives siguin l’expressió de la diversitat de la societat barcelonina. ƒ
  • Gestionar integralment l’oferta cultural municipal de manera que sigui possible oferir informació, descomptes, promocions o activitats gratuïtes als usuaris. ƒ
  • Donar suport a la creació d’entitats de voluntariat cultural. ƒ
  • Donar suport a la internacionalització de la cultura produïda a Barcelona.

La cultura com a motor econòmic de la societat i el territori ƒ

S’ha de garantir el 3% cultural sobre les inversions municipals en obres públiques. ƒ

Fomentar i donar suport a les fires tradicionals i artesanes. ƒ

Incloure, en el Pla de Turisme, el paper de Barcelona com a centre cultural. I reinvertir una part de la taxa turística al manteniment i conservació del patrimoni cultural. ƒ

Impulsar les millores fiscals vinculades al mecenatge, sobretot aquelles que donen suport a la creació local i a la col·laboració ciutadana ƒ

Promocionar l’obra d’artistes i autors/ locals i promoure la presència de joves creadors, facilitant punts de trobada i contacte virtual amb programadors, artistes i autors. ƒ

Establir exempcions fiscals per als comerços i indústries relacionades amb l’activitat ƒ cultural. ƒ

Donar suport a les activitats comercials o industrials d’interès històric i promoure mesures urbanístiques i fiscals que n’afavoreixin la seva continuïtat. ƒ

Fomentar el consum cultural, incentivant l’assistència del públic a manifestacions artístiques i dotar un pla de xoc d’impuls cultural dirigit a la ciutadania. ƒ

Potenciar l’organització d’actes per difondre la cultura catalana en tots els seus àmbits, prioritzant la programació d’espectacles, concerts i activitats vinculades a aquesta. ƒ

Afavorir l’intercanvi cultural entre els Països Catalans i altres poblacions de parla catalana. ƒ

Dur a terme les accions necessàries perquè Barcelona sigui proclamada Ciutat Creativa UNESCO de la Literatura i desenvolupar una plataforma que agrupi totes les accions municipals adreçades a les lletres en tots els seus àmbits (creació i promoció literària, biblioteques, sector editorial, llibreries) amb l’objectiu de rellançar Barcelona com a capital literària europea i global.

Cultura de proximitat ƒ

  • Dur a terme activitats culturals que connectin amb les necessitats i inquietuds de la ciutadania de manera que els equipaments esdevinguin una part central de l’activitat cívica de la ciutat i es retorni, així, a la ciutadania l’empoderament d’aquests equipaments. ƒ
  • Fomentar l’activitat cultural de proximitat i visibilitzar, a la resta de la ciutat, la cultura creada als barris. ƒ Augmentar els recursos destinats a les entitats promotores de la cultura als barris. ƒ
  • Reduir la càrrega fiscal municipal als establiments culturals de proximitat (llibreries, galeries d’art, museus privats, etc.). ƒ
  • Dissenyar plans de foment de la lectura i la formació continuada en col·laboració amb els consells escolars i els centres de normalització lingüística de cada districte. ƒ
  • Aproparem la cultura a les escoles amb visites programades d’artistes i autors per mostrar les seves creacions als alumnes, tot i conscienciant-los sobre la importància de protegir els drets d’autor.
  • Promoure programes de residència d’artistes amb l’objectiu de millorar la presència de la cultura en el currículum escolar. ƒ
  • Impulsar la difusió entre tots els públics de les noves formes de crear cultura “fes-ho tu mateix” aplicant les noves tecnologies. ƒ
  • Vincular les festes i tradicions populars als col·lectius de creadors locals, com a expressions de participació, d’innovació i cohesió ciutadana i cultural. ƒ
  • Fomentar l’accés a la cultura als col·lectius amb risc d’exclusió social, així com discapacitats i gent gran. ƒ
  • Redefinir i descentralitzar als districtes l’estructura i activitats de l’ICUB. ƒ Crear un circuit estable de circ.

Qualitat de la gestió cultural ƒ

  • Cal aplicar de manera estricta les bones pràctiques recomanades per l’Associació Professional de la Gestió Cultural de Catalunya en la designació dels responsables dels equipaments culturals.
  • Vetllar perquè es compleixin les bones practiques de contractació i defensa dels drets d’autor en tots els equipaments que directa o indirectament participa l’Ajuntament
  • Reformar el sistema de gestió, concessions i concursos per la gestió dels museus de l’Ajuntament de Barcelona o de les institucions culturals en les que participa. ƒ
  • Vetllar per tal que les empreses que gestionin concessions públiques del sector cultural garanteixin unes condicions laborals dignes als seus treballadors. ƒ
  • Controlar que les contractacions externes de personal estiguin plenament justificades, limitades en el temps, i que el total dels efectius contractats no excedeixi sempre que sgui possible el 15% del total de treballadors públics de la institució. ƒ
  • Impulsar una comissió d’investigació sobre les possibles irregularitats detectades per la Sindicatura de Comptes a la gestió del Fòrum de les Cultures. ƒ
  • Redissenyar l’estructura, objectius i funcionament de l’actual ICUB, amb la idea general de situar-lo no tant com a àrbitre de la cultura de la ciutat sinó com un ens que faciliti i estimuli la cultura en totes les seves expressions.
  • Redissenyar el sistema d’ajuts, incorporant ajuts plurianuals i reintegrables, assegurant el suport a projectes de nova creació i oferint un servei d’acompanyament que complementi el suport econòmic i ajudi les entitats a desenvolupar millor els seus programes. ƒ
  • Avaluar la gestió dels serveis i els equipaments culturals per mesurar-ne el retorn social i el valor cultural.

Equipaments ƒ

  • És necessari disposar d’una xarxa d’equipaments àmplia, accessible i sostenible. ƒ
  • Aplicar la gestió cívica dels equipaments municipals i de la seva programació. ƒ
  • Col·laborar de manera oberta i lleial amb la Generalitat per assegurar la suficiència econòmica i l’excel·lència en la gestió de les institucions nacionals amb seu a la ciutat i treballar per a l’eliminació de les duplicitats. ƒ
  • Vetllar per la gestió eficient dels equipaments i serveis públics culturals. ƒ
  • Augmentar l’horari d’obertura de les biblioteques municipals, especialment en allò que fa referència a l’obertura de sales d’estudi de foment de la lectura, dels nens i joves i com a espai d’oci no mercantilitzat obrint els dissabtes matí i tarda. ƒ
  • Garantir la renovació suficient dels fons bibliogràfics de les biblioteques per adequar-los als indicadors recomanats internacionalment. ƒ
  • Potenciar al paper cívic de les biblioteques públiques de la ciutat per tal que esdevinguin pols de difusió i promoció culturals, i centres d’informació ciutadania. ƒ
  • Ampliar La Virreina Centre de la Imatge i agrupar a l’edifici del Palau de la Virreina tots els ens dedicats a la imatge i la ciutat, com ara l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, amb la idea de bastir un projecte integral sobre la imatge i la ciutat, amb una visió sobre la creació actual i el patrimoni. ƒ
  • Crear, en col·laboració de la Generalitat, la Biblioteca Central de Barcelona i denunciar el conveni de cessió a l’Administració General de l’Estat dels terrenys de l’Estació de França per falta de compromís del Ministeri de Cultura amb la ciutat. Una possible ubicació podria ser l’edifici del Banc d’Espanya a plaça Catalunya, pendent de cessió a l’Ajuntament per part del Ministeri d’Hisenda. L’edifici podria acollir també les oficines de l’ICUB quan s’ampliï el projecte de La Virreina Centre de la Imatge. ƒ
  • Revisar i enfortir el projecte de Fàbriques de Creació. ƒ
  • Crear un sistema d’arxius de la ciutat que vinculi tots els arxius de Barcelona. ƒ
  • Elaborar i dur a terme a un pla de digitalització dels documents dels arxius de la ciutat. ƒ Impulsar els programes de difusió i accés a la creació a traves de les noves tecnologies. ƒ
  • Estimular la donació, dipòsit o dació de béns culturals privats als equipaments públics. ƒ
  • Dotar d’autonomia la gestió dels equipaments i professionalitzar-ne la gerència amb la mirada posada a oferir nous serveis culturals de qualitat a la ciutadania.

PROPOSTES

La cultura republicana com a eix de cohesió social i participació ciutadana

1. Impulsarem la recuperació de la memòria històrica de la ciutat, amb una incidència especial en la història local de les dones i altres col·lectius socials fins ara poc representants, mitjançant rutes guiades estables. Afavorirem tant la restauració i interpretació dels espais vinculats a la defensa de les llibertats socials i nacionals, com la contextualització de les restes de la iconografia franquista.

2. Revisarem la normativa aplicada per la Ponència del Nomenclàtor dels carrers de Barcelona per tal que es prioritzi, al moment de tenir un carrer dedicat a la capital catalana, les personalitats, les institucions o els esdeveniments que han fet una contribució notable en la consecució de la democràcia, la llibertat o la cultura, relacionats directament o indirecta amb la història de la Ciutat, de Catalunya, però també d’Europa o del món. La nova normativa impedirà expressament que es mantingui en el nomenclàtor el nom d’aquelles persones o institucions que hagin realitzat o instigat accions violentes contra la ciutat de Barcelona i la societat en general, o que hagin manifestat la seva hostilitat cap a la Nació catalana. Aquests canvis onomàstics tindran en compte l’opinió veïnal i dels districtes, i també seran sensibles a les qüestions de gènere.

3. Es canviarà el nom de la plaça Juan Carlos I pel de República Catalana, restituint en aquest indret el monument a la República amb una rèplica de l’estàtua original i la reposició del medalló a Francesc Pi i Margall. També el passeig Joan de Borbó recuperarà el nom de Passeig Nacional.

4. Revisarem els criteris històrics, culturals i ètics aplicats a la concessió de distincions i guardons atorgats per l’Ajuntament.

5. Es retirarà immediatament la Medalla d’Or de la Ciutat a Cristina de Borbón, i s’instarà a la casa reial espanyola a deixar d’usar a perpetuïtat el títol de Comte de Barcelona.

6. Es transferirà a les col·leccions del MUHBA el patrimoni artístic relacionat amb la monarquia espanyola que es trobi en dependències municipals.

7. Establirem una ruta de la memòria històrica de la ciutat, tant amb la recuperació i interpretació dels refugis i espais vinculats a la defensa de les llibertats socials i nacionals, com en la contextualització de les restes de la iconografia franquista.

8. Vincularem les fàbriques de creació a propostes de transferència de coneixement entre creadors internacionals i col·lectius locals, formadors i estudiants de disciplines artístiques, alhora que han de facilitar de recursos per a la creació als artistes de la ciutat, i vincular la seva creació amb el barri i l’entorn immediat. La cultura com a motor econòmic de la societat i el territori

9. Garantirem el 3% cultural sobre les inversions municipals en obres públiques.

10. Potenciarem la inversió en cultura digital, recolzant la tasca dels professionals i empreses del sector radicades a Barcelona, alhora que vetllarem perquè la llengua catalana també sigui present als videojocs.

11. Dignificarem el patrimoni gastronòmic de la ciutat i de la seva àrea d’influència, protegint les denominacions d’origen (D.O) i afavorirem la recuperació i posada en valor dels productes locals perduts com a conseqüència de la generalització d’una agricultura industrialitzada i extensiva. Per fer-ho, fomentarem i estimularem la difusió d’aquests productes i el seu ús per part dels restauradors i la seva incorporació al circuït de festes locals i mercats tradicionals i/o artesans.

12. Programarem circuits de visites a les escoles del municipi d’autors, editors i bibliotecaris per conscienciar als alumnes del valor del llibre en qualsevol dels seus formats, amb l’objectiu de fomentar la lectura i el respecte als drets d’autor.

13. Recuperarem el capital literari de la ciutat, fomentant una capitalitat literària UNESCO real, que vinculi promoció del sector del llibre, foment de la lectura i patrimonialització de la literatura vinculada a la ciutat i al país, i un projecte transversal que coordini els diversos aspectes del suport a les lletres.

14. Revisarem les bases dels ajuts: separarem ajuts a plataformes estables i ajuts a producció, obrirem una oficina de seguiment i suport, complementarem els ajuts econòmics amb facilitats d’espai o d’altra mena, i permetrem una major facilitat per respondre a projectes nous.

15. Facilitarem els permisos i llicències per a l’establiment de sales de música en viu i sales de teatre alternatiu.

16. Proposarem un IBI reduït per els usos vinculats a l’activitat artística (espais d’assaig, de producció…).

17. Donarem suport als projectes que participen en xarxes europees, captarem fons europeus per a projectes culturals, i participarem i liderarem el debat sobre els temes avui vigents en l’agenda europea i amb un fort impacte en el sector cultural : TTIP, drets d’autor, indústries creatives… Cultura de proximitat

18. Potenciarem el coneixement del patrimoni material i immaterial de Barcelona.

19. Impulsarem la creació d’un portal d’Internet amb els documents i altres obres culturals digitalizades d’interès local per tal de preservar i difondre la memòria del territori.

20. Durem a terme una campanya de sensibilització destinada a difondre entre la ciutadania el valor del patrimoni documental conservat en els arxius barcelonins, públics i privats, i la importància de la seva conservació per al coneixement de la història de la Ciutat, així com a promoure les donacions o les cessions en dipòsit als arxius municipals de documentació privada procedent d’entitats, empreses, famílies o particulars.

21. Revisarem exhaustivament el catàleg de Patrimoni de Barcelona, així com dels criteris de catalogació, per incloure automàticament tots els edificis i altres elements d’especial interès (jardins, fonts, monuments…) amb una antiguitat superior a cent anys i protegir-los integralment com a Bé d’Interès Urbanístic, de forma que només puguin ser descatalogats excepcionalment per raons interès públic clarament acreditades.

22. Aprofundirem en el reconeixement per part de l’Ajuntament de la importància de la tasca en favor de la cultura popular i festiva desenvolupada per les entitats del tercer sector cultural a Barcelona i posarem en valor el paper fonamental que juguen aquestes entitats en la configuració de l’oferta i l’activitat cultural de la Ciutat i l’aportació que fan a la seva projecció exterior.

23. Facilitarem les activitats de les entitats del tercer sector cultural simplificant la gestió burocràtica i aplicant de manera uniforme a tots els districtes de la Ciutat la regulació municipal relativa a les activitats a l’espai públic o obertes al conjunt de la ciutadania.

24. Garantirem i potenciarem la presència de les entitats del tercer sector cultural de Barcelona en els diversos espais de participació ciutadana per tal que puguin incidir de manera més activa en els debats i en les decisions sobre qüestions vinculades al moviment festiu o relacionades amb la seva activitat.

25. Acompanyarem les entitats del tercer sector cultural de Barcelona en la seva recerca de patrocinis i mecenatges privats. Alhora, modificarem les partides pressupostàries de Cultura per tal que els ajuts públics arribin en major percentatge a aquestes entitats.

26. Potenciarem la co-gestió público-privada o la gestió per part d’entitats del tercer sector cultural, d’equipaments o serveis culturals a partir de la negociació de contractes. programa amb objectius clars, de valor públic i transparents.

27. Recolzarem les expressions de cultura popular i tradicional en tots els seus àmbits, amb especial atenció a les pròpies del país. En aquest sentit, impulsarem l’activitat del Centre Artesà Tradicionàrius de Gràcia (Tradicionàrius) ampliant la seva oferta a d’altres àmbits de la cultura com el disseny vinculat a l’artesania i la gastronomia.

28. Establirem el carnet ciutadà d’amfitrió de Barcelona perquè qualsevol ciutadà de Catalunya pugui accedir gratuïtament als museus acompanyat de dues persones convidades per tal de compartir el patrimoni català i mundial que custodia Barcelona. Crearem la figura del Mecenes de la Ciutat.

29. Rebaixarem les taxes a les entitats sense ànim de lucre que vulguin utilitzar els espais dels centres cívics. Establirem uns preus públics universals i equitatius per les activitats que es realitzin als centres cívics de la ciutat.

30. Apostarem pel model de gestió cívica dels equipaments, cedint-ne la gestió a les entitats del territori i aportant els recursos humans i tècnics per facilitar-ne la gestió.

31. Potenciarem la presencia de propostes artístiques en les escoles de la ciutat. Qualitat de la gestió cultural

32. Fomentarem la gestió en xarxa del equipaments patrimonials del municipi integrant-los en el sistema regional i nacional corresponent per tal d’afavorir l’intercanvi, la eficàcia i eficiència en la seva actuació.

33. Completarem l’actual base de dades dels equipaments culturals –públics i privats– i les entitats de cultura popular i tradicional de Barcelona, com a eina bàsica per a la posterior ordenació i planificació de l’acció cultural de l’Ajuntament. Crearem una Xarxa d’Arxius de Barcelona que aplegui la totalitat dels arxius públics i privats de la Ciutat i que permeti l’accés en línia als catàlegs dels seus fons documentals a través de la web de l’Ajuntament.

34. Impulsarem el procés de digitalització i de consulta en línia dels fons documentals dels diferents centres que conformen el sistema municipals d’arxius, i potenciarem el paper dels Arxius Municipals de Districte com a centres de gestió, preservació i difusió del patrimoni documental de cadascun dels antics municipis del Pla de Barcelona.

35. Formarem una comissió d’investigació sobre les irregularitats detectades al Fòrum de les Cultures per la Sindicatura de Comptes.

36. Publicarem tots els contractes programa i les avaluacions dels serveis i els equipaments culturals a la pàgina web de l’ICUB, així com les subvencions i ajuts atorgats pel Consistori. Equipaments

37. Reclamarem a l’Estat espanyol i, en assolir la independència, a la Generalitat, la cessió de la propietat del Palau del Lloctinent –antiga seu de l’Arxiu de la Corona d’Aragó i avui seu merament institucional d’aquest arxiu– (Carrer dels Comtes, 2), per integrar-lo en l’eix patrimonial Museu Marès – MUHBA, del qual en formen part la resta dependències de l’antic Palau Reial Major (Saló del Tinell, Capella de Santa Àgata i Torre de Martí l’Humà).

38. Negociarem amb la Generalitat la cessió a l’Ajuntament de la propietat dels edificis de l’Antiga Foneria de Canons (Rambla, 2) i l’Antic Borsí –l’antiga Escola d’Arts Aplicades i Oficis de la Llotja– (Carrer d’Avinyó, 23), a canvi del compromís municipal de rehabilitar-los per tal de dedicar-los a equipaments culturals.

39. Adaptarem el Centre d’Interpretació instal·lat al Castell de Montjuïc, per tal que abordi la relació de la ciutat amb la Muntanya, en un sentit ampli: des de les pedreres, els enterraments, la repressió militar, l’Exposició Universal de 1929, els jardins de Forestier i Rubió, les Olimpíades de 1936 i de 1992 o el barraquisme, entre d’altres.

40. Negociarem i proposarem als hereus de Josep M. Subirachs la cessió d’un local municipal per tal de mostrar al públic de manera permanent les seves col·leccions (dibuix, escultura, pintura i obra gràfica), i donar així a conèixer entre la ciutadania i els visitants de la Ciutat la trajectòria artística de Josep M. Subirachs.

41. Elaborarem un catàleg exhaustiu d’establiments històrics –amb més de cinquanta anys, emblemàtics i/o singulars de Barcelona i redactarem una normativa que asseguri la protecció integral d’aquests comerços com a part del patrimoni cultural de la Ciutat i la continuïtat de la seva activitat, i que els proporcioni l’accés a un pla d’ajuts específic.

42. Redefinirem el paper dels actuals centres cívics per reconvertir-los en equipaments de creació, debat i formació multidisciplinars, programant activitats d’interès social i lúdic a preus populars, tot i afavorint el model de gestió compartida d’aquests espais municipals.

43. Promourem la col·laboració i programació d’ activitats conjuntes dels museus de Barcelona, rendibilitzant i alhora enaltint els coneixements dels professionals dels museus de la ciutat, establint equips interdisciplinaris formats per treballadors municipals, experts i professors universitaris, amb una dotació pressupostària anual pel programa d’accions conjuntes dels museus de la ciutat. Paral·lelament promourem la creació de circuits d’exposicions i activitats culturals que puguin itinerari per les institucions de pobles, viles i ciutats d’arreu del país, com a exercici de capitalitat.

44. Revisarem l’ús del nou Museu de Cultures del Món, de polèmica orientació etnocèntrica, per reconvertir-lo en un Centre d’Interpretació de la Barcelona Vella, per explicar la vida en les cases Marquès de Llió i Nadal i a l’antic barri del Born. Els continguts d’aquest espai s’elaboraran a partir del treball conjunt dels professionals dels museus de Barcelona (MUHBA, CCCB, Disseny, Etnològic, Marès, etc.) amb les col·leccions pròpies i aprofitant la infraestructura ja existent.

45. Establirem una moratòria sobre el projecte anunciat per l’Ajuntament de construcció de l’anomenat “vestíbul dels Museus de Montjuïc”, per tal que es faci una valoració adient dels factors cost-oportunitat. Qualsevol actuació en aquest sector prendrà en consideració el criteri del Consell de Cultura de Barcelona.

46. Rehabilitarem les instal·lacions del Conservatori Municipal de Música, i adequarem espais a cada barri per tal que els músics puguin estudiar i/o practicar.

47. Farem un projete per recuperar Can Ricart, amb un entorn híbrid entre l’activitat cultural, la industrial i la del coneixement. Aquesta és una peça fonamental per a un eix cultural que uneixi els districtes de Sant Andreu i Sant Martí a través de la Sagrera.

48. Recuperarem la designació d’Iberona per al conjunt actualment anomenat Poble espanyol de Montjuïc i redefinirem els seu usos i objectius.

49. Dotarem l’Ajuntament d’uns protocols per a l’avaluació dels equipaments culturals a partir dels objectius fixats als contractes programa.

50. Potenciarem els Centres Nacionals com a porta de contacte i accés amb l’escena internacional, establint vincles de col·laboració amb la resta d’institucions de formació i creació de la ciutat. Nomenarem persones de prestigi i trajectòria en el sector cultural als patronats dels equipaments culturals

http://www.alfredbosch.cat/wp-content/uploads/2015/05/Programa-BCN-del-S%C3%AD.pdf

Colau

BARCELONA EN COMÚ

Impulsar la cultura com un bé comú

Barcelona conté una riquesa cultural important, que l’ha convertit en referència internacional en diversos camps. En els últims anys, no obstant això, la cultura també ha estat objecte de privatització i mercantilització o ha estat utilitzada com un recurs per vendre una identitat pròpia al mercat competitiu de les ciutats globals.

Aquestes polítiques no solament han generat exclusió i especulació, sinó que han acabat per distorsionar la pròpia identitat de Barcelona, invisibilitzant-ne la diversitat cultural històrica, la pluralitat del teixit associatiu i la creativitat de les estructures de base. Per contrarestar aquesta tendència i recuperar la noció de cultura com un bé comú i com un dret ciutadà fonamental proposem:

  • Reconèixer i fomentar la diversitat ecològica dels diversos espais de creació cultural (associacions, ateneus, casals de joves, cooperatives, fàbriques de creació, fablabs).
  • Revisar la concessions de centres cívics, museus i altres equipaments a empreses privades i introduir la gratuïtat i accessibilitat d’aquests espais.
  • Impulsar iniciatives de naturalesa transdisciplinar i marcs ACTS (art, ciència, tecnologia i societat)
  • Estimular una concepció de la cadena de valor de la producció cultural (recerca, creació, exhibició, mediació i divulgació) integrada, horitzontal i en obert.
  • Evitar la requalificació de solars o equipaments culturals a sòl edificable per a l’enriquiment privat (per exemple, en casos com els de Can Garcini o la presó Model)
  • Revisar les condicions laborals de contractació en institucions culturals (MACBA, gestió del Castell de Montjuïc, MNAC, Museu Picasso) amb l’objectiu d’evitar situacions de precarització.

Aprofitar les TIC per promoure una cultura lliure i accessible

En les últimes dècades, estem sent testimonis d’un gradual però crucial canvi de paradigma, del model de cultura propietària a un model de cultura lliure, en correspondència amb les possibilitats de socialització cultural que ofereixen les TIC, basada en una lògica de circulació oberta dels béns culturals i desenvolupada per multituds creixents de ciutadans i ciutadanes en xarxa. Per aprofitar aquests canvis, plantegem:

  • Fomentar l’ús llicències lliures que permetin l’accés i la reutilització dels materials (publicacions, videodocumentació etc.).
  • Afavorir la digitalització dels arxius, d’acord amb els estàndards internacionals de coneixement obert que utilitzen institucions de tot el món.

Impulsar una gestió pública de la cultura, transparent, democràtica i redistributiva

La gestió pública de la cultura no pot només fer prevaler les activitats que pretenen convertir-se en model de negoci, que tenen com a objectiu atreure el turisme de masses, o que projecten la ciutat com a marca del paradigma de les indústries culturals. Per contra, és imprescindible defensar una gestió de la cultura basada en la transparència, el govern democràtic i comunitari, la redistribució dels recursos públics i la protecció i reconeixement del teixit cultural de base. Per a això, proposem:

  • Auditar els grans equipaments culturals amb la finalitat de garantir pràctiques transparents i democràtiques comunes.
  • Aconseguir que els col·lectius i cooperatives d’artistes estiguin presents en els patronats de les grans institucions de la ciutat.
  • Potenciar la reassignació progressiva de recursos dels grans equipaments cap a equipaments de proximitat.
  • Promoure una política de subvencions, convenis i licitacions que reequilibri la desigual distribució dels recursos culturals i la descentralització per districtes i barris.
  • Fomentar la creació d’infraestructures de proximitat amb participació públicocomunitària als diferents barris de la ciutat i l’autogestió veïnal.
  • Impulsar la recerca especialitzada a l’àmbit cultural que connecti amb àmbits i àrees relacionats amb la qualitat de vida dels ciutadans i les ciutadanes (l’educació, la participació ciutadana, l’urbanisme i l’espai públic, la festa i les tradicions populars, la tecnologia, el coneixement i la innovació).

Promocionar els ensenyaments artístics a la ciutat

Els percentatges de població usuària de les escoles d’ensenyaments artístics a Barcelona són baixíssims en comparació amb les tendències europees. Hi ha una notable presència de la iniciativa privada a causa de l’escassa oferta pública, d’unes polítiques orientades a la difusió de continguts culturals que no posen l’accent en la pràctica i l’aprenentatge, i d’un dèficit d’espais accessibles per a diversos nivells d’intensitat i professionalització.

Per revertir aquesta situació cal fer servir les arts com a vehicle per a la cohesió social i l’èxit educatiu, arribar a sectors socials tradicionalment exclosos de la pràctica artística formal, a través de la participació activa i de l’apoderament del patrimoni, i incrementar el nombre de persones que practiquin les arts, posant l’accent en les pràctiques col·lectives i amateurs i establint els ponts necessaris cap a la professionalització.

Per assolir aquests objectius, cal:

  • Crear un òrgan específic a l’ICUB, encarregat de l’elaboració del Pla Integra, que posi en relació permanent les arts, les escoles actives, la vida quotidiana, el temps lliure, l’educació, les cultures populars i els diversos equipaments culturals, tot això animat per metodologies de participació ciutadana.
  • Impulsar, a partir d’aquí, programes d’educació artística integrals en els barris, mantenint un diàleg constant amb les escoles i amb els equipaments de proximitat.
  • Avançar en el desplegament de la xarxa de centres de les arts que complementin la xarxa de fàbriques de creació en els diferents districtes.

Promoure la gestió comunitària i de proximitat en equipaments culturals i espais públics

Els moviments de democràcia cultural, l’Educació Popular, la Plataforma de Gestió Ciutadana de la Cultura de Barcelona o l’Agenda 21 de Cultura proposen una revisió i regeneració democràtica en la manera de gestionar la cultura, que potenciï la gestió dels equipaments culturals per part de les mateixes persones o de les xarxes o col·lectius que generen i utilitzen la cultura i que enforteixi l’economia social i solidària que hi subjau.

A Barcelona hi ha una quantitat important d’equipaments i de serveis dedicats a la cultura, a l’educació i a la dinamització comunitària, entre els quals destaquen els centres cívics i els casals de barri. La gran majoria són directament municipals i estan gestionats per l’ estructura orgànica del districte al qual pertanyen, però prop d’un 20% són gestionats directament per entitats del teixit social i comunitari del territori de referència: L’Harmonia de Sant Andreu, l’Ateneu de Nou Barris, la Casa Orlandai de Sarrià, el Casal de la Font d’en Fargues, la Farinera del Clot, el Casal de la Prosperitat o El Sortidor del Poble-sec en són alguns exemples.

Dintre d’aquest escenari, plantegem:

  • Assegurar la democràcia i la gestió directa per part de les entitats, els sectors, els grups formals o informals, les xarxes i els altres grups ciutadans dels territoris i els locals amb l’objectiu de promocionar l’educació popular, l’educació reglada, la cultura i les arts populars, les manifestacions culturals comunitàries, etc.
  • Definir un pla d’actuació per acompanyar i avaluar aquest model de gestió comunitària i de polítiques de proximitat.
  • Reforçar els equipaments existents fent més accessibles, eficients i participatius els que són de gestió directa i millorant els recursos dels autogestionats comunitàriament, facilitant-los les vies d’homologació que els convenen, les eines que els calen, els llocs de treball dignes que puguin crear i mantenir, i promoure noves experiències.

Valoritzar el patrimoni cultural popular de la ciutat, i dignificar la memòria democràtica

Sovint associem el patrimoni cultural, que representa la història i la vida de les comunitats, amb un conjunt d’arquitectures, documents i materials que les institucions organitzen, conserven i exhibeixen. El relat patrimonial que construeixen persisteix a sistematitzar la memòria segons criteris d’estandardització i d’explotació econòmica. Malgrat que els processos de digitalització han ajudat a conèixer i fer més accessible el patrimoni intangible que dóna compte de la memòria històrica col·lectiva i de les múltiples narratives populars conformadores de la identitat de la nostra ciutat, segueix pendent fer-lo valdre. Des de Barcelona En Comú, proposem:

  • Treballar per la restitució d’una memòria plural i col·lectiva de Barcelona, que reivindiqui tant el llegat històric de la cultura associacionista i cooperativista popular, en resposta a la visió hegemònica d’un catalanisme apolític i conservador, com els nous imaginaris de la metròpoli actual.
  • Impulsar unes polítiques culturals que facilitin un diàleg i debat creatiu entre el capital patrimonial legitimat com a bé públic i el que fomenten les cultures locals.
  • Promoure la recuperació, la dignificació, la commemoració i el foment de la memòria democràtica i de les lluites populars de la nostra ciutat i de la resta de ciutats de l’àrea metropolitana amb la finalitat de donar a conèixer el passat recent, estimular la comprensió del present i mostrar com la construcció de la ciutat és producte de les lluites protagonitzades per la ciutadania.
  • Fomentar la investigació de la memòria democràtica dels barcelonins i barcelonines.
  • Garantir l’aplicació de la Llei de la Memòria Històrica.
  • Concebre espais de memòria com a espais pedagògics coordinats en xarxa a partir d’un disseny global, evitant-ne l’ús predominant com a atracció turística.
  • Introduir senyalètica commemorativa i explicativa a l’espai públic.
  • Impulsar una revisió completa del nomenclàtor i dels espais de memòria de la ciutat per garantir que estiguin lliures de referències apologètiques a la memòria de l’esclavisme, el franquisme i el feixisme.
  • Dignificar els espais de memòria per apropar-los a la ciutadania i, en particular, als i les estudiants.

Preservar i promocionar el patrimoni i el paisatge cultural

El concepte de patrimoni ja ha sobrepassat els límits de l’antiga contraposició entre conservació i innovació per ampliar-se en el de “paisatge cultural”. En aquest sentit, resulta fonamental incorporar el valor de la preservació i el foment del patrimoni i el paisatge material i cultural de manera transversal en el conjunt d’actuacions que s’emprenguin des de l’Ajuntament, mitjançant l’adopció d’accions com:

  • Promoure la rehabilitació enfront de l’enderrocament, el respecte de les tipologies urbanes i constructives de l’entorn i la funció residencial.
  • Recuperar finques en procés de degradació continuada, amb la finalitat de crear una dotació d’habitatge de lloguer social.
  • Revisar el catàleg municipal del patrimoni en sentit social, incloent-hi el teixit comercial, els caràcters urbans i els béns intangibles (memòria històrica, simbologia i altres usos).
  • Elaborar des d’una perspectiva multidisciplinària i en col·laboració amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona i l’Observatori del Paisatge, proposem elaborar una xarxa d’equipaments locals, públics o no, perquè llocs, conjunts i episodis patrimonials puguin donar forma a un sistema d’actius culturals que millori el coneixement, la protecció i el gaudi del patrimoni del territori barceloní.

Defensar la llengua catalana com un factor d’inclusió i convivència

Barcelona ha estat compromesa des de sempre amb el procés de normalització lingüística, això és, amb tot allò que contribueixi a assegurar que les generacions futures puguin fer un ús normal, en tots els àmbits, del català com a llengua pròpia del país. En els últims temps, la normalització ha estat objecte de diferents atacs per part del govern del Partit Popular, i molt concretament, del Ministeri d’Educació encapçalat per Ignacio Wert. Davant d’aquesta realitat, i amb l’objecte de potenciar l’ús de la llengua catalana com un dret i com un instrument d’igualtat d’oportunitats i de cohesió social, proposem:

  • Impulsar, amb la implicació activa de sindicats, empreses i altres agents socials, la normalització lingüística en el món laboral.
  • Garantir un ensenyament efectiu i de qualitat del català i en català en tots els àmbits educatius.
  • Potenciar la presència de la llengua en les diferents actuacions i en els mitjans de comunicació municipals.
  • Promoure la cooperació amb altres administracions dels territoris de llengua catalana amb l’objectiu de desenvolupar el patrimoni lingüístic i cultural comú.

Reestructurar les prioritats i el funcionament de les institucions i els equipaments culturals

La institucionalització de la cultura a la nostra ciutat ha adquirit grans dimensions, tant en equipaments com en l’organització administrativa. Alguns organismes, com l’Institut de Cultura de Barcelona, han centralitzat excessivament la gestió cultural de la ciutat destinant la major part del pressupost a l’activitat pròpia, als grans equipaments i a les indústries creatives. Una nova política de la cultura a Barcelona requereix reorganitzar i democratitzar aquests organismes. Per això, proposem:

  • Revisar la política del Institut de Cultura de Barcelona promovent una millor redistribució dels seus recursos i afavorint els projectes impulsats pel teixit cultural de base.
  • Introduir la ciutadania en els espais de presa de decisió, fins ara reduïts a un Consell de Cultura no vinculant.
  • Democratitzar els grans equipaments culturals de la ciutat, com ara el MACBA, establint l’elecció dels càrrecs de direcció de les institucions públiques sota rigorós concurs públic, una direcció dels centres sotmeses a mecanismes de transparència i rendició de comptes, i la constitució de nous patronats amb la participació dels sectors ciutadans.
  • Elaborar un pla integral de mesures per democratitzar la gestió pública en el sector.
  • Nomenar els directors i equips directius de BTV, la ràdio local i els mitjans públics on l’Ajuntament de Barcelona hi tingui un paper d’acord amb criteris estrictament professionals i per un mandat de sis anys

MESURES DE DISTRICTES I BARRIS

https://barcelonaencomu.cat/es/programa

alberto

PARTIT POPULAR DE CATALUNYA

En el programa del Partit Popular per l’Ajuntament de Barcelona no hi ha cap apartat dedicat específicament a la cultura o jo no l’he sabut trobar

Aquest és l’enllaç:

http://www.albertofernandez.com/la-propuesta/futuro/?lang=ca

Carina Mejias

CIUTADANS

9. CULTURA La cultura es un hecho transversal de nuestra sociedad que está íntimamente ligado al resto de ámbitos de actuación municipal, tales como la investigación, la enseñanza, la ciencia, la tecnología y el bienestar social. Barcelona tiene que ser una capital cultural europea de verdad con proyección internacional, más allá de imaginarias fronteras políticas y lingüísticas: un crisol de culturas, lenguas e identidades y así hace falta que se manifieste. Barcelona debe potenciar su papel de referente cultural por su potente industria literaria, por su capitalidad editorial y el gran número de autores universales que tiene tanto en español como en catalán para potenciar y proyectar esta imagen culta y de talento a través de actividades culturales que siempre deberían tener una vocación global. Barcelona tiene que tratar de recuperar en todos los ámbitos de la cultura y la comunicación a sus autores y profesionales tristemente exiliados por cuestiones ideológicas y/o lingüísticas, favoreciendo su retorno y su presencia en la vida cultural de la ciudad, en aras de la pluralidad, la convivencia y la entente entre todos los barceloneses. Barcelona tiene que alojar grandes acontecimientos culturales periódicos que realcen su potencial cultural, similares a los que se celebran en otras ciudades como la Biennale di Venezia, el Festival de Cine de San Sebastián o ARCO. Se deben racionalizar y simplificar las estructuras administrativas en el ámbito cultural y hacer que las que permanezcan sean apolíticas y profesionales, dedicadas a proveer al ciudadano de una cultura libre, accesible y no dirigista. Priorizaremos el criterio de calidad de los productos culturales como único requisito para la concesión de las ayudas y subvenciones públicas practicando un reparto equitativo de las subvenciones y su limitación a una cantidad razonable, de manera que se eviten la competencia desleal, el dirigismo cultural y el clientelismo político.

Debemos ofrecer una oferta cultural adecuada en todos los distritos municipales de Barcelona para potenciar así los espacios culturales y aproximar la oferta a los ciudadanos. Fomentaremos el apoyo a aquellas instituciones privadas de tradición histórica que hoy en día están en peligro de desaparecer y reforzaremos el apoyo a las casas regionales por su aportación cultural a Barcelona. Barcelona es una de las tres únicas provincias de España que no posee Biblioteca Provincial. En Ciudadanos-C’s consideramos imprescindible iniciar su construcción tal y como estaba previsto y presupuestado. Defenderemos nuevos usos culturales, no ideológicos, para el Centro Cultural del Born. Incentivaremos el consumo cultural en días laborables alargando los horarios, fomentando los espectáculos de música, revista y microteatro más allá del horario habitual. Incentivaremos, además, la búsqueda de nuevos modelos de negocio para la industria cultural como, por ejemplo, las librerías temáticas. Incrementaremos y mejoraremos la oferta cultural durante los meses de verano, particularmente en agosto para ofrecer al turista una oferta cultural de calidad y de ocio cívico en Barcelona. Ampliaremos la oferta y el programa del Teatre Grec en el mes de agosto como oferta cultural para el turismo. Crearemos las condiciones necesarias para que los emprendedores culturales, ya sean barceloneses o de cualquier otro lugar del mundo, puedan desarrollar sus ideas en Barcelona facilitándoles sedes creativas con independencia de su lengua o nacionalidad. Incentivaremos la recuperación del Paralelo como el espacio emblemático del teatro de variedades, el music hall y el cabaret. Buscaremos posicionar Barcelona como la capital del encuentro cultural entre Europa y América Latina fomentando los intercambios culturales y los eventos que propicien el encuentro y la promoción de las producciones culturales. Destinaremos un espacio estable en la ciudad para favorecer y aglutinar estos intercambios y encuentros y como fragua de contemporaneidad, de nuevos proyectos y de mestizaje cultural. Favoreceremos la presencia en Barcelona de las grandes instituciones culturales del resto de España, con la realización de actividades culturales periódicas. Impulsaremos albergar en nuestra ciudad exposiciones temporales de grandes museos como el Reina Sofía, el Guggenheim, el Prado, etc. y de exhibir regularmente espectáculos de los Teatros y Compañías Nacionales como el Teatro de la Zarzuela, la Compañía Nacional de Teatro Clásico, la Compañía Nacional de Danza, el Centro Dramático Nacional, etc.

9.1 Bibliotecas Seguiremos impulsando el Plan de Bibliotecas. Promoveremos nuevas instalaciones en los barrios para hacerlas accesibles a toda la población y modernizaremos la red de bibliotecas existente. Ampliaremos sus horarios, potenciaremos su uso como centros de estudio y formación y, para prevenir la exclusión digital, las dotaremos con ordenadores y acceso a Internet. Barcelona es una de las tres únicas provincias de España que no posee Biblioteca Provincial. En Ciudadanos C’s consideramos imprescindible iniciar su construcción tal y como estaba previsto y presupuestado.

9.2 Centros cívicos Los centros cívicos deben acercar la cultura a los ciudadanos, ofreciéndoles la posibilidad de ser los protagonistas y facilitándoles el uso de salas para actividades y talleres, ya que los ciudadanos no son tan solo consumidores sino también parte actora de la cultura. Fomentaremos los centros cívicos como puntos de encuentro de los vecinos ampliando sus horarios y ofreciendo actividades culturales que fomenten la convivencia.

9.3 Centros sociales autogestionados Propondremos una regulación temporal, selectiva caso por caso, de los centros sociales autogestionados, en función del aporte sociocultural que proporcionen al barrio en el que estén situados, siempre y cuando cumplan con unos determinados requisitos en cuanto al tiempo de ocupación, estado del inmueble, relación con el propietario, actividades, estado sanitario, etc

9.4 Callejero e inscripciones públicas Estableceremos como prioridad la conservación o recuperación de las denominaciones históricas de las calles y la eliminación de aquellas dedicadas a personas o entidades que hayan difundido ideas racistas o xenófobas. Igualmente se retirarán todas las placas que rindan homenaje a personajes históricos que hayan incitado al odio, formado parte de bandas armadas, cometido crímenes o delitos económicos. La información contenida en todas las placas informativas colocadas en elementos del paisaje urbano deberá ajustarse rigurosamente a la realidad histórica.

http://barcelona.ciudadanos-cs.org/wp-content/uploads/sites/4/2015/05/Programa-Municipales-Barcelona-2015.pdf

Lecha2

 

CAPGIREM BARCELONA (CUP)

4. CULTURA

4.1. La cultura en la seva globalitat social

4.2. Cultura i política

4.3. Barcelona des de la cultura

4.4. La cultura en l’Ajuntament neoliberal de Barcelona

4.5. Cultura precària i mercantilitzada

4.6. Objectius

4.7. Eixos del model cultural i el sistema cultural català i de PPCC

4.8. Mesures

4.1. LA CULTURA EN LA SEVA GLOBALITAT SOCIAL

La cultura necessita ser contemplada com una definició global de la complexa realitat social en el seu conjunt5 . L’esforç d’aquest enfocament global , és obligat per a superar els plantejaments aïllants i excepcionalistes que acaben fent de la cultura un assumpte lligat a les èlits o a les minories i que no contemplen la interrelació bàsica entre, els sistemes socioeconòmics, les condicions de vida de les classes populars (i de la classe treballadora en particular ) i els models culturals resultants. Al costat de la cultura més directament relacionada amb la producció, reproducció , circulació i comunicació simbòlica, unes cultures de la producció i del treball (capitalisme, explotació, etc) , de les relacions de gènere (patriarcat, homofobia,etc) i les relacions socials (lluita de classes i opressió social) , i de la vida quotidiana (habitatge , espais, etc),relació amb l’entorn i entre els territoris (depauperació ecològica, colonialisme) entre d’altres , i afirmem que són inseparables i estan completament interrelacionades amb la cultura dels símbols (la concepció clàssica) i que és un frau no considerar-les prioritàries en la definició de polítiques, models i sistemes culturals. Les definicions de cultura són diverses i abasten aproximacions com l’antropològica i sociològica que hem fet servir i moltes altres. Al costat de les definicions més tradicionals com la que es refereix exclusivament a arts plàstiques, musicals i de representació, o algunes definicions analítiques <<…des d’una òptica relacional i vertebradora de relacions socials;>>6 que són molt escaients per aquest programa com: <<…un sistema i un procés de comunicacions simbòliques efectives. No es tracta així d’un mer sistema tècnic reproductiu per a la cohesió social, si no també d’un sistema que produeix, conforma i transmet continguts, valors, models de comportament, en procés e implicant pràctiques socials actives o passives.>>7 , per tant sempre que ens referim a cultura ens referim també a comunicació, i només per raons pràctiques no reescriurem contínuament el binomi cultura-comunicació.

4.2. CULTURA I POLÍTICA

No pot haver-hi polítiques culturals realment efectives sense aquesta comprensió global. La cultura fins i tot definida i restringida a la seva part més simbòlica (tradicional) és un dret social i no hi ha drets socials sense un accés universal a la cultura. Fins i tot en la seva versió més reduida la cultura és política també i només les polítiques emancipadores poden crear una cultura lliure. La cultura, és també política però és sobretot necessariament model social. Per a la seva eclosió lliure calen rupturisme i revolució A més, l’evolució socio-econòmica tècnològica i comunicativa del capitalisme tardà actual ha situat la cultura en el centre de la seva hegemonia i per això creiem que és crucial per a l’emancipació social l’assoliment en especial de l’emancipació cultural. I encara que aquest capítol necessàriament es referirà en bona part a la cultura en la seva concepció més clàssica: els símbols, el patrimoni material i immaterial, la memòria històrica. Considerem però tant o més importants i de caràcter plenament cultural la resta de capítols programàtics que afecten a les condicions materials de la producció i reproducció de les persones.

4.3. BARCELONA DES DE LA CULTURA

A Barcelona la cultura ha seguit la mateixa tendència general que a la resta de països capitalistes , tendència a la imposició de la precarització i de la mecantilització de tot , amb un retrocés excepcional dels drets socials i de retruc de la cultura coma dret. En el cas específic de la cultura simbòlica (l’àmbit “clàssic” de la cultura ) cal destacar l’eclosió definitiva de la industrialització cultural i de la normalització del “producte cultural” cada cop més convertit en mercaderia8 . En l’àmbit institucional s’ha produït una tendència extrema a la instrumentalització de la cultura simbòlica i en particular del patrimoni per a servir al màrqueting urbà i convertir la ciutat en un negoci industrial en si mateix. En el pla ideològic la cultura de forta càrrega espectacular i mediàtica ha servit per a la promoció de la ideologia dominant neoliberal, prenent com a base el mateix procés creatiu per a construir una metafora adient de l’emprenedoria capitalista i de la competitivitat vinculats a una idea estereotipada de la creativitat i l’excelència

4.4. LA CULTURA EN L’AJUNTAMENT NEOLIBERAL DE BARCELONA

En el cas específics de l’Ajuntament de Barcelona , després d’un tímid intent dels primers anys (encara influits per la mobilització social) d’apropar-se a les idees de democràcia cultural, bén aviat es va apostar per l’especulació cultural, el sotmetiment al marqueting urbà i la industrialització cultural i l’aposta completa pel neoliberalisme i la precarització cultural. Els governs municipals han distorsionat els necessaris serveis públics bàsics de cultura , xarxa de biblioteques , museus, centres patrimonials , Arxius, etc. En primer lloc endarrerint el pla de millora de Biblioteques i supeditant els seus serveis a la seva versió més limitada en horaris i serveis. En segon lloc a desestimat adoptar una política coherent de patrimoni cultural i ha sigut incapaç de construir serveis mancomunats per a la xarxa de museus municipals i ha instrumentalitzat en favor de la tematització i del màrqueting urbà la renovació superficial (Museu de la Música sense personal ) , la privatització (Fundació del Museu Picasso) o la creació d’alguns d’aquests museus (MACBA) , mentre altres els deixava aparcats malgrat el seu valuós patrimoni (MEB).

4.5. CULTURA PRECÀRIA I MERCANTILITZADA

Les principals connotacions de l’impuls cultural hegemònic són: posada al servei de la indústria i del missatge neoliberal, un concepte reduit artificiosament a allò predominantment simbòlic, instrumentalització dels equipaments culturals a costa de la seva funció de serveis bàsics i sotmetent a la immensa majoria dels seus agents (excepte els “consagrats” pel mercat) a la precarietat: dels professionals creadors o altres treballadors del sector, de la cultura popular , de les associacions i grups , dels serveis públics bàsics , etc. La cultura s’ha fet d’esquena als barris i d’esquena als Països Catalans i s’ha deixat colonitzar no només per l’Estat Espanyol si no pel mercantilisme capitalista i altres colonialismes més llunyans. Capgirar la cultura comporta recuperar el càracter ampli i social de la cultura , trencar amb la precarietat social i cultural , impulsar la seva accessibilitat i creativitat universal, democratitzar- ne i possibilitar-ne a tota la població i no només les èlits el seu desenvolupament cultural, incentivar la cultura popular emancipada i el màxim autònoma possible , poder recuperar la cultura de classe i emancipadora, feminista i antiautoritària per a ser veritàblement sobirans, desmantellar l’especulació i instrumentalització dels equipament públics i reforçar el seiu caràcter i funció de serveis bàsics de cultura. Alliberar la festa de la seva clientelització i privatització, i extendre-la i facilitar-la. Diversitat9 i dissidència , enlloc de la intolerància de les normes cíviques .

4.6. OBJECTIUS:

1.Assolir a Barcelona una democratització cultural real de la producció en general i cultural en particular i del gaudi de la cultura creativa, dels símbols i expressions, de la interpretació i escènica i de les noves formes digitals des d’una base d’igualtat social, de recursos redistribuits de manera universal, en forma de renda i en forma de serveis i equipaments públics bàsics forts 100% públics, i de llibertat total d’acció cultural dels col·lectius i persones sense necessitat de cap mena de mediació privada o semiprivada.

2. Superar en la ciutat de Barcelona el menysteniment , la precarietat social i el caràcter subaltern de les cultures populars, de les dels PPCC , de lluita social i d’emancipació, i les de la vida productiva i quotidiana per a dignificar-les en l’horitzó d’igualtat social, cooperació i col·lectivització per abandonar l’hegemonia institucional de la cultura industrialitzada, normalitzada i mercantilitzada, i abandonar també el paradigma de l’excel·lència i del creador- empresari-emprenedor , en el camí d’un col·lectivisme cultural urbà igualitari, sense límits creatius ni re-interpretatius.

4.7. EIXOS DEL MODEL CULTURAL I EL SISTEMA CULTURAL CATALÀ I DE PPCC

1- Lluita conra la cultura de la precarietat: laboral, vital, ideològica…

2-Descolonització cultural en relació al mercantilisme i el capital.

3- Descolonització de les polítiques i el model cultural i educatiu en relació a l’Estat i govern espanyols

4-Apostar per una cultura d’avantguarda critica e independent (artistes i creatius)

5- Suport a les arrels de la cultura popular que no la converteixin en activitats folklòriques per a turistes ni emmarcar-les en escenaris etnogràfics.

6- Les polítiques culturals per a protegir els elements que determinen la vida cultural: La creació – La conservació i difusió del patrimoni cultural – L’accessibilitat a totes les formes de cultura.

4.8. MESURES

LA CULTURA COM A DRET SOCIAL I DRETS LABORALS EN LA CULTURA EN SUBSTITUCIÓ DE LA MERCADERIA CULTURAL I LA PRECARIETAT EN EL CENTRE DE LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES (TOTES)

Per què?

Per superar les visions mercantils i utilitaristes de la cultura que impregnen les polítiques de clientelisme , nepotisme, privatització i precarització. Perquè la industrialització de la cultura afegeix nous problemes a la cultura supeditada al poder. Les industries culturals en convertir la cultura en una mercaderia i subsumir també el treball creatiu i intelectual al capital, no només normalitzen (estandaritzen) la producció creativa mateixa, si no que la fan depenent de les estratègies de mercat a més de subordinar els seus continguts a la ideologia i el màrketing del capital. Les característiques del producte cultural, necessitat d’incloure traces de creativitat d’algun tipus , permeten certs marges, que no qüestionen la dinàmica general. D’altra banda la industrialització cultural introdueix també la pèrdua de control sobre l’obra en el procés de creació per part de l’autor o l’intèrpret. D’altra banda la “simbolització” creixent de la produció en general és un fet cada vegada més obvi: productes industrials allunyats de l’àmbit directe d’allò simbòlic, fan servir els símbols, l’estètica, el disseny en la seva pròpia concepció per aportar “valor afegit” que millori les seves vendes o incorporen aquests elements mitjançant la publicitat. De fet la part dominant de la “creació” estètica actual és primordialment publicitat. El tàndem de cultura i comunicació en combinació amb la indústria de la producció mi difusió contínua, en especial mitjançant la televisió. Per tant la industrialització mateixa obliga a destacar les connexions de la cultura i les realitats materials, socials i productives. La dimensió cultural de la realitat social ha de ser abastada en plena llibertat i capacitat per les classes populars i treballadora i no només per als fills de l’excel·lencia. Per a frenar la mercantilització de la cultura. Perquè la cultura som les persones, no representem interessos de mercats,

Com?

Fomentant la redistribució de rendes i recursos, la igualtat social en definitiva. Implantació del conveni i contracte d’intermitència per als treballadors de l’espectacle i la comunicació a Barcelona. I una versió adaptada de sosteniment pels treballadors de les arts visuals i de l’escriptura . Foment del sindicalisme de classe revolucionari/rupturista en cultura. Consolidant i ampliant els serveis i equipaments públics culturals (sempre 100% treballadors públics) . Suprimint l’especulació i les inversions de “màrqueting” en les polítiques culturals Garantint que els equipaments i els sectors culturals NO externalitzin projectes a empreses privades, que per definició busquen beneficis econòmics, manipulant i redefinint allò que és cultura o deixa de ser- ho en funció d’allò que es ven o no es ven.

FOMENT DE JORNADA LABORAL DE 30 HORES SETMANALS

Per què?

Per que per a gaudir i crear en cultura cal disposar de temps , i la productivitat mitjana general permet perfectament aquesta jornada laboral. La redistribució del temps “lliure” és bàsica per a que cada persona i en concret la classe treballadora i les classes populars puguin aproximar-se a la cultura simbòlica, puguin dignificar les seves cultures quotidianes i productives, o puguin desenvolupar les seves cultures de control popular i de lluita social

Com?

Programes i campanyes combinats amb lluites i mobilitzacions socials . Aplicació avançada encara que intermitja i limitada (per ex. 35 hores) als treballadors públics locals per a pressionar al sector privat. Promoció d’estudis i bases de coneixement de les millores de reducció de la jornada laboral. Programació i contractació municipal impulsant aquesta reducció com un codi de contractes.

ALLIBERAMENT D’ESPAIS URBANS I RECURSOS PER A LA CULTURA AUTOORGANITZADA I ASSOCIATIVA

Per què?

Eliminar les barreres per a l’ impuls obert de l’autoorganització social i l’associacionisme , en particular de la limitació d’accés a espais que l’especulació i privatització urbanes obstaculitzen i de la limitació de recursos vitals i econòmics que la desigualtat social estableixen.

Com?

Lluita contra l’especulació urbanística i d’habitatge i locals. Règim concret de càstic de l’especulació urbana, multes i impostos a locals i pisos desocupats . Modificació de la Carta Municipal . Despenalització local de l’ocupació de locals , especialment dels privats i pertanyents a operacions rendistes i especulatives. Programes de lloguer d’habitatges per a joves . Parc d’espais lliures per a grups i col·lectius . Hotels d’entitats autogestionats, una opció provisional fins que no s’acabi amb l’especulació d’espais i locals i a la falta d’equipaments per les entitats, ja que es pot compartir un espai amb diverses entitats per aprofitar millor les instal·lacions. Sempre s’ha de plantejar de manera que s’assumeixin les despeses per part de qui usa l’espai.

SERVEIS I EQUIPAMENTS PÚBLICS CULTURALS FORTS 100% PÚBLICS. REMUNICIPALITZACIÓ DELS SERVEIS I EQUIPAMENTS PRIVATITZATS.

Per què?

Només uns serveis i equipaments públics en base a treball i funció pública poden evitar la precarització laboral, l’entrada del mercat en la gestió i la necessària universalitat i xarxa redistributiva. Aquest han de ser un veritable dic de contenció i trencaglassos de l’explotació laboral també en cultura. Com la principal mesura per evitar l’espoli per part del neoliberalisme i del deute financer

Com?

Liquidant externalitzacions, reconeixent plantilles estructurals de treballadors subcontractats , concepció 100% pública de la contractació de treball. Retorn a la gestió directa municipal d’OOAA, EPE’s , fundacions , concessions administratives en serveis i equipaments culturals El govern i control dels serveis i equipaments públics ha de basar-se cada cop més en la democràcia directa, i en base assembleària de barri, local i municipal, comptant amb el teixit de moviments socials, lluites i associatiu. Contra el clientelisme i el desmantellament de serveis col·lectius cal evitar la destrucció de llocs de treball públics, sigui per empreses i/o associacions. L’execució dels serveis ha de ser pública directa no desregulada en clara oposició a totes les formes d’externalització. La remunicipalització de serveis culturals i de comunicació és indispensable per aturar la concentració de capitals i la seva centralització

FOMENT DE LA CULTURA POPULAR I DE L’ORGANITZACIÓ COL·LECTIVA D’AQUESTA

Per què?

La cultura popular sigui de l’àmbit festiu , com de les expressions col·lectives ha de poder funcionar de la manera més autònoma i autogestionària possible

Com?

Pressupostos participatius per a decidir les subvencions i les partides dedicades a la cultura popular (festes, expressions, etc) Foment de l’horitzontalitat i les formes assemblearies directes en l’organització de la cultura popular (rebuig de les fòrmules empresarials o privatitzadores (fundacions, etc) Alliberament d’espais urbans en suficiencia per a creació, i manteniment de grups i colles , associacions i comissions . Expandir i acostar la festa major a tota la ciutadania, perquè tothom se la senti seva i posar-la en mans de la seva organització espontània col·lectiva i de les entitats. Els sreveis públics de cultura actuaran aquí en matèria de recolzament logístic i tècnic però la iniciativa, direcció i planificació seran només col·lectives

Promoure la cultura popular i tradicional a les escoles per aconseguir que els infants en siguin un element clau, que se’n sentin protagonistes. Potenciar la realització d’activitats culturals al carrer. Limitat els execessos de les exigències municipals en matèria de paperassa i seguretat , facilitar l’ús col·lectiu de places i carrers en especial durant les hores diurnes i amb les limitacions raonades i pactades durant les hores nocturnes Potenciar l’activitat cultural en espais destinats a altres finalitats més enllà dels equipaments culturals; espais permanents o efímers que s’adaptin per l’acolliment d’una activitat cultural o artístic. Per exemple en les instal·lacions escolars públiques , limitant també un excés de zel de paperassa i exigències de seguretat. Enfortir de forma democràtica, transparent i amb control col·lectiu el suport a les entitats que organitzin festes populars, com Sant Joan, Cap d’Any, Carnestoltes, etc. Però permeten l’espontaneitat de grups ocasionals del barri. Acostar les festes i les activitats culturals a tots els barris del poble amb l’objectiu d’enfortir- hi les relacions i de facilitar-ne la participació. Evitar que una sola entitat organitzi gran part de la festa i, per tant, promoure la participació de diferents entitats amb equilibri i igualtat de condicions.

SUBSTITUCIÓ DEL RÈGIM DE SUBVENCIONS I CONVENI PER FORMES UNIVERSALS DE REDISTRIBUCIÓ DE RENDA I PER CONVENIS LABORALS ESPECÍFICS DEL SECTOR CULTURAL QUE COMPORTIN UNA PRESTACIÓ PER A PERIODES SENSE INGRESSOS

Per què?

Democratització cultural real sense mediacions. Garantir la independència de la creació cultural. Cal una acció immediata contra la precarització que les polítiques d’austeritat estan fent en els actuals creadors i interprets. L’existència d’un immens excedent social hauria de permetre aquesta mesura.

Com?

Impuls amb altres administracions i de forma immediata d’un programa de contractes intermitents per als sectors culturals que comporti sosteniment en periodes de manca de contractació per a creadors i interprets. Creant els acords necessaris i la dotació pressupostària

FOMENT DE LA CULTURA LLIURE EN HARMONIA A LA IMPLANTACIÓ DE SISTEMES UNIVERSALS DE SOSTENIMENT DE CREADORS/ES . TRACTAMENT NO MERCANTIL DELS DRETS D’AUTOR

Per què?

Per aconseguir la desmercantilització de la cultura, la deselitització de la mal anomenada alta cultura i potenciar la creativitat i desfolkloritzar la mal anomenada cultura popular. Cultura som les persones. Cultura és tot.

Com?

Fomentant l’autonomia material de creadors/es en una democràcia cultural àmplia a la vegada que es qüestiona la visió mercantil dels drets d’autors. Superació pública de les entitats de gestió privades. Potenciant mitjans de comunicació lliures i també els mitjans de comunicació públics Promovent els espais lliures en la dins la programació dels mitjans públics Questionant les llicències privades en funció de l’excés de publicitat i el grau de concentració empresarial. Retirada de la Ordenança pel civisme (per la convivència) Creant i permetent crèixer una doble xarxa d’equipaments públics especialitzats de gestió directa i control col·lectiu de producció cultural en combinació amb altres xarxes d’equipaments autoorganitzats del mateix nivell d’especialització i lliures de subvencions i/o contractes.

REFORÇ DE LA CULTURA DEL LLEURE: ESPLAIS , ESCOLTISME , GRUPS DE JOVES O ADULTS , EXCURSIONISME, ESPORT DE BASE, MUNTANYA, ETC,

Per què?

Per que la nostra societat ha constatat com les pràctiques de la cultura del lleure ens ajuden com a persones per a la nostra realització, pe`ro també com a col·lectiu a connectar amb la nostra realitat com a poble sotmès i en la seva recuperació , o amb la nostra realitat social i de classe i de gènere i a compromete’ns en el seu alliberament . Les pràctiques en valors solidaris i l’impuls de dinàmiques col·lectives d’igualtat , de coneixemnt i respecte del teritori humà i natural

Com?

Reconeixent el valor per a una societat més solidària i lliure i conscient del seu entorn i de la seva pròpia col·lectivitat, de la cultura organitzada en el lleure, en especial de l’esforç i l’activitat que els centres d’esplai , escoltes i excursionistes i altres realitzen. Combatent l’especulació urbanística que fa impossible l’existència de locals assequibles. Promovent la reducció de la jornada laboral de les classes populars , per a permetre la disposició de temps lliure Facilitant espais i locals públics per a esplais , escoltisme, grups de joves o adults , etc mentre no s’hagi avançat significativament en l’erradicació de l’especulació. Donant suport i assistència legal i administrativa en els excessos de zel administratiu i de seguretat que limiuten la seva activitat Facilitant de forma especial la tramitació de permisos . Creant línies de treball que facilitin i proveint-los d’assessorament i reforç logístic quan sigui necessari.

REFORÇ DE LA CULTURA DE L’ESPORT , DE BASE , COL·LECTIU I SOLIDARI, COMPARTIT, LLIURE I LLUNY DE LA RELIGIÓ DE LA COMPETITIVITAT I L’EXCEL·LÈNCIA, DE LA MERCANTILITZACIÓ I DE L’ESPECTACLE ALIENADOR.

Per què?

La cultura esportiva o d’activitat física , ha permès a les persones mantenir un contacte amb la seva pròpia natura física i la seva realitat animal, en un concepte integral on allò físic i intel·lectual assoleixen un equilibri. Per tant és en si mateixa una forma de reconèixer la realitat natural que forma part també de la humanitat. Per això bona part d’aquesta cultura s’ha orientat a le activitat a l’aire lliure , la natura, l’excursionisme, el muntanyisme o l’alpinisme. Quan l’activitat física es resisteix a caure sota la manipulació de la visió estereotipada de la publicitat patriarcal i capitalista i de la religió de la competició televisada , es capaç de desenvolupar formes de joc , interrelació, competició amistosa i desinteressada , contacte amb la natura i amb i entre les persones , col·lectivitat humana en el sentit més profund de la paraula . Fins i tot les formes més integrades de l’esport competitiu no han pogut evitar que els pobles en lluita se les facin seves i les utilitzin de forma positiva , malgrat la seva hipoteca mercantil i religiosa. A Barcelona , amb manca d’espais oberts, amb vides molt sedentàries i activitats laborals cada cop menys físiques es fa imprescindible , una cultura de l’esport i l’activitat física.

Com?

Reconeixent el valor de la cultura de l’esport i l’activitat física en totes les polítiques i planificacions urbanes i municipals Revisant a l’alça amb rigor les ratios de proximitat i de densitat (més proximitat i més densitat) d’equipaments esportius de tota mena , o espais oberts on poder exercitar activitats bàsiques com caminar correr, esports d’equip. Especial atenció a les pìscines públiques i a la millora de la seva densitat per a cada barri (més piscines a l’abast de la població del barri) . Promovent la distància zero o més baixa possible al ventall més ampli de possibilitats. Incrementant el nombre d’equipaments públics i el seu personal públic. Gratuitat d’accés de la població als serveis esportius públics , consideració de serveis públics bàsics dels equipaments , instalacions i facilitatas urbanes a l’activitat física i esportiva. Model d’instal·lacions esportives de cost zero pels usuaris, de gestió municipal directa , cal que les treballadores de l’esport deixin de ser precàries i que l’Ajuntament i la població pugui tenir control i coneixement directe d’aquests equipaments . Creació de Consells col·lectius d’usaris dels equipaments públics per a la seva planificació i programació . Promovent la dimensió social i col·lectiva d’aquestes instal·lacions i equipaments , combinant amb serveis de cafeteria i documentació , sales de reunions, etc Posant a l’abast de la població, i facilitant i incentivant el seu us amb el màxim de facilitats les instal·lacions esportives escolars. Si cal reforçant amb llocs de treball el seu manteniment i vigilància, la seva coordinació i facilitat d’accés , reduint trabes administratives i simplificant al màxim l’accés. Dotació en els equipaments esportius de fisioterapeutes, i altres formes mèdiques o especialitzades relacio nades directament amb l’activitat física o la recuperació física. Capgirant el model de mobilitat urbana , per a reduir (i finalment erradicar) el motor privat de la ciutat , ampliant la mobilitat peatonal i ciclista (evitant el seu conflicte) , facilitant la recuperació i de la major part dels carrers per al joc espontani, infantil, juvenil i adult. Pacificar el transit per a itineraris de carrera continuada pels carrers. Amb noves normes, amb la política general de desincentivació del motor privat, amb la propia sincronització semafòrica . Promovent la reducció de la jornada laboral de les classes populars , per a permetre la disposició de temps lliure Facilitant espais i locals públics per a esplais , escoltisme, grups de joves o adults , etc mentre no s’hagi avançat significativament en l’erradicació de l’especulació. Donant suport i assistència legal i adminsitrativa en els excessos de zel administratiu i de seguretat que limiuten la seva activitat Facilitant de forma especial la tramitació de permisos. Creant línies de treball que facilitin i proveint-los d’assessorament i reforç logístic quan sigui necessari. Reforçant l’auto organització de l’esport de base i el seu caràcter democràtic intern , clubs i associacions i entitats esportives , la seva federació i el seu recolzament mutuu. Facilitant recursos logístics i equipaments per al seu ús i en la seva planificació i programació.

PROGRAMA D’ERRADICACIÓ DE LA PRECARITZACIÓ CULTURAL I DE LA CULTURA DE LA PRECARITZACIÓ

Per què?

Per que l’extensió actual que el capitalisme ha fet a Barcelona de la precarització en la producció de cultura i en la cultura de la producció i quotidiana , és actualment el pitjor obstacle per a la plena expansió dels drets culturals.

Com?

Fomentant els drets laborals i col·lectius , en el sector cultural en concret però en la societat en general. Començant pel drets laborals de la pròpia institució. Afegint elements contra la precarització en la gestió de projectes i en la contractació municipals. Ampliant la base d’actuació cultural a la cultura de la producció , quotidiana i popular.

PROGRAMA DE LLUITA CONTRA LA MINORITZACIÓ I EL COLONIALISME CULTURAL QUE ABASTI LA ORIENTACIÓ ALS PPCC

Per què?

Les condicions de minorització i subalternitat s’han de superar amb polítiques actives de sentit contrari i de creació de relació i xarxa amb els territoris que comparteixen dominació.

Com?

Foment de programes i projectes de relació i intercanvi cultural arreu dels PPCC i les altres cultures i pobles minoritzats i colonitzats. Eix de treball en la programació cultural. Promoure una cultura pròpia, que permeti la pròpia consciència del context i de qualitat crítica, que fugi de la comercialització i de l’espanyolització. Controlar de forma democràtica les manipulacions de la subjectivitat i sobreexplotació que crea el turisme. Crear eines comunes per a tots els Països Catalans, tant a nivell organitzatiu, d’intercanvis, de contactes, començant per la utilització, amb naturalitat, de totes les denominacions populars de la llengua catalana

POLÍTIQUES DE DEFENSA DE LA LLÈNGUA

Per què?

El model lingüístic que proposa la CUP pels Països Catalans s’ha de bastir tenint present el context sociolingüístic i sociocultural del segle XXI, en el qual, a més del català i del castellà (i del francès al nord), conviuen moltíssimes llengües més, procedents de la immigració de finals del segle passat (com seria el cas del gallec) i de la nova immigració del segle XXI. Els arguments que en aquest apartat són vàlids per al català al conjunt dels Països Catalans, també ho són per a l’occità a l’Aran.

Com?

• Realitzar campanyes estables i continuades de promoció de l’ús de la llengua.

• Enfortir les organitzacions que ja hi treballen: CAL, FOLC, Plataforma pet la Llengua, Joves per la Llengua de les Illes, federació Escola Valenciana… Tot assumint les seves reivindicacions com el decàleg de línies d’actuació per a les municipals 2015 de la Plataforma per la Llengua.

• Defensar la promoció i l’ús a tots els àmbits de les variants de la llengua catalana integrades en un estàndard comú més ampli i representatiu.

• Promoure dinàmiques d’acollida, enlloc de parlar únicament d’integració… Cal continuar treballant pel desenvolupament de l’oficialitat de la llengua de signes catalana.

• Cal incrementar el compromís de l’ús de la llengua en contextos en què resulta altament simbòlics:

GARANTIR FORMACIÓ CREATIVA I ARTÍSTICA INDIVIDUALITZADA I PER PETITS GRUPS EN EL SISTEMA EDUCATIU PÚBLIC: MÚSICA , CREACIÓ PLÀSTICA , CREACIÓ DIGITAL, CREACIÓ VIDEOGRÀFICA I SONORA ,ESPECTACLE EN VIU I EXPRESSIÓ CORPORAL, RADIO I TV EN LES POSSIBILITATS D’APRENENTATGE DES DE LES EDATS MÉS PRIMERENQUES

Per què?

Són mesures bàsiques per a introduir de forma efectiva els ensenyaments artístics i creatius en l’ensenyament públic

Com?

Creant els programes i fent les contractacions de personal necessàries

Abastint i dotant de l’equipament i l’espai necessari i suficient els centres educatius públics: laboratoris bén equipats, material de préstec, espais d’assaig i/o reunió, etc.

RESERVA D’UN TERÇ DE L’ESPAI DE RADIOFREQÜÈNCIA PELS MITJANS LLIURES I SENSE LUCRE

Per què?

Les radios i TV’s lliures són una de les bases per a l’emancipació comunicativa

Com?

Definint aquesta mesura a nivell de Barcelona. Amb l’impuls legal i mobilitzador suficient.

FOMENT DE L’AUTOGESTIÓ TREBALLADORA I DEL CONTROL POPULARS PER A SUPERAR L’HEGEMONIA INDUSTRIAL I MERCANTIL EN LA PRODUCCIÓ CULTURAL I EN LA CULTURA DE LA PRODUCCIÓ

Per què?

Per que els sistemes jerarquitzats i classistes propis de les organitzacions capitalistes i la seva producció tendeix a obstaculitzar la llibertat cultural i la seva igualtat social. Per contra estandaritzen, homogeneitzen, elititzen i segmenten de forma manipuladora gustos i tendències

Com?

Aplicant ja aquestes mesures en els serveis públics sense caure mai en la precarització i mantenint-los 100% públics . Impulsant en combinació amb la mobilització, popular la seva extensió al terrtitori de la producció privada

PLANIFICACIÓ DEMOCRÀTICA DE LA POLÍTICA CULTURAL

Per què?

La planificació democràtica de la política cultural hauria de permetre definir consensuadament i amb la corresponsabilització de l’administració i la societat civil (però centran-nos en les classes populars ), el conjunt d’elements i serveis públics culturals bàsics necessaris per promoure correctament la cultura.

Com?

Podríem concretar aquests elements en:

• Espais i infraestructures destinats a la producció cultural (sales d’assaig musical, teatral, etc., tallers i escoles d’art)

• Espais i infraestructures destinats a fer arribar a tot el municipi la riquesa cultural (sales de concerts, auditoris, teatres, sales d’exposicions, centres cívics…)

• Mitjans de difusió de la producció cultural, com revistes locals o comarcals, ràdios, televisions, pàgines web… . programes i equipaments per a la preservació , dinamització i democratització de la memòria col·lectiva : arxius, centres patrimonials, museus, etc . serveis i espais per a l’accés, transmissió i cooperació en el coneixement: biblioteques generalistes , biblioteques especialitzades, espais de lectura i estudi , espais d’accés a Internet i les xarxes

• Suport a les associacions d’artistes, escriptors, grups teatrals, musicals, operístics, col·lectius de promoció de la cultura popular tradicional, etc. Seguint una política d’horaris el més àmplia i completa possible que possibiliti que en festius i quan la població treballadora disposa de temps lliure els pugui gaudir plenament

RECUPERACIÓ HISTÒRICA I MEMÒRIA

Per què?

A la CUP creiem que no hi ha cap col·lectivitat humana capaç d’afrontar el futur amb èxit com a tal si no se’n coneix el passat. Per això considerem important recuperar la història del nostre municipi per posar-la a l’abast de tothom. Pensem que el coneixement de la història és una eina indispensable per entendre el present i pensar el futur, posant especial èmfasi en la importància que té aquest fet per a la població nouvinguda. Per tant, des de la CUP volem engegar polítiques per preservar i desenvolupar la memòria, el patrimoni i la identitat col·lectiva.

Com?

Apostar per un canvi de nomenclatura, ja que és més encertat parlar de «recuperació històrica» que no de «memòria històrica».

Recuperar, també, la memòria local, tot i que el discurs dominant tan sols fa referència a la recuperació de la memòria a escala nacional. • Afavorir la recuperació d’una part central de la història dels catalans: la tradició obrera, revolucionària i col·lectivista. S’ha d’aprofundir a explicar el conflicte social i de classe de les primeres dècades del segle XX. Promoure la recuperació històrica per aconseguir explicar tot el que va representar el franquisme: Fer un exercici constant d’explicar els problemes del present Atenció i seguiments del patrimoni arquitectònic , el de les pròpies trames urbanes , les activitats productives i comercials històriques, el patrimoni immaterial de les entitats i la vida social dels barris, etc. Aprofundir en aquelles visions per evitar la simplificació de la Guerra Civil, també quan s’explica el bàndol republicà. La promoció del patrimoni industrial per explicar el paper de la classe obrera i les seves condicions de vida i laborals. La democratització dels criteris de catalogació, per tal que des de la societat civil es pugui intervenir en la política de catalogació del patrimoni. Això implica la difusió dels criteris de catalogació patrimonial.

CAP A UNA RENDA BÀSICA (CULTURAL) DE LES IGUALS

Per què?

Les formes subvencionades i convenis imposen mediacions que limiten la llibertat cultural. La redistribució universal de rendes culturals garantides permetria la lliure associació i producció culturals , també les grans produccions

Com?

Establint els recursos necessaris i acordant el seu nivell de socialització i implantació. Revisant sota control d’assemblees del personal creatiu també amb Consells col·lectius i democràtics de la població, el nivell d’abasta i sobretot que no es caigui en fòrmulaes que limitin l’autonomia creativa

CULTURA DE BASE I SERVEIS PÚBLICS CULTURALS BÀSICS LLIURES D’ESPECULACIÓ I MÀRQUETING URBÀ. NO AL SHOW DELS GRANS EQUIPAMENTS “ESPECTACULARS”

Per què?

Per que per a promoure l’accés generalitzat i universal a la cultura calen serveis públics bàsics redistribuits de gestió directa (per òrgans) La dependència centralista d’alguns equipaments culturals que l’actual plantejament financer depenent de Madrid provoca és una porta d’entrada a la seva espanyolització. L’especulació dels grans equipaments i de les accions d’impacte “espectacular” són el pitjor obstacle per a desenvolupar aquesta pòlítica coherent i arrelada de serveis bàsics de cultura : biblioteques . laboratoris culturals, museus dedicats al patrimoni sense especulació, etc Cal foragitar definitivament l’especulació i les formes espectaculars de projecte d’equipament cultural que només potencien el màrqueting urbà i una boja cursa competitiva entre ciutats que no té fi i que perverteix el necessari context col·laboratiu i col·lectiu que ha de tenir la cultura dins les ciutats ni entre elles .

Com?

Canvi de paradigma polític i de model , reconducció cap a un nou sistema d’equipaments públics sense cap projecte especulatiu ni espectacular. Inversions en equipaments necessaris, mirant d’integrar-los el màxim possible en el pàisatge urbà i de que compleixin funcionalitats necessàries. Rebuig de l’arquitectura d’impacte visual en els equipaments culturals, posar l’accent a la reconversió d’edificis egistents i reutilització. Enlloc de projectes faraònics de molt disseny i poca funcionalitat, centrar-se amb equipaments de molta utilitat logística i funcional: per ex. unes reserves de patrimoni moble compartides per tots els museus municipals . Vigilància en el projecte als aspectes ecològics i de manteniment posterior. A nivell de casos concrets solució al desencaix dels museus MCM i MEB, per a revitalitzar el segon i corregir el despropòsit museològic.

DEMOCRÀCIA DIRECTA I CULTURA . GARANTIR EL CONTROL DIRECTE DE LES CLASSES POPULARS , DE SECTORS AMPLIS DE LA SOCIETAT CIVIL, PROFESSIONALS I TENDÈNCIES CULTURALS EN GENERAL, SENSE MEDIACIÓ , EN LA PROGRAMACIÓ

Per què?

Cal canviar de cap a peus el complex institucional de gestió dels afers culturals de la ciutat substituint el seu neoliberalisme , jerarquia i clientelisme , per horitzontalitat interna i dels seus treballadors, professionalització objectiva fugint de sistemes de confiança, per tal de fer-lo més transparent, participatiu i permeable a totes les iniciatives de la població però en especial de les classes populars i treballadora en particular , sense caure mai en l’externalització ni en la dissolució o empobriment dels serveis públics culturals

Com?

Treballar en el sentit d’una planificació democràtica interna (dels propis treballadors públics) i externa (de la població ). Estudiar mesures de desconcentració d’organismes com l’ICUB per fomentar l’arrelament dels diversos barris i districtes de la ciutat. Canvi de paradigma polític i de model , abandonant el neoliberalisme, la privatització i l’externalització , reconducció cap a un nou sistema cultural i polític de base pública, socialitzant i col·lectivitzada . Treballar per incentivar la participació col·lectiva en la vida cultural de la ciutat ja sigui facilitant- ne l’accés (econòmic i temporal) com repensant els continguts i les accions complementaries a l’exposició (plans educatius, per exemple). Estudiar mecanismes de compensació de costos. Proposar organismes democràtics de supervisió de l’activitat cultural de la ciutat (Observatori de la Vida Cultural de Barcelona) i de supervisió de l’evolució del procés de normalització lingüística (Observatori de la Normalització Lingüística de Barcelona). Potenciar l’assemblearisme de barri i urbà en democràcia directa i transparència com única mediació del govern i empoderament en la gestió cultural pública, ni polítics ni empreses ni associacions

CULTURA ÉS MODEL SOCIAL I REVOLUCIÓ. CREACIÓ, COMPROMÍS I VANGUARDISME EMANCIPADOR

Per què?

Cultura és tot , i cal l’emancipació social per a una cultura més lliure, en conseqüència el compromís revolucionari, i les lluites socials són els principals elements fecunds de la creació cultural.

Com?

Aposta clara per a la cultura del trencament i la avantguarda emancipadora , Barcelona capital de les cultures alliberades Utilitzar les propostes culturals com a motor d’emancipació social Reconèixer el caràcter cultural del compromís revolucionari Impuls de les cultures: tradicional, artesanal, independent Socialització i democratització de la de la cultura digital. Mesures estructurals contra la fractura digital

http://capgirembcn.cat/wp-content/uploads/2015/05/Programa2015rev.pdf

 

34 comments

  1. josep

    Les jornades de reflexió haurien de servir per a que reflexionessin els polítics sobre totes les barbaritats que han arribat a dir durant la campanya, ja que el que interessa bàsicament als partits, es tirar-se els “trastos” pel cap i “xupar” càmera sigui com sigui.

    M'agrada

  2. Retroenllaç: Noticias de mayo de 2015 | Beckmesser

    • El dia que et conegui personalment podré certificar la distància entre el Marc Empordanès i la Wats 😉
      És tan anacrònic això de la jornada de reflexió, com les llistes tancades, la Llei Electoral vigent a Catalunya i els debats només amb les forces que tenen representació, sobretot perquè els debats no ho són, més aviat es converteixen en una mena de mercat on ningú escoltat a ningú i el que més crida és el que creu que ha guanyat, i es pensen que nosaltres a casa ens hem quedat bocabadats davant de tanta erudició i tanta convicció.

      M'agrada

    • Però compte, perquè si no t’has llegit les “parole” pensant que no compliran el que diuen, que és allò a que ens tenen acostumats, si un dia fan una barbaritat i resulta que ja estava anunciada en els programes no ens podrem queixar, sobretot si hem votat els que ho acabaran fent.
      Cal anar previnguts, potser per això els programes no te’ls envien a casa i el fulletó que t’envien és tan engrescador com el de TelePizza o el del manyà que ens trobem a la bústia i que va directament a la brossa.

      M'agrada

  3. M’ha semblat molt interessant i d’agrair, l’esforç que has fet de facilitar-nos aquesta possibilitat de comparar programes.
    En lloc es parla de l’educació com a base i eina per a poder accedir a la cultura. Es poden programar moltes activitats o obrir molts centres, però si no es contribueix a que els ciutadans tinguin coneixements per avaluar, gaudir i apendre d’aquesta oferta, no anem enlloc. I la música? I escoles de música? Com emplenaran els equipaments, si no s’ha format a la gent, i ja des de l’infància, en que la música és part de la vida?
    Cultura sense educació queda reduïda a grans idees, buides, encara que semblin molt boniques i enlluernadores.

    M'agrada

  4. Yo a 24horas de las votaciones, poca reflexión necesito ante tanta palabrería y mayor mediocridad de la clase política que se presenta.
    Clarísimo, iré a ejercitar mi derecho al voto que no me avergüenzo en anticipar, será en blanco.
    Nadie me convence

    M'agrada

  5. Ferran

    Jo crec que cal un canvi en tot.., i un canvi de debó. Quan hom pensa en una mossegada d’un 3, 4 o 5%, el que sigui, de, p.ex., tota la ciutat de la Justícia.., és una bogeria que ens ho fan pagar a tots i, també, a la cultura, per descomptat. Només que tot votant mostrés una tolerància 0 amb la corrupció, crec que ja guanyaríem molt. No pot deixar de sorprendrem el cinisme d’aquesta gent, capaç d’embutxacar-se un munt de pasta per després aprovar una reforma laboral que fomenta retribucions salarials i quantitats indemnitzatòries pròpies de països asiàtics.
    Per cert, vaig anar a veure Pogorelich a un Palau mig buit. Obres que va tocar gairebé irreconeixibles, amb uns tempos a vegades lentíssims, molta contundència al piano, etcètera. Una història bastant trista, la d’aquest pianista que em va deixar flipant quan, farà un munt d’anys, va tocar Scriabin i Rachmaninoff (crec recordar sense partitura, no com ara). De tota manera, vaig gaudir de la seva Fantasie de Schumann i la seva reinterpretació, amb uns temps força lents (també anava molt mancat de concerts pianístics, després de les retirades de Zimmerman i Pollini).

    M'agrada

    • L’estel de Pogorelich sembla ser que fa un cert temps que no brilla tant, cosa que no vol dir que torni a fer-ho, no seria el primer cas, potser tenia un dia irregular, no són màquines, per sort.
      pel que fa als canvis totals fan molta por, i si no mira tu com s’està posant l’establishment davant de Colau que tindrà que pactar si o si per intentar fer un percentatge molt petit del que va prometre. Els canvis totals no existeixen, jo en això sóc molt lampedusià, i no perquè no els desitgi, sinó perquè tot està perfectament estudiat per tal de que sembli que canvia tot per no acabar canviant gairebé res.
      Gràcies per comentar

      M'agrada

      • Ferran

        Al youtube hi ha penjats recitals de Pogorelich a altres indrets amb la Petruixka i la Fantasie de Schumman i amb els mateixos tempos, com p.ex., el de Rotterdam, https://www.youtube.com/watch?v=1ZwFdce54ps. Aquí podreu valorar, doncs s’apropa molt al que varem sentir al Palau.
        Sobre Colau, és el mateix debat de sempre (crec), el de la correlació entre les intencions dels personatges històrics i el funcionalisme, el del sistema donat i el de les circumstàncies del moment, que llastra i distorsiona les intencions.

        M'agrada

      • Gràcies per el youtube Ferran (per cert, espero que el dia 30 passessis un bon dia 😉 )
        Potser Colau serà el cap de l’oposició, ves per on, per no haver fet alló de no diguis blat…

        M'agrada

  6. Xavier C.

    Caram (i no em refereixo a Sor Lucía), com arrisques avui amb el post… T´agrada viure al límit, eh…

    Personalment diré que aquest cop no he tingut cap tipus de dubte i, com sóc una mica ase, aniré a votar (ja no li vindrà d´això a la maltractada Cultura, suposo…) deixant de banda la resta i pensant exclusivament en clau nacional. Ja m´ho trobaré després… :-/

    Bona jornada de reflexió a tots, bona diada electoral, i que guanyi el millor (però que guanyi el Barça, eh…, no fotem ara… que això dels triplets no és cosa que es pugui aconseguir cada dia…)

    M'agrada

  7. Montserrat Cabecerán Soler

    Per a mi avui és una jornada de reflexió. Tenia molts dubtes de a qui votar, si als de sempre que són els que manen aqui a Sant Cugat no ho fan malament però tenen la majoria dels regidors i sempre es fa el que ells diuen, pel que he decidit votar a uns que porten anys presentant-se, són un grup de ciutadans que volen el millor per a la ciutat, en tots els camps i per la independència (per a mi fudamental). Si fossin eleccions autonòmiques o generals no els votaria però com són per a l’ajuntament, crec que el millor és gent que vulgui el millor i que estimi Sant Cugat.

    M'agrada

  8. Juli Carbó i Montardit

    Mireu, les eleccions són com les religions. Totes prometen el que saben que després no faran. Bones frases estudiades premeditadament, bones intencions teòriques però irreals. molt defensar als ciutadans cadascú a la seva nanera, però el que realment aspiren és ocupar el lloc presidencial per omplir-se les seves butxaques .
    Dispenseu-me però jo no crec en les dretes, esquerres ni centre dretes. Tos són igual o si no fixeu-vos com viuen la majoria dels aspirants a l’alcaldia.
    Dit d’una altra manera: fan com els capellans que prediquen el que no creuen. La Cultura per a ells és una paraula escrita en el diccionari que només l’utilitzen en moments concrets i quan els convé.
    Damunt la taula del meu despatx tinc tot un ventall de paperetes dels diferents partits per anar-los a votar.
    Com que estic emprenyat que durant tans anys m’han estat prenent el pel, he decidit no votar a ningú.
    Ja sé que em criticareu i que els vots de les persones que no voten van a augmentar els vots dels guanyadors. M’és igual cadascú té el dret de pensar i actuar segons el seu criteri.
    Surti qui surti guanyador haurem de seguir pagant i encara més els impostos i les contribucions impossades.
    Aniré a votar quan hi hagi algún partit que es comprometi a rebaixar les diferències socials cada dia més exagerades. Cada cop els rics són més rics i els pobres llindant la miseria.
    Si això és la fe de Déu que vingui el Papa de Roma i ho solucioni
    Gràcies amics o enemics per deixar-me expresar a la meva manera, i que consti que he quedat curt en el meu comentari.
    Visca la Cultura, Visca la Llibertat d’Expressió i Visca la vertadera Democràcia.

    M'agrada

    • Ara ja no pot ser així i els resultats d’aquestes i les properes aniran configurant una nova manera d’entendre la relació entre candidatures i votants, i això de prometre i no complir passarà molta factura.
      Ningú podia creure que aquí i a l’Estat espanyol succeís el que ha succeït, i mira…
      Veurem ara com surten de l’atzucac i no traeixen missatges i promeses, els electors ja no s’empassaran fórmules antigues.

      M'agrada

  9. anna esteller

    Jo aniré a votar perque considero que és el meu deure i per respecte a les persones que més bé o més malament van lluitar perque ho poguessim fer. Molta gent ja no se’n recorda que fa uns quants anys era impossible exercir aquest dret.

    M'agrada

  10. toni

    A unos más que otros, les interesa que las personas se alejen cada vez más de las urnas. Les vá muchísimo a éstos ” interesados “. Unos más que otros, cuando la participación oscila entre el 48% y el 58%, son más felices que otros. Unos más que otros no les interesa que el ” sistema ” o status-quo cambie. Unos más que otros, siempre siempre siempre ” llevan ” de una manera u otra el sobre a la urna. La felicidad y alegría de los ” más ” se consigue cuando la participación supera el 70% y ni les cuento si se llegara a superar el 80%. Conclusión: A votar cuantos ” más ” mejor, a pesar de que NO es lo que el CAPITAL y sus amigos quieren.

    M'agrada

    • Ara es veu clarament perquè no els interessa que el percentatge de participació sigui alt, perquè quan això succeeix es queden al carrer, perquè les votacions permeten canvis i quan es burlen de nosaltres no queda altre que respondre amb contundència..
      Després qde quatre dies encara tremolen i que esperin perquè aixó no ho pararà cap pacte maligne, ans al contrari.

      M'agrada

  11. Kàtia

    Molta reflexiò,em sembla bé,però perquè serà que només s’enrecorden dels seus programes dues setmanes abans de començar la campanya electoral???
    Evidenment,jo votarè,però segons amb qui i qué pacti el meu escollit em posarè com una moto.Ningú vol perdre el poder,deu ser fabulós ser a dalt de tot i fer el “que et doni la gana” justament perquè t’han votat i ara ets el “puto amo”.Perdoneu l’expressió,no ho tornarè a fer.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: