IN FERNEM LAND

EL MECENATGE: EN OCASIÓ DE LA MORT DE LEOPOLDO RODÉS


Leopoldo Rodés. Font de la fotografia diari ARA

Leopoldo Rodés. Font de la fotografia diari ARA

Rosa Cullell, entre moltes altres coses, ex directora general del Gran Teatre del Liceu, escriu a El País d’avui un preciós obituari a Leopoldo Rodés, un dels grans i pocs mecenes que ens quedaven, un imprescindible en la cultura catalana que ens deixa més orfes i sense saber del cert si la seva obra acabarà tenint continuïtat en la nissaga familiar, i si el seu exemple l’acabarà seguint la generació posterior de tots aquells empresaris que tot i no comptar amb una llei del mecenatge que els inviti a invertir en la cultura, ho facin com ho feien i encara ho fan alguns (pocs) amb la convicció profunda de que sense la cultura un país mai pot ser, i si no som no hi ha retorn i sense retorn les seves empreses hi perden.

La generació dels grans cognoms de la societat catalana que han estat decisoris per fer possible una estructura cultural que va arribar a ser de primer nivell en els moments més àlgids i intensos de les vaques grasses, s’està esvaint i com que no hi ha una llei que incentivi als continuadors d’aquestes nissagues a ser generosos i altruistes, se’m fa difícil creure que ells continuïn  apostant com ho feien els seus pares i avis en projectes com el LICEU o el MACBA, dues de les institucions en les que el senyor Rodés va esdevenir imprescindible.

Les empreses catalanes cada vegada són menys grans, el model empresarial ha canviat i les empreses joves i emergents em temo que no tenen avui per avui la cultura com un vehicle idoni i necessari en el seu pla de màrqueting i pel que fa a les empreses grans, les poques que queden genuïnament catalanes, estan experimentant aquest canvi generacional que tampoc sé si respondran com ho podia fer Leopoldo Rodés.

Sense un projecte cultural decidit i ferm, les administracions pretenen traspassar els seus dèficits a l’empresa privada, sense que per altre part ofereixin cap incentiu per tal de que aquesta acabi creient que la inversió, més enllà del altruisme més propi  del renaixement, sigui beneficiosa per els seus interessos i per l’accionariat.

Les empreses del IBEX aporten sumes importants als projectes culturals de la capital de l’estat, deixant per les perifèries, algunes massa revoltades, engrunes perquè no sigui dit, però segurament la comparació de l’aportació que Telefónica fa al Teatro Real i al Liceu és tan clarificadora com sagnant

Amb un Liceu cada vegada més abocat al mecenatge, on de moment el públic no respon com la direcció creia i amb les institucions públiques retallant les seves aportacions, se’m fa difícil creure que l’empresari català, el nou i els hereus, fills i néts, d’aquells que abocaven part dels beneficis en projectes culturals, s’acabin involucrant i aportant allò que temporada rere temporada mancarà per quadrar el pressupost.

Difícil repte el de la direcció del Liceu, perquè per un banda han de trobar aquest finançament que els nega l’administració que no vol deixar de ser la que controli la Fundació tot i no ser el percentatge real més majoritari, i per altra oferir un producte culturalment potent per cridar l’atenció d’un empresariat suposem que amb ànsies de mecenatge, però que se’m fa difícil creure que es senti atret per una programació discreta i poc ambiciosa.

Ens aboquen al mecenatge, doncs som-hi!, però compte, sense un Liceu potent no ho veig factible.

Un Liceu potent és aquell que ha de figurar en el mapa dels esdeveniments operístics importants, que ha de lluir una marca prestigiant i per això atractiva al mecenatge, amb el bagatge del passat no anem enlloc. Si no volem recollir engrunes hem de mostrar-nos altius i ambiciosos, i si de moment no podem oferint el nivell que voldríem ho hem de fer veure, no podem oferir descomptes alarmants i urgents de darrere hora que malbaraten producte i desprestigien la marca. Creure que de per vida tindrem “senyors de Barcelona” de la talla de Leopoldo Rodés disposats a mantenir allò que les institucions no poden mantenir, és una fal·làcia.

Si el Liceu aconsegueix retornar a l’agenda internacional, sent un projecte engrescador, de creació musical, artística i operística de referència, amb un cor i una orquestra envejables i amb un reguitzell d’artistes, cantants, directors i músics de gran prestigi que ofereixin al teatre tot el seu talent en produccions de relleu (que no han de ser ruïnoses) el mecenatge voldrà ser-hi, perquè lluir logo el costat de la L del Liceu els prestigiarà a ells, ja que tindran aquest retorn que tot mecenes vol tenir, però si per contra el Liceu només és un bonic teatre on si fa de tot, també òpera, i fins i tot de tant en tant aterra una figura mediàtica disposada a fer un debut d’un nou rol o aconseguim ajuntar una parella que faci penjar un cartell a les taquilles, fa massa temps ple de pols, que digui esgotades les localitats, dubto jo que el teatre sigui capaç d’engrescar als imprescindibles mecenes, perquè de senyors com en Leopoldo Rodés sembla ser que cada dia n’hi ha menys, malauradament, és clar.

Com diu l’antiga directora, se’l trobarà a faltar.

Si voleu llegir l’article de la senyora Rosa CullellL’home que ho aconseguia tot

9 comments

  1. Manu

    El representant par excellence d’aquella societat civil que va recolzar cegament en Felix Millet durant 30 (!) anys i que va conviure amb directors generals al Liceu que van permetre gestions deficitàries i dominades pel nepotisme. Cal dir-ho tot.

    Liked by 1 person

    • Però cal dir-ho bé, perquè has de disparar a qui correspon i no crec que el responsable de les gestions nefastes de Millet i deficitts escandalosos de Liceu i Auditori fossin la seva responsabilitat, no et sembla?
      Sense la societat civil, de sempre, Catalunya no hauria estat el que és, ara bé, tu creus que els responsables dels dèficits i el nepotisme van ser els mecenes? M’he quedat estorat, francament.
      Posar en el mateix sac a Rodés i Millet em sembla fora de lloc, perquè en qualsevol cas si Rodés i mecenes com ell, permetien (Millet no era un mecenes), que ho dubto, que es robés i malgastés, tenia que ser en l’administració pública qui té la darrera responsabilitat, en evitar-ho.
      Allà on l’administració es mostrava gasiva i inculta, gent com ell van ajudar molt a fer que Barcelona i Catalunya siguin motor no només econòmic.

      M'agrada

  2. Josep Olivé

    “Tener dinero no es sintomático de ser hijo de puta” (El Gran Wyoming). Tal qual la frase va ser més o menys dita. I és veritat. I l’home més ric del mon, en Gates, és el més solidari. Vinc a dir això perquè les persones com Rodés que utilitzen la seva posició social no per fer-se encara més ric, no per ser encara més poderós, i no per tenir encara més influència, sinó que reverteixen temps i diners en la cultura i desemvolupament del seu entorn (poble, ciutat, pais…) em mereixen él més gran dels respectes. És per això que sento la seva mort. I esplèndida Rosa Novell. Ja m’agradaria tornés al Liceu.

    M'agrada

  3. Kàtia

    M’agradat molt el teu comentari,et saps expressar bé,Joaquim.Possiblement moltes de les coses també se’ns podrien ocorrer a d’altres però no ho sabem escriure amb tanta facilitat com tú.Es trist el traspàs del Sr.Rodés,no té res a veure amb una malaltia i encara que ja era gran ha hagut de ser un accident de cotxe qui se l’emportés.Tenia una bona oratòria,un home agradable,senzill,penso que honest i integre.No en queden gaires com ell.
    L’article de Rosa Novell m’ha semblat espléndid,ella va fer molt bona feina al Liceu i jo ara em pregunto.Perqué va marxar?? Algú m’ho pot explicar.
    La família Rodés té tot el meu afecte,ho sento moltissim.

    M'agrada

    • Si repases la historia de Catalunya i la de Barcelona podràs constatar que els cognoms de grans mecenes com Rodés han estat claus en el desenvolupament del país i la ciutat. Tant quan l’estat ha tiingut més participació en el món cultural om quan es girava d’esquena.
      Rosa Cullell era una càrrec polític amb simpaties amb el PSC i ja se sap…és clar que el seu canvi ens va portar a un altre socialista, en Marco, i renoi quin desgavell!!!

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: