IN FERNEM LAND

CAS PALAU: 23 de juliol 2009 – 23 de juliol 2015, SIS ANYS DE MÚSICA CALLADA


palau-de-la-musica

Sí, han passat sis anys d’aquell matí que el mossos entraven al Palau encetant el que aleshores ens semblava l’ultratge més gran contra Catalunya i la seva sacrosanta simbologia, que varen anomenar El Cas Palau, i òbviament no sabíem que cinc anys després i per les mateixes dates esclataria el cas Pujol, quelcom que  suposaria una giragonsa emocional i patriòtica impensable, de vertigen i de difícil digestió per la ciutadania i la classe política desbocada davant les possibilitats que oferia un altre ultratge d’aquella mena i els redits polítics que se’n podien treure.

El cas és que sis anys després d’aquell matí palauenc, trist i vergonyant, i un cop la instrucció ja ha finalitzat després de mil i una incidència i amb els pertinents canvis de jutge instructor, encara no hi ha data de judici i jo fins i tot penso que no n’hi haurà mai de judici, ja que ara potser no convé a ningú que n’hi hagi, perquè si d’alguna cosa en tenim una certa intuïció és que tothom està degudament relacionat amb el cas, i dic degudament perquè aquesta era precisament l’estratègia del gran Millet, relacionar-se amb tothom perquè ningú mai pogués per raons polítiques, estirar de la manta per treure’n redits. Tots presumptuosament i degudament untats i empastifats, per tant “beneficiats”, no poden utilitzar el cas per enderrocar al contrincant i així estem, en un moment que seria imprescindible conèixer tot el que va passar, com va passar i qui hi va participar, ens trobem sense data de judici i amb el silenci incomprensible de tots els partits, que l’anomenen amb la boca petita en moments estratègics, però que com allò del 3% del President Maragall convé no esmentar-ho per no prendre mal. Recordeu el President Pujol en aquella pèssima compareixença en seu parlamentari recriminant a la comissió allò de les branques i els nius?. Abans per la TV ja havia dit allò de no estirar de la manta o tots prendríem mal, doncs precisament el Palau és això, una manta o millor encara una immensa catifa que ho amaga tot.

Dubto que arribem a saber-ho tot, al menys fins que Catalunya no hagi fet un tomb perquè tot canvií seguint com fins ara, en la més tòpica de les teories lampedusianes, i per això en Millet & Cia possiblement acabin els seus  dies plàcidament, vivint a cos de rei, sense que ningú gosi dir que es faci justícia i sense que mai arribem a saber on van anar a parar els 9.000.000 € espoliats i sense aparent destinatari conegut. En Millet & Cia seran massa grans o qui sap si la Catalunya independent els acabarà amnistiant.

Sis anys són molts anys  per no haver ni tan sols començat el judici, i qui sap si al final si es fa o quan facin veure que es fa tot ja haurà prescrit.

Mentrestant ja sabem uns indicis neguitejants que ens poden donar pistes de com acabarà tot plegat:

Com han quedat en tot aquest afer la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música, el Palau de la Música i l’Associació Orfeó Català? Perquè saber el que passava o sabien però sembla que ningú hagi acabat assumint responsabilitats de tot allò, i malgrat les neteges  superficials i els retocs de maquillatge, al capdavant de les tres entitats hi continuen figurant honorables cognoms si més no reincidents.

Per acabar-ho de clarificar tot, per si no ens havíem adonat que no acabarà passant res,  el Palau de la Música va decidir no demanar responsabilitats penals a Convergència pel “cas Millet”. La Fundació Orfeó Català només assenyala com a responsables del desfalc a  Fèlix Millet, Jordi Montull i la seva filla Gemma, les dones dels dos primers i deu persones més, entre les quals no hi ha cap dels polítics imputats en la causa, és a dir sembla que encara continuïn amb el pacte de silenci i davant de la imputació del mateix Millet en una confessió epistolar (curiós que el President Pujol utilitzés el mateix mètode per anunciar el seu cas), s’han vist obligats a reconèixer un desfalc comés per tots aquests esmentats, excloent polítics i altres imputats relacionats amb els partits. mentre es cometia tota aquesta comèdia, ni la veien, ni l’escoltaven, i sobretot ni la denunciaven.

Tanmateix el jutge ha desestimat els recursos presentats per les defenses de set dels imputats de CDC, que sol·licitaven que s’arxivés el cas. El passat mes de maig es va acabar la investigació i es va dictar un acte judicial que mantenia les imputacions dels principals acusats (Millet & Cia), així com directius de Ferrovial i l’extresorer de CDC Daniel Osàcar. Curiós que el jutge els mantingui i les parts més perjudicades en tot l’afer només imputin als que ho han reconegut i alliberin als polítics de tota imputació.

El Palau actual amb la incomprensible presidència de la senyora Carulla, vicepresident en l’època de Millet, ha amagat molt, ha callat més i ha intentat amagar amb una programació luxosa (Millet també ho feia), greus problemes i ombres de dubte i sospites.

A Catalunya han passat moltes coses i en passaran moltes més, esperem que algunes fins i tot de bones, però l’anomenat Cas Palau ha anat perdent pistonada, potser l’estratègia també es tractava de guanyar temps i que els fets s’acabessin difuminant en la llunyania.  Fins i tot dóna la sensació que si algun dia s’arriba a fer el judici, tot s’enllestirà ràpid, hi haurà unes penes que no es compliran,  mancaran proves suficients per imputar a partits i polítics, i no hi haurà presó per ningú ( o qui sap si també trobaran com en el tren de Galícia, el pertinent i únic responsable de la tragèdia, el maquinista de torn, a qui fer caure el pes tot el pes implacable de la llei), quedant la resta com una nosa de la que no en parlarem gaire, no fos cas que prenguéssim mal en un moment on ningú pot prendre mal i on els uns i els altres es coneixen molt bé on són els respectius ulls de poll que en cas de necessitat es podrien anar trepitjant.

El projecte artístic del Palau i l’Orfeó no seran estimulants, engrescadors i creïbles si no s’arriba a saber la veritat del cas, per higiene si es vol, però sobretot no ho seran mentre al darrera de cap despatx hi continuï havent algú que quan sent a la llunyania “Cas Palau” li caigui una gota freda de suor pel front o l’espinada.

Us en he parlat avui perquè fa tres dies es va complir aquest sisè aniversari i em dóna la sensació que ja no ho tenim present tot això, els mitjans en prou feines n’han parlat i les llistés úniques i les histèries provocades per un bust reial que canvia de pedestal són més importants que aquesta nosa emprenyadora. Al cap i a la fi ara al Palau (el de la Música), tot va molt bé, no?

Sis anys són molts anys de música callada.

34 comments

  1. josep olive

    De llibre! (De llibre enciclopèdic de fina corrupció s’enten). De llibre el que la fundació exculpi CDC quan el seu ADN es tan de la seba convergent! Faltaria més! Quina falta de respecte i desconsideració vers el guies (i el gran capità) ni tan sols insinuar que tenen res a veure en el cas! Antipatriotes els que gosin ni tocar-los! I en aquets moments tan trascendentals! Per favor! Omertà home, omertà!

    Liked by 1 person

  2. Jordi Medallo Muñiz

    El silenci facilita l’oblit. I no podem silenciar el que va passar i el que va fer el senyor Millet i Cia. “Cia” perquè no era sol. El problema rau aquí desenmascarar la “Cia”

    M'agrada

    • La Cia els esquitxa a tots, aquesta és la gran habilitat del Pillet, que només per això mereixeria la Creu Sant Jordi Pujol en caràcter honorífic.
      Ho tenim malament si volem construir amb fonaments corcats

      M'agrada

  3. alex

    No es que me haga gracia…ninguna cuando se producen actos delictivos…ese titular o comentario…EL ULTRAJE MAS GRANDE c/ CATALUNYA….
    Y recalco…quien lo cometió?? No ha sido esta vez Madrid sino que el llamado caso Palau y su saqueo, se ha cometido desde aquí.
    No more comments.

    M'agrada

    • España ha participado también de la pomada y el gobierno de Aznar, Urdangarin y todo el que pintó algo durante el reinado de tan ilustre Pillet, menudo es él para no dejar pasar ocasión, pero lo que es cierto es que los de aquí tiene la misma facilidad para corromperse que los de allá, en eso no hay full de ruta que valga, tenemos un mismo sistema educativo ancestral que no creo que la Ley Wert mejore.

      M'agrada

  4. Juli Carbó i Montardit

    La corrupció és un fet internacional però aquí a la “España va bien” la corrupció està a l’ordre del dia. El cas Millet és una de tantes altres tan o més importants que convenen tenir-les callades. Tu mateix has dit les paraules de Jordi Pujol en una declaració a TV: convé no estirar la manta perquè tots prendríem mal.
    El cas Millet. el cas Pujol, i alguns altres eren coneguts des del principi pels dirigents del govern español però no ho van destapar en el seu moment per no confesar els seus propis corruptes.
    Tu encapçales aquest espot amb SIS ANYS DE MÚSICA CALLADA. Jo et pronostico sense por a errar que això és el preludi de la MÚSICA INACABADA. Si arriba el cas de dictar el veredicte de culpabilitat no el podran aplicar amb la disculpa de l’avançada edat dels imputats.
    Jo comparo a tots els polítics amb les pedres arquitectòniques d’en Gaudí, un pedra aguanta a l’altra, així els polítics, un encobreix a un altre.
    Catalunya és la mamella de la vaca tan fértil que tothom vol treure’n el seu profit siguin de la ideología que siguin i per fer callar al poble deixen anar unes gotes de llet per a repartir-les.
    És una sangonera infamant el que suposa les costes judicials de tots els judicis prorrogats. Qui ho pagarà tot això?
    Un altre cas que vaig pronosticar en el seu moment és el cas LICEU, tinguem present que això és l’estira i arronsa entre els ministeris de cultura de Catalunya i el de Madrid. Si la la cultura ha de deprendre de l’estat español sempre anirem coixos.
    Mentre la família Millet, la de Jordi Pujol, la resta de corruptes viuen com a reis nosaltres paguem les consequències.
    Malgrat sigui un consol de tontos ens hem d’aplicar la filosofía de “vive i deja vivir” mentre poguem pagar els exuberants impostos als que estén obligats a pagar.
    No sé si arribaré a veure-ho però mantenc l’esperança que hi hagi un canvi radical en la política social i cultural que ho solucioni, si no tot, en gran part.
    Estic convençut que els noms de Millet, Pujol, Rato. Barcenas, Bono, i tants altres aniran a parar als arxius dels sobreseïts i nosaltres tan campants.
    Una encaixada de mans a tots els Infernemlaires estiguin d’acord o no amb el meu comentari

    M'agrada

    • Oi que es tracta de fer un país nou, doncs som-hi, ara tenim una oportunitat d’or, que cadascú voti el que cregui més convenient i a qui cregui que pot evitar que tots aquests continuïn fent de les seves. Ara ho tenim més fàcil que mai.
      Gràcies per dir-hi la teva.

      M'agrada

  5. Kàtia

    Molt ben explicat.No hi ha sol.luciò,quàn el vesper es tan gran i inclou a tantíssimes persones dificilment s’arrencaràn la pell a tires entre ells.Es vergonyòs,podria ser que els “malvats” creguin que no van fer res??? Millet també va destrossar L’agrupaciò del Comerç i la Industria quàn n’era president.Aquest home ha estat president de tot menys de la seva comunitat de veïns.De vegades penso que també els jutjes estàn dins l’olla perque si no no ho puc entendre.Millet està molt segur,fanfarronejant amb el puro i la cadira de rodes que només es posa en marxa quàn surt al carrer.També vull comentar que en l’assumpte de estirar de la manta precisament La Casa de las Mantas va plegar el negoci,las havia venut totes.

    M'agrada

  6. Quan va esclatar tot el cas algú que no puc recordar qui era i que no em mereixia gaire crèdit em va dir: “En Mas ja li ha dit al Millet que no pateixi que no anirà a la presó”. No m’ho vaig creure o, millor dit, no m’ho vaig voler creure. Però el Millet no ha anat a la presó.

    M'agrada

  7. Fas bé Joaquim de refrescar la memòria d’un delicte gegantí que ja hauria d’haver-se jutjat portant a Millet, Montull i qui sap qui més cap a la garjola uns quants anys. Empresonen a gent per delictes menors i està clar que els grossos no tenen el càstig corresponent, és més no en tenen cap de càstig. Ells, els lladres, segueixen vivint de la rifeta sense estalvi de luxes protegits pel silenci d’aquells que s’han vist afavorits.
    No sóc gens original però, si us plau, música de “El Padrí”.

    M'agrada

    • El problema precisament és tot aquest “qui més”, perquè d’haver-ho fet solets i sense ningú més que hagués arreplegat beneficis,, ara ja hi serien a la garjola, però per això van ser generosos en les seves donacions i ara qui més qui menys sua fred quan toquem el tema.
      Aquí la tens

      M'agrada

  8. Crec molt pertinent el comentari d’avui. És innegable que en temes de corrupció estem a primera línia, i el que és pitjor, sense ganes d’abandonar aquesta posició. Com sempre deia en Jordi Pujol, això ara no toca. És preocupant que el partit que està al govern de la Generalitat i que es proposa com a líder del futur del nostre país, tingui les seves seus embargades, a rel del cas Palau i, que no intenti per tots els mitjans que es resolgui aquesta situació. La confiança i la credibilitat es guanyen a base de transparència, i no sembla que és un valor abundant.
    Cal parlar-ne i aconseguir que la justícia sigui realment igual per a tothom. Agraeixo aquest apunt tan ben documentat i sense afanys sensacionalistes.

    M'agrada

  9. joaquim

    Vergonyant i decebedor. No obstant, no oblidem el “cas”.
    Lo llastimós resulta constatar l’impotencia de que no s’hi pot fer res (avui).
    Ells (tots) ho tenen molt ben acotat. Així anem passant el temps…
    L’única solució és que vingui un canvi a Catalunya, que faci fora aquesta “pandilla” (i altres), de
    les seves poltrones al front del Palau,, que continuen essent els mateixos de l’epoca Pillet i
    puguin ocupar els seus llocs gent honesta, que estimi l’Orfeó (que s’está esmicolant dia a dia, davant la indiferéncia de tothom).
    Una entitat amb molt pocs socis, la majoria gent gran i, que no assisteixen a les Assembleas i per
    tant no voten (ja els va bé), no és possible que funcioni.
    No els interessa entri gent nova, mai promocionen l’entrada de nous socis joves i entusiastes (s’els
    acabaria el “momio”. Quin fàstic !
    Tinc molt clar a qui votar per canviar les coses.
    Com molt be dius, ara tenim una oportun itat d’or.
    Moltes gràcies, Joaquim, per aquest apunt tant encoratjador.

    M'agrada

    • Ho hem parlat altres vegades i no podia deixar passar l’oportunitat de recordar-ho, ara que tot això molts s’inquieten al llegir.ho perquè no convé gens.
      No pot anar bé un país que nio jutja els delictes, no pot anar bé.

      M'agrada

  10. maria

    Felicidades y gracias por recordarnos esta gran vergüenza de la que nadie habla. Y ya 5 años. Y millones sin aparecer y el sigue viviendo en su mansion etc etc. Omerta total.

    M'agrada

  11. Josep Maria

    Gràcies Joaquim per dir-ho, per recordar-ho. Jo tampoc suporto la corrupció, vingui d’on vingui. Digue’m il·lús, però jo encara tinc l’esperança que els podrem “trincar”, a aquesta colla. I un nou país és una bona oportunitat per fer-ho.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: