Iestyn Davies
Avui inaugurem el Festival d’Edimburg amb el concert que el contratenor britànic Iestyn Davies va oferir ahir en el Queen’s Hall d’Edinburgh dedicat a Henry Purcell.
Davies va néixer el 16 de setembre de 1979 a York, Anglaterra. Va començar a cantar en el cor de la Univeristat de Saint Jon a Cambridge quan tenia vuit anys i en la seva adolescència va començar a cantar com a contratenor a la catedral de Wells. Després de graduar-se com arqueòleg i antropòleg va guanyar el Premi del Públic al London Handel Singing Competition de l’any 2004 i en 2010 va ser nomenat “Artista Jove de l’Any” per la Royal Philharmonic Society.
Ja ha cantant a Zurich, Glyndebourne, Nova York (NICO i MET), Huston, ENO, Welsh National Opera, ROH Covent Garden o Scala, amb les millors formacions barroques i els més destacats directors.
La veu dolça, el color arrodonit i l’escola absolutament anglesa del seu art natural, gens forçat i fent molt èmfasi en l’expressivitat el fa més que idoni per aquest programa que va oferir en el Festival d’Edimburg, que està en la part cantada íntegrament dedicat a Henty Purcell.
Sóc conscient que l’apunt d’avui és per vocalitat i repertori, només apte per a certs gurmets, gurmets que cal tenir contents amb l’intent d’abraçar el màxim possible, tant de l’actualitat musical, com del repertori. Repertori que en aquest cas s’allunya de les floritures més espectaculars del barroc tardà per endinsar-nos en un univers molt més contemplatiu i estàtic, més serè i endreçat que ens reserva algunes genialitats com els calfreds de corda i les sincopes glaçades de la veu en l’ària “What power art thou who from below” influenciada per Lully i que ara us deixo escoltar tal i com la va cantar ahir a Edimburg, Davies.
Purcell:
Strike the viol (Come ye sons of Art)
Here the Deities approve (Welcome to all the Pleasures)
O Solitude, my sweetest choice, Z406
Blow:
Suite from Venus and Adonis
Purcell:
One Charming Night
The Plaint (The Fairy Queen)
Second Act Tune
Second Act Air
Third Act Prelude (King Arthur)
Air for the Cold Genius – What Pow’r art Thou (King Arthur)
Sweeter than Roses
If Music be the Food of Love Z379b
Music for a While
Fantasia: Three Parts on a Ground Z731
Crown the Altar (Celebrate this Festival)
Fairest Isle (King Arthur)
An Evening Hymn
Sound the trumpet
Iestyn Davies (contratenor)
Richard Egarr (harpsichord)
Ensemble Guadagni.
Queen’s Hall d’Edinburgh, 19 d’agost de 2015
ENLLAÇ mp3
http://www.mediafire.com/listen/3blkqkbc1xc4pv2/Iestyn_Davis_-_Purcell_Edimburg_190815.mp3
Enllaç al web de Iestyn Davies
http://iestyndavies.com/press.html
Demà canviaré de registre, mentrestant gaudiu de la serenor de Purcell i l’exquisida musicalitat de Iestyn Davies
IN FERNEM LAND 
Gràcies, Joaquim! Has fet felices a mi i a una colla d’amigues angleses que aprecien molt Davies. Com bé dius, no cultiva precissament l’estil espectacular (i joiosament exhibicionista) de Fagioli i altres contratenors operístics. Tanmateix, per a aquest repertori cal la serenor i calidesa dels hereus de Deller. He vist Davies en òpera i m’avorreix soberanament però amb Purcell o Dowland és una aposta segura. Gràcies de nou per pensar en artistes més modestos!
M'agradaM'agrada
Gràcies Meritxell, no sé si un dia en Davies llegeix això de “modestos” li acabarà agradant, però crec, com bé dius que cantant Purcell tan a l’anglesa, és a dir com cal, ho fa molt i molt bé, però cal tocar de peus a terra i reconèixer que al costat dels seus col·legues més disparats, cantant el barroc florit, no té gaire cosa a fer
M'agradaM'agrada
Em consta que Davies arriba als concerts en metro, segur que té assumit quin lloc ocupa en l’univers dels contratenors : ) Bromes apart, és reconfortant trobar un cantant que té clar quines són les seves febleses i on pot brillar. Efectivament, li manca sang i temperament per a exhuberàncies, però va sobrat de classe i elegància. Molt digne representant de l’escola anglesa. El seu disc amb King’s Consort, “Your tuneful voice” és molt recomanable.
M'agradaM'agrada
Deu seu de Podemos 😉 És obvi que com a alumne avantatjat de l’escola anglesa de contratenors, el seu cant és exquisit, però una mica com el te, amb pastes per això. 😉
M'agradaM'agrada
Aquesta bella cançó per transportat, inevitablement, a la “Cançó del gel”. Últimament estàs més selecte del que ja és habitual.
M'agradaM'agrada
Estic estudiant “selectivitat”. 😉
Petons selectes
M'agradaM'agrada
Estic d’acord amb Olympia. Aquest estiu es “cum laude” a IFL! I el post d’avui no fa més que confirmar-ho. Edimburg, Purcell, Davies…magnífic, magnific!
M'agradaM'agrada
Jo crec que si et repasses els altres estiu també m’ho vaig treballar molt, però en qualsevol cas si un estiu tens Il Trovatore dels Uffizi amb un cast galdoset i un altre Un Rapte de somni, jo per ara no hi tinc gaire a veure, vull dir que intento portar l’actualitat més rabiosa i l’única responsabilitat que em puc penjar, és la selecció del que trio, i en aquest cas vaig decidir aquest programa exclusiu en lloc d’un Rèquiem de Verdi als Proms de resultats ordinaris, sabent que les visites haguessin estat més altes amb la proposta refusada.
M'agradaM'agrada
Avorreix les pedres aquest paio, ho sento però m’ha semblat una llauna.
M'agradaM'agrada
Ho lamento, i t’agraeixo la sinceritat
M'agradaM'agrada
Una veu molt dolça, i canta estupendament bé. És l’únic contratenor, a part del Jaroussky, la veu del qual no em resulta desagradable. No ho sé, tinc un problema amb els contratenors, ho reconec :). Gràcies pel concert, Joaquim. Realment deliciós!
M'agradaM'agrada
Doncs de mica en mica qui sap, potser acabaràs contratenoritzada. 😉
M'agradaM'agrada
Senyores i senyors, a la vinya vocal hi ha d’haver de tot. Si tots els contratenors fossin com els Cencic, Fagioli, Jaroussky, etc. (com si tots els tenors fossin com els Flórez, Pavaroti, Carusso, Kaufmann) potser ens avorriríem.
Sortosament, hi ha diversitat de veus (i de músiques!) i aquestes cançons de Purcell, amb la veu de’n Iestyn Davies, són un veritable regal.
Jo només el coneixia pel DVD de “Rodelinda” on fa el paper d’Unulfo, personatge “secundari” (al costat de la Fleming i en Scholl) però que interpreta més que bé.
Molts gràcies, Joaquim!!!
M'agradaM'agrada
Mercè entre Flórez, Pavarotti, Carusso i Kaufmann quasi has abraçat tots els tenors possibles, des del lleuger al dramàtic, passant líric i el spinto. Davies serveix de manera molt més que honesta un repertori que els altres no acostumen a interpretar, ja que estan massa ocupats amb els malabarismes, per sort hi ha d’haver de tot com bé dius i tot s’acaba despatxant.
M'agradaM'agrada