IN FERNEM LAND

PALAU DE LA MÚSICA: REIVINDICANT EL PANELLET


Nosferatu

Què ens motiva a assistir a un concert o a una representació d’òpera? Les obres que s’interpreten?, els intèrprets que ens les fan arribar?, ambdues coses alhora?.  Sembla que aquests dos factors hagin de ser els determinants, i després i potser menys importants, el preu (molt important aquest), el lloc o altres aspectes més o menys secundaris.

El que jo diria que és irrellevant , però segurament estic absolutament errat, és el títol que cada vegada s’està imposant més en les nostres sales de concerts. En parlava l’altre dia en ocasió del concert de l’OBC, Mozart vs Haydn, ja que els responsables de l’Auditori barceloní o de l’orquestra, en els darrers anys han decidit donar un títol a cadascun dels programes, títol que moltes vegades ens amaga el veritable interès de l’esdeveniment, amb la intenció de atraure a més públic, amb els esquers més populars que ves per on, acaben desvirtuant l’essència del propi concert.

Sembla lògic fer esment en el títol d’aquests programes, alguna de les obres quan aquestes són un reclam d’aquells que atrauen fins i tot als que no acostumen a trepitjar mai una sala de concerts, és a dir: el “Concierto de Aranjuez”, les quatre estacions de Vivaldi, la novena simfonia de Beethoven… . També sembla lògic que quan un dels intèrprets d’una de les obres sigui un d’aquells estels mediàtics capaços d’esgotar l’aforament només anunciar-lo, com podria ser el cas de Joshua Bell (no sé si va esgotar-les en la seva darrera i recent visita), Lang Lang o tot un Jonas Kaufmann, per posar tres estels ben reconeguts, sigui el seu nom el que figuri com a reclam, per sobre fins i tot del compositor o director.

Ara bé, que tot un Palau de la Música Catalana, bressol de la cultura més nostrada  intenti atraure al públic amb el títol  de Concert de Halloween, és per parar-nos a reflexionar una mica, per no dir que és per llogar-hi cadires.

Per què “Concert de Halloween”? Què és pretén vendre i a qui es pretén arribar?. El concert tindrà lloc el proper 1 de novembre, dia de Tots Sants vigilia del Dia dels difunts, tradicionalment el dia que amb la visita als cementiris recordem els familiars i amics traspassats. No cal dir que la nostra tradició popular ja té prou mostres ben arrelades de com celebrar aquesta diada, com per haver de recórrer a reclams anglosaxons que de mica en mica ens van introduint amb calçador, deixant que s’acabin imposant per sobre  de la nostra cultura, festes i tradicions, fet que no em molestaria tant si no fos que acaben anul·lant el que ja teníem.

Veure pel carrer en la vigilia de Tots Sants, més zombis dels que ja hi acostumen a deambular, disfressats de manera maldestre, anant a revetlles de locals farcits de carabasses, decoració gòtica de pa sucat amb oli i teranyines d’atrezzo és més que trist, “cutre”, però ves! ja ho he deixat per inútil, de la mateixa manera que ja m’he deixat vèncer davant d’una diada tan forçada com Sant Valentí, quan a Catalunya tenim l’inigualable Sant Jordi per dir a qui t’estimes que te l’estimes. Ara bé quan veus que els responsables del Palau organitzen un concert amb el llardós títol esmentat, és que definitivament ja hem perdut els papers i ens hem deixat guanyar per la vulgaritat, que és el que mai hauríem de permetre que passes amb les nostres institucions culturals. Si elles no són l’avantguarda de la nostre cultura qui ho serà?.

El concert té com a temàtica la banda sonora i improvisacions sobre la pel·lícula (projectada en directe) Nosferatu (1922) de Friedrich Wilhelm Murnau (1888-1931) a càrrec del  organista valencià Juan de la Rubia. Accepto que aprofitant la diada, projectin aquesta obra mestra i trobo fins i tot molt interessant la música que pot improvisar davant del teclat de l’orgue del Palau,  tot i que també podrien haver organitzat un concert al voltant de la figura de Don Joan, de tradició molt més propera i nostrada, per allò dels cementiris i el Comendador que ara no cal explicar, com tampoc caldria dir, i menys als responsables del Palau, que la figura de Don Joan a la música té una font inesgotable de programacions possibles, per tant la meva “indignació” rau per una banda en utilitzar “Halloween” com a reclam i l’altra, en abandonar la nostra tradició cultural amb l’intent d’omplir l’aforament, suposo que mirant més pel públic estranger que manté el Palau amb les seves nombroses visites, que no pas amb el català. Fem poca pedagogia de la nostra cultura, la menystenim, ens estimem poc.

La sensació és més aviat trista, perquè aquesta mena de concessions penso que no ens enriqueixen gens i més aviat van aparcant, desterrant o enterrant les nostres arrels culturals i també en aquest cas musicals, ara que sembla, però només ho sembla, que tinguem tantes ganes d’ensenyar-la al món i reivindicar-nos com  a cultura, com a poble, com a nació i com a estat.

Un equipament tan emblemàtic i nostrat com el Palau no tenia una altra denominació per intentar atraure al públic, o  fins i tot un altre programa més propici?

Possiblement la majoria em direu que l’apunt d’avui va en contra del nostre temps, o que la globalització ja les té aquestes coses, o que hem de ser més oberts (més?) i no mirar-nos tant el melic, que hem de ser cosmopolites i no sé quantes coses més, però de mica en mica se’ns estan menjant i ja no es tracta de incorporar festivitats noves, es tracta de que les nostres, associades a un calendari popular de tradicions i festivitats, estiguin desapareixent per donar pas a la versió adoptada, potser cada vegada més majoritària i paradoxalment menys nostra, que jo crec que ens empobreix perquè ens massifica, i ens fa menys singulars.

Aquí us deixo l’enllaç a la pàgina del Palau

http://www.palaumusica.cat/ca/juan-de-la-rubia-orgue_315823

Jo si fos Juan de la Rubia estaria molt content de tocar al Palau, però no ho estaria gens de formar part d’un concert que l’han titulat de Halloween quan no costava res fer-lo una mica més nostre. És clar que ara potser a tots els assistents i per arreglar el despropòsit, a la sortida els regalaran un panellet.

A Andalusia, que tenen molta més gràcia que nosaltres, algú va penjar una pancarta a un balcó, per dir de manera molt més curta el que jo he pretès denunciar avui a IFL

halloween

51 comments

  1. A l'ombra del llardoner

    Magnífico post. Denota capacidad crítica y amplitud cultural. Reflexiones como éstas se esperan (inútilmente, claro) de las páginas de los periódicos oficiales y las firmas que tienen prestigio (que debe ser lo único que tienen porque criterio y conocimeintos parace que no…). Post con esta lucidez son más importantes que mucho del parloteo en papel que no es más que papel malusado.

    Liked by 1 person

    • T’agreixo aquesta llepada, però no n’hi ha per tant, el silenci de molt no dóna més valor al contingut, i qui no té el cull llogat seu on vol, és el gran avantatge de ser lliure malgrat que òbviament em tanco totes les portes, en canvi la majoria s’estimen més passar-les obertes de bat a bat.

      M'agrada

  2. Tens més raó que un sant, Joaquim. Cada dia la cultura anglosaxona, sense ni proposar-s’ho- ens envaeix més i més. Acabarem celebrant el Thanksgiving. És vergonyós. Un bon tast de panellets i una copeta i ai festa!. I pensar, com fem altres vegades, amb els morts estimats.
    He fet constar al post anterior com coincidim respecte del pobre Verti. Potser sabria cantar aquella bossa nova que diu, “Si desafinado fuera nuestro amor…”

    M'agrada

  3. Vicent

    M’uneixo sense reserves al cor anti Halloween. Poca cosa més hi puc aportar. Lamentable el Halloween a les “nostres” contrades però portar-lo al Palau… Francament no sé qui ha tingut aquesta brillantíssima idea. Esperem que haguem tocat fons. Molt intel.ligent la proposta del “Don Juan” que no sembla prou comercial als mags del marketing. Us imagineu un Festival Don Giovanni/o D. Juan, o quelcom de semblant?

    Necessitem urgentment una política cultural seriosa (la qual cosa no vol dir uniformista), d’altra manera no sobreviurem com a societat.

    M'agrada

  4. Giacomo

    Em preocupa una mica sortir del cor, però no estic d’acord.

    Estic d’acord que els títols dels concerts de l’OBC són inútils. Tampoc em molesten, però potser perquè vaig molt poc als seus concerts. A les altres temporades barcelonines no em recordo d’haver vist mai cap títols.

    No estic d’acord que Halloween sigui un problema. Tampoc m’interessa molt; però que ens empobreixi als barcelonins, o als catalans, o als europeus o qui siguem, no el veig.

    És una festivitat que arriba perquè hom la troba divertida. Jo vaig viure anys als Estats Units i no la vaig celebrar mai, però fa dècades també que no faig res pel carnaval. El gòtic, els vampirs, fantasmes, zombies, bruixes i tot això agrada i diverteix a molta gent.

    Castanyes, panellets i muscat estan bé i tampoc desapareixen: en tenim els supermercats plens, tot i que potser n’estaven més plens fa anys quan jo no vivia aquí, no ho sé. Però no són molt divertits. Tots Sants no és festa per disfressar-se.

    No em sembla que el carnaval pateixi cap menyspreu o disminució. Més aviat comencem exportant-lo als Estats Units, on no solia haver-hi, trets uns llocs determinats com New Orleans on la tradició és francesa. Evidentment es pot tenir dues festes, una tradicional per disfressar-se de qualsevol cosa, l’altra més cutre per disfrassar-se només de coses horroroses. Més aviat, si cal més particularisme català o barceloní que sigui, demanem que l’Ajuntament ens organitzi un seguici de Halloween amb diables i bèsties de foc.

    Halloween és exactament una festa popular, potser massa. No seré entès, però calificar Tots Sants i el Dia dels Morts com a popular i tradicionals em sembla si més no incomplet. El sentit, diria, és com a festes religioses. La religió té molt menys importància a la vida barcelonina de la que tenia. És natural, o inevitable, que perdin importància també les festes religioses. A mi m’encantaria si el Palau ens programmés, per exemple, la Grand Messe des Morts de Berlioz, però no crec que aniré a la missa de la parròquia.

    M'agrada

    • bocachete

      Una cosa és el ritu religiós i la festivitat religiosa, i una altra les tradicions populars que se n’originen: la vetlla, la visita als cementiris, els panellets, les castanyes, són manifestacions populars. Tan “religioses” són les tradicions de Tots Sants com les de Halloween (d’All hallows eve, vespre de tots els sants), ja que aquestes, igualment s’originen en la mateixa festa religiosa del dia dedicat als difunts, comuna en tota la cristiandat occidental, originada, al seu torn, pels ritus precristians anteriors, també comuns en bona part d’Europa, com bé s’ha dit.

      El problema no és que sumin: és que acaben imposant-se i l’espècia invasora arrasa amb l’autòctona i la fa desaparèixer, simplement perquè és “moda” o més “cool”, independentment dels valors que hi hagi al darrere o el sentit que podia tenir l’original. Fins i tot, en cas de convivència, acaba perjudicada una, la tradicional del lloc, que es veu menystinguda, relegada i perd una part important del seu què. Som superficials, en el fons, i no ens preocupem del significat de les coses: és divertit? Ja està bé. Potser en un lloc on no hi ha carnestoltes, té més sentit la disfressa en un dia així; aquí, cap ni un, ja que és un “segon carnestoltes” (als EUA també ha perdut el sentit de disfressar-se d’alguna cosa que faci por (bruixes, vampirs, etc.), i ara et trobes gent disfressada de gat, Bob Esponja o infermera, sense cap vinculació amb el sentit original de la celebració). En aquest cas, ja s’ha substituït la nit de record dels difunts, d’un cert respecte festiu, però sempre de recordança alegre de qui havia mort, rememorats entre panellets i moscatell, per la disbauxa i la diversió, que vindria a ésser tot el contrari. Els joves ja no es plantegen el sentit d’aquesta celebració com havia de ser; ja no dic anar al cementiri, sinó sols aquest memòria del passat. D’aquí el mal.

      M'agrada

    • Ibercàmera posa títols coherents, però els posa
      http://www.ibercamera.es/ca/temporada/2015-2016
      Palau 100.
      Ara bé, el tema de utilitzar una festa tan aliena, per molt divertida que sigui, per presentar un concert al Palau, em sembla una vulgaritat impròpia d’un centre cultural de la categoria que pretén tenir el Palau. És tan fàcil com això, pot agradar més o menys, es pot estar d’acord amb celebrar el Halloween o no, però el fet intrínsec de presentar un concert, segurament molt més interessant del que el nom que li han buscat fa intuir, és per a mi, penós.
      Justificar la festa de Halloween no m’aporta cap argument a favor per tal de que esdevingui un reclam per portar diletants al Palau per escoltar un concert d’orgue. Estem desvirtuant el fet musical i segurament s’està confonen al públic potencial, tant els que volen veure un concert de orgue com a banda sonora de la pel·lícula de Murnau (res a veure amb les matances de Texas que s’acostumen a projectar aquests dies), com aquells que pensaran que el concert és precisament això una festa de disfresses on pots anar de friqui i fer xerinola a la sala,, perquè venut com a concert de Halloween hi caben totes les sorpreses imaginables.

      M'agrada

  5. MartaB

    Un post genial, absolutament d’acord amb la teva reflexió i els comentaris dels infern ens.
    entenc que els equipaments culturals se les pensin totes per a omplir, pero crec que a la llarga això d’utilitzar elements d’altres cultures els acabarà anant a la contra. Crec que d’aquí un temps, serà molt original qui programi utilitzant elements de la nostra cultura, la uniformitat es molt avorrida i el que es diferent crida l’atenció .
    Tenim una cultura molt rica i es una llàstima veure com es va deixant de banda

    Liked by 1 person

  6. X

    Completament d’acord amb que no cal vendre els concerts com si el públic fos tonto. Sempre m’han semblat els eslògans insultants i estúpids. El mateix amb els títols ocurrents dels concerts. Les obres d’art parlen per si soles, no cal cap publicista. La gent acabarà anant als concerts si hi ha qualitat.
    Dit això, a banda de l’estupidesa del títol, aquest concert serà extraordinari. Si no coneixeu en Juan de la Rubia us recomano que us apropeu al Palau. És un dels millors músics que tenim a prop, i la proposta d’improvisar sobre la pel.licula de Murnau li va com anell al dit.

    M'agrada

    • Hola X, benvingut a IFl tot i que amb aquest nom costa,, no et sembla?
      El més trist és que el concert serà com bé dius boníssim, però no sé quants deixaran de banda aquest Halloween per comprovar-ho. El perill de trobar-te un friqui assegut al costat disposat a cridar amb les imatges de la pel·lícula és aterridor

      M'agrada

  7. Estic d’acord totalment a trobar pocasoltes els títols dels concerts. Però amb la gent com jo no omplen.
    Tinc dubtes de l’eficàcia dels titolars suposadaments populars. Poden ser com la substitució del gregorià pel cumbaià i del llatí per la llengua vernàcula. La gent no va més a missa…

    Quant a la invasió dels costums, tradicions i llenguatge nordamericà em reventa però el veig irreversible vist com se’ls fan seus la gent més jove; Halloween només n’és un cas. Al Giacomo, que sospito que té una edat entorn dels trentamolts, li diria només que Totsants o el Dia dels Difunts no és, propiament, una festa religiosa. La gent, des de fa milers d’anys sentim la necessitat de recordar/honorar els avantpassats. I sàpigues que la presència de panellets als supermercats a mi em sona tan extranya com les carbasses amb plantilles per fer les dents.
    Els panellets a les pastisseries, i les castanyes a la castanyera. Aquesta ERA la tradició fa 60 anys a Barcelona. La primera invasió va ser la dels panellets elaborats amb patata a les escoles …

    Quant al “Concert del Halloween” per mi és una denominació lamentable, però, insisteixo, per a mi.

    Preferiria una sensibilitat per la Cultura més esmolada, però és el que hi ha.

    M'agrada

    • Vols dir que Halloween portarà al palau molta gent interessada en el concert? Dius que gent com tu no, ho entenc, i potser anunciat d’una altre manera te l’haguessis mirat amb uns altres ulls, oi? Doncs aquí rau el meu enuig.
      Quan diem que és el que hi ha arrosseguem al darrere un conformisme al regust de derrota exasperant. Ara que sembla que volem fer un país nou potser que ens hi posem a exigir un lloc rellevant per la cultura perquè si no ho fem ara ja no hi serem a temps.

      M'agrada

  8. josep olivé

    Aquesta “festa” es fomenta ja des de les escoles, i de ben petits. I alguna d’aquestes en trobarem en pocs dies en la que el consell escolar consideri que montar un pessebre és un acte intolarable d’alineació religiosa. Times are changing, que cantava Dylan. Jo m’abono a tot lo expresat per Lluis Emili.

    M'agrada

    • Certament si a les escoles ho fonamenten ja és una realitat, i aquests dies ens farem un tip de veure canalleta disfressadeta pels carrers, arrossegant carabasses.
      Però el Palau anb quina mnena de públic vol omplir el concert?. És això el que m’intriga

      M'agrada

  9. Tit

    Gràcies per l’apunt.
    Clar i català. Aquest es el resultat del nivell dels nostres gestors. No se cap on anem però cap endavant es clar que no. No si bé al cas, però estaria molt bé fer un apunt del concert “fantasma”que ahir havia de fer l’Orquestra Montsalvat al Palau i ara es farà al Petit Palau amb canvi director, repertori…una altre capítol llegendari i van…

    M'agrada

    • Òndia la Montsalvat.
      Després de la seva estrena al Born i altres experiments a auditoris impropis m’he desinteressat totalment. Pel que dius sembla que s’han abaixat els pantalons i han acceptat el Palau com a lloc digne per fer-hi música, sigui la sala gran o el Petit. De fet els de la Montsalvat em van venir al darrere per tal de que parlés d’ells i no van ser ni tan sols capaços de regalar-me una entrada, quelcom que és allò més normal en aquest món, sobretot si el que vols és que parlin de tu, encara que sigui bé.

      M'agrada

  10. Eduardo

    Excelente apunte como siempre!!!!! Gracias Joaquím…. Eres un adelantado
    Les envío un link, (de la tv), para que vean que esto, pasa en todos lados, en las antípodas también.

    M'agrada

    • Interesante vídeo Eduardo, gracias. Si la fiesta en sí me produce hastío, que sea un reclamo musical ha provocado un post/pataleta de los míos. No rodaran cabezas pero al menos si sirve para reflexionar ya me vale.

      M'agrada

  11. Xavier C.

    Penós. La projecció sí em sembla interessant, potser per anar-hi i tot, però amb entrades al Palau a 6 euros (= guiris sorollosos a dojo) i qui sap si un zombie assegut al costat, és per pensar-s´ho… perquè deixaran entrar menjant xiclets i crispetes, oi? És més in.

    M'agrada

  12. Juli Carbó i Montardit

    Estic completament d’acord amb l’apunt d’en Joaquim malgrat algú no pensi el mateix. Totes les tradicions mereixen el seu respecte però cadascuna al seu lloc que li correspon. El que succeeix és que el món va evolucionant i els costums també. Penso que de seguir així acabaran imposant-se a la Festa de Tots Sants i el Para Noel a la festivitat de la diada de Reis ( que en certa manera ja succeix )
    Crec que aquestes noves costums són promogudes per empreses comercials d’altres pàïsos fins i tot gosaria a dir d’interessos polítics per a fer intercanvis comercials.
    No és d’estranyar que cada dia tinguin més pòpularitat, sobretot per la gent jove (i no tan jove) perquè és una manera de justificar la disbauxa que comporta i desfogar les seves energies que en un temps normal no poden fer-ho. És una comparança amb les festes del Carnaval encara que amb un altre sentit.
    Ara però, el que em sembla inaceptable és vulguin imposar aquests costums en els concerts musicals i més en un lloc tan emblemàtic com és el Palau.
    (la pela és la pela, o dit d’altra manera, l’euro és l’euro) però crec que hi han altres eslogans o títols per a fer-los servir de reclam per una cosa tan seriosa com són els concerts.

    M'agrada

    • El primer alcalde que elimini la cavalcada de Reis se les haurà de veure amb mi, tot i que estic d’acord que aviat es carregaran aquesta festa, es veu a venir. Farà molta ràbia perquè segurament serà per donar notorietat a una festa importada.
      Caldrà veure si aquest concert del Palau acabarà sent un bon reclam.
      Gràcies Juli per dir-hi la teva

      M'agrada

    • El problema no és que em regalin o no una entrada, de fet si no me la regalen jo vaig al concert molt més lliure, però quan em van demanar que parlés en el blog de l’orquestra i el primer concert (lamentable presentació al Born), esperava que em donessin una entrada, però el món de desagraïts n’és ple . No va ser així, és clar que ja van tenir la cort d’aduladors que ho van deixar tot pels núbols i segurament no varen pagar

      M'agrada

      • Joan

        Doncs així va ser. Un cop assegut el públic la organista va saludar disposada a oferir el concert però l.orge no funcionava ( No es prova abans com b fan els membres d’una orquestra? ?!) com que el palau no té cortina, ens vàrem passar més de mitja hora veient les evolucions dels tècnics per reparar l.orgue(. l.entrada d.un d.ells amb les instruccions a mena de partitura fou especialment comentada.)després es va anunciar la pertinent cancel.lació amb les taquilles tancades fins les 19.30 I amb la pertinent cua, convenientment reforçada pels guiris que esperaven comprar entrades pel tant nostrat concert de Flamenco. Inaudit.

        M'agrada

      • Joan

        Així mateix es va quedar la Jennifer Bates, qui, un cop acabat el No-concert va saludar novanent el públic I va marxar cap a casa. Ella va fer tot el que va poder intentant ajudar en tot moment malgrat el vestit de princesa de Disney fins que va veure que els problemes excedien les seves possibilitats. De seguir així els caldrà tenir a mà una guia d.esglésies amb orgue, xq tampoc poden reprogramar aquests concerts a l.auditori. 😀

        M'agrada

      • Vicent

        Sí, però el de Klemperer és del mateix any en que jo vaig nàixer… I l’ambient fosc i sobrenatural propi de Tots els Sants, crec que en Klemperer el pinta magistralment. El de Giulini és fantàstic, tal vegada més complert que el de Klemperer, però els amics Ghiaurov i Gedda projecten una certa ombra sobre el de l’italià.

        M'agrada

  13. Mercè

    El teu post va en sentit contrari al nostre temps, és cert. Però no m’estranya: aquest nostre temps fa moooolt fàstic. En tots els àmbits.

    Ignorava el concert de Jalouin del Palau. Llastimós. Primer, el Millet and Co. i ara això. La pela és la pela, d’acord, però no cal caure tant baix.

    Una pena.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: