IN FERNEM LAND

TEMPORADA DE CAMBRA 15/16 JJ.MM. de SABADELL: EL LUDWIG TRIO


DSC_0081

Hyo-Sun Lim, Arnau Tomàs i Abel Tomàs (Ludwig Trio) Teatre Principal de Sabadell 12/02/2016 Foto IFL

Ahir va ser una nit de retrobament, una nit feliç per tornar després de dos anys als magnífics concerts de la temporada de cambra al Teatre Principal de la capital vallesana, de retrobament amb els amics infatigables de JJ.MM de Sabadell i també amb el Ludwig Trio, la formació que curiosament també va ser la protagonista d’aquell darrer concert del 7 de febrer de 2014, aleshores amb Brahms i Beethoven com a compositors de les obres interpretades i ahir amb obres de Mendelssohn i Schubert integrant el bellíssim programa escollit.

En el seus inicis el ja aleshores magnífic Ludwig Trio mostrava certs desequilibris en les intensitats ja que el piano de l’eminent Hyo-Sun Lim es mostrava excessivament present  sobre el violí i el violoncel dels germans Tomàs. Tot això ja ha desaparegut i ara les interpretacions del trio sonen més equilibrades, sent l’alternança de protagonisme un joc perfectament trenat que flueix amb naturalitat. Lim continua sent el motor amb un aclaparador i encisador domini virtuosístic,  però en cap cas eclipsa la sonoritat del violí i el violoncel, que  no són acompanyament de ningú, sinó més aviat l’imprescindible aportació en un tot cada vegada més subtilment perfecte.

Les complicitats ara són més lliures i creatives, més espontànies, fruit d’un treball intens que troba la justa recompensa en unes interpretacions que combinen la bellesa i l’equilibri sonor amb la intensitat interpretativa i el rigor tècnic, si bé en aquest darrer aspecte encara queden algunes coses a polir, sobretot en el violí d’Abel Tomàs, al menys ahir és a qui em va semblar que li costava més trobar la simbiosi entre el piano i el violoncel, alhora que també mancava l’afinació, a vegades i puntualment no del tot ben resolta.

El programa es va iniciar amb el Trio per a piano Sonatensatz en si bemoll major D28 de Franz Schubert, que és de tot el que van interpretar el que menys em va agradar, posteriorment se’ls va notar més espontanis i també més conjuntats, sobretot amb la recerca d’un so més curós que en aquesta primera obra i en l’inici de l’esplèndid Trio número 2 en do menor de Felix Mendelssohn, no van saber trobar del tot.

En l’obra de Mendelssohn van assolir aquest equilibri que ja no tornarien a perdre, en el andante espressivo, si bé no seria fins a la segona part amb el Trio número 1, de Schubert, que els Ludwig Trio no va assolir l’estat de plenitud, amb una alternança elegantíssima i de forta personalitat dels tres intèrprets al servei de l’obra més que no pas el lluïment de les capacitats personals de cadascun d’ells. Es passen el testimoni protagonista amb una suavitat esplendorosa, mentre conserven sempre el privilegiat fraseig i l’expressivitat i calidesa de les seves interpretacions.

Si en l’andante del trio de Mendelssohn van iniciar la plena comunió, en el del trio de Schubert van excel·lir, controlant en tot moment les dinàmiques i les intensitats expressives, mentre gaudien i feien gaudir, amb una plena comunió entre partitura, intèrprets i oients.

Atenent amb gentilesa els contundents aplaudiments del nombrós públic que no es va voler perdre el concert, el Ludwig Trio ens va regalar amb un nocturn de Schubert que serà difícil oblidar. Algú va dir, sense embuts i carregat de raó, que aquesta generosa propina havia estat el millor de la nit, i no perquè la nit no hagués estat bona, ans al contrari, sinó perquè aquest nocturn va ser extraordinari, un d’aquells moments que la música fa que s’aturi el temps, i això sense uns intèrprets d’alçada no pot passar.

Delicadesa en el so, en l’atmosfera creada, en el portentos acompanyament, ja fos en el pizzicato dels germans Tomàs fent de coixí a la bellíssima melodia del piano, com les colpidores frases d’un violoncel sedós o d’un violí que s’enlairava amb suavitat no terrenal. Un prodigi interpretatiu i un bàlsam sensorial per concloure aquest reconfortant retrobament. BRAVO!

La temporada vinent sembla ser que tornaran al cicle de cambra de JJ.MM, encara no sé les dates, però convindria que no us ho perdéssiu, sempre us dic el mateix, ja ho sé, però no m’agrada que les persones i amics que m’aprecio i estimo es perdin concerts d’aquesta categoria.

6 comments

  1. Josep Olivé

    Ahir tenia OBC però l’hagués pogut passar-me’l a avui o demà d’haver-ho sabut. El concert de Sabadell valia la pena el desplaçament (el trio en do menor de Mendelsshon és molt bo). Disposat estic a curar la ferida estant més atent a les activitats de les JJ.MM sabadellenques i no penso fallar en un nou Ludwig Trio per a la propera temporada. Sí que m’anoto en agenda el concert Ligorio/Granados que tindrà lloc d’aqui poques setmanes.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: