IN FERNEM LAND

THE AMAZING LIFE OF SUGAR BLOOD o com contribuir a estrenar una òpera a Alberto García Demestres


D+3

Alberto García Demestres i Luciano Pavarotti

Fa pocs dies us vaig presentar un Winterreise solidari que va culminar diumenge passat amb gran goig i un èxit musical i solidari excepcional, i com que les coses bones mai venen soles avui us presento un nou projecte, també solidari i que també té com a protagonistes la música, la solidaritat i un grapat d’amics.

Alberto García Demestres i el Cor Vivaldi s’han proposat portar endavant l’estrena d’una nova òpera, el projecte és preciós i estimulant, però necessiten per tal de fer-ho possible que moltes persones s’involucrin en la mesura de les seves possibilitats i per aquest motiu han iniciat un “crouwfounding” que té com a finalitat recollir els fons necessaris per fer possible l’estrena.

Us deixo els detalls de tot plegat, explicat per Alberto García Demestres en català, castellà i anglès. El relat paga la pena i el projecte encara més.

Hola a tothom.
Moltes gràcies per arribar fins aquí i pel vostre suport!

Em dic Alberto Garcia Demestres. Sóc compositor/llibretista, de Barcelona.
En aquest 2016 celebro el meu vintè aniversari vivint amb diabetis.
Però l’enorme emoció i l’entusiasme que sento donant a llum aquesta òpera dolça sense sucre, The Amazing Life of Sugar Blood (L’extraordinària vida de Sugar Blood), així com la meva determinació en el desig d’apropar-la al major nombre de persones possible, me’ls ha contagiat Marta Roca, una noia de 13 anys, integrant del fantàstic Cor Vivaldi de Barcelona, diagnosticada amb diabetis als 9 anys.

La seva mirada positiva pel que fa a la seva diabetis, i la forma en què s’ha enfrontat i s’enfronta als malentesos o a la falta de consciència de la societat i d’alguns dels seus propis companys ha estat i és la meva inspiració.

Crec en la immensa capacitat transformadora que tenen la música “clàssica” i la veu lírica; per això estic completament segur que The Amazing Life of Sugar Blood  contribuirà a una millor comprensió de la diabetis infantil. També crec que ens ajudarà a acceptar-la tant a aquells que ja tenim diabetis com a aquells que ens envolten. Perquè, tot i que la diabetis afecta milions de persones, segueix sent tabú. Són molts els que no s’atreveixen a admetre-ho públicament o que, simplement, fan oïdes sordes.

Afortunadament, amb Òscar Boada, director del Cor Vivaldi, compartim la idea que l’òpera, la música, també han d’estar al servei de la vida, així que hem decidit que donades les circumstàncies -la diabetis de Marta i la meva- és el moment adequat per fer front a aquest tema.

Escolta el Cor VIVALDI interpretant el meu Stabat Mater:


 

Sugar, una nena feliç de 14 anys de Saratoga Springs (Nova York), amb diabetis des dels 7 anys, que sempre ha estat alegre, divertida, amable, amistosa, sensible, audaç, molt curiosa, desbordant d’imaginació, un poc entremaliada, simpàtica, somiadora, de gran cor, responsable, optimista, estudiosa, afectuosa, generosa… pateix el seu primer rebuig amorós important:
En una festa de l’escola per celebrar el començament de les vacances d’estiu,Sugar s’acosta al noi que li agrada per demanar-li que surti amb ella. El nen li diu que, tot i que a ell també li agrada ella, té por de sortir amb una noia que té una malaltia crònica com la diabetis. Sugar es desespera de tal manera que arriba a negar tenir diabetis, abandonant-se fins al punt de patir un coma diabètic.
Mentre els pares de Sugar i un grup de les seves millors amigues esperen que surti del coma, uns i altres comparteixen records de les aventures viscudes per Sugardes dels set anys.
Finalment, Sugar, surt del coma per tornar a ser la mateixa noia alegre de sempre… i ara és el noi el que li demana per sortir. Així serà!

El projecte consta de tres etapes:

The Amazing Life of Sugar Blood s’estrenarà a l’Auditori Axa de Barcelona el pròxim dia 12 de novembre de 2016, i en aquest moment necessitem la vostra implicació per ajudar-nos a crear aquesta òpera.

Com distribuïm la teva la teva aportació?

També ens agradaria que altres cors amb característiques similars a les del Cor Vivaldi s’unissin a aquest projecte, ja sigui programant l’òpera en els seus concerts, o, idealment, fent intercanvis amb la finalitat de cantar-la plegats.

                                  SUPER ESPECIAL BIG LUCIANO

Luciano Pavarotti va ser el meu mestre i el meu estimadíssim amic.
Ell també tenia diabetis i vull dedicar aquesta òpera a celebrar la seva memòria i la nostra amistat.

Quan els tres tenors van actuar a l’estadi dels Dodgers de Los Angeles, l’equip li va regalar una jaqueta amb el seu nom a l’esquena. Un dia fred d’estiu, a la seva casa de Pesaro, em va prestar la jaqueta. Al final del dia va decidir regalar-me-la.
En el seu honor, donaré aquesta jaqueta a aquella persona que cobreixi la totalitat de l’import que necessitem.
Aquesta serà la meva manera d’involucrar el Luciano en un projecte en el qual, no tinc cap dubte, s’hauria implicat d’una manera o altra.

 

EXTRAORDINARI POSTRE SENSE SUCRE DEL MESTRE PASTISSER JORDI ROCA

                                       Millor Restaurant del Món

En una de les escenes de l’òpera en la qual es parla d’alimentació saludable, SugarBlood diu que somia anar al millor restaurant del món perquè està segura que allà li serviran unes postres dolces sense sucre extraordinàries i màgiques, que li obriran tots els sentits. La recepta que cantarà Sugar Blood en aquesta escena l’està creant el xef pastisser Jordi Roca amb el seu equip de la Masia (I + R) d’El Celler de Can Roca.
Una de les recompenses consisteix en la base musical d’aquesta Ària per poder cantar-la a casa mentre segueixes els passos per preparar el magnífic postres.
Bon profit!

 

Altres recompenses

Impacte

Com a compositor del segle XXI, crec que l’òpera també ha d’estar al servei de la vida. La primera òpera que vaig escriure seguint aquesta premissa la vaig estrenar el 1997; en aquella ocasió trastorns de l’alimentació i es titula “Aprima’t en 3 dies”. Per la meva gran satisfacció, un grup de psicòlegs em va demanar permís per utilitzar una de les àries d’aquesta òpera (Lettre a mon père) en les sessions de teràpia amb els seus pacients bulímics.

The Amazing Life of Sugar Blood pot tenir un paper similar per a la causa de la diabetis infantil, i per a mi és una satisfacció enorme estar creant una òpera dolça sense sucre per alimentar el coneixement i la consciència social d’una malaltia silenciosa i silenciada.

Avui en dia molts teatres d’òpera estan més preocupats per l’entreteniment i l’espectacle que pel valor artístic dels seus programes, persuadits que és això el que vol el públic.
Nosaltres estem convençuts que l’òpera ha d’anar més enllà de l’entreteniment i de l’espectacle, per això hem iniciat aquesta campanya en IndieGoGo, sabent que hi ha audiències alternatives que esperen més de l’òpera del segle XXI, que esperen gaudir d’òperes que els concerneixen.

Sovint, un projecte d’aquest tipus s’enfronta a reptes que tenen a veure amb la possibilitat que no arribin a verue la llum. En el cas de Sugar Blood això no és un problema. L’Auditori AXA (Barcelona) i l’Auditori Josep Carreras (Vila-seca) ja han inclòs la nostra òpera en la seva programació de tardor.
També estem en negociacions per tancar concerts a San Francisco, Estocolm i Copenhaguen. Work in progress!


Fins i tot si la teva situació no et permet ajudar-nos econòmicament, si sents queThe Amazing Life of Sugar Blood pot ser d’utilitat per a tu, la teva família, els teus amics, o per a una organització dedicada a la diabetis, enviem un correu electrònic a sugarblood@demestres.es i et faré arribar un MP3 d’alta qualitat.

Per a nosaltres serà de GRAN ajuda si comparteixes aquesta campanya a les xarxes socials i amb qualsevol que pugui estar interessat en la diabetis.

Si vols, també pots fer servir les eines que posa a disposició IndieGoGo per ajudar a difondre aquest projecte.

Un comentari

  1. Oscar Boada

    Moltes gràcies, Joaquim, per la difusió que fas d’aquest nou intent “demestro-vivaldià”. És, certament, un projecte ben bonic.
    Infernemlandaires, escolteu l’ària Cher Papa de l’òpera Aprima’t en tres dies que Demestres ha inclòs a l’explicació del projecte, no us la perdeu!!

    M'agrada

  2. Jordi

    Molt interessant, jo no conec l’obra de García Demestres però el projecte sembla molt engrescador.
    Espero que aconsegueixin els diners per fer-lo una realitat, seria una pena que per manca de diners no es podés estrenar una nova òpera, tot i que és ben trist que s’hagi de pidolar i que els artistes hagin d’utilitzar aquestes fórmules per veure estrenades les seves obres.

    M'agrada

    • Demestres

      Hola Jordi, fa un temps jo també tenia aquesta sensació de què fer això que estem fent era una mena de pidolar. Però avui dia penso que és una forma col·lectiva de què passin coses com són l’estrena d’una òpera. Malauradament, o no, els llocs que s’haurien de preocupar per l’estrena d’òperes estan més preocupats per fer entreteniment i espectacle que altra cosa, i pel que es veu no tenen cap intenció d’estrenar res (i menys d’autor català), i quan ho fan (per ara ni compleixen el programa signat per ells mateixos on diu que s’estrenarà una òpera de compositor català cada quatre anys!!!) s’imposen uns criteris que no tenen res a veure amb les capacitats del compositor escollit per fer òpera.
      En tot cas, fer una òpera (que estrenarem el 12 de novembre de 2016 a l’Auditori AXA -vull dir que es farà si trobem o no la finançament) finançada per molta gent que hi creu és prou engrescador.
      Avui, he escrit a una persona que ha donat 500 euros i que no ha demanat cap recompensa a canvi per dir-li que no ha posat l’adreça de correu per enviar-li lles recompenses i m’ha dit que ell ja se sent prou recompensat pel mateix fet que algú així decidit fer una òpera on la protagonista té diabetis infantil.

      Res, a somriure i a compondre!

      M'agrada

      • Jordi

        Mai m’hagués imaginat una conversa amb el compositor d’una òpera. El que succeeix a “In fernem land és miraculós”.
        En a mi em sap greu que tot hagi de sortir dels fonts privats i que la política cultural catalana sigui tan petita. Avui precisament Santi Vila ha presentat les línies bàsiques de la seva nova conselleria, precisament de la cultura. Ho ha fet al Petit Palau i cap referència a la música.
        Només ens queda el micro mecenatge? Quin país més precari
        Gràcies mestre per contestar-me i gràcies a l’amic Joaquim que ho fa tot possible.

        M'agrada

  3. jaumeM

    Totalment d’acord en tot el que heu dit, al post i els comentaris. Per desgracia avui en dia no hi ha Esterhazy’s, Ludwig’s de Bavaria ni Hermann Carl von Keyserlingk’s, que hi farem!
    Però ¿per que en Angles?

    M'agrada

    • Demestres

      Avui en dia l’anglès és com el que hagués volgut ser l’esperanto. Més o menys es parla a tot arreu. La intenció és que sigui una òpera que pugui arribar al màxim de públic internacional. Aquesta és la raó.

      Un apunt:
      Després et podria dir que, escriure en català, molts cops acaba sent un handicap.
      Per exemple, la meva òpera JOC DE MANS s’ha estrenat a Itàlia i s’ha pogut escoltar a Amèrica, però mai a Catalunya. Vendre aquesta òpera, per exemple, a Espanya, és gairebé impossible perquè està en català. Així doncs la meva desesperació és gran. Hagués pogut fer-la en italià! Aquí a Catalunya probablement tampoc s’haguera representat, però tindria més opcions a la resta del món, i, finalment, jo escric perquè la meva obra l’escolti el màxim de públic!

      Si els catalans i les institucions catalanes tenen poc interès en què les nostres òperes tinguin possibilitats de ser representades, és molt difícil que els compositors continuem fent obres en català. No tenen sortida!
      Fi de l’apunt

      Tens raó, no hi ha Esterhazy’s, Ludwig’s de Bavaria ni Hermann Carl von Keyserlingk’s, però hi ha milers de persones connectades com mai abans… i amb molt poc (un euro) de tots aquells que estimen l’òpera es pot donar suport a projectes com aquest.

      Tens l’oportunitat de fer part de la creació d’una òpera catalana!!!
      No la deixis escapar!!

      (Pot estar escrita en anglès, però jo sóc català. Faig cultura catalana)

      M'agrada

Deixa un comentari