IN FERNEM LAND

NATALIE DESSAY CANTA PASSION DE SONDHEIM A PARÍS


Natalie Dessay incapaç de deixar els escenaris malgrat els límits que la seva veu actual l’imposa, ha afegit a la seva intensa carrera com a cantant, el teatre musical. Ja va participar temps enrere en la producció del Theatre Châtelet de Les parapluies de Cherbourg de Michael Legrand, en el rol de Madame Emery. Ara amb un rol molt més rellevant i amb una obra més operística, ha tornat al mateix escenari per interpretar el rol de Fosca, la protagonista femenina de Passion de Stephen Sondheim basat en la película Passione d’amore de l’enyorat Ettore Scola que alhora estava inspirada en la novel·la Fosca de Ugo Tarchetti.

Vaig tenir le goig de veure aquest musical a l’estrena a Londres amb l’imponent Maria Friedman com a Fosca i Michael Ball en la producció original de Broadway allà dirigida per James Lapine i a Londres per Jeremy Sans i malgrat que el rol em semblava més propici per a una veu més central i vorejant la vocalitat mezzosopranil, Dessay com sempre, se’l fa seu i en definitiva fa tota una creació. Llàstima que els espectacles del Châtelet ja no es passin per la televisió i ens haguem de limitar a l’àudio, perdent la faceta teatral, essencial quan parlem de la soprano francesa.

Passion és un musical intimista i molt soterrat, que en cap cas mostra la passió que suggereix el títol, més aviat tot és com un coit interromput permanentment que amaga aquesta passió entre Giorgio, la seva estimada Clara i Fosca, un personatge solitari i amargat, un aneguet lleig que amaga una tendresa i un amor que quan esclata, mort.

Musicalment l’obra és un seguit de leitmotivs repetitius que enmarquen els personatges principals amb uns esclats lírics a vegades molt poc desenvolupats i en altres esdevinguts peces que podrien ser considerades àries o cançons, malgrat que la distribució de l’obra ens faci pensar al contrari:

Números musicals:

  • Happiness – Clara, Giorgio
  • First Letter – Clara and Giorgio
  • Second Letter – Clara and Giorgio
  • Third Letter – Clara, Giorgio and Soldiers
  • Fourth Letter – Clara
  • I Read – Fosca
  • Transition (#1) – Giorgio
  • Garden Sequence – Giorgio, Clara and Fosca
  • Transition (#2) – Soldiers
  • Trio – Fosca, Giorgio and Clara
  • Transition (#3) – Soldiers and Attendants
  • I Wish I Could Forget You – Fosca
  • Transition (#4) – Soldiers
  • Soldier’s Gossip (#1) – Soldiers
  • Flashback – Colonel Ricci, Fosca, Mother, Father, Ludovic, Mistress and Ensemble
  • Sunrise Letter – Clara
  • Is This What You Call Love? – Giorgio
  • Soldiers’ Gossip (#2) – Soldiers
  • Nightmare – Ensemble
  • Transition (#5) – Rizzolli
  • Forty Days – Clara
  • Loving You – Fosca
  • Transition (#6) – Woman, Man
  • Soldiers’ Gossip (#3) – Soldiers
  • Christmas Carol – Torasso
  • Farewell Letter – Clara and Giorgio
  • No One Has Ever Loved Me – Giorgio
  • The Duel
  • Finale – Giorgio, Fosca and Ensemble

Hi ha un lligat entre totes elles amb breus escenes parlades o amb el clàssic melodrama (parlat acompanyat d’un tema musical) que configura l’obra com un tot, lluny del teatre musical clàssic i per suposat a les antípodes de la grandiloqüència espectacular de musicals com Les Miserables, per exemple. Res a veure, el podríem anomenar un musical de cambra.  .

En Xavier Cester  va veure una de les representacions del  Châtelet i va escriure aquesta crònica:

http://cronistaerrant.blogspot.com/2016/04/natalie-dessay-es-passa-al-musical-amb.html

Stephen Sondheim
PASSION
Lletre de les cançons de Stephen Sondheim i llibret de James Lapine
estrenada el 9 de maig de 1994 al teatre Plymouth Theatre de Broadway.

Fosca : Natalie Dessay
Captain Giorgio Bachetti : Ryan Silverman
Clara : Erica Spyres
Colonel Ricci : Shea Owens
Docteur Tambourri : Karl Haynes
Sergeant Lombardi, Cook : Michael Kelly
Lieutenant Barri & le père de Fosca : Nicholas Garrett
Major Rizzolli : Franck Lopez
Count Ludovic : Damian Thantrey
Private Augenti : Matthew Gamble
La mère de Fosca : Tara Venditti
Mistress : Kimy Mc Laren

Orchestre Philharmonique de Radio France
Direcció musical: Andy Einhorn

I un vídeo que us pot fer una idea del muntatge escènic, degut a Fanny Ardant.

Si us ha semblat interessat el que us he dit aquí, podeu seguir investigant sobre aquesta obra, segur que no us decebrà.

8 comments

  1. alex

    Yo creo que N.D, que es una animal escénico pese a que la voz la tiene prácticamente rota para el canto, no parará hasta que ( como ella dijo) interprete un clásico del gran teatro francés, sea en la propia Comédie Française o sea en otro lugar
    Gran artista que nunca dejará indiferente, aunque sea ya fuera de los roles operísticos

    Liked by 1 person

    • Para el canto de ópera sin duda, pero para cosas más asequibles para una grann cantante como ella,, como este rol, para nada.
      Seguramente no dejará de cantar nunca y aunque sea cantano canciones de la Piaf o la Greco, continuará poniendo de piel de gallina al público.

      M'agrada

  2. ahir la vaig escoltar, quin goig noi, els crits desgarradors fora de caixes de la Fosca et deixen gelat, quina enveja de país, i què traçuda la Fanny Ardant, tot plegat res d’envejar a l’unic Sondheim que he vist en el seu repartiment d’estrena, bravo per aquesta intrepida Dessay, gràcies

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: