A la sala Philharmonie de París va tenir lloc el passat 23 d’abril, una representació de l’òpera Lucio Silla de Mozart amb l’enèrgica i musculada direcció de Laurence Equilbey amb la seva Insula Orchestra i un equip de cantants encapçalats per Franco Fagioli, el contratenor argentí que a anys llum de la resta signa com és habitual en ell una interpretació majúscula, tant de tècnica, com d’expressivitat. El domini vocal és aclaparador amb una emissió gens forçada i que només té en “contra” aquesta semblança vocal i estilística, quasi mimètica, amb Cecilia Bartoli.
Les veus femenines tenen una certa crispació, potser més capficades en l’enlluernament pirotècnic que en la cura de la bellesa d’emissió.
La proposta escènica és simple, va una mica més enllà de la versió en forma de concert i intenta, no sempre amb èxit, superar un dels grans handicaps de l’obra juvenil mozartià, la successió d’àries, algunes molt belles, però que no acaben de configurar un discurs dramàtic corpori.
Wolfgang Amadeus Mozart
LUCIO SILLA
Franco Fagioli, Cecilio
Olga Pudova, Giunia
Alessandro Liberatore, Lucio Silla
Chiara Skerath, Lucio Cinna
Ilse Eerens, Celia
Choeur Jeune Choeur de Paris et Insula orchestra
Direcció d’orquestra: Laurence Equilbey
Direcció d’escena: Rita Cosentino
Philharmonie de París 23-04-2016
Teniu la possibilitat de veure a Youtube aquest concert/representació,gentilesa de Culterebox, paga la pena. Al minut 22’50” teniu un dels moments fagiolístics de traca, “Il tenero momento”.
No serà l’òpera més genial de Mozart però si compta amb uns cantants genials, és un festival d’àries. Aquí no tots estan a l’alçada de Fagioli, de fet és bastant difícil estar a l’alçada d’aquest cantant, cantant que no apareix a l’agenda que us vaig deixar ahir i crec que comença a ser preocupant que no figuri en la programació d’alguna de les temporades de Barcelona.
IN FERNEM LAND 
Gràcies, Joaquim! Jo la vaig veure ahir i, a diferència del que comentes, la direcció em va semblar soporífera i plana, tot i que és cert que revifa després de l’entreacte. Totalment d’acord amb que les veus femenines estan a un punt de resultar estridents i que, com sempre que apareix Fagioli en un repartiment, la cosa deriva en un “one man show”. Sobre la no presència del contratenor a Barcelona, cal destacar que viu a Espanya i, tanmateix, només ha actuat (a Santander) en una ocasió. L’any vinent debutarà finalment a Madrid en un recital i hi portarà el “Catone in Uttica”. Bona part dels seguidors estem resignats a què la seva carrera la fa bàsicament a França (fa uns anys, també a Alemanya, darrerament ni això). Serà una llàstima si, ara que està gaudint dels seus anys d’esplendor, es fa tan car de veure.
M'agradaM'agrada
Gràcies per la informació Meritxell, però se sap el motiu per el qual no canta aquí? No vol ell?
M'agradaM'agrada
Sí que voldria, sí. Em consta que li fa especial il·lusió debutar finalment a la seva ciutat d’adopció. Ara (i això és una percepció estrictament personal, estaré contenta si algú me la corregeix), em fa la impressió que Fagioli és un nom que encara s’està consolidant a casa nostra mentre que a Centreeuropa és un autèntic fenomen amb molt de rebombori mediàtic, obviament en les dimensions del repertori que fa i de la seva corda (posem’ho en context, no és que el parin pel carrer precissament). Darrerament veig més moviment per aquí de cantants i produccions de la mateixa casa que el representa, potser algú ha trucat a la porta apropiada i començarem a tenir més possibilitats. Això sí, a Barcelona no sé on el fariem cantar.
M'agradaM'agrada
Si van llençar a Valer Barna Sabadus com el van llençar, sent el que és, tot és possible.
M'agradaM'agrada
Jaja, aquell sí que se li va aparéixer la Verge el dia que va fer l’audició per “Artaserse”. I pensa que aquí encara res però a Alemanya si fan un reportatge o un especial barroc o contratenors per la ràdio o la tele el citen a l’alçada de Fagioli com si fos un cantant reconsagrat, hi ha un muntatge espectacular al voltant del nano. Ara, suposo que té més a veure amb l’orgull patri que amb el mèrit artístic.
M'agradaM'agrada
Sort que no vaig anar a L’Auditori com volia, no vaig poder i ho vaig escoltar per Catalunya Música. No m’ho podia creure.
M'agradaM'agrada
Para mi es un decubrimiento muy reciente, recientisimo….espero que no lo tengamos que disfrutar aqui cuando ya sea tarde…me tiene deslumbrado, en cuanto a la semejanza con la Bartoli…es eso malo? vamos que me muero por ver un duo con los dos
Otro tema que queria exponer es la semiescinifacion de las operas en concierto.Que yo sepa, solo se ha hecho una vez en el Liceo, para unos conciertos si no recuerdo mal a algun homenaje al centenario de la muerte de Verdi, y creo que seria mejor que se empleara mucho mas a menudo ese recurso, se hace mucho mas agradabkle y comprensible la trama, ademas que la orquesta se situa en el foro y asi se evitan muchos desajustes y “tapamientos” de la orquesta y las voces fluyen con mas facilidad
M'agradaM'agrada
Parsifalx, sólo decirte que Bartoli i Fagioli han cantado juntos. No sé si más veces, pero me consta que el debut en Reino Unido del contratenor fue en un recital de Bartoli en el Wigmore Hall al cual ella le invitó a colaborar. La grabación corre por ahí. A mí el resultado no me convence porque, efectivamente, sus timbre se parecen mucho y su técnica es igual de exhuberante, con lo que falta contraste y riqueza. Pero, mira, es interesante jugar al quién es quién.
M'agradaM'agrada
si he encontrado algo por ahi, pero grabaciones de movil….con lo cual casi es un crimen, se deberian requisar los moviles en la entrada….jajajajaja. Si, no hay contrastes, pero tambien se puede ver como puro delirio, todo dependeria de lo que cantasen, claro esta
M'agradaM'agrada
No sólo han cantado juntos sino que han grabado también juntos. De momento hay disponible desde 2013 el “Stabat Mater” de Steffani, interviniendo ambos unidos en cuatro números, aparte de los números que cantan con otros componentes del elenco.
Grabación muy recomendable porque tanto Faggioli como Bartoli son dos auténticos fenómenos del canto y la obra es muy interesante.
M'agradaM'agrada
Fantástico! Este me había pasado por alto! Gracias por la información. Lo buscaré
M'agradaM'agrada
No es malo, pero a mi me gusta que recuerde a, sinó que sea él y no una replica de Bartoli, como muchas veces me parece, aunque comparto contigo y con la legión de seguidores que tiene, el entusiasmo que me produce su canto.
M'agradaM'agrada
¡Gracias, Joaquim! Es una ópera seria que a mí me maravilla, particularmente. Me la escucho, a ver qué tal.
¡Gracias y saluds, infernems!
M'agradaM'agrada
Seguramente encontraras que algunas cantantes llegan un poco justitas a las dificultades que el joven Mozart las somete.
M'agradaM'agrada
Es cierto; aparte, no es nada fácil esta obra para ninguna de las voces femeninas (sufren hasta las que cantan el personaje secundario de Celia) y, en particular, Chiara Skerath (su cavatina les cuesta a todas por las tremendas coloraturas que han de sonar limpias) y Olga Pudova se esfuerza como Giunia (muy difícil) ¡Bastante bien Fagioli, grata sorpresa!
¡Un saludo, infernems!
M'agradaM'agrada
No conocías a Fagioli?
M'agradaM'agrada
Lo conozco, lo conozco; lo que me ha sorprendido para muy uena nota ha sido su rendimiento e interpretación del personaje de Cecilio, de gran dificultad. Me ha gustado mucho; Venanzio Rauzzini (el castrato que lo debutó) poseía una inmensa técnica vocal y gran elleza, tal como se muestra en sus recitativos y arias, de gran compromiso. De ahí que felicite doblemente a Fagioli. 🙂
M'agradaM'agrada
Ay, la “b” me ha fallado: “buena nota”, “gran belleza”. Perdón.
M'agradaM'agrada
Es un grande que se amolda bien a sus repertorios, sea Mozart, Handel o Rossini, entre otros.
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies Joaquim. Jo també fa temps que segueixo aquesta veu i últimament la poso com exemple a les meves classes del que ha de ser un contratenor… Els nanos queden flipats 🙂
M'agradaM'agrada
No m’estranya gens que flipin.
Ets un crack, no hi deuen haver gaires profes que posin un contratenor en les seves clases
M'agradaM'agrada
Muchas gracias Joaquín por esta novedad, nunca la he escuchado.
M'agradaM'agrada
Mozart siempre es Mozart
M'agradaM'agrada
Fabulós.
Vaig descobrir Fagioli aquí gracies al Artaserse
Ara el tornarem a gaudir.
Gracies.
Ah! i buscaré l’Stabat mater. Gracies Colbran!!
M'agradaM'agrada
Ell és el millor, però tot plegat está prou bé.
M'agradaM'agrada