IN FERNEM LAND

LUCIO SILLA A LA PHILHARMONIE DE PARÍS (Liberatore-Fagioli-Pudova-Skerath-Eerens;Cosentino-Equilbey)


vlcsnap-2016-04-26-16h48m09s895

A la sala Philharmonie de París va tenir lloc el passat 23 d’abril, una representació de l’òpera Lucio Silla de Mozart amb l’enèrgica i musculada direcció de Laurence Equilbey amb la seva Insula Orchestra i un equip de cantants encapçalats per Franco Fagioli, el contratenor argentí que a anys llum de la resta signa com és habitual en ell una interpretació majúscula, tant de tècnica, com d’expressivitat. El domini vocal és aclaparador amb una emissió gens forçada i que només té en “contra” aquesta semblança vocal i estilística, quasi mimètica, amb Cecilia Bartoli.
Les veus femenines tenen una certa crispació, potser més capficades en l’enlluernament pirotècnic que en la cura de la bellesa d’emissió.

La proposta escènica és simple, va una mica més enllà de la versió en forma de concert i intenta, no sempre amb èxit, superar un dels grans handicaps de l’obra juvenil mozartià, la successió  d’àries, algunes molt belles, però que no acaben de configurar un discurs dramàtic corpori.

Wolfgang Amadeus Mozart
LUCIO SILLA

Franco Fagioli, Cecilio
Olga Pudova, Giunia
Alessandro Liberatore, Lucio Silla
Chiara Skerath, Lucio Cinna
Ilse Eerens, Celia

Choeur Jeune Choeur de Paris et Insula orchestra
Direcció d’orquestra: Laurence Equilbey
Direcció d’escena: Rita Cosentino

Philharmonie de París 23-04-2016

 

Teniu la possibilitat de veure a Youtube aquest concert/representació,gentilesa de Culterebox, paga la pena. Al minut 22’50” teniu un dels moments fagiolístics de traca, “Il tenero momento”.

No serà l’òpera més genial de Mozart però si compta amb uns cantants genials, és un festival d’àries. Aquí no tots estan a l’alçada de Fagioli, de fet és bastant difícil estar a l’alçada d’aquest cantant, cantant que no apareix a l’agenda que us vaig deixar ahir i crec que comença a ser preocupant que no figuri en la programació d’alguna de les temporades de Barcelona.

25 comments

  1. Meritxell

    Gràcies, Joaquim! Jo la vaig veure ahir i, a diferència del que comentes, la direcció em va semblar soporífera i plana, tot i que és cert que revifa després de l’entreacte. Totalment d’acord amb que les veus femenines estan a un punt de resultar estridents i que, com sempre que apareix Fagioli en un repartiment, la cosa deriva en un “one man show”. Sobre la no presència del contratenor a Barcelona, cal destacar que viu a Espanya i, tanmateix, només ha actuat (a Santander) en una ocasió. L’any vinent debutarà finalment a Madrid en un recital i hi portarà el “Catone in Uttica”. Bona part dels seguidors estem resignats a què la seva carrera la fa bàsicament a França (fa uns anys, també a Alemanya, darrerament ni això). Serà una llàstima si, ara que està gaudint dels seus anys d’esplendor, es fa tan car de veure.

    M'agrada

      • Meritxell

        Sí que voldria, sí. Em consta que li fa especial il·lusió debutar finalment a la seva ciutat d’adopció. Ara (i això és una percepció estrictament personal, estaré contenta si algú me la corregeix), em fa la impressió que Fagioli és un nom que encara s’està consolidant a casa nostra mentre que a Centreeuropa és un autèntic fenomen amb molt de rebombori mediàtic, obviament en les dimensions del repertori que fa i de la seva corda (posem’ho en context, no és que el parin pel carrer precissament). Darrerament veig més moviment per aquí de cantants i produccions de la mateixa casa que el representa, potser algú ha trucat a la porta apropiada i començarem a tenir més possibilitats. Això sí, a Barcelona no sé on el fariem cantar.

        M'agrada

      • Meritxell

        Jaja, aquell sí que se li va aparéixer la Verge el dia que va fer l’audició per “Artaserse”. I pensa que aquí encara res però a Alemanya si fan un reportatge o un especial barroc o contratenors per la ràdio o la tele el citen a l’alçada de Fagioli com si fos un cantant reconsagrat, hi ha un muntatge espectacular al voltant del nano. Ara, suposo que té més a veure amb l’orgull patri que amb el mèrit artístic.

        M'agrada

  2. Parsifalx

    Para mi es un decubrimiento muy reciente, recientisimo….espero que no lo tengamos que disfrutar aqui cuando ya sea tarde…me tiene deslumbrado, en cuanto a la semejanza con la Bartoli…es eso malo? vamos que me muero por ver un duo con los dos
    Otro tema que queria exponer es la semiescinifacion de las operas en concierto.Que yo sepa, solo se ha hecho una vez en el Liceo, para unos conciertos si no recuerdo mal a algun homenaje al centenario de la muerte de Verdi, y creo que seria mejor que se empleara mucho mas a menudo ese recurso, se hace mucho mas agradabkle y comprensible la trama, ademas que la orquesta se situa en el foro y asi se evitan muchos desajustes y “tapamientos” de la orquesta y las voces fluyen con mas facilidad

    M'agrada

    • Meritxell

      Parsifalx, sólo decirte que Bartoli i Fagioli han cantado juntos. No sé si más veces, pero me consta que el debut en Reino Unido del contratenor fue en un recital de Bartoli en el Wigmore Hall al cual ella le invitó a colaborar. La grabación corre por ahí. A mí el resultado no me convence porque, efectivamente, sus timbre se parecen mucho y su técnica es igual de exhuberante, con lo que falta contraste y riqueza. Pero, mira, es interesante jugar al quién es quién.

      M'agrada

      • Parsifalx

        si he encontrado algo por ahi, pero grabaciones de movil….con lo cual casi es un crimen, se deberian requisar los moviles en la entrada….jajajajaja. Si, no hay contrastes, pero tambien se puede ver como puro delirio, todo dependeria de lo que cantasen, claro esta

        M'agrada

      • colbran

        No sólo han cantado juntos sino que han grabado también juntos. De momento hay disponible desde 2013 el “Stabat Mater” de Steffani, interviniendo ambos unidos en cuatro números, aparte de los números que cantan con otros componentes del elenco.

        Grabación muy recomendable porque tanto Faggioli como Bartoli son dos auténticos fenómenos del canto y la obra es muy interesante.

        M'agrada

    • No es malo, pero a mi me gusta que recuerde a, sinó que sea él y no una replica de Bartoli, como muchas veces me parece, aunque comparto contigo y con la legión de seguidores que tiene, el entusiasmo que me produce su canto.

      M'agrada

      • Leonor

        Es cierto; aparte, no es nada fácil esta obra para ninguna de las voces femeninas (sufren hasta las que cantan el personaje secundario de Celia) y, en particular, Chiara Skerath (su cavatina les cuesta a todas por las tremendas coloraturas que han de sonar limpias) y Olga Pudova se esfuerza como Giunia (muy difícil) ¡Bastante bien Fagioli, grata sorpresa!
        ¡Un saludo, infernems!

        M'agrada

      • Leonor

        Lo conozco, lo conozco; lo que me ha sorprendido para muy uena nota ha sido su rendimiento e interpretación del personaje de Cecilio, de gran dificultad. Me ha gustado mucho; Venanzio Rauzzini (el castrato que lo debutó) poseía una inmensa técnica vocal y gran elleza, tal como se muestra en sus recitativos y arias, de gran compromiso. De ahí que felicite doblemente a Fagioli. 🙂

        M'agrada

  3. Ordet

    Moltes gràcies Joaquim. Jo també fa temps que segueixo aquesta veu i últimament la poso com exemple a les meves classes del que ha de ser un contratenor… Els nanos queden flipats 🙂

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: