L’apunt d’avui és especialment estimulant perquè a banda de ser artísticament notable té un component entranyable que el fa més proper i emotiu.

La  Gustav Mahler Jugendorchester és un d’aquells projectes que encara ens fa tenir esperances que el món pot ser millor, amb seu a Viena, va ser fundada l’any 1986 per Claudio Abbado, un home, un mestre i un artista capaç de fer projectes engrescadors, estimulants i que òbviament milloren el món, malgrat que molts malauradament no ho puguin entendre.

L’any 1992 l’orquestra va facilitar als joves músics dels països pertanyents a l’antic bloc soviètic la incorporació a l’orquestra. Les audicions per la selecció és fan mitjançant un jurat de músics provinents d’orquestres que col·laboren en el programa formatiu de la GMJO i que recorren més de 25 ciutats europees cada any per escoltar als innombrables candidats que es presenten cada any. En l’actualitat l’orquestra està formada per més de 100 músics, fins a 130 en arribat a ser per interpretar la Simfonia Alpina (Pasqua 2005)

L’orquestra visita les millors sales, participa en els festivals de més anomenada, compte amb els millors solistes i no cal dir que ha estat dirigida per a molts dels grans directors, i com és obvi imaginar, nodreix de saba nova a les grans orquestres a la recerca de músics per suposat excel·lents, amb talent i l’experiència que dóna haver participat en aquest projecte que esdevé un veritable postgrau.

Veure les imatges finals del concert que avui comento amb els músics no tan sols aplaudint satisfets sinó amb l’entusiasme resultant d’una experiència professional i artística de gran nivell, aquest any a càrrec de Philippe Jordan, és emocionant.

Després de sues setmanes d’assaig la gira del 2016 els ha portat a Bolzano, Festival de Salzburg, els PROMS de Londres, el Concertgebouw d’Amsterdam a la Dresden Semperopera, al Young Euro Classic de Berlín (que és el retransmès per la TV), al Musikfest de Stuttgart, i després del gran èxit obtingut l’any passat inaugura la temporada 2016/17 del Teatre Comunale de Pordenone.

Aquest any el programa inclou dos obres tan dispars com la cantata per a baríton “Ich habe genug” BWV 82 de Johann Sebastian Bach, que compta amb la participació de l’eminent categoria de Christian Gerhaher,  acompanyat per Bernhard Heinrichs en la part obligada de l’oboè i la crepuscular novena simfonia de Gustav Mahler on tota l’orquestra sota la brillant direcció de Jordan, fan una impressionant demostració que res té a envejar a la que pugui oferir qualsevol de les grans orquestres professionals i potser si que a moltes d’aquestes els hi troben a faltar aquest entusiasme juvenil i aquesta contagiosa vitalitat que ens ofereixen aquests joves músics amb ganes de demostrar que el grans esforç que els ha dut fins aquí ha valgut la pena i és només l’inici de tot el bo i illor que tenen per oferir.

I és en aquest punt que avui vull personalitzar una mica més l’apunt, per dedicar-lo a tots els pares que han ajudat tant a que aquests joves que fan tat de goig sobre l’hemicicle del Konzerthaus de Berlín, a arribar-hi. I això que ho hagués pogut dir en qualsevol dels altres apunts amb protagonisme d’orquestres de caire similar (Festival de Verbier, JONC, JONDE, Simón Bolivar, Luigi Cherubini o tantes altres que han passat i passaran per IFL) ho faig avui perquè sé que a la Carme Kalamar (també a en Xavier, és clar) els hi cau la baba veient com en Joan ha aconseguit arribar-hi. No se’l veu molt perquè els contrabaixos no acostumen a emportar-se gaires primers plans, però en la quarta fotografia que acompanya l’encapçalament se’l distingeix prou bé i caram! no m’estranya que tot l’esforç ara es vegi recompensat.

Però és que no acaba aquí la cosa perquè en la fornada de GMJO 2016 també hi ha la filla d’un amic music de Salvador i Conxa, la Gemma i els seus pares estaven frisosos, com tots els pares, familiars i amics d’aquesta imponent edició 2016 de l’orquestra, per tenir aquest concert. Gràcies també a tots ells per apostar i sempre donar suport a la meravellosa obsessió filial, sense ells de ben segur que en la majoria de casos ho hagués estat possible assolir-ho.

Us deixo escoltar la cantata de Bach, un aperitiu sensacional per a una simfonia sensacional. Què vagi de gust

Johann Sebastian Bach
Cantata per a baríton solista “Ich habe genug” BWV 82

Gustav Mahler
Simfonia Núm. 9 en re major (1910)

Christian Gerhaher (Baríton)
Bernhard Heinrichs (Oboè)
Gustav Mahler Jugendorchester

Director: Philippe Jordan

Konzerthaus, Berlín 28 d’agost de 2016

Per a tots ells i per a tots vosaltres avui aquí hi ha molt més que la possibilitat de gaudir-ho. Bon cap de setmana!